Inadmisión de reclamación contra el Departamento de Derechos Sociales por falta de información sobre residencias municipales tras derivación a otros entes

Resolució 294/2023, de 23 de març Número d’expedient de la Reclamació: 210/2023 Administració reclamada: Departament de Drets Socials Informació reclamada: Llista de residències municipals a Catalunya. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: A partir de la derivació, la responsabilitat a facilitar la informació sol·licitada és de cada una de les administracions derivades, no del DDS. Certament, hauria estat bé per part del Departament que contestés en aquest sentit les consultes fetes per la persona reclamant, però això no treu que si a la persona reclamant li manquen respostes d’algunes administracions derivades, el que pot fer és presentar les corresponents reclamacions a la GAIP, en relació amb cada una d’elles. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Residències. Forma de gestió. Reclamació contra manca de lliurament. Derivació a altres administracions. Reclamació. Subjecte passiu de la reclamació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 21 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 210/2023, presentada contra el Departament de Drets socials (DDS) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 de setembre de 2022 la persona reclamant demana al DDS la “llista de les residències municipals avui a Catalunya: amb el nom i adreça de la residència, i el nom de l'entitat que les gestiona, des de quina data i amb quin sistema (no sé quants sistemes hi ha però busco saber quines són de concessió administrativa)”. 3. La Resolució de 18 de desembre del DDS estima parcialment la sol·licitud i, en relació amb la part no estimada, informa del següent: “En data 17/10/2022, es va fer derivació a les administracions públiques competents, pel que fa a la petició: “[...] el nom de l'entitat que les gestiona, des de quina data i amb quin sistema (no sé quants sistemes hi ha però busco saber quines són de concessió administrativa)”, d’acord amb l’article 30.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i l’article 57.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, atès que no podem facilitar la informació amb quin sistema es gestiona i quina entitat en fa la gestió del servei, ja que és competència de cada ens públic”. 4. La Reclamació presentada el 21 de febrer de 2023 fa les consideracions següents: “Aquesta informació la vaig sol·licitar el 01/09/2022. El 28/09/2022 em van dir que necessitaven més temps. El 18/10/2022 m'estimen la petició i el 17/10/2022 em diuen que la deriven a les diferents administracions públiques implicades i me n'adjunten llistat. El 25/11/2022 contacto la Generalitat per saber com he de gestionar la falta de respostes, que amplio amb nova consulta el 05/12/2022 i des de llavors està "En tractament". No sé si s'està gestionant o no perquè no n'he obtingut cap més resposta”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 30 LTAIPBG estableix que “1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública”. En aquest cas el DDS ha comunicat a la persona reclamant la derivació de la seva sol·licitud, en relació amb aquelles qüestions de les quals no disposa informació. La persona reclamant va ser degudament assabentada d’aquest fet. A partir de la derivació, la responsabilitat a facilitar la informació sol·licitada és de cada una de les administracions derivades, no del DDS. Certament, hauria estat bé per part del Departament que contestés en aquest sentit les consultes fetes per la persona reclamant, però això no treu que si a la persona reclamant li manquen respostes d’algunes administracions derivades, el que pot fer és presentar les corresponents reclamacions a la GAIP, en relació amb cada una d’elles. En conseqüència, s’ha d’inadmetre la Reclamació perquè es formula contra una administració que no és la competent per facilitar la informació que li manca a la persona reclamant. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de març de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 210/2023 per incompetència de l’administració reclamada i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.