Reclamación de un concejal para acceder al acta de la Junta Local de Seguridad del Ayuntamiento de la Seu d'Urgell, resuelta con estimación

Resolució 580/2022, de 15 juliol Número d’expedient de la Reclamació: 217/2022 Administració reclamada: Ajuntament de la Seu d’Urgell Informació reclamada: Una acta de la Junta Local de Seguretat. Sentit de la resolució: Estimació Resum: No havent fonamentat jurídicament l’Ajuntament que les actes de la Junta Local de Seguretat, en general, quedin normativament reservades en exclusiva als seus membres excloent-ne la resta de membres de la corporació, la limitació de l’accés del regidor reclamant a l’acta del 30 de novembre de 2021 només podria justificar-se jurídicament per la concurrència d’algun dels límits previstos a l’article 164.3 TRLMRLC, si pel seu contingut concret, l’accés pogués vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge d’alguna persona identificada, o si s’hi van tractar matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. Aquesta Comissió no ha tingut accés a l’acta objecte de reclamació per poder fer-ne una valoració, però val a dir que l’Ajuntament, que en coneix el contingut, no ha al·legat la concurrència de cap dels límits a l’accés eventualment aplicables, de manera que s’han de pressuposar inexistents en relació amb el contingut de l’acta reclamada. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Seguretat. Actes. Reclamació contra desestimació. Confidencialitat. Deure de reserva. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 6 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 217/2022, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de febrer de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament l’acta de la reunió de la Junta Local de Seguretat que es va celebrar el 30 de novembre de 2021. 3. El 4 de març de 2022 l’Alcalde desestima l’accés fonamentant-ho en què la normativa preveu que només els membres de la Junta i el Delegat del govern puguin accedir al contingut de les actes de la Junta de Govern Local, i posa a disposició de la persona reclamant la notificació d’aquesta resolució en la seu electrònica. La persona reclamant hi accedeix el 9 de març de 2022. 4. La Reclamació presentada el 6 de març de 2022 indica que la sol·licitud no hauria estat contestada per l’Ajuntament, el qual hauria denegat per correu electrònic una petició prèvia del mateix objecte. Fonamenta la Reclamació en les consideracions següents: “Que les actes de la Junta Local de Seguretat és informació en poder de l’Ajuntament i que, d’acord amb l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i del Règim Local de Catalunya, “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.” “la sol·licitud d'informació s'entén com a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud, i no s'ha rebut cap tipus de resposta”. 5. El 8 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 8 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 12 d’abril de 2022 la GAIP rep resposta de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell al requeriment anterior, adjuntant la resposta municipal a la persona reclamant, de 9 de març de 2022, segons la qual no procediria facilitar-li la informació sol·licitada perquè la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de febrer de 2021 i l’article 10 del Reial Decret 1087/2010 establirien que els regidors de l’oposició no tenen dret a l’acta de la Junta Local de Seguretat perquè no en són membres i la normativa vigent disposa que només hi tenen dret els seus membres i el Delegat del Govern. 8. El 20 d’abril de 2022 la GAIP rep l’informe municipal, que posa de manifest el següent: “En virtut dels articles del Real Decret 1087/2010, de 3 de setembre del 2010, concretament l’article 10 de l’esmentat Decret, i queda ratificat a la sentència del Tribunal Suprem del 21 de febrer de 2021, les persones que poden tenir còpia de l’acta són els mateixos membres de la Junta Local de Seguretat. La Junta Local de Seguretat és una reunió anual en la qual solament participen els diferents cossos de seguretat, el delegat del govern, l’alcalde, i el regidor de seguretat ciutadana. El passat el 30 de novembre de 2021 es va celebrar la Junta Local de Seguretat. Un cop redactada i aprovada l’acta per tots els integrants de la Junta es convoca la Comissió Municipal de Seguretat. El 28 de desembre de 2021 es va celebrar la Comissió Municipal de Seguretat. En aquesta Comissió es passa balanç dels temes i estadístiques del darrer any que han explicat els diferents cossos de seguretat a la Junta Local de Seguretat. Es redacta l’acta de la Comissió de Seguretat Ciutadana i s’envia a tots els membres, amb totes les dades i temes que s’han exposat. Adjunto còpia de les darreres Comissions de Seguretat perquè comproveu que se’ls informa dels temes tractats en la Junta Local de seguretat”. 9. El 25 d’abril de 2022 es celebra la primera sessió de mediació que finalitza amb la proposta del mediador de “suspendre el procediment de mediació per recuperar la resposta facilitada al regidor reclamant, valorar-la i acabar de tractar el tema en una segona sessió de mediació o a través de correus electrònics”. 10. El 26 d’abril de 2022 la GAIP notifica a les parts l’escrit següent: “En relació amb la consulta que vau plantejar a la GAIP, heu de tenir en compte que aquestes consultes es contesten d’acord amb la funció atribuïda a la Comissió per l’article 7.1.i del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017: “i) Atendre les consultes que, amb caràcter facultatiu i no vinculant, puguin formular els subjectes esmentats a l'article 3 sobre la transparència i el compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública. No poden ésser objecte de consulta les qüestions relatives a assumptes la resolució dels quals pugui ésser objecte de reclamació davant la Comissió”. Precisament perquè una qüestió tan concreta com la consultada podia ser fàcilment objecte de Reclamació a la Comissió, com així ha passat, la resposta donada és força genèrica i poc concloent. Efectivament, el que ha fet la GAIP és valorar molt per sobre els arguments en base els quals l’Ajuntament denega l’accés sol·licitat (amb la dificultat afegida de no poder localitzar, amb les dades facilitades, una Sentència del TS que determini el que invoca l’Ajuntament), així com també els preceptes legals favorables a l’accés a la informació sol·licitada, i concloure que hi ha base per reclamar a la GAIP si l’Ajuntament no facilita l’acta demanada. Sense tenir una reclamació per resoldre, ni antecedents de reclamacions similars, la Comissió no pot fer una valoració més taxativa, i menys encara declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Aquesta valoració més concloent la faria la Comissió si no hi ha acord de mediació i la Reclamació ha de ser resolta per resolució del Ple de la GAIP. En la fase actual no hi ha base competencial perquè el Ple de la Comissió faci un pronunciament jurídic concloent, ja que això només està previst si és resolent la Reclamació. Per tant, si la representació de l’Ajuntament considera que amb la consulta adjunta no hi ha base suficient per apartar-se del criteri de la Secretaria, i refusa en conseqüència facilitar la informació sol·licitada i el regidor reclamant persisteix en la seva sol·licitud, llavors la mediació finalitzaria sense acord i la GAIP resoldria amb una resolució fonamentada del seu Ple. Si alguna de les parts modifica la seva posició i ambdues coincideixen en la mateixa posició, la Reclamació acabaria amb l’acord corresponent. Resto a l’espera de la vostra resposta. Si ho preferiu, podem celebrar una altra sessió i aprofundir més detalladament en aquestes qüestions”. 11. L’11 de maig de 2022 el reclamant comunica a la GAIP: “Escric en referència a la meva reclamació com a regidor de l'ajuntament de la Seu d'Urgell per poder obtenir l'acta de la Junta Local de Seguretat. El passat mes es va produir un acte de conciliació en la qual les dues parts vam exposar les nostres postures. L'equip de govern s'ha continuat mostrant inflexible, per la qual cosa serà inútil fer una altra sessió de conciliació. Per tant, demanaria que el ple de la GAIP resolgui aquest cas”. 12. El 16 de maig de 2022 la GAIP comunica a l’Ajuntament la voluntat de la persona reclamant de desistir del procediment de mediació. 13. El 8 de juny de 2022 la GAIP demana a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell: “A la vista de la documentació que heu fet arribar a aquesta Comissió en relació amb la Reclamació 217/2022 necessitaríem disposar d'altres elements necessaris per poder resoldre amb ple coneixement de causa. Per això, us demanem que un termini de cinc dies ens envieu una còpia de la Sentència del Tribunal Suprem del 21 de febrer de 2012 que invoqueu per fonamentar la desestimació de l’accés a la informació reclamada”. 14. El 20 de juny de 2022 l’Ajuntament de la Seu d’Urgell fa arribar a la GAIP la sentència invocada a la resposta facilitada a la persona reclamant, que resulta ser de data 21 de febrer de 2012, i no del 2021 com l’Ajuntament indicava. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent- se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1ª: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar- ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Caràcter reservat de les actes de la Junta Local de Seguretat i límits a l’accés a la informació de les persones regidores La reclamació es presenta contra la desestimació de l’accés sol·licitat per part d’un regidor del consistori a una acta de la Junta Local de Seguretat, de la què no n’és membre, fonamentada jurídicament per part de l’Ajuntament, tant en la resolució d’aquella sol·licitud com davant d’aquesta Comissió un cop traslladada la reclamació, en la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de febrer de 2021 (en realitat, del 2012, com s’ha pogut comprovar) i l’article 10 del Reial Decret 1087/2010, que interpreta l’Ajuntament que establirien que “els regidors de l’oposició no tenen dret a l’acta de la Junta Local de Seguretat perquè no en són membres i la normativa vigent disposa que només hi tenen dret els seus membres i el Delegat del Govern”. L’article 10 del Reial Decret 1087/2010 invocat disposa el següent: “Artículo 10. Adopción de acuerdos. 1. Las decisiones y acuerdos de la Junta Local de Seguridad se adoptarán por mayoría de sus miembros. 2. No podrá ser objeto de deliberación o acuerdo ningún asunto que no figure en el orden del día, salvo que los miembros de la Junta acuerden por unanimidad su inclusión con carácter urgente. 3. De las reuniones que se celebren se levantará la correspondiente acta, que será firmada por los miembros de la Junta que hayan asistido a las mismas y cuyo contenido quedará reflejado en el correspondiente Libro de actas. El Secretario enviará copia de dicha acta al Presidente y a cada uno de los Vocales. 4. A los efectos de poder analizar y valorar los problemas que tienen una especial incidencia en la seguridad pública y en orden a la eficaz planificación de la misma en cada ámbito provincial, la Junta Local de Seguridad remitirá, una vez aprobada, copia del acta al Delegado del Gobierno o al Subdelegado respectivo”. La lectura d’aquest precepte palesa que no conté cap previsió de reserva o confidencialitat de l’acta, sinó només la forma en que s’adopten els acords, i del fet que es prevegi que el secretari hagi d’enviar còpia de l’acta als membres de la Junta i al Delegat del Govern o subdelegat, si escau, no se’n pot derivar la prohibició d’accedir-ho per part d’altres persones, un cop aprovada. L’única previsió legal de reserva es conté en l’article següent, i fa referència a les deliberacions dels acords: “Artículo 11. Deberes de los miembros de la Junta. “Los miembros de la Junta Local de Seguridad tendrán los siguientes deberes: a) Guardar reserva sobre el contenido de las deliberaciones. b) Asistir a las reuniones de la Junta. c) Colaborar y cooperar lealmente, en el ámbito de su competencia, en el cumplimiento de los acuerdos de la Junta”. La previsió normativa del caràcter reservat de les deliberacions és habitual en les normes internes dels òrgans col·legiats, i té per finalitat protegir l’espai de formació de la voluntat col·lectiva, afavorint que els membres expressin els dubtes o posicions particulars sobre un assumpte; però d’aquesta previsió no se’n pot derivar que, un cop formada la voluntat col·lectiva amb un acord, hagi de tenir caràcter reservat. De fet, les normes internes d’aquesta mateixa Comissió contenen aquesta previsió de reserva de les deliberacions al Ple, i tanmateix les actes que recullen els acords de totes les seves reunions s’han de fer públiques al seu web. En tot cas, cal recordar que el que s’està avaluant i ponderant no és l’accés universal a les actes de les Juntes Locals de Seguretat, sinó l’accés per part d’un membre de la mateixa corporació local per a l’exercici de les seves funcions, que no ha d’ocasionar major afectació de la seguretat per l’eventual divulgació del seu contingut tenint en compte que l’article 164.6 TRLMRLC estableix una previsió legal de confidencialitat que afecta a les persones regidores respecte de la informació de la corporació a la què accedeixin en aquesta condició, si el fet de publicar-la pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers. Quant a la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de febrer de 2012 que invoca l’Ajuntament per referendar la seva desestimació de l’accés, no conté cap referència ni pronunciament del Tribunal (ni tan sols de les parts) relativa al caràcter reservat de l’acta o al seu accés per part d’altres membres electes de la corporació, limitant-se a la controvèrsia sobre la legalitat de l’atribució de les funcions de secretaria de la Junta (entre les quals, certament, la d’aixecar acta) a funcionaris que no siguin d’habilitació nacional, per la qual cosa no serà objecte de major anàlisi ni consideració. No havent fonamentat jurídicament l’Ajuntament que les actes de la Junta Local de Seguretat, en general, quedin normativament reservades en exclusiva als seus membres excloent-ne la resta de membres de la corporació, la limitació de l’accés del regidor reclamant a l’acta del 30 de novembre de 2021 només podria justificar-se jurídicament per la concurrència d’algun dels límits previstos a l’article 164.3 TRLMRLC, si pel seu contingut concret, l’accés pogués vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge d’alguna persona identificada, o si s’hi van tractar matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. Aquesta Comissió no ha tingut accés a l’acta objecte de reclamació per poder fer-ne una valoració, però val a dir que l’Ajuntament, que en coneix el contingut, no ha al·legat la concurrència de cap dels límits a l’accés eventualment aplicables, de manera que s’han de pressuposar inexistents en relació amb el contingut de l’acta reclamada. D’acord amb l’exposat, s’estima la reclamació i es declara el dret d’accés de la persona reclamant a accedir a l’acta de la Junta Local de Seguretat de 30 de novembre de 2021, tot recordant a la persona reclamant que l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers, d’acord amb l’article 164.6 TRLMRLC. Atès que la persona reclamant no n’ha demanat còpia, correspon a l’Administració l’elecció de la forma o format en què en faciliti l’accés, d’acord amb l’article 54.3.a del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de juliol de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la reclamació i declarar el dret d’accés de la persona regidora reclamant a accedir a l’acta de la Junta Local de Seguretat de 30 de novembre de 2021, tot recordant a la persona reclamant que l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers, d’acord amb l’article 164.6 TRLMRLC 2. Requerir a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a aquesta Comissió, dins d’aquest mateix termini, de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 217/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.