Se solicitó al Ayuntamiento de Tona información sobre las herramientas utilizadas para la tramitación electrónica. El ciudadano alegó que no había recibido respuesta a su solicitud. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública.
2
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
3
Al haberse satisfecho la solicitud, se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la intervención del organismo.
Texto completo
Resolució 285/2020, de 12 de juny
Número d’expedient de la reclamació: 216/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Tona
Informació reclamada: Eines utilitzades per a la tramitació electrònica.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Administració electrònica. Tramitació electrònica d’expedients.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 14 de maig de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 216/2020, presentada contra l’Ajuntament
de Tona, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La
persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei
19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 23 d’octubre de 2019 la persona reclamant invoca la legislació de transparència i accés a la
informació pública i demana a l’Ajuntament de Tona accés a la informació pública sobre les eines
que utilitza l’Ajuntament per a la tramitació electrònica de sol·licituds i expedients, segons les
Lleis 29/2015 i 40/2015. Demana rebre la informació sol·licitada en format electrònic.
3. La Reclamació presentada el 14 de maig de 2020 indica que la persona reclamant no hauria
rebut resposta a l’anterior sol·licitud.
1El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, és en castellà.
4. El 22 de maig de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com la copia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació.
5. El 27 de maig de 2020 la persona reclamant comunica a la GAIP la recepció de la informació
sol·licitada.
6. El 8 de juny de 2020 l’Ajuntament de Tona acredita a la GAIP la notificació de la informació
sol·licitada a la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. De
conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta
Reclamació, atès que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i condicions
regulats per la present llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’
accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’
Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit aplicat i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a que els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies es procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió
previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12
de juny de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 216/2020 per la pèrdua sobrevinguda de
l’ objecte de la Reclamació i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.