Solicitud de retribuciones brutas de los miembros de un grupo municipal y resultado estimatorio

Resolució 394/2020, de 30 de juliol Número d’expedient de la reclamació: 208/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell Informació reclamada: Imports percebuts pels diferents integrants d’un grup municipal durant l’any 2019. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Si l’objecte de la reclamació és tenir la relació de retribucions brutes abonades al 2019 als seus companys de grup, aquesta és informació pública en poder de l’Ajuntament, que és qui la satisfà, i no està afectada per cap límit, ja que tot i que, associada a la persona que la percep, la retribució és una dada personal protegida per la legislació, per expressa voluntat del legislador aquesta protecció ha de cedir davant l’interès públic en la seva divulgació, que ha de prevaldre, tal i com es desprèn de l’obligació de fer-ne publicitat activa establerta a l’article 11.1.b LTAIPBG, que disposa que estan sotmesos al règim de transparència i s’han de publicar al portal de transparència, les retribucions, indemnitzacions i dietes dels alts càrrecs de les administracions públiques, com ho són els electes locals. El portal de transparència de l’Ajuntament de Bell-Lloc informa de la retribució anual de l’alcalde i del regidor de festes, i de les dietes per assistència a plens i comissions dels regidors, amb àrees i sense, amb la previsió de retribució mensual i anual, però no informa del què es reclama: la retribució efectivament percebuda durant l’any anterior, que ja no és una aproximació en previsió dels plens a celebrar i de l’assistència efectiva a ells, sinó una dada certa i efectivament abonada en concepte de les assistències materialitzades. I el fet que l’Ajuntament hagi donat aquesta informació a cada regidor aportant-li còpia del model tributari 190, de declaració de retenció practicada per l’Ajuntament en concepte de les retribucions abonades als regidors, no obsta perquè la persona reclamant pugui obtenir la informació reclamada, que s’ha de cenyir a la retribució bruta percebuda per cada regidor, sense cap altra informació personal ni fiscal (identificació fiscal, retencions i deduccions), que aportarien informació personal desproporcionada per a la finalitat de fiscalització i control de la despesa de l’Ajuntament. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Retribucions. Dietes. Reclamació contra lliurament parcial. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 2 de maig de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 208/2020, presentada per un regidor del grup municipal Bell- Lloc es Mou (BM- AM) contra l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de gener de 2020 el regidor reclamant, sol·licita a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell “les retribucions rebudes durant tot l’any 2019 de tots els membres del Grup Municipal BM- AM.” 3. El 31 de gener, l’alcalde va adreçar escrit a la persona reclamant, en resposta a la seva sol·licitud, amb aquest tenor literal: “primer de tot, demanar-te disculpes per no haver respost abans la teva sol·licitud, i tot seguit comunicar-te que us hem fet arribar en aquests darrers dies el model 190 on s’hi especifica clarament els imports percebuts durant l’any 2019 i les retencions corresponents”. 4. El 10 de febrer, la persona reclamant va respondre l’Alcalde fent-li notar que “en el model 190 que vam rebre fa uns dies no hi consten totes les dietes per quilometratge, ja que només s’hi computa la part subjecta a retenció. Tampoc hi consten els tiquets d’aparcament. Li agrairia que ens fes arribar aquesta informació, ja que així la podrem comparar amb la que ens facilita l anostra entitat bancària.” 5. La Reclamació presentada el 25 de juny de 2020, indica que per dues vegades s’hauria demanat a l’Ajuntament que informés de “totes les retribucions i imports percebuts pel grup municipal Bell-Lloc es Mou durant el 2019” i indica com a motiu de la reclamació que: “L’Administració només ha enviat el model 190 de l’IRPF del sol·licitant, no de la resta de regidors del grup municipal. En aquest document només hi consten els pagaments amb retenció”. 6. L’11 de maig de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. En data 17 de juliol de 2020, l’Ajuntament remet a la GAIP còpia d’un escrit datat el 13 de maig en què l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell s’excusa pel retard en el lliurament de la informació degut a la marxa de la persona que ocupava el lloc de secretària interventora municipal, i li diu que, addicionalment a la còpia del model 190 ja lliurat, se li informa (cal suposar que en un document annex que no es tramet a la GAIP) de les dietes per quilometratge, tiquets d’aparcament i peatges que s’han satisfet a la resta de membres del grup municipal BM en concepte d’indemnitzacions per raó de servei. 8. El 25 de maig de 2020 la GAIP notifica a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell una petició d’informació addicional, atès que no ha acreditat la informació materialment lliurada a la persona reclamant: li demana que aclareixi s’ha lliurat la informació retributiva de tots els membres del Grup Municipal o només les dades corresponents al regidor reclamant, tot fent l’advertiment que per informació retributiva no s’ha d’entendre còpia de la informació fiscal, sinó simplement la relació de retribucions satisfetes als membres del grup. 9. El 2 de juliol de 2020 i davant la manca de resposta de l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell, la GAIP reitera el requeriment d’informació addicional formulat el 25 de maig, que tampoc obté resposta. 10. El 15 de juliol la Comissió trasllada l’informe de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell a la persona reclamant, i li informa que, tret que manifesti el contrari, entendrà que la informació addicional tramesa posteriorment a la presentació de la reclamació satisfà la seva petició, o cas contrari, li demana que concreti quina informació li manca rebre. 11. El 20 de juliol de 2020 el regidor reclamant informa a la GAIP que només hauria rebut la còpia del model 190 i la relació de dietes i desplaçaments de tots els membres del Grup Municipal. Amb posterioritat, aclareix telefònicament que només ha rebut la còpia del model 190 relatiu a la seva persona, mancant encara obtenir informació relativa a les retribucions brutes de la resta de regidors del grup municipal descomptant la relació de dietes i desplaçaments ja obtinguda de l’Ajuntament reclamat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent -se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’objecte de la reclamació. La sol·licitud d’informació que porta causa d’aquesta reclamació demanava “ les retribucions rebudes durant tot l’any 2019 de tots els membres del Grup Municipal BM- AM.”. A la reclamació, en canvi, es fa constar que s’han demanat les “retribucions i imports” percebuts. En sentit estricte, els imports percebuts per un concepte diferent al de retribucions, com les indemnitzacions per raó de servei (tiquets d’aparcament, peatges i dietes per quilometratge) no estaven inclosos en la sol·licitud inicial, i per tant no podrien ser objecte de reclamació. Tanmateix, cal fer constar que l’Ajuntament aporta còpia d’un escrit on diu que les remet a la persona reclamant, i que aquesta no ho ha denegat, de manera que , en tot cas, la petició d’informació dels imports percebuts per altres conceptes diferents als retributius, com les indemnitzacions per raó de servei, s’ha de considerar satisfeta adequadament. D’acord amb això, l’objecte de la reclamació seria la relació de retribucions satisfetes a la resta de membres del grup municipal BM, diferents de la persona reclamant, que ja hauria estat informada aportant còpia del model 190. De l’antecedent 3 es desprèn que l’Alcalde dóna per informada aquesta sol·licitud en haver enviat al grup la còpia del model 190 de tots els membres del grup, i cal fer notar que la persona reclamant no indica el contrari quan i demana, en haver rebut aquesta resposta, que li completi la informació del model 190 amb les dietes per quilometratge i aparcament, amb la finalitat de contrastar els càrrecs amb la seva entitat bancària (antecedent 4), sense en fer cap al·lusió a què li manqui la informació que després reclama: la relació de retribucions de la resta de membres del grup. Això, possiblement, ha impedit que l’Ajuntament sigui conscient de l’objecte de la reclamació, igual que ha dificultat molt aquesta mateixa tasca a aquesta Comissió, màxim tenint en compte que no ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament per determinar la informació lliurada. En tot cas, si l’objecte de la reclamació és tenir la relació de retribucions brutes abonades al 2019 als seus companys de grup, aquesta és informació pública en poder de l’Ajuntament, que és qui la satisfà, i no està afectada per cap límit, ja que tot i que associada a la persona que la percep, la retribució és una dada personal protegida per la legislació, per expressa voluntat del legislador aquesta protecció ha de cedir davant l’interès públic en la seva divulgació, que ha de prevaldre, tal i com es desprèn de l’obligació de fer -ne publicitat activa establerta a l’article 11.1.b LTAIPBG, que disposa que estan sotmesos al règim de transparència i s’han de publicar al portal de transparència, les retribucions, indemnitzacions i dietes dels alts càrrecs de les administracions públiques, com ho són els electes locals. El portal de transparència de l’Ajuntament de Bell-Lloc informa de la retribució anual de l’alcalde i del regidor de festes, i de les dietes per assistència a plens i comissions dels regidors amb àrees i sense, amb la previsió de retribució mensual i anual, però no informa del què es reclama: la retribució efectivament percebuda durant l’any anterior, que ja no és una aproximació en previsió dels plens a celebrar i de l’assistència efectiva a ells, sinó una dada certa i efectivament abonada en concepte de les assistències materialitzades. I el fet que l’Ajuntament hagi donat aquesta informació a cada regidor aportant-li còpia del model tributari 190, de declaració de retenció practicada per l’Ajuntament en concepte de les retribucions abonades als regidors, no obsta perquè la persona reclamant pugui obtenir la informació reclamada, que s’ha de cenyir a la retribució bruta percebuda per cada regidor, sense cap altra informació personal ni fiscal (identificació fiscal, retencions i deduccions), que aportarien informació personal desproporcionada per a la finalitat de fiscalització i control de la despesa de l’Ajuntament. D’acord amb l’exposat, i en aquests termes, s’estima la reclamació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de juliol de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 208/2020 i declarar el dret de la persona reclamant obtenir una relació de les retribucions brutes percebudes per cada regidor del grup municipal Bell -Lloc es Mou tret d’ell, excloent-ne qualsevol altra informació personal o fiscal (identificació fiscal, retencions i deduccions) que aportarien informació personal desproporcionada per a la finalitat de fiscalització i control de la despesa de l’Ajuntament. 2. Requerir a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar al regidor reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 208/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.