Solicitud de documentación relativa a comunicación al Catastro y expediente de valoración colectiva

Resolució 216/2018, de 30 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 213/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Vilassar de Dalt Informació reclamada: Documentació relativa a una comunicació al Cadastre. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: Els antecedents posen de manifest la reiterada inactivitat i conseqüent manca de compliment per part de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt de les obligacions establertes per l’LTAIPBG per a l’efectivitat del dret d’accés a la informació pública, en relació amb aquesta Reclamació: ni dóna resposta dins del termini establert per l’article 164 TRLMRLC a la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant (inactivitat que comporta l’estimació presumpta de la sol·licitud per silenci administratiu positiu, segons estableix el mateix precepte), ni col·labora amb la GAIP en la tramitació d’aquesta Reclamació, incomplint el que li requereix l’article 33.4 RGAIP; aquesta manca de col·laboració municipal no impedeix que la GAIP pugui tramitar i resoldre la Reclamació, i així ho preveu expressament l’article 33.7 RGAIP. L’article 42 LTAIPBG estableix el dret de la persona reclamant a demanar que la Reclamació es tram iti seguint un procediment de mediació i, implícitament, cal entendre que també té el dret a renunciar-hi; la presentació d’aquesta renúncia equival a la no acceptació de la mediació referida per l’article 42.6 LTAIPBG i comporta la conseqüent necessitat de què la Reclamació acabi la seva tramitació amb una resolució del Ple de la GAIP. No sembla que a la informació sol·licitada hi puguin concórrer límits legals que puguin justificar la denegació de l’accés sol·licitat, i menys si es té en compte que qui el demana té la condició d’electe del mateix Ajuntament reclamat; si l’Ajuntament considera que la informació sol·licitada conté dades afectades pels límits establerts per l’article 164.3 LTAIPBG o per altres lleis que siguin d’aplicació (especialment el Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei del Cadastre immobiliari), ho ha de plantejar a la GAIP a la fase d’execució d’aquesta Resolució, que resoldrà el que procedeixi. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Cadastre. Reclamació contra silenci. Deure de col·laboració. Mediació. Renuncia a la mediació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 de maig de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 213/2018, presentada per un regidor contra l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de maig de 2018 el regidor reclamant, invocant el seu dret a la informació reconegut per l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, demana a l’Ajuntament el lliurament urgent de la documentació referida a la sol·licitud que es va fer al cadastre el 13 de març de 2018 i la resposta del cadastre, si s’ha produït, així com els altres documents que formin part de l’expedient del procediment de valoració col·lectiva de caràcter general que sembla ser que s’està tramitant, segons la Memòria del Conveni de col·laboració en matèria de gestió cadastral. Demana rebre aquesta informació en paper o en arxius digitals en format pdf. 3. La Reclamació presentada el 31 de maig de 2018 indica que la persona reclamant no hauria obtingut resposta a les anteriors sol·licituds d’informació i que es vulneren els drets del regidor reclamant reconeguts per l’article 77 LRBRL. 4. El 14 de juny de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana que designi la persona que ha de representar l’Ajuntament en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. Després d’haver transcorregut a bastament el termini donat, la GAIP no ha rebut encara la documentació requerida. 5. El 30 de juliol de 2018 la persona reclamant comunica a la GAIP la seva renúncia al procediment de mediació, en benefici d’una resolució més ràpida de la seva Reclamació per la GAIP, atès que l’Ajuntament li estaria donant una part molt petita de la informació demanada i, al seu entendre, amb excessiva lentitud. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació. 2. Incompliment del deure de resoldre i d’atendre a la GAIP Els antecedents posen de manifest la reiterada inactivitat i conseqüent manca de compliment per part de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt de les obligacions establertes per l’LTAIPBG per a l’efectivitat del dret d’accés a la informació pública, en relació amb aquesta Reclamació: ni dóna resposta dins del termini establert per l’article 164 TRLMRLC a la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant (inactivitat que comporta l’estimació presumpta de la sol·licitud per silenci administratiu positiu, segons estableix el mateix precepte), ni col·labora amb la GAIP en la tramitació d’aquesta Reclamació, incomplint el que li requereix l’article 33.4 RGAIP. Aquesta manca de col·laboració municipal no impedeix que la GAIP pugui tramitar i resoldre la Reclamació, i així ho preveu expressament l’article 33.7 RGAIP. 3. Renúncia a la mediació sol·licitada L’antecedent 6 indica que la persona reclamant hauria renunciat al procediment de mediació que havia sol·licitat al presentar la Reclamació. L’article 42 LTAIPBG estableix el dret de la persona reclamant a demanar que la Reclamació es tramiti seguint un procediment de mediació i, implícitament, cal entendre que també té el dret a renunciar-hi. La presentació d’aquesta renúncia equival a la no acceptació de la mediació referida per l’article 42.6 LTAIPBG i comporta la conseqüent necessitat de què la Reclamació acabi la seva tramitació amb una resolució del Ple de la GAIP. 4. Dret d’accés a la informació sol·licitada Amb caràcter general, la informació sol·licitada (que sembla ser una documentació referida o citada per una sol·licitud presumptament municipal al cadastre i la resposta d’aquest organisme, així com els altres documents que formen part d’un expedient de valoració col·lectiva) és informació pública, en el sentit que atribueix a aquest terme l’article 2.b LTAIPBG: informació elaborada per l’Administració o que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat. Si la sol·licitud al cadastre és municipal i la documentació referida per ella és en seu municipal, són informació elaborada per, la primera, i en poder de l’Ajuntament, la segona, mentre que la resposta del cadastre, si ha arribat efectivament, també estaria en poder de l’Ajuntament. Per tant, en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG s’hauria de facilitar aquesta informació a qualsevol persona, si és sol·licitada en exercici del dret d’accés a la informació pública, llevat que concorrin límits legals que puguin justificar la seva denegació. En aquest cas, a més, la persona reclamant té la condició d’electe i membre del mateix Ajuntament reclamat, circumstància que reforça el seu dret d’accedir a la informació sol·licitada, de manera que, sobre la base de les consideracions fetes al fonament jurídic 1, li és aplicable el règim d’accés establert per la legislació de règim local, que preveu uns límits d’accés sensiblement més reduïts que els establerts pels articles 21 a 24 LTAIPBG. Concretament, l’article 164.3 TRLMRLC disposa que només es pot denegar informació sol·licitada pels electes locals si pot vulnerar el dret a l’honor, a la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge (referència que la GAIP ve interpretant com a equivalent a les dades personals especialment protegides de l’article 23 LTAIPBG) o si és afectada per la legislació sobre secrets oficials o per secret sumarial. Aquesta major intensitat del dret d’accés garantida als electes és equilibrada amb el seu deure de confidencialitat respecte de la informació rebuda que podria haver estat denegada si la persona sol·licitant no tingués aquesta condició (article 164.6 LTAIPBG). No sembla que a la informació sol·licitada hi puguin concórrer límits legals que puguin justificar la denegació de l’accés sol·licitat, i menys si es té en compte que qui el demana té la condició d’electe del mateix Ajuntament reclamat. Nogensmenys, si l’Ajuntament considera que la informació sol·licitada conté dades afectades pels límits establerts per l’article 164.3 LTAIPBG o per altres lleis que siguin d’aplicació (especialment el Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei del Cadastre immobiliari), ho ha de plantejar a la GAIP a la fase d’execució d’aquesta Resolució, que resoldrà el que procedeixi. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de juliol de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 213/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a la documentació referida a la sol·licitud que es va fer al cadastre el 13 de març de 2018 i la resposta del cadastre, si s’ha produït, així com els altres documents que formin part de l’expedient del procediment de valoració col·lectiva de caràcter general que sembla ser que s’està tramitant, segons la Memòria del Conveni de col·laboració en matèria de gestió cadastral, sens perjudici dels límits que puguin prevaldre i s’acreditin en la fase d’execució d’aquesta Resolució. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 213/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 30 de juliol de 2018 Per substitució Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.