Una concejal solicitó al Ayuntamiento de Tortosa el listado del registro general de entrada y salida de diciembre. Tras alegar que la entrega fue parcial, la GAIP finaliza el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento justificó la entrega total de la documentación y la reclamante confirmó haberla recibido.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales mediante la aplicación supletoria de la LTAIPBG a los regímenes jurídicos especiales de acceso.
2
El derecho de acceso de los concejales se rige por el artículo 164 del TRLMRLC, permitiéndoles obtener antecedentes y datos necesarios para el desarrollo de su función.
3
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad según los artículos 20 y 22 de la LTAIPBG.
4
Se produce la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación cuando la Administración entrega la información solicitada y el interesado reconoce la recepción de la misma.
5
Se recomienda el uso de la 'Carpeta del Regidor' como herramienta digital idónea para facilitar el acceso autónomo a la información pública y reducir la carga administrativa.
Texto completo
Resolució 300/2024, de 7 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 208/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Tortosa
Informació reclamada: Llistat del registre general d’entrada i sortida i documentació annexa
del mes de desembre.
Sentit de la resolució : Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de
l’objecte de la Reclamació, atès que l’Ajuntament ha justificat l’entrega de la documentació i la
l’electa reclamant ha manifestat, en seu d’aquest procediment, que l’ajuntament ha donat
resposta a la seva petició, fet que comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja
que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Càrrec electe. Registres d’entrada. Registres de sortida.
Reclamació contra entrega parcial. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
1. El 15 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 208/2024, presentada per la
persona reclamant contra l’Ajuntament de Tortosa. La reclamant és un càrrec electe, no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
2. El 12 de gener de 2024 la reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament de Tortosa una petició
d’informació, formulada en els termes següents: “Sol·licito còpia de les instàncies que
annexo, així com tota la documentació adjunta, corresponents al mes de desembre”. A
l’annex s’afegeix el llistat del número de registre d’entrada i sortida.
3. La mateixa reclamació indica que l’Ajuntament ha respost a la sol·licitud d’accés a la
informació pública el passat 5 de febrer de 2024 en els següents termes: “ En relació amb
la seva petició de sortides i entrades amb número de registre 727, li adjunto enllaç de les
entrades de la 22921 fins la 24598 i de les sortides de la 13096 fins la 13389, la resta de
documentació, un cop la disposem li serà facilitada ”. En la reclamació presentada davant
la comissió el 15 de febrer l’electa reclamant indica que l’Ajuntament sols li ha lliurat la
informació parcialment.
4. El 22 de febrer de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. El 22 de febrer de 2024 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Tortosa i
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. L’1 de març de 2024 la GAIP rep de l’Ajuntament de Tortosa una comunicació on indica
que el 27 de febrer de 2024 li ha lliurat a l’electe reclamant la informació demanada i
adjuntava l’enllaç dels registres d’entrada sol·licitats.
7. El 4 de març de 2024 la GAIP rep del càrrec electe reclamant una comunicació conforme
se li ha lliurat la informació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com
la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre
la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en
la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava
l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés
la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva
Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de
les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la
informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència
respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de
les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret fonamental com és el
de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1
LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de
la Reclamació, atès que l’Ajuntament ha justificat l’entrega de la documentació i la l’electa
reclamant ha manifestat, en seu d’aquest procediment, que l’ajuntament ha donat resposta a la
seva petició, fet que comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Sobre l’accés a la informació a través de la carpeta del regidor/a
Malgrat la constatació de que en aquesta reclamació s’ha produït una pèrdua sobrevinguda de
l’objecte de la Reclamació, pel lliurament de la informació reclamada, tal i com es palesa a
l’apartat anterior, i tot fent avinent que la GAIP no és competent per determinar i concretar com
s’ha d’organitzar una determinada administració, tampoc documentalment, ateses les
característiques de la informació reclamada, la forma de la seva entrega i la assiduïtat amb que
els electes d’aquest ajuntament reclamen davant aquesta Comissió, es recorda la possibilitat
d’utilitzar l’eina consistent en la “Carpeta del regidor”, que és un instrument de gestió de la
informació tal molt adient per a vehicular aquest tipus d’informació que tot sovint reclamen els
electes i que ha estat recentment proposat en altres r esolucions d’aquesta Comissió (per totes
Resolució 138/2024 de 8 de febrer) .
La opció d’accedir a la informació a través de mitjans electrònics, prevista a l’article 164 del
TRLMRLC relatiu al dret d’informació de tots els membres de les corporacions locals, a l’apartat
5 estableix “Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la
qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que
permeti d'accedir a la informació requerida”.
En el marc de la gestió electrònica en l’àmbit de l’administració pública, previst a la Llei
39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques
(LPACAP) i des de la perspectiva de la llei de transparència, l’article 37.1 de l’LTAIPBG que
estableix que si la informació pública existeix en format electrònic, s’ha de lliurar també en
aquest format, aquesta Comissió ha defensat en diferents ocasions que aquest lliurament es
pot fer per qualsevol altre mitjà electrònic que estigui a l’abast tant de la persona reclamant com
de l’administració reclamada. En el cas que ens ocupa, i pel que fa als càrrecs electes, sembla
adequat que l’accés/lliurament a la informació púbica es realitzi a través de la carpeta del
regidor.
“La carpeta del regidor/a és una eina tecnològica que implica que la informació ja no es troba
en format físic i a la seu consistorial, sinó que es troba emmagatzemada en un espai accessible
en format digital i de manera immediata. La informació, doncs, és continguda tècnicament en
funció de la infraestructura IT emprada per a cada administració (on premise, cloud o cloud
hibrid). Aquesta eina permet l’accés al gestor d’expedients des de qualsevol lloc físic amb els
mitjans tecnològics adequats, prèvia definició i configuració dels rols i permisos específics en
funció de si es tracta de regidors/res amb delegacions de gestió o no i amb l’adequada
classificació de la informació a partir del Quadre de Classificació Documental i la tipificació dels
documents amb l’assignació del codi de tipologia documental, entre altres funcions.
Per tant, és del tot plausible que l’accés i/o lliurament de la informació pública per part dels
càrrecs electes es pugui realitzar a través d’aquest mitjà. I fins i tot, en exercici del dret d’accés
a la informació pública, l’eina es pot convertir, a partir dels rols, permisos, filtres i criteris de
gestió documental en un mitjà perfectament idoni per permetre’ls-hi accedir a la informació
pública de forma autònoma, sense necessitat d’haver de fer sol·licituds concretes alleugerint la
tasca tècnica i administrativa que comporta la resolució d’aquestes peticions, i contribuint, en
definitiva, a la millora qualitativa de la transparència en el marc de l’administració pública.
Ara bé, no és competència de la GAIP determinar a quina informació han de poder accedir, ni
quins filtres se’ls hi ha d’aplicar, ni quin format de gestió ha de tenir la carpeta del regidor/a
(Resolució 138/2024 de 8 de febrer).
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 7 de març de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 208/2024 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP
Iolanda Pineda Ballo
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.