Pérdida de objeto 23/04/2021 · 49 días en resolverse

Solicitud de copia de burofax y motivación sobre comunicación a Fiscalía al Consorci de Serveis Socials de Barcelona finalizada por pérdida de objeto

Se solicitó al Consorci de Serveis Socials de Barcelona copia de un burofax y explicación sobre su comunicación a la Fiscalía. El reclamante alegó que la respuesta inicial era insuficiente y vaga. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la administración facilitó la información durante el procedimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública comprende tanto la información elaborada por la Administración como la que tenga en su poder como consecuencia de su actividad.
3 Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden aplicarse por analogía y requieren una motivación detallada que justifique el límite aplicado.
4 La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 356/2021, d e 23 d'abril Número d'expedient de la Reclamació : 211/2021 Administració reclamada: Consorci de Serveis Socials de Barcelona Informació reclamada: Còpia d'un burofax. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Resum : L'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. Paraules clau: Consorcis. Persones amb discapacitat. Covid19. Burofax. Valoracions jurídiques. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d'objecte. Ponent : Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 5 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 211/2021, presentada contra el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSB), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i aprovat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de febrer de 2021 la persona reclamant sol·licita al CSSB una còpia clara i llegible del burofax enviat per la Fundació xxxx al CSSB el 27 d'agost de 2020. També demana el CSSB si ha posat en coneixement de la Fiscalia el burofax, en la mesura que, pel que sembla de la persona reclamant, constitueix una denegació de servei i, si no ho ha fet, que expliqui els motius. 3. El 4 de març de 2021 el CSSB contesta la sol·licitud anterior indicant que va ser la mateixa persona reclamant que va mostrar al CSSB un burofax que li havia enviat en la data indicada per la sol·licitud la Fundació xxxx, de manera que ja està a les seves mans el burofax que ara sol·licita de nou. En relació amb la resta de la sol·licitud, el CSSB argumenta que al seu parer no hi ha presumpció de cap delicte comès per la Fundació xxxx, de manera que no hi ha raó per posar res en coneixement de la Fiscalia. El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà. 4. La Reclamació presentada el 5 de març de 2021 posa de manifest el desacord de la persona reclamant amb la resposta rebuda del CSSB. En relació amb el primer punt de la sol·licitud, acredita l'existència d'un burofax de la Fundació xxxx al CSSB en la data assenyalada per la sol·licitud (27 d'agost de 2021) i insisteix en sol·licitar-ne còpia. Quant a les altres pretensions formulades per la sol·licitud, la persona reclamant aporta indicis que la Fundació xxxx tindria la intenció de rescindir el servei que ve prestant al seu fill i considera que la resposta del Consorci és massa vaga i general i requereix una motivació més gran de perquè el CSSB no denuncia la Fundació xxxx a la Fiscalia. 5. El 10 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 10 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al CSSB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 15 d'abril de 2021 la GAIP rep l'informe del CSSB, que adjunta un escrit del Consorci a la persona reclamant de 13 d'abril de 2021, que manifesta el següent: “El burofax a què vostè fa referència no existeix. Hi va haver una confusió a l'hora de fer el requeriment del dia 7 de setembre i es va fer referència a un burofax que en realitat mai no havia enviat la Fundació a aquest Consorci, sinó que ens el va enviar vostè en data de 28 d'agost com el mail següent indica. (...) Els correus electrònics als que vostè fa referència, vistos d'aquesta forma, poden donar lloc a interpretacions errònies. Per això, s'haurien d'analitzar en el context en el qual es van realitzar, prenent en consideració les diferents dates d'aquests i sabent que les gestions de coordinació no es van realitzar únicament per correu electrònic. Al correu de la Sra. xxxx quan diu “no acceptaran el retorn” s'està referint òbviament, en les mateixes condicions que existien, ja que en data 29 de juliol de 2020 no es tenien els protocols i altres mesures per poder garantir els mínims riscos possibles, exigits per vostè, per al retorn del seu fill. Per tot això no es pot fer una valoració de la situació en base, únicament, a correus electrònics. Li reiterem que des d'aquest CSSBcn, conjuntament amb el DTASF, l'ASP, el CAP Ramón Turró i la mateixa FPM, es va treballar intensament amb l'objecte del retorn del Sr. AMS a la Llar Estació de Mar 4, com vostè bé sap. Per tant, com s'estava treballant activament en el retorn, com ja se li va explicar en la resposta anterior, des d'aquest Consorci no es va considerar la presumpció d'un possible delicte comès per part de l'Entitat que hagués de posar-se en coneixement de la Fiscalia ni del Jutjat”. 8. El 16 d'abril de 2021 la GAIP comunica a la persona reclamant l'informe remès pel CSSB, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 d'abril de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 211/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.