Inadmisión por extemporaneidad de reclamación sobre el uso de instalaciones deportivas municipales

Resolució 253/2023, de 10 de març Número d’expedient de la Reclamació: 212/2023 Administració reclamada: Ajuntament de les Franqueses del Vallès Informació reclamada: Nombre de persones usuàries de les instal·lacions esportives municipals. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Aquesta Reclamació es presenta el 21 de febrer de 2023, en relació amb una resolució que va ser notificada correctament el 4 de gener, és a dir, havent passat més d’un mes i mig des de la notificació de la resolució. Es tracta, per tant, d’una reclamació extemporània, que ha de ser inadmesa per aquest motiu. Paraules clau: Ajuntaments. Electes municipals. Instal·lacions esportives. Terminis. Reclamació extemporània. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 21 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 212/2023, presentada per una electa municipal contra l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de novembre de 2022 la regidora reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès: “tinc interès a conèixer qui fa servir les instal·lacions esportives municipals i quines són les més utilitzades, i qui participa en les diferents activitats organitzades del Patronat Municipal d'Esports. Sol·licito: 1. Registre d'usos de les instal·lacions esportives (tant de gestió directa com indirecta) en els darrers cinc anys (2018, 2019, 2020, 2021 i 2022 fins a la data), per cada equipament, desglossat per trams d'edats o tipologia d'usuaris (les categories que hi hagi establertes per al preu d'entrada) i amb indicació de si l'usuari és resident a les Franqueses o no. 2. Registre d'inscripció a les activitats esportives municipals, cursets i programes organitzats pel PME, amb el mateix detall: per activitat, edat o tipus d'usuari, i amb indicació de si el participant és resident a les Franqueses o no. 3. El mateix, per als serveis municipals de medicina de l'esport i fisioteràpia de l'esport oferts pel PME”. 3. El 3 de gener de 2023 l’Ajuntament desestima la sol·licitud, sobre la base de l’informe següent de la gerència del Patronat Municipal d’Esports: “s’informa que la informació sol·licitada no és d’obtenció automàtica i, per tant, requereix d’elaboració prèvia per part dels serveis tècnics i administratius del PME a partir dels registres que es disposin, tant per part del PME, com per part de l’empresa concessionària de la gestió del CEM, els quals no contemplen ni preveuen, en molts dels casos, les diferents variables respecte a les dades sol·licitades. Tampoc es pot garantir que es disposi dels registres documentals per la totalitat dels períodes sol·licitats”. La resolució municipal informa correctament de les vies per a la seva impugnació. 4. La Reclamació presentada el 21 de febrer de 2023 es fonamenta en les consideracions següents: “En equipaments esportius, les Franqueses compta amb el doble de m2/hab del que el Pla territorial general de Catalunya considera estàndards mínims per a garantir un equilibri territorial i uns serveis i equipaments de qualitat. Això, des de fa anys, molt abans d'assolir la categoria de municipi de més de 20.000 habitants (2020), que és quan aquest tipus d'equipaments passa a ser competència/obligació. Així i tot, el govern local té intenció de construir un gran nou pavelló i adequar més espais i equipaments per a usos esportius, amb l'argument que els que tenim estan saturats. Com a regidora de l'oposició, necessito dades per a poder saber en quina proporció aquests equipaments són utilitzats per ciutadans del municipi o foranis. El Patronat d'Esports no presenta memòries al Consell d'Administració i ho hauria de fer per estatuts i per transparència. Si sabés quins registres fan, podria modificar la petició i accelerar la resposta, a la qual no es comprometen”. 5. L’1 de març de 2023 la GAIP fa el següent requeriment d’esmena a la persona reclamant: “cal que acrediteu la data en què vau rebre la notificació de la Resolució de 3 de gener de 2023 per la qual es resol la vostra sol·licitud d’accés a informació pública. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. 6. L’1 de març de 2023 la GAIP rep l’esmena reparada, segons la qual la data de notificació de la resolució municipal indicada per l’antecedent 3 és el 4 de gener de 2023 Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març. Segons l’article 42.1 LTAIPBG, “les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 (a la GAIP) s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució”. L’article 32 RGAIP desenvolupa aquesta disposició i l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen, entre altres, els requisits establerts per l’article anterior. Aquesta Reclamació es presenta el 21 de febrer de 2023, en relació amb una resolució que va ser notificada correctament el 4 de gener, és a dir, havent passat més d’un mes i mig des de la notificació de la resolució. Es tracta, per tant, d’una reclamació extemporània, que ha de ser inadmesa per aquest motiu. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de març de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 212/2023 per extemporània i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.