Se solicitó al Consorci de Serveis Socials de Barcelona copia de un burofax y explicación sobre su comunicación a la Fiscalía. El reclamante alegó que la respuesta inicial era insuficiente y vaga. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la administración facilitó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública comprende tanto la información elaborada por la Administración como la que tenga en su poder como consecuencia de su actividad.
3
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden aplicarse por analogía y requieren una motivación detallada que justifique el límite aplicado.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 356/2021, d e 23 d'abril
Número d'expedient de la Reclamació : 211/2021
Administració reclamada: Consorci de Serveis Socials de Barcelona
Informació reclamada: Còpia d'un burofax.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació
Resum : L'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el
marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació
pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificava.
Paraules clau: Consorcis. Persones amb discapacitat. Covid19. Burofax. Valoracions jurídiques.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d'objecte.
Ponent : Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 5 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 211/2021, presentada contra el Consorci de
Serveis Socials de Barcelona (CSSB), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública
indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per
l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) i aprovat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 de febrer de 2021 la persona reclamant sol·licita al CSSB una còpia clara i llegible del burofax
enviat per la Fundació xxxx al CSSB el 27 d'agost de 2020. També demana el CSSB si ha posat en
coneixement de la Fiscalia el burofax, en la mesura que, pel que sembla de la persona reclamant,
constitueix una denegació de servei i, si no ho ha fet, que expliqui els motius.
3. El 4 de març de 2021 el CSSB contesta la sol·licitud anterior indicant que va ser la mateixa persona
reclamant que va mostrar al CSSB un burofax que li havia enviat en la data indicada per la sol·licitud
la Fundació xxxx, de manera que ja està a les seves mans el burofax que ara sol·licita de nou. En
relació amb la resta de la sol·licitud, el CSSB argumenta que al seu parer no hi ha presumpció de
cap delicte comès per la Fundació xxxx, de manera que no hi ha raó per posar res en coneixement
de la Fiscalia.
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
4. La Reclamació presentada el 5 de març de 2021 posa de manifest el desacord de la persona
reclamant amb la resposta rebuda del CSSB. En relació amb el primer punt de la sol·licitud, acredita
l'existència d'un burofax de la Fundació xxxx al CSSB en la data assenyalada per la sol·licitud (27
d'agost de 2021) i insisteix en sol·licitar-ne còpia. Quant a les altres pretensions formulades per la
sol·licitud, la persona reclamant aporta indicis que la Fundació xxxx tindria la intenció de rescindir el
servei que ve prestant al seu fill i considera que la resposta del Consorci és massa vaga i general i
requereix una motivació més gran de perquè el CSSB no denuncia la Fundació xxxx a la Fiscalia.
5. El 10 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i
accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les
comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada,
mentre duri la Reclamació.
6. El 10 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al CSSB i li requereix que, dins del termini
de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de
l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que
puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 15 d'abril de 2021 la GAIP rep l'informe del CSSB, que adjunta un escrit del Consorci a la persona
reclamant de 13 d'abril de 2021, que manifesta el següent: “El burofax a què vostè fa referència no
existeix. Hi va haver una confusió a l'hora de fer el requeriment del dia 7 de setembre i es va fer
referència a un burofax que en realitat mai no havia enviat la Fundació a aquest Consorci, sinó que
ens el va enviar vostè en data de 28 d'agost com el mail següent indica. (...) Els correus electrònics
als que vostè fa referència, vistos d'aquesta forma, poden donar lloc a interpretacions errònies. Per
això, s'haurien d'analitzar en el context en el qual es van realitzar, prenent en consideració les
diferents dates d'aquests i sabent que les gestions de coordinació no es van realitzar únicament per
correu electrònic. Al correu de la Sra. xxxx quan diu “no acceptaran el retorn” s'està referint
òbviament, en les mateixes condicions que existien, ja que en data 29 de juliol de 2020 no es tenien
els protocols i altres mesures per poder garantir els mínims riscos possibles, exigits per vostè, per al
retorn del seu fill. Per tot això no es pot fer una valoració de la situació en base, únicament, a
correus electrònics. Li reiterem que des d'aquest CSSBcn, conjuntament amb el DTASF, l'ASP, el
CAP Ramón Turró i la mateixa FPM, es va treballar intensament amb l'objecte del retorn del Sr.
AMS a la Llar Estació de Mar 4, com vostè bé sap. Per tant, com s'estava treballant activament en el
retorn, com ja se li va explicar en la resposta anterior, des d'aquest Consorci no es va considerar la
presumpció d'un possible delicte comès per part de l'Entitat que hagués de posar-se en
coneixement de la Fiscalia ni del Jutjat”.
8. El 16 d'abril de 2021 la GAIP comunica a la persona reclamant l'informe remès pel CSSB, per al seu
coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de
reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material
del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests
preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i
no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània
de la sol·licitud d'informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte
d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava.
En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap
declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23
d'abril de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 211/2021 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.