Pérdida de objeto 21/05/2020 · 19 días en resolverse

Solicitud de informe de intervención sobre modificación presupuestaria y otros documentos al Consell Comarcal del Pla d'Urgell

Un concejal solicitó al Consell Comarcal del Pla d'Urgell diversos informes, entre ellos el de intervención sobre una modificación presupuestaria. Tras obtener una respuesta parcial, presentó reclamación ante la GAIP. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración entregó la información durante la tramitación y el recurrente se dio por satisfecho.

Puntos clave de la argumentación

1 La condición de electo local no es obstáculo para la admisión de reclamaciones ante la GAIP, ya que los representantes no pueden tener un derecho de acceso inferior al de los ciudadanos individuales.
2 La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica supletoriamente al régimen local para completar las garantías de acceso a la documentación corporativa de los concejales.
3 La suspensión de plazos administrativos por el estado de alarma (RD 463/2020) no exime a la GAIP de impulsar los procedimientos cuando existan medios electrónicos y sea interés general garantizar la tutela del derecho de acceso.
4 El cumplimiento extemporáneo de la obligación de entregar la información por parte de la administración conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.

Texto completo

Resolució 273/2020, de 21 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 209/2020 Administració reclamada: Consell Comarcal del Pla d’Urgell Informació reclamada: Informe d’intervenció sobre una modificació del pressupost. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que el Consell Comarcal ja ha lliurat la informació i que la persona reclamant se’n dona per satisfeta. Del compliment extemporani de l’obligació de lliurar la informació i de la pròpia acció de la persona reclamant se’n desprèn l’interès de les parts en obtenir una resolució d’aquest procediment en el termini més breu possible, i per tant, l’eventual suspensió d’aquest procediment de reclamació perjudicaria els seus interessos, en mantenir viu un procediment que ja ha perdut el seu objecte. Paraules clau: Consell Comarcal. Electe local. Pressupostos. Informes. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 2 de maig de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 209/2020, presentada per un conseller del Consell Comarcal del Pla d’Urgell contra el mateix Consell Comarcal, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. El regidor reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de març de 2020 el regidor reclamant sol·licita al Consell Comarcal del Pla d’Urgell “en referència a la modificació de pressupost 1/2020 [...] còpia de l’informe de secretaria, còpia dels informes d’intervenció, document que justifiqui els nous o majors ingressos del SIAD, informe de la responsable dels serveis socials. Aquesta informació la demanem en format PDF”. 3. El 15 d’abril de 2020 el regidor reclamant torna a presentar una instància al Consell Comarcal del Pla d’Urgell en relació amb la sol·licitud del 12 de març sol·licitant “que es faciliti la informació demanada amb antelació suficient al Ple del dia 20/04/2020.” 4. La Reclamació presentada el 2 de maig de 2020 indica que el regidor reclamant hauria obtingut una resposta parcial a la seva sol·licitud d’accés a informació. Concretament a l’escrit de reclamació s’hi especifica que “El dia 20/04/2020 es van rebre alguns informes. El dia 20/04/2020 es va demanar verbalment durant el Ple l’informe d’intervenció de data anterior al 10/03/2020 signat per [...], la interventora titular.” 5. L’11 de maig de 2020 la GAIP informa al regidor reclamant de l’admissió provisional a tràmit de la seva reclamació, de la persona encarregada de la seva tramitació, dels següents tràmits que se seguiran, així com dels mitjans a través dels quals pot fer-ne el seguiment. 6. El mateix 11 de maig de 2020 la GAIP comunica la Reclamació 209/2020 al Consell Comarcal del Pla d’Urgell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 12 de maig de 2020 el regidor reclamant informa a la GAIP que: “en referència a la Reclamació 209/2020 contra el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, li comunico que en data 10/05/2020 i per correu electrònic, la secretària del Consell m’ha fet arribar l’informe d’intervenció de data 25/02/2020 relatiu a la modificació de pressupost número 1”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat d’una reclamació presentada per un electe local L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona electe local membre del Consell Comarcal i en relació amb informació d’aquesta Corporació local. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a.: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que la Corporació local té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’afectació del procediment pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19. La disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, disposa la suspensió dels terminis dels procediments administratius, tret que s’apreciïn causes d’interès general o perjudicis greus en els drets de les persones interessades en procediment que justifiquin la seva continuïtat. Aquesta suspensió dels terminis administratius no eximeix a la GAIP de continuar impulsant el procediment de reclamació, tal i com l’obliga l’art. 71 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i atès que la GAIP està dotada de mitjans electrònics que li permeten continuar amb la seva funció amb ple respecte de les mesures de confinament i sense perjudicar la finalitat de la declaració de l’estat d’alarma. En conseqüència, la GAIP continua la tramitació i, si s’escau, resolució o mediació de les reclamacions d’acord amb el seu procediment, en atenció a l’interès general en garantir l’empara legal efectiva atorgada per l’article 39 LTAIPBG a totes les persones que s’han vist prèviament perjudicades en el seu dret a accedir a la informació pública i en la mesura que s’hi aportin les dades necessàries per poder decidir amb ple coneixement de causa. En aquest cas, els antecedents posen de manifest que el Consell Comarcal ja ha lliurat la informació i que la persona reclamant se’n dona per satisfeta. Del compliment extemporani de l’obligació de lliurar la informació i de la pròpia acció de la persona reclamant se’n desprèn l’interès de les parts en obtenir una resolució d’aquest procediment en el termini més breu que sigui possible, i per tant l’eventual suspensió d’aquest procediment de reclamació perjudicaria els seus interessos, en mantenir viu un procediment que ja ha perdut el seu objecte. Tenint en compte aquestes circumstàncies, no resulta adequat aplicar la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial Decret 463/2020 i és procedent finalitzar aquest procediment de Reclamació amb aquesta Resolució. 3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha rebut, durant la tramitació d’aquest procediment de reclamació, la informació sol·licitada. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment, i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de maig de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 209/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.