Se solicitó a la GAIP la revisión de una resolución del Departamento de Derechos Sociales de la Generalitat sobre la residencia y CO Torremar. El reclamante no aportó la notificación de la resolución recurrida pese al requerimiento de subsanación. La GAIP acuerda el desistimiento presunto de la reclamación por falta de objeto.
Puntos clave de la argumentación
1
El artículo 31 del RGAIP exige que las reclamaciones indiquen la resolución objeto de impugnación o el incumplimiento material del derecho de acceso.
2
La acreditación de la notificación de la resolución administrativa es un requisito esencial para la admisión de la reclamación ante la GAIP.
3
Según el artículo 68 de la Ley 39/2015, la falta de subsanación de deficiencias en el escrito de reclamación dentro del plazo concedido conlleva el desistimiento del procedimiento.
Texto completo
Resolució 361/2023, de 10 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 208/2023
Administració reclamada: Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: Informació respecte de la residència i CO Torremar de Vilassar de Dalt de
titularitat de la Generalitat de Catalunya.
Sentit de la resolució: Desistiment presumpte
Resum: La persona reclamant no ha acreditat la notificació de la Resolució sobre la qual es reclama.
Aquesta deficiència en la presentació de la Reclamació, malgrat haver-se requerit, no s’ha esmenat i
dona lloc a la consideració de que el reclamant desisteix de la reclamació.
Paraules clau: Departament. Generalitat. Manca d’esmena. Desistiment.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
1. El 21 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 208/2023, presentada contra el
Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 d’octubre de 2022 el reclamant va presentar sol·licitud d’accés a informació pública al
Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya sobre la residència i CO Torremar
de Vilassar de Dalt de titularitat de la Generalitat de Catalunya, que en síntesi consistia en
documentació que es referia a criteris de valoració, comunicacions, comptabilitat, protocol
d’Inspecció, actes d’inspecció, llibres de manteniment de les instal·lacions i incidències,
expedients d’obres, instal·lacions, serveis i projectes de la residencia, entre d’altres.
3. La Direcció General de Provisió de Serveis del Departament de Drets Socials, va dictar
Resolució que segons el reclamant és de data 1 de desembre de 2022, que estimava
parcialment la sol·licitud d’accés a la informació pública interposada per la part reclamant.
4. El reclamant manifesta a la Reclamació presentada el 21 de febrer de 2023 el següent: “he
sol·licitat al Departament de Drets Socials diferent informació respecte de la residència i CO
Torremar de Vilassar de Dalt de titularitat de la Generalitat de Catalunya. S'adjunta la instància”.
5. El 27 de febrer de 2023 la GAIP requereix a la persona reclamant que acrediti la notificació de la
Resolució d’1 de desembre de 2022 Direcció General de Provisió de Serveis del Departament de
Drets Socials i que estima parcialment la seva petició d’informació pública, mitjançant una
esmena per tal d’admetre la reclamació davant aquesta Comissió.
6. La notificació de petició d’esmena va ser acceptada pel reclamant en data 28 de febrer de 2023,
però transcorregut el termini concedit a tals efectes i, tot i haver-se efectuat expressament
l’advertiment que la manca d’esmena comportaria tenir-lo per desistit en la seva reclamació, el
reclamant no ha lliurat la documentació requerida.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”.
L’article 26.1 LTAIPBG disposa que “les sol·licituds d’accés a la informació pública es poden fer per
qualsevol mitjà que permeti tenir constància de: a) La identitat del sol·licitant (...)”. L’article 31 RGAIP
regula en els termes següents la presentació de les reclamacions: “1. Les reclamacions s'interposen
per mitjà d'un formulari electrònic senzill i fàcilment accessible, amb l'ús de signatura electrònica o
qualsevol altre mitjà d'identificació que s'estableixi per reglament, a través de la seu electrònica de la
Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, en què s'indica: a) La identitat de la
persona reclamant i una adreça de contacte, preferentment electrònica, que serveixi per a les
comunicacions entre la Comissió i la persona reclamant. b) La resolució objecte de reclamació o
l'incompliment material del dret d'accés si aquest ha estat reconegut expressament o de manera
presumpta (...)”.
2. Desistiment
L’antecedent 5 posa de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant el compliment d’un
requisit essencial de les sol·licituds d’informació pública i de les reclamacions a la GAIP, com és el
d’acreditar l’existència d’una sol·licitud d’informació pública que no ha estat atesa per l’Administració.
En aquest sentit, l’article 31 RGAIP estableix que “les reclamacions s'interposen per mitjà d'un
formulari electrònic senzill i fàcilment accessible, amb l'ús de signatura electrònica o qualsevol altre
mitjà d'identificació que s'estableixi per reglament, a través de la seu electrònica de la Comissió de
Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, en què s'indica: (...) b) La resolució objecte de
reclamació o l'incompliment material del dret d'accés si aquest ha estat reconegut expressament o de
manera presumpta”.
En aquest cas la persona reclamant no va aportar l’acreditació de la notificació de la resolució
administrativa sobre la qual es reclama. En conseqüència, la GAIP va requerir a la persona reclamant
l’esmena de la Reclamació per tal de complir amb els requeriments apuntats, tot indicant-li que
segons “l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta
documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu
de la vostra reclamació”. Han passat a bastament els 10 dies citats, i la persona reclamant no ha
contestat aquest requeriment.
A la vista de les anteriors consideracions, és procedent finalitzar la Reclamació 208/2023 per
desistiment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
D’acord amb l’exposat el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de maig de 2023, acorda per unanimitat
resoldre per desistiment presumpte la Reclamació 208/2023 per manca d’objecte, en no haver aportat
al procediment de reclamació la notificació de la Resolució de la Direcció General de Provisió de
Serveis del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya contra la qual es reclama.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.