Se solicitó al Ayuntamiento de l'Hospitalet de Llobregat el importe de las subvenciones a grupos municipales (1985-2017) y los justificantes de recepción. El Ayuntamiento no dio trámite por considerarlo una ampliación de un expediente previo. La GAIP estima la reclamación, obligando a entregar la información existente y a justificar por escrito si los recibos no existen.
Puntos clave de la argumentación
1
Una solicitud formalmente presentada en registro público constituye un nuevo procedimiento de acceso aunque el solicitante cite resoluciones previas o coincida en fecha con otros escritos.
2
El hecho de que sea inadmisible plantear una petición como ampliación de objeto de un procedimiento previo no impide que sea admisible como un nuevo procedimiento independiente.
3
La información sobre aportaciones económicas a grupos políticos es pública y cualquier ciudadano tiene derecho de acceso a la misma.
4
Los datos personales de portavoces o interventores no deben anonimizarse cuando actúan en el ejercicio de sus funciones públicas.
5
El derecho de acceso requiere que la información exista y esté en poder de la Administración con carácter previo a la solicitud; de lo contrario, se desestima por falta de objeto.
Texto completo
Resolució 326/2018, de 15 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 216/2018
Administració reclamada: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Informació reclamada: Quantitats atorgades per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat als grups
municipals des de l’any 1985 fins a finals de 2017. Justificants documentals dels portaveus conforme
han rebut aquestes quantitats.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: L’Ajuntament va considerar l’escrit de sol·licitud que ara es reclama com a part de l’execució
de la Resolució 6/2018 i no li va donar cap tràmit considerant que el seu objecte no era congruent
amb aquella Resolució. Però el cert és que l’escrit de data 8 de maig de 2018, degudament
formalitzada i presentat al registre públic, constitueix una nova sol·licitud d’accés formulada
vàlidament i amb un objecte diferent de l’anterior (el període temporal és diferent: 1985 fins al 2017;
no es demanen justificacions de despesa ni factures als grups, però sí un rebut dels portaveus
conforme van rebre les aportacions de l’Ajuntament), que hauria d’haver estat tramitada per
l’Ajuntament ja que no està viciada de cap causa d’inadmissió, i el fet que sigui inadmissible plantejar-
ho com a ampliació d’objecte d’un procediment previ no impedeix que sigui perfectament admissible
com a nou procediment. Considerant que l’article 2.b LTAIPBG requereix que, per ser considerada
informació pública sobre la que es projecti l’LTAIPBG i el dret d’accés, la informació o documentació a
les que es vol accedir ha d’existir i estar en poder de l’Administració amb caràcter previ a la sol·licitud,
si efectivament els portaveus no van signar rebuts en rebre les aportacions, s’ha de desestimar
parcialment la reclamació en aquesta part, per manca d’objecte, en ser informació inexistent.
Contràriament, si existeix aquesta documentació i és a mans de l’Administració, s’ha de considerar
informació pública a la qual la persona reclamant té dret d’accés, sense que les dades personals del
portaveu o de l’interventor, si hi figuren, hagin de ser anonimitzades, considerant que hi actuen en
exercici de les seves funcions públiques. Quant a les aportacions econòmiques de l’Ajuntament als
grups polítics des de l’aprovació de la LBRL , és informació pública a la qual qualsevol ciutadà pot
tenir-hi accés, d’acord amb el que aquesta Comissió ja va establir en la Resolució 6/2018 i de fet, res
no hi ha oposat l’Ajuntament. La sol·licitud fa referència expressa a que la informació estigui
emmagatzemada en els arxius informatitzats de l’Ajuntament, i en aquestes condicions, ha de ser
obtinguda fàcilment per l’Ajuntament per mitjà dels seus sistemes de gestió econòmica, i res fa pensar
ni ha estat al·legat per l’Ajuntament que la seva recopilació presenti una complexitat d’elaboració que
hagi de ser tinguda en compte.
Paraules clau: Ajuntament. Grups municipals. Subvencions. Reclamació contra inadmissió.
Congruència de l’objecte. Informació in existent.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 20 de juny de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 216/2018, presentada contra l’Ajuntament
de l’Hospitalet de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de maig de 2018 la persona reclamant sol·licita accés a la quantitat percebuda per cada
grup polític municipal des de l'entrada en vigor de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les
bases de règim local (LBRL), que tingui emmagatzemades als arxius informatitzats fins a finals
de 2017, i còpia del document acreditatiu o justificant de la recepció de les quantitats assignades
anualment per part del portaveu de cada grup.
3. El 29 de juny de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Hospitalet de
Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
4. El 10 d’agost de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat on s’hi
indica que no va donar tràmit a la sol·licitud objecte de la present Reclamació, ja que aquesta va
tenir entrada juntament amb un altre escrit que contenia manifestacions sobre l’estat d’execució
d’una resolució de la GAIP anterior (6/2018), que també s’havia fet arribar a aquesta Comissió,
que a la seva vegada va respondre amb un seguit d’indicacions sobre l’execució de la seva
Resolució en que s’hi incloïa la següent consideració:
“...cal dir en relació amb la petició que fa ara la persona reclamant d’obtenir documents
acreditatius o justificatius de cada portaveu conforme ha rebut la quantitat anual assignada,
que considerem que depassa l’objecte de la sol·licitud (que demanava conèixer l’import
rebut i el desglòs i la documentació referida a la despesa) i, per tant excedeix de les
obligacions derivades de l’execució de la Resolució”
L’informe conclou que l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va considerar que les dues
peticions fetes per la persona reclamant el dia 7 de maig de 2018 es circumscrivien en l’execució
de la Resolució 6/2018 de la GAIP i, per tant, que les indicacions fetes per aquesta Comissió en
relació a la inadmissibilitat d’ampliar l’objecte de la reclamació ja resolta per la via d’un incident
d’execució afectaven tant a les manifestacions del reclamant sobre l’execució de la Resolució
6/2018 com a la nova sol·licitud d’accés a la informació pública, de la que aquesta Comissió no
n’ha tingut coneixement fins a la presentació de la Reclamació que ara es resol.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació.
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP.
L’Ajuntament no ha donat tràmit a la sol·licitud que ara es reclama per considerar que no constituïa
una nova sol·licitud, sinó que l’ha emmarcada en el procediment de Reclamació 386/2017, que va
finalitzar amb la Resolució 6/2018, de la mateixa persona reclamant, que tenia per objecte accedir a
les subvencions donades als grups polítics municipals per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
des del 2011 fins al 2016, i la justificació de les despeses realitzades pels grups, i ha considerat que
la petició no podia ser admesa perquè suposava una ampliació del seu objecte. Certament, el 9
d’abril, la persona reclamant va sol·licitar de manera informal (correu electrònic) a l’Ajuntament obtenir
la justificació documental del rebut de les aportacions objecte de la Reclamació 386/2018 per part
dels portaveus dels grups i és igualment cert que aquesta petició no havia estat formulada en la
sol·licitud inicial d’11 de juliol de 2017 objecte d’aquella reclamació, i per tant no era exigible en
l’execució de la Resolució 6/2018, i així ho va traslladar a les parts
aquesta Comissió. Però ,
tanmateix, això no implica que aquesta informació no pugui ser objecte d’una nova sol·licitud d’accés
per part de la mateixa persona reclamant, si es formalitza com a tal i no com a incident d’execució
d’un procediment previ en relació amb el qual l’objecte és incongruent.
L’Ajuntament va considerar l’escrit de sol·licitud que ara es reclama com a part de l’execució de la
Resolució 6/2018 sobre la base de la coincidència de dates amb el correu electrònic que feia
referència a l’execució d’aquella Resolució i del fet que la persona reclamant cités en el seu preàmbul,
a més de la fonamentació jurídica, la Resolució de la GAIP 6/2018 que havia estimat prèviament
l’accés a les aportacions que l’Ajuntament havia fet als grups durant el 2011 fins al 2016, i va
desestimar donar a cap dels dos escrits un tràmit ulterior, considerant que les peticions d’ambdós
escrits no eren congruents amb l’objecte del procediment que va finalitzar amb la Resolució 6/2018.
Però el cert és que l ’escrit de data 8 de maig de 2018, degudament formalitzada i presentat al registre
públic, constitueix una nova sol·licitud d’accés formulada vàlidament amb un objecte diferent de
l’anterior (el període temporal és diferent (1985 fins al 2017; no es demanen justificacions de despesa
ni factures als grups, però sí un rebut dels portaveus conforme van rebre les aportacions de
l’Ajuntament) que havia de ser tramitada per l’Ajuntament ja que no està viciada de cap causa
d’inadmissió, i el fet que sigui inadmissible plantejar-la com a ampliació d’objecte d’un procediment
previ no impedeix que sigui perfectament admissible com a nou procediment.
La sol·licitud objecte de reclamació, doncs, és admissible a tràmit com ho és també la reclamació
davant la inadmissió de l’Ajuntament.
2. Dret d’accés a la informació sol·licitada
Constitueixen l’objecte de la Reclamació dues informacions diferenciades: les aportacions
econòmiques fetes per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat als seus grups municipals des de
l’any 1985 fins al 2017, i la documentació en què el portaveu acrediti que ha rebut aquestes
aportacions.
En relació amb la documentació acreditativa de la recepció per part del portaveu de cada grup polític
de les aportacions municipals, és probable que no existeixi aquesta documentació, ja que la pràctica
habitual és realitzar les aportacions per transferència bancària i, per tant, no s’exigiria la signatura del
portaveu com a rebut contra la recepció de les quantitats econòmiques. En aquest cas, considerant
que l’article 2.b LTAIPBG requereix que, per ser considerada informació pública sobre la que es
projecti l’LTAIPBG i el dret d’accés, la informació o documentació a les que es vol accedir ha d’existir i
estar en poder de l’Administració amb caràcter previ a la sol·licitud, si efectivament els portaveus no
van signar rebuts en rebre les aportacions, s’ha de desestimar parcialment la reclamació en aquesta
part, per manca d’objecte, en ser informació inexistent. Contràriament, si existeix aquesta
documentació i és a mans de l’Administració, s’ha de considerar informació pública a la qual la
persona reclamant té dret d’accés, sense que les dades personals del portaveu o de l’interventor, si hi
figuren, hagin de ser anonimitzades, considerant que hi actuen en exercici de les seves funcions
públiques.
Quant a les aportacions econòmiques de l’Ajuntament als grups polítics des de l’aprovació de la
LBRL, és informació pública a la qual qualsevol ciutadà pot tenir-hi accés, d’acord amb el que aquesta
Comissió ja va establir en la Resolució 6/2018 i de fet, res no hi ha oposat l’Ajuntament. La sol·licitud
fa referència expressa a que la informació estigui emmagatzemada en els arxius informatitzats de
l’Ajuntament, i en aquestes condicions, ha de ser obtinguda fàcilment per l’Ajuntament per mitjà dels
seus sistemes de gestió econòmica, i res fa pensar ni ha estat al·legat per l’Ajuntament que la seva
recopilació presenti una complexitat d’elaboració que hagi de ser tinguda en compte.
Considerant l’exposat, s’estima el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament de
l’Hospitalet de Llobregat la relació d’aportacions fetes als grups municipals des de l’aprovació de la
Llei 7/1985, fins a finals de 2017.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15
de novembre de 2018, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 216/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la
informació següent:
a. La quantitat anual percebuda per cada grup polític des de la data en què l’Ajuntament de
l’Hospitalet de Llobregat hagi aprovat subvencionar els grups, d’acord amb l’LBRL de 1985,
fins a finals del 2017, que estigui als seus arxius informatitzats.
b. El rebut o documentació justificativa signada pel portaveu de cada grup que acrediti la
recepció de la quantitat anual assignada, si existeix prèviament documentat, o en cas
contrari, l’expressió escrites d’aquesta inexistència.
2. Requerir a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat perquè en el termini de 15 dies lliuri a la
persona reclamant la informació indicada a l’apartat anterior i n’informi tot seguit ala GAIP.
3. Requerir l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat a informar la GAIP, dins del termini establert a
l’apartat anterior, de la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució i de les
actuacions dutes a terme per al seu compliment.
4. Convidar a la persona reclamant perquè informi a la GAIP sobre qualsevol incidència que es
plantegi en relació amb el compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 216/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 15 de novembre de 2018
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.