Estimada parcialmente 21/06/2017 · 33 días en resolverse

Solicitud de información sobre contratos, certificados y responsables del mantenimiento de extintores en edificios gestionados por ADSA

El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Sant Joan Despí y a su empresa municipal ADSA documentación sobre el mantenimiento de extintores y los motivos de ciertas irregularidades. La GAIP estima parcialmente la solicitud: reconoce el derecho a obtener contratos, certificados, costes y responsables, pero deniega los motivos de las irregularidades por no ser información pública.

Puntos clave de la argumentación

1 El derecho de acceso a la información pública no obliga a la Administración a especificar los motivos de una situación de hecho o de una acción o falta de actuación administrativa.
2 La solicitud de motivaciones sobre irregularidades en el retimbrado de extintores no constituye información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
3 Es exigible la entrega de contratos de servicios externos ya que no es creíble que una empresa pública reciba servicios sin la documentación contractual correspondiente.
4 El Real Decreto 1942/1993 obliga a las empresas de mantenimiento a conservar la documentación de las operaciones y dar copia al titular, lo que justifica el acceso a los certificados concretos.
5 Es posible y exigible determinar las personas físicas responsables de actuaciones que tengan incidencia directa en la seguridad de las personas y los bienes.

Texto completo

Resolució 205/2017, de 21 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 215/2017. Administració reclamada: Empresa municipal ADSA (Aparcaments Despí SA). Ajuntament de Sant Joan Despí. Informació reclamada: Documentació sobre revisió i manteniment d’extintors. Sentit de la Resolució: Estimació parcial. Resum: Sobre la base del dret d’accés a la informació pública no es pot obligar a l’Administració a especificar els motius d’una situació de fet o d’una acció o d’una manca d’actuació administrativa i en conseqüència no es pot estimar la part de la sol·licitud d’informació que demana aquesta mena de motivació; certament, no es pot descartar l’existència de referents jurídics, i en tot cas principis de bona administració, sobre els quals es pugui argumentar l’obligació administrativa d’oferir les motivacions demanades, però no és la legislació de transparència la que pugui oferir aquesta base jurídica, ni la GAIP qui pugui garantir-la. Es declara el dret a obtenir informació sobre els contractes de manteniment d’extintors, còpia dels certificats de les operacions de manteniment de què són objecte, els recursos anuals destinats al manteniment i revisió dels extintors i els noms de les persones responsables d’aquestes operacions. Paraules clau: Ajuntament. Manteniment d’extintors. Informació pública. Subjecte obligat. Contractes. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 19 de maig de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 215/2017, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no vol sol·licitar el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 2. El 31 de març de 2017 presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública a l’Ajuntament de Sant Joan Despí, adreçada al Consell d’Administració de l’empresa municipal ADSA, amb la que, després d’assenyalar l’existència de suposades irregularitats a diversos extintors d’incendis situats a edificis relacionats amb aquesta empresa municipal (que descriu amb detall i il·lustra amb fotografies), sol·licita la informació següent: a) Còpia dels contractes amb les diferents empreses acreditades per fer els treballs de revisió i manteniment dels extintors situats als edificis i aparcaments gestionats per ADSA; com a mínim de les dues últimes empreses o des del 2008. b) Còpia dels certificats de revisió i retimbre dels extintors dels edificis i aparcaments gestionats per ADSA des de la data d’instal·lació o, en el seu defecte, des que és obligatòria la conservació d’aquests documents. c) Import anual destinat al manteniment i revisió dels extintors indicats. d) Nom de la persona responsable màxima de destinar el diner pressupostat al manteniment i revisió dels extintors situats als edificis i aparcaments gestionats per ADSA i de fer complir i monitoritzar el treball de les diferents empreses acreditades contractades a aquests efectes. e) Motius pels quals els retimbres d’extintors fabricats el 2008 i el 2010 es fan el 2017, quan la normativa estableix que s’han de fer als cinc anys de la seva fabricació. f) Motius pels quals al seu dia hi havia extintors en servei als edificis gestionats per ADSA amb l’etiqueta de revisions sense estar al dia d’elles i fins i tot havent caducat el seu retimbrat i sense constar aquest d’acord amb la normativa. g) Motius pels quals al seu dia hi havia als edificis gestionats per ADSA sense tenir ni tan sols l’etiqueta obligatòria de revisions i manteniment, a més de no constar el seu retrimbrat als cinc anys de la seva fabricació. h) Nom de la persona responsable màxima de què, en cas de sinistre en els edificis gestionats per ADSA, es detectés que els extintors no estaven al corrent de la seva revisió. 3. El 27 d’abril del 2017 el gerent d’ADSA respon a la persona reclamant adjuntant una certificació genèrica (concretament un escrit de 10 d’abril de 2017 del responsable legal de l’empresa de manteniment que diu que s’han fet les tasques de manteniment estipulades sota contracte) dels extintors sobre els que s’interessa i indicant que en relació amb les preguntes formulades sobre períodes anteriors, el manteniment d’aquests extintors s’hauria fet amb mitjans propis. 4. La Reclamació presentada a la GAIP el 19 de maig de 2017 al·lega que la resposta municipal no adjunta els contractes ni els certificats sol·licitats de manteniment, revisió i retimbre dels extintors que hi ha als edificis gestionats per ADSA. Assenyala també que la resposta donada en el sentit que amb anterioritat a març de 2017 el control dels extintors s’hauria fet amb medis propis, no concreta quins són aquests medis propis, ni que l’empresa tingui l’acreditació obligatòria per dur a terme aquesta tasca. 5. El 31 de maig de 2017 la GAIP demana a l’Ajuntament de Sant Joan Despí, per a dins del termini de deu dies, un informe sobre la Reclamació i còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva. 6. El 15 de juny de 2017 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, que manifesta que “es va lliurar tota la documentació de que es disposa en relació amb la petició efectuada, i com a aclariment a la documentació que no es podia lliurar perquè no se’n disposava, es va afegir la documentació que ho justificava”. La GAIP dona trasllat d’aquest informe a la persona reclamant. 7. El 19 de juny de 2017 la persona reclamant demana a la GAIP quines passes ha de fer per obtenir la informació sol·licitada, ja que els certificats dels manteniments dels extintors legalment haurien de ser a mans del contractant un mínim de tres anys. Fonaments jurídics 1. Administració reclamada Tot i que la persona reclamant adreça la seva sol·licitud d’informació a l’empresa pública ADSA, ho fa mitjançant un formulari de sol·licitud d’accés a la informació pública adreçat a l’Ajuntament de Sant Joan Despí, i la resposta que rep és signada pel gerent d’ADSA, en un escrit sobre paper de carta de l’Ajuntament i amb registre de sortida municipal. Cal entendre, per tant, que si bé ADSA té una personalitat jurídica diferenciada de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, com a mínim als efectes de l’exercici del dret d’accés a la informació pública es comporta com si fos un òrgan d’aquest Ajuntament i per tant cal considerar que l’Administració obligada davant d’aquesta Reclamació és indistintament l’Ajuntament de Sant Joan Despí i la seva empresa ADSA. 2. Informació demanada i dret a obtenir-la La sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació demana una llista de vuit dades o tipus de dades diferents, i l’Ajuntament afirma que tota la informació de què disposa relativa a aquesta sol·licitud ja hauria estat lliurada a la persona reclamant. A la vista d’aquests elements, cal valorar fins a quin punt la persona reclamant té dret a obtenir tot el sol·licitat i es pot donar per bona la resposta municipal. El primer que cal considerar per determinar si la persona reclamant té dret a obtenir tot el demanat és si l’objecte de la seva sol·licitud constitueix enterament informació pública. Cal recordar, en aquest sentit, que segons l’article 2.b LTAIPBG és informació pública la que ha elaborat l’Administració i la que té a les seves mans; així mateix, l’article 29 de la mateixa llei preveu que s’han d’inadmetre sol·licituds l’objecte de les quals és informació que encara no ha estat elaborada i requereix una tasca complexa d’elaboració o la confecció d’informes o dictàmens. A la vista d’aquests antecedents normatius, cal indicar que sobre la base del dret d’accés a la informació pública no es pot obligar a l’Administració a especificar els motius d’una situació de fet o d’una acció o d’una manca d’actuació administrativa i en conseqüència no es pot estimar la part corresponent als apartats e, f i g de la sol·licitud d’informació; certament, no es pot descartar l’existència de referents jurídics, i en tot cas de principis de bona administració, sobre els quals es pugui argumentar l’obligació administrativa d’oferir les motivacions demanades, però no és la legislació de transparència la que pot oferir aquesta base jurídica, ni la GAIP qui pugui garantir-la. Si aquestes motivacions existissin, l’Administració reclamada restaria obligada a facilitar-les davant l’exercici del dret d’accés a la informació pública, però a la vista de l’informe municipal es pot descartar que existeixin. La resta d’apartats (cinc) de la sol·licitud d’informació demanen documents o dades concretes, que en bona lògica haurien de ser a mans de l’Administració reclamada i en relació amb les quals no s’ha al·legat l’existència de cap límit d’accés, ni és plausible que pugui al·legar-se. Per tant, cal concloure que la persona reclamant té dret a la informació següent: En primer lloc, a què ADSA li faciliti còpia dels contractes amb les diferents empreses acreditades per fer els treballs de revisió i manteniment dels extintors situats als edificis i aparcaments gestionats per aquesta empresa municipal, en tot cas de les dues últimes empreses acreditades o des del 2008. Si, tal com acredita la documentació facilitada per ADSA i per l’Ajuntament, com a mínim hi ha una empresa externa acreditada que certifica haver fet els treballs de revisió i manteniment dels extintors, ho deu haver fet en compliment d’un contracte i a canvi de la contraprestació econòmica que correspongui. No sembla creïble que una empresa pública pugui rebre serveis externs sense la corresponent documentació contractual. Per tant, ADSA ha de proporcionar a la persona reclamant còpia d’aquests contractes, si no els té ha de cercar-los amb diligència, fins i tot demanant-los a l’empresa acreditada que li presta aquests serveis (que els deu tenir, ja que en el seu certificat emès en el marc d’aquest procediment afirma que hauria efectuat els manteniments estipulats sota contracte), i si els contractes no existeixen, ha de dir-ho clarament i per escrit, i la persona reclamant podrà fer l’ús que consideri pertinent d’aquesta informació. En segon lloc, a què ADSA li lliuri còpia dels certificats de revisió i retimbre dels extintors dels edificis i aparcaments gestionats per aquesta empresa municipal des de la data d’instal·lació o, en el seu defecte, des que és obligatòria la conservació d’aquests documents. En aquest sentit, el Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, que aprova el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, estableix en el seu article 15.d l’obligació de les empreses de manteniment dels extintors de conservar la documentació que justifiqui totes les operacions de manteniment i revisió fetes i de donar-ne còpia al titular dels aparells . En aquest cas ADSA ha lliurat a la persona reclamant un certificat de l’empresa acreditada que afirma genèricament que s’haurien fet els manteniments estipulats sota contracte; com que no s’ha lliurat el contracte, és impossible saber quins són aquests manteniments que s’haurien fet. En tot cas, no és aquesta mena de certificat genèric el que demana la persona reclamant, ja que es pot deduir clarament de la seva sol·licitud que el que vol són els certificats concrets, extintor per extintor, de cada una de les operacions de revisió i retimbre dutes a terme; tot fa pensar que aquests certificats haurien d’existir i, si no és aquest el cas, cal que ADSA ho expressi clarament, i així la persona reclamant en pugui extreure les conclusions que consideri adients. En tercer lloc, a què ADSA li faciliti la informació relativa a l’import anual destinat al manteniment i revisió dels extintors indicats. No és creïble que ADSA no disposi d’aquesta informació, ja que el mínim exigible a una entitat del sector públic és que sigui capaç de controlar i explicar en què gasta els seus recursos, que són públics. En quart lloc, a què ADSA li doni el nom de la persona responsable màxima de destinar el diner pressupostat al manteniment i revisió dels extintors situats als edificis i aparcaments gestionats per aquesta empresa municipal i de fer complir i monitoritzar el treball de les diferents empreses acreditades contractades a aquests efectes. A tota empresa, tant pública com privada, ha de ser possible determinar les persones físiques responsables de les actuacions que cal dur a terme per al seu normal funcionament, determinació que sembla especialment exigible quan aquestes actuacions poden tenir una incidència directa en la seguretat de les persones i els béns, com és el cas que ens ocupa. En cinquè lloc, a què ADSA li faciliti, per les mateixes raons exposades al paràgraf anterior, el nom de la persona responsable màxima de què, en cas de sinistre en els edificis gestionats per aquesta empresa municipal, es detectés que els extintors no estaven al corrent de la seva revisió. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de juny de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 215/2017 i declarar que la persona reclamant té dret a obtenir la informació següent: a) Còpia dels contractes amb les diferents empreses acreditades per fer els treballs de revisió i manteniment dels extintors situats als edificis i aparcaments gestionats per ADSA; com a mínim de les dues últimes empreses o des del 2008. b) Còpia dels certificats de revisió i retimbre dels extintors dels edificis i aparcaments gestionats per ADSA des de la data d’instal·lació o, en el seu defecte, des que és obligatòria la conservació d’aquests documents. c) Import anual destinat al manteniment i revisió dels extintors indicats. d) Nom de la persona responsable màxima de destinar el diner pressupostat al manteniment i revisió dels extintors situats als edificis i aparcaments gestionats per ADSA i de fer complir i monitoritzar el treball de les diferents empreses acreditades contractades a aquests efectes. e) Nom de la persona responsable màxima de què, en cas de sinistre en els edificis gestionats per ADSA, es detectés que els extintors no estaven al corrent de la seva revisió. 2. Desestimar els apartats e, f i g de la sol·licitud d’informació, ja que la motivació demanada no es pot emparar en el dret d’accés a la informació pública. 3. Requerir a l’empresa municipal ADSA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, en els termes indicats al fonament jurídic 2, tot informar-ne al mateix temps a la GAIP. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es plantegi amb ocasió de l’execució d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 215/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 21 de juny de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.