Estimada 19/05/2022 · 77 días en resolverse

Reclamación de una regidora para obtener acceso telemático y autónomo a un expediente municipal, resultando en la estimación de la solicitud por la GAIP

Una regidora solicitó al Ayuntamiento de Vilanova del Vallès acceso telemático y autónomo a un expediente. El Ayuntamiento alegó que el sistema no permitía controlar la descarga de copias según instrucciones internas. La GAIP estima la reclamación, declarando que el derecho a copia es inherente al acceso y que las normas internas no pueden restringir la ley.

Puntos clave de la argumentación

1 El derecho a obtener copia de la información reconocido en el artículo 164.5 TRLMRLC es inherente a la estimación del derecho de acceso y no requiere una nueva autorización de la alcaldía.
2 Las instrucciones internas o reglamentos municipales no pueden limitar el abasto del derecho reconocido legalmente ni entorpecer las condiciones de acceso garantizadas por el marco legal.
3 En ausencia de regulación específica en la ley municipal sobre el formato de acceso, se aplica supletoriamente el artículo 36 de la LTAIPBG, que obliga a suministrar la información en el formato solicitado salvo excepciones justificadas.
4 No existe justificación técnica ni legal para establecer un régimen de acceso diferenciado entre los regidores del equipo de gobierno y los de la oposición cuando la administración ya dispone de la herramienta tecnológica.
5 La dificultad de conciliación del solicitante con el horario de consulta presencial es irrelevante si el Ayuntamiento no acredita límites legales al acceso ni imposibilidades técnicas para el formato telemático.

Texto completo

Resolució 395/2022, de 19 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 210/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès Informació reclamada: Accés telemàtic i autònom a un expedient. Sentit de la r esolució: Estimació Resum: La justificació de l’Ajuntament per a l’impediment de l’accés autònom a través de l’existent gestor electrònic d’expedients és que no permet que s’acompleixin els requisits fixats en un informe del secretari municipal respecte del procediment per obtenir còpia de la informació l’accés a la qual ja s’ha estimat prèviament per l’Alcaldia, que s’hi supedita a l’obtenció d’una nova i autònoma autorització de l’Alcaldia. Aquesta Comissió ja s’ha pronunciat sobre la inadequació a dret d’un procediment de sol·licitud i autorització de còpia diferenciat de la sol·licitud d’informació en la Resolució 253/2022, de 23 de març, que declara que, contra el què afirma l’informe municipal, el dret a còpia de la informació reconegut per l’article 164.5 TRLMRLC no està condicionat a cap nova autorització de l’alcaldia, sinó que és inherent a l’estimació expressa o presumpta del dret d’accés a la informació. Aquest pronunciament, tal i com fàcilment es pot comprendre, no té l’aplicació reduïda a la reclamació en què es va formular, com pretén l’Ajuntament, sinó que, en la mesura en què no avalua la ponderació casuística de límits concurrents en una informació concreta, sinó que avalua l’adequació a dret d’una instrucció interna flagrantment contrària a l’article 164.5 TRLMRLC declarant-la il·legal, és d’aplicació general a tots els supòsits en què s’apliqui en detriment del dret d’accés a la informació dels membres d’aquella corporació, i faria bé l’Ajuntament en modificar -la per adequar-la a la llei, o, en tot cas, inaplicar-la en el futur, evitant continuar amb una pràctica restrictiva del dret d’accés dels seus regidors i regidores que aquesta Comissió ja ha declarat contrària a dret. Cal recordar que l’Ajuntament no invoca que hi concorri cap límit a l’accés (ben al contrari, fa constar que no s’hi oposa i que l’ha autoritzat), ni s’ha acreditat que existeixi cap dificultat tècnica vist que el gestor electrònic permet aquest accés a altres regidors membres de l’equip de govern, ni justifica tampoc que resulti adequat a dret establir un règim d’accés diferenciat respecte dels membres de govern a la informació prèviament estimada per l’Alcaldia, ni que s’adeqüi a dret aplicar cap restricció a l’obtenció d’una còpia digital, més enllà de la pràctica interna municipal d’imposar com a requisit per obtenir una còpia la prèvia sol·licitud i autorització de l‘alcaldia, que no troba encaix en l’article 164.5 TRLMRLC. Aquesta Comissió ja s’ha pronunciat, també en el marc d’una reclamació contra aquest mateix Ajuntament presentada per un altre membre de la corporació, (Resolució 1102/2021, de 16 de desembre) en el sentit de què, a manca de regulació pròpia a la llei municipal i d’acord amb el règim de supletorietat de l’LTAIPBG establert a la seva Disposició Addicional Primera.2, el canvi de forma d’accés a la informació s’ha d’ajustar a les regles de l’article 36 LTAIPBG. No sembla que concorri cap de les circumstàncies previstes legalment que justificarien facilitar la informació en un format diferent al sol·licitat, motiu pel qual és procedent requerir a l’Ajuntament perquè faciliti a la persona reclamant l’accés telemàtic i autònom sol·licitat a la informació demanada. D’acord amb les consideracions i fonaments anteriors, cal estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir de manera autònoma i telemàtica a l’expedient reclamat, bé sigui lliurant-li els permisos i credencials d’accés al programa GESTIONA, bé sigui lliurant-li una còpia digital íntegra d’aquell expedient. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Expedient. Certificat. Reclamació contra canvi de format. Règim especial d’accés. Accés autònom a la informació. Format d’accés. Còpia digital. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 3 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 210/2022, presentada per una regidora contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de gener de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès: “vista la donació de l’empresa xxxx, corresponent a l’expedient 3138/2021 i les entrades i sortides i documents referents al mateix, sol·licito certificat subscrit pel Secretari- interventor de l’Ajuntament conforme la legislació vigent i accés a l’expedient”. 3. El 18 de gener de 2022 l’Alcaldessa contesta el següent a la regidora reclamant: “ En relació a la vostra sol·licitud de data 11.1.2022, reg. entrada 35 en què demaneu accés a l’expedient 3138/2021 us comunico que teniu disponible un ordinador a la sala de reunions de la primera planta de l’Ajuntament on tindreu accés autònom a l’esmentat expedient, en l’horari d’obertura de l’Ajuntament, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h o dijous de 16,30 a 19 h. Pel que fa al certificat que demaneu, el propi Decret d’Alcaldia, validat pel Secretari, ja conté la legislació vigent que afecta a l’expedient de referència”. 4. L’1 de febrer de 2022 la regidora reclamant presenta la següent sol·licitud: “Primer.- El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, disposa en relació als drets i deures dels membres dels ens locals de Catalunya, concretament l’article 164 - Dret a informació- . Segon.- Que amb l’empara la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern Tercer. - Que a l’empara del nostre dret, com a membres electes d’aquest Ajuntament d’obtenir tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis d’aquesta Corporació, i que ens són necessaris per al desenvolupament de les nostres tasques de Regidors, Quart. - En resposta a la instància E-35, que em va fer arribar on em notificava que vers la meva sol·licitud d‘accés a l’expedient 3138/2021, el tenia disponible a un ordenador a la sala de reunions a la primera planta de l’Ajuntament, en horari d’obertura , tinc a bé posar-li de manifest que dues setmanes després d’haver rebut aquesta instància aquesta regidora ha fet t ots els possibles per poder accedir però a nivell laboral ni familiar m’és compatible compaginar amb l’horari d’obertura de l’Ajuntament que m’indica. Cinquè. - La meva petició com a regidora a l’accedir a aquest expedient tal i com li vaig dir, però li recordo, és una petició d’accés telemàtic i autònom, en igualtat de condicions que qualsevol regidor de l’ajuntament. Accés que aquest govern ja té implementat. Sisè .- Sense anar més lluny li recordo a aquesta alcaldessa la recent resolució de la GAIP al tamb é regidor Sr xxxx on se li fa avinent que li ha facilitar l’accés autònom i telemàtic a expedients. Per tot això li demano: Accés autònom i telemàtic a l’expedient”. 5. El 17 de febrer de 2022 l’Alcaldessa contesta el següent a l’anterior sol·licitud: “En relació a la vostra sol·licitud del passat 2.2.2022, reg. entrada 167 en què demaneu accés autònom i telemàtic a l’expedient 3138/2021, haig d’insistir-vos en la resposta que us vaig trametre el passat 18.1.21 en la que us vaig indicar “que teniu disponible un ordinador a la sala de reunions de la primera planta de l’Ajuntament on tindreu accés autònom a l’esmentat expedient, en l’horari d’obertura de l’Ajuntament, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h o dijous de 16,30 a 19 h.”. Us recordo que la recent resolució de la GAIP a la que feu referència correspon a una petició concreta del Sr. xxxx i que no es pot entendre aplicable a totes les peticions”. 6. La Reclamació presentada el 3 de març de 2022 fa les consideracions següents: “L’Ajuntament de Vilanova del Vallès no em facilita l’accés en el format que demano. Sol·licito un accés telemàtic i autònom a expedients concrets i que prèviament l’alcaldessa m’ha d’autoritzar, i per un període limitat. Aquest accés telemàtic i autònom no és cap caprici d’aquesta regidora, sinó que per qüestions laborals i familiars se’m fa molt difícil poder desplaçar-me presencialment a l’Ajuntament en l’horari que se m’indica a cada resposta i amb disponibilitat de temps suficient per poder examinar els expedients amb tranquil·litat i dedicant l’estona que es mereixen cadascun dels expedients. A part de tot això esmentat anteriorment, per a l’administració és més econòmic i no hi ha de dedicar temps material per atendre als regidors a les dependències municipals. De fet, no dic res que tècnicament l’ajuntament no n’estigui preparat; doncs tots els regidors de govern poden accedir telemàticament a través de la plataforma GESTIONA a tots els expedients que son necessaris per la seva responsabilitat. Justament aquesta situació descrita anteriorment no és nova per aquesta GAIP, doncs el meu company del mateix grup municipal anteriorment ja s’ha trobat en la mateixa situació, fet que ha resolt de forma favorable la GAIP, en un expedient concret. A més cal tenir en compte, que segons l’informe del dia 20 de juliol del 2021 del Secretari de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, ens diu el següent: (s’adjunta informe) “ Els regidors/es que formen part del govern municipal ja han adaptat el seu funcionament al nou sistema digital de gestor i arxiu d’expedients, per tant cal estendre aquesta dinàmica a la resta de regidors/es del Consistori per a que puguin realitzar les seves funcions de control previstes a la Llei, permetent-los l’accés a la informació per mitjans electrònics..” Que a la comunicació feta per l’Alcaldessa als portaveus dels grups municipals de Junts per Vilanova i el PSC, el dia 20 de juliol del 2021 ens deia el següent: “Atenent les darreres peticions de regidors dels dos grups municipals dels que en sou portaveus, en relació a que els accessos als expedients que es volen consultar es puguin fer de forma telemàtica i autònoma, us informo que des dels serveis d’informàtica de l’Ajuntament s’està preparant aquest sistema de visualització a través de la carpeta electrònica de cada regidor té al seu abast adaptant el programa d’expedients Gestiona i en breu es donarà l’accés als diversos expedients que s’han sol·licitat.” És certament sorprenent que portem més de 8 mesos en que s’està preparant el sistema, però en canvi cap regidor de l’oposició podem tenir accés de forma telemàtica i autònoma, fet que dificulta constantment la nostra tasca al consistori. Soc conscient que la GAIP només resolt peticions concretes i així també m’ho ha fet saber l’alcaldessa, i que aquestes les que ha de resoldre, no obstant m’estic trobant que a cadascuna de la sol·licitud que faig per consultar un expedient i on demano de fer-ho de forma telemàtica autònoma, la resposta és que hi haig d’anar en persona i en un horari que, com ja he dit en reiterades ocasions, és molt difícil poder estar-hi i estar-hi amb el temps necessari. El motiu de la reclamació concreta és la següent: Estic sol·licitant accés telemàtic a l’expedient 3138/2021, on l’Alcaldessa m’autoritza l’accés però em diu que haig d’anar-hi de forma presencial, i em recorda que les resolucions de la GAIP són concretes, per tant interpreto que em sento davant la necessitat que aquest organisme em doni accés (incongruent amb que s’estan resolent problemes tècnics). En tot moment demano l’accés telemàtic tal i com apunta el Secretari de l’Administració, on diu que els regidors que estan a govern estan utilitzant l’accés telemàtic i en canvi els electes que estan a l’oposició, se’ls hi ha de facilitar, però una vegada més com a regidora em trobo que no em (ens) vol facilitar l’accés telemàtic tot i que l’administració està preparada i l’estan utilitzant tots els regidors de l’equip de govern. Trobo que aquesta limitació d’accés és un tracte desigual entre els membres electes de l’ajuntament. Sol·licitud: Demano a la GAIP que es tingui per presentada aquesta reclamació i que puguin discernir sí aquesta regidora té dret a accedir a l’expedient (que prèviament l’alcaldessa n’ha autoritzat l’accés) de forma telemàtica i autònoma”. 7. El 9 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 10 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 9. El 16 de març de 2022 la GAIP rep l’informe municipal, que fa les consideracions següents: “La legislació de règim local no garanteix el dret dels i de les electes per escollir el mitjà, la forma o el format de l’accés a la informació, llevat de la genèrica previsió de l’article 164.5 TRLMRLC (els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d’accedir a la informació requerida) i que tampoc acaba de reconèixer-lo. En cap cas s’ha negat el dret d’accés a la informació tal com es pot comprovar als antecedents: sempre s’ha respost a la Sra. XXX que té a la seva disposició un ordinador a les dependències municipals per poder accedir a l’expedient sol·licitat, tantes vegades com vulgui. Pel que fa a les consideracions concretes de la Regidora XXXX (i que són pràcticament una còpia de les consideracions que va fer el Sr. XXXX en la reclamació núm. 184/2022) cal dir el següent: Pel que fa a les qüestions laborals i familiar, l’horari facilitat és prou ampli (tots els matis de 9 a 14 h i dijous tarda de 16,30 a 19 h) perquè pugui adaptar les seves necessitats laborals i/o familiar. La Sra. XXXX assisteix a les Comissions Informatives, plens i reunions sense haver posat mai cap impediment. Cal aclarir també que els expedients romanen per temps indefinit a l’ordinador, pel que si amb la visualització d’un dia la regidora no en té prou, pot repetir la seva visita totes les vegades que desitgi. Quant a que el sistema d’accés autònom i telemàtic és més econòmic per a l’Administració, al·legant que no ha de dedicar temps material per atendre als regidors a les dependències municipals, el sistema triat per aquesta Administració és autònom i no requereix de cap persona donat que el regidor té tota la informació demanada a un ordinador portàtil en una sala de l’Ajuntament. Referent a la preparació tècnica de l’Ajuntament, cal fer esment a l’informe del Secretari al que la pròpia Sra. XXX fa referència i que incloïa les condicions que es detallen a continuació: 1.- La visualització serà pel temps que es determini, mai superior a 48 hores 2.- No es podrà fer còpia de documents, ja que la còpia dels documents dels expedients municipals ha d’estar autoritzada per l’alcaldessa. 3.- Després de cada sol·licitud d’accés es farà auditoria de l’expedient i del tercer. 4. - Un cop s’ha tingut accés a l’expedient, el regidor/a podrà demanar a l’alcaldessa la còpia concreta d’un document, determinant amb claredat la finalitat a la qual es destinaran les dades sol· licitades. 5.- la utilització multimèdia de documents que figuren a l’expedient poden atemptar a l’obligació de confidencialitat i sigil del càrrec públic en el desenvolupament de les seves funcions públiques. 6.- En cas d’un ús inadequat d’aquestes dades per part del regidor/a, se’l podria fer responsable d’una infracció molt greu prevista en la normativa de protecció de dades de caràcter personal (art. 72.i). Doncs bé, d’aquestes condicions, ni la número 2 ni la número 3 es compleixen amb l’actual programa gestor d’expedients GESTIONA, ja que quan es dóna accés a un expedient es poden descarregar els documents i fer-ne còpia, no podent fer una auditoria de l’expedient ni per tant tenir coneixement dels documents descarregats. En canvi, amb el sistema de visualització preparat a l’ordinador que tenen a la seva disposició a l’Ajuntament, els regidors no poden descarregar-se els documents i es dóna compliment així als requisits de l’informe del Secretari. Pel que fa a les manifestacions de l’escrit de l’alcaldessa a les que fa referència la Sra. XXX, si bé es cert és que es deia que en breu es donaria accés als diversos exped ients que s’havien sol·licitat, el que va fer l’Ajuntament, veien que la plataforma gestora d’expedients no trobava una solució tècnica als requisits de l’informe del Secretari, va ser donar accés a tots aquells expedients mitjançant l’ordinador instal·lat a les oficines municipals. Quant a la resolució de la GAIP del seu company de grup, aquesta va ser per uns expedients concrets i no es pot generalitzar a tots els expedients que es demanin. CONCLUSIÓ La legislació de règim local no garanteix el dret dels regidors per escollir el mitjà, la forma o el format de l’accés a la informació, llevat de la genèrica previsió de l’article 164.5 TRLMRLC, i que tampoc acaba de reconèixer-lo. L’Ajuntament de Vilanova del Vallès compleix amb la normativa vigent facilitant l’accés autònom als regidors mitjançant un ordinador que tenen a la seva disposició a les oficines municipals”. 10. El 21 de març de 2022 la GAIP trasllada l’informe municipal a l’electe reclamant per al seu coneixement. 11. L’1 d’abril de 2022 es celebra la primera sessió de mediació la qual finalitza sense acord de les parts, tal i com recull l’acta que s’incorpora a l’expedient. El vocal de la GAIP que actuava com a mediador va informar a les parts en aquell moment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar , per a la defensa del seu dret d’accés, la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca d’acord en procediment de mediació L'article 42.2 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un procediment de mediació, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la GAIP per resoldre. L’acord de les parts sobre l’accés a la informació suposa la finalització del procediment. Si aquest acord entre les parts no s'aconsegueix, o és parcial, la Comissió ha de resoldre sobre el fons de la discrepància jurídica en la part que es mantingui. Celebrada la mediació el vocal mediador de la GAIP ha constatat que l’acord de les parts no és possible, i d’acord amb l’article 37.5 RGAIP, ha donat per finalitzada la mediació. Per tant, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG, és procedent continuar la tramitació de la reclamació pel procediment ordinari, que finalitza aquesta resolució amb el pronunciament d’aquesta Comissió sobre el fons de la discrepància jurídica i l’adequació a dret de la pretensió d’accés a la informació objecte de reclamació. 3. Sobre l’accés autònom a l’expedient i el dret a còpia La reclamació es presenta contra el canvi de format d’accés a l’expedient sol·licitat, constant la prèvia estimació del dret de la persona regidora reclamant per part de l’Alcaldessa. La forma d’accés que es sol·licitava i ara es reclama és l’accés autònom i electrònic, emprant l’eina de gestió d’expedients de què disposa l’Ajuntament que, segon afirma la reclamant i no es qüestiona ni desmenteix l’Ajuntament, s’ha posat a disposició de l’equip de govern municipal, però no dels regidors a l’oposició. Per contra, l’Ajuntament ofereix l’accés a l’expedient mitjançant la consulta presencial i física en un ordinador situat a les dependències municipals i en un horari determinat, el què, segons al·lega la persona regidora reclamant, constitueix un inconvenient i un obstacle per a l’accés material a la informació a la què te dret, i el seu estudi acurat, en un horari que resulta difícilment compatible amb la seva activitat professional i la seva vida familiar. La justificació de l’Ajuntament per a l’impediment de l’accés autònom a través de l’existent gestor electrònic d’expedients és que no permet que s’acompleixin els requisits fixats en un informe del secretari municipal respecte del procediment per obtenir còpia de la informació l’accés a la qual ja s’ha estimat prèviament per l’Alcaldia, que s’hi supedita a l’obtenció d’una nova i autònoma autorització de l’Alcaldia. Aquesta Comissió ja s’ha pronunciat sobre la inadequació a dret d’un procediment de sol·licitud i autorització de còpia diferenciat de la sol·licitud d’informació en la Resolució 253/2022, de 23 de març, que declara que, contra el què afirma l’informe municipal, el dret a còpia de la informació reconegut per l’article 16 4.5 TRLMRLC no està condicionat a cap nova autorització de l’alcaldia, sinó que és inherent a l’estimació expressa o presumpta del dret d’accés a la informació. Aquest pronunciament, tal i com fàcilment es pot comprendre, no té l’aplicació reduïda a la reclamació en què es va formular, com pretén l’Ajuntament, sinó que, en la mesura en què no avalua la ponderació casuística de límits concurrents en una informació concreta, sinó que avalua l’adequació a dret d’una instrucció interna flagrantment contrària a l’article 164.5 TRLMRLC declarant-la il·legal, és d’aplicació general a tots els supòsits en què s’apliqui en detriment del dret d’accés a la informació dels membres d’aquella corporació, i faria bé l’Ajuntament en modificar-la per adequar-la a la llei, o, en tot cas, inaplicar-la en el futur, evitant continuar amb una pràctica restrictiva del dret d’accés dels seus regidors i regidores que aquesta Comissió ja ha declarat contrària a dret. Resulten, doncs, plenament aplicables a aquest cas (i a qualsevol altre reclamació contra el canvi de format d’accés que es fonamenti jurídicament per l’Ajuntament e n aquella instrucció i procediment intern d’autorització a còpia) els arguments del fonament jurídic 2 de la Resolució de la GAIP 253/2022, de 23 de març, en relació amb una reclamació que tenia el mateix objecte que aquesta: l’accés autònom a través del gestor electrònic d’expedients per part d’un regidor d’aquest mateix Ajuntament de Vilanova del Vallès a una informació prèviament sol·licitada i autoritzada per l’Alcaldia: “El que realment és objecte de discrepància entre les parts és la forma d’accés, que l’electe reclamant demana electrònica i autònoma a través de programa de gestió documental de l’Ajuntament GESTIONA, i que l’Ajuntament limita a la consulta presencial en seu municipal a través d’un ordinador concret que no permet la descàrrega de la informació. Justifica aquesta limitació en un informe del Secretari que establiria unes condicions i procediments d’accés que imposarien l’autorització per l’alcaldessa de les còpies i prohibirien fer còpies dels documents (“2.- No es podrà fer còpia de documents, ja que la còpia dels documents dels expedients municipals ha d’estar autoritzada per l’alcaldessa. 3.- Després de cada sol·licitud d’accés es farà auditoria de l’expedient i del tercer. 4.- Un cop s’ha tingut accés a l’expedient, el regidor/a podrà demanar a l’alcaldessa la còpia concreta d’un document, determinant amb claredat la finalitat a la qual es destinaran les dades sol·licitades.”). Vist que, segons informe municipal, és precisament la impossibilitat d’acomplir amb els punts anteriors exigits a l’informe del Secretari el que motiva la desestimació de l’accés autònom i telemàtic dels regidors als expedients a través de l’eina de gestió electrònica corporativa –que, segons la persona reclamant i l’Ajuntament no ho desmenteix, sí que es posa a l’abast dels regidors membres del govern- no és sobrer recordar que el dret a còpia de la informació de les persones regidores està expressament establert a l’article 164.5 de la sol·licitud, de manera inequívoca i independent a l’autorització de l’accés regulada a l’apartat 3 del mateix article, de manera que, un cop autoritzat l’accés a la informació de forma expressa o presumpta atenent l’eventual concurrència justificada dels límits previstos a l’article 164.3 TRLMRLC, l’obtenció de còpia se’n segueix amb caràcter general, sense que sigui adequat a la llei municipal esmentada l’exigència d’una nova sol·licitud de còpia sotmesa l’autorització de l’alcaldia. Això no obsta per a què, en relació amb determinats expedients en els què hi puguin constar dades afectades per aquells límits (serveis socials, dades de salut, informació sotmesa a secret de sumari...) es pugui plantejar un accés parcial impedint-ne la còpia, si es justifica que aquesta mesura esdevé necessària per a l’adequada protecció i garantia dels límits aplicats; però si l’accés no està afectat per cap límit, res justifica limitar-ne la còpia, màxim si la seva obtenció es realitza sense cap càrrega ni ocupació del personal públic, sinó de manera directa i autònoma per part del regidor o regidora. Cal recordar, en aquest sentit, que l’article 164.6 TRLMRLC imposa un dret de reserva que impedeix a la persona regidora fer un ús o una difusió de l’expedient del qual n’obtingui una còpia inadequats per a la finalitat de control intern del govern municipal, o lesius dels interessos corporatius o de terceres persones, i aquesta garantia legal de confidencialitat és l’únic contrapès que el legislador ha considerat necessari i adequat imposar per equilibrar les exorbitants potestats d’accés a la informació que es garanteixen als membres de la Corporació local en atenció al seu vincle amb el ius in officium. Establert que la legislació de règim local garanteix als regidors el dret a còpia de la informació a la què tenen dret, cal concloure que l’exigència genèrica i indiscriminada de nova autorització de l’alcaldia per obtenir-la resulta inadequada i injustificadament restrictiva, màxim quan sembla configurar-se com a acte discrecional no subjecte a la concurrència de causes limitades i preestablertes que puguin justificar la no autorització de les còpies, i per tant, aquesta regulació interna no pot constituir una justificació jurídica vàlida de la sol·licitud objecte de reclamació. En aquest sentit, cal recordar que qualsevol reglament municipal, ordenança o instrucció interna adoptada per les corporacions locals que reguli de manera substantiva o procedimental el dret d’accés a la informació dels seus membres no podrà fer-ho limitant l’abast del dret reconegut legalment, ni entorpint o restringint les condicions d’accés garantides pel marc legal, sinó que per un elemental principi de jerarquia normativa, encara més exigible quan es tracta de l’exercici de drets fonamentals com el de l’article 23.3 CE, caldrà que la regulació interna municipal que s’adopti respecti escrupolosament la legislació de règim local i la jurisprudència consolidada en aquest àmbit, que coincideix en oferir la màxima protecció al dret a la informació dels electes locals com a expressió genuïna del seu ius in officium. Així s’expressava ja aquesta Comissió en declarar la inaplicabilitat de les previsions del Reglament Orgànic Municipal que resultessin lesives o restrictives de les condicions d’accés de les persones regidores en la seva Resolució 509/2021, de 3 de juny”. Establert que no es pot fonamentar vàlidament la desestimació de l‘accés autònom i electrònic a l’expedient en l’incompliment que suposaria d’un procediment intern que requereix d’autorització a la còpia i que resulta il·legal en la mesura en què imposa condicions restrictives al règim legal d’accés dels electes establert a l’article 164.4 i 5 TRLRLC, l’altre argument de l’Ajuntament per motivar la desestimació de l’accés autònom, que passa per posar en dubte la dificultat real per a la reclamant de la conciliació de l’horari de consulta presencial de la informació amb les seva vida familiar i laboral, resulta impertinent i improcedent a l’efecte de justificar un condicionament del dret a còpia de l’expedient reclamat. Cal recordar que l’Ajuntament no invoca que hi concorri cap límit a l’accés (ben al contrari, fa constar que no s’hi oposa i que l’ha autoritzat), ni s’ha acreditat que existeixi cap dificultat tècnica vist que el gestor electrònic permet aquest accés a altres regidors membres de l’equip de govern, ni justifica tampoc que resulti adequat a dret establir un règim d’accés diferenciat respecte dels membres de govern a la informació prèviament estimada per l’Alcaldia, ni que s’adeqüi a dret aplicar cap restricció a l’obtenció d’una còpia digital, més enllà de la pràctica interna municipal d’imposar com a requisit per obtenir una còpia la prèvia sol·licitud i autorització de l‘alcaldia, que no troba encaix en l’article 164.5 TRLMRLC. Aquesta Comissió ja s’ha pronunciat, també en el marc d’una reclamació contra aquest mateix Ajuntament presentada per un altre membre de la corporació, (Resolució 1102/2021, de 16 de desembre) en el sentit de què, a manca de regulació pròpia a la llei municipal i d’acord amb el règim de supletorietat de l’LTAIPBG establert a la seva Disposició Addicional Primera.2, el canvi de forma d’accés a la informació s’ha d’ajustar a les re gles de l’article 36 LTAIPBG: “En quant a la forma o modalitat de l’accés, l’electe reclamant demana que aquest sigui telemàtic i autònom, en el doble sentit que pugui ser a distància amb mitjans electrònics i en el moment que la persona reclamant consideri pertinent. Atès que la legislació de règim local no regula la qüestió de les formes i dels formats de l’accés, d’acord amb la disposició addicional 1a.2 LTAIPBG (“L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”), és procedent aplicar amb caràcter supletori la regulació establerta per l’article 36 LTAIPBG, segons el qual “1. Si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies. 2. L’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat en els casos següents: a) Si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades. b) Si la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació. c) Si es considera raonable utilitzar un format diferent del demanat, sempre que es justifiqui. d) Si el format en què s’ha demanat la informació pot comportar la pèrdua del suport que la conté o el pot danyar. e) Si tècnicament no és possible fer una còpia en el format en què s’ha demanat la informació. f) Si el format en què s’ha demanat la informació pot afectar els drets de propietat intel·lectual”. No sembla que concorri cap de les circumstàncies previstes legalment que justificarien facilitar la informació en un format diferent al sol·licitat, motiu pel qual és procedent requerir a l’Ajuntament perquè faciliti a la persona reclamant l’accés telemàtic i autònom sol·licitat a la informació demanada”. D’acord amb les consideracions i fonaments anteriors, cal estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir de manera autònoma i telemàtica a l’expedient reclamat, bé sigui lliurant-li els permisos i credencials d’accés al programa GESTIONA, bé sigui lliurant -li una còpia digital íntegra d’aquell expedient. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de maig de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 210/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir de manera autònoma i telemàtica a l’expedient sol·licitat. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, bé sigui facilitant-li els permisos i credencials d’accés al programa GESTIONA, bé sigui amb la tramesa d’una còpia digital íntegra d’aquell expedient. 3. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 210/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.