Una entidad de padres y madres solicitó al Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) documentación sobre la proyección urbanística de la Escuela Entença y el impacto sanitario de una subestación eléctrica. El CEB no respondió alegando falta de competencia y de concreción. La GAIP estima la reclamación obligando al CEB a entregar la información que posea.
Puntos clave de la argumentación
1
La responsabilidad de las Administraciones en el derecho de acceso a la información pública deriva de la posesión de la información y no de sus competencias funcionales
2
El criterio determinante para satisfacer el derecho de acceso es que la Administración tenga la información en su poder como consecuencia de su actividad
3
La derivación de una solicitud a otro organismo solo es procedente si la entidad receptora no dispone de la información solicitada
4
La falta de concreción relativa de una solicitud no justifica la denegación si la Administración no ha aplicado el procedimiento de asistencia y solicitud de aclaración previsto en el artículo 28 LTAIPBG
5
La información urbanística y de salud pública solicitada no afecta a derechos de terceros, por lo que no concurren límites legales para denegar el acceso
Texto completo
Resolució 334/2021, de 15 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 207/2021
Administració reclamada: Consorci d’Educació de Barcelona
Informació reclamada: Documentació sobre la projecció urbanística d’una escola de Barcelona.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Les Administracions públiques han de satisfer el dret d’accés a la informació pública en relació
amb la informació que tenen en el seu poder, i només poden derivar la sol·licitud a altres organismes o
Administracions si no disposen de la informació sol·licitada. La possessió, i no la competència, és el
criteri que determina les responsabilitats públiques en ordre a la satisfacció del dret d’accés a la
informació pública. Si el CEB no ha invocat l’article 28 LTAIPBG i no ha assistit a l’entitat reclamant per
concretar més la sol·licitud, ara no es pot excusar (encara que sigui indirectament) en una eventual
manca de concreció, que com a molt només és relativa, per no facilitar la informació sol·licitada.
Paraules clau: Consorcis. Entitats. Educació. Urbanisme. Salut. Reclamació contra silenci. Derivació.
Concreció. Informació pública.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 26 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 207/2021, presentada per una entitat
representativa de mares i pares d’alumnes contra el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’entitat reclamant invoca que la Resolució de la GAIP 440/2020 “declara el dret de l’entitat
reclamant a la informació relativa a la documentació que hi hagi (acords, convenis, plans, informes,
etc.) en els arxius relatius a la projecció urbanística de l’Escola Entença, a la seva ubicació
provisional i a la definitiva, i els informes sobre l’afectació que pugui tenir la subestació elèctrica de
l’Escola Industrial en la salut dels infants de l’Escola Entença” i r equereix “al Departament de
Polítiques Digitals i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya perquè en el termini
de 10 dies derivi la Reclamació, inclosa una còpia d’aquesta Resolució, al Consorci d’Educació de
Barcelona, per tal que la tramiti degudament”. Aquesta derivació va ser notificada al CEB el 25 de
novembre de 2020.
3. La Reclamació presentada el 26 de gener de 2021 indica que l’entitat reclamant no ha rebut
resposta del CEB.
4. El 4 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 4 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al CEB i li requereix que, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia
de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que
puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 12 d’abril de 2021 la GAIP rep la documentació requerida al CEB, que inclou els dos informes
següents: Un informe del Director d’Equipaments Educatius, que indica el següent: “nosaltres no
tenim les atribucions urbanístiques ni tampoc sobre salut per poder respondre i recomanem el passi
als serveis urbanístics del Districte de l’Eixample per el primer tema i a l’Agencia de Salut Pública de
Barcelona el segon. En el cas que ells creguin necessari completar la informació requerida amb
algun document concret com avantprojectes tècnics o informes sobre mesures d’ones elèctriques
que realitzem periòdicament al centre (escola industrial), etc... en quan ens facin la concreció i si
nosaltres disposem d’ella els enviarem el més aviat possible”. I un informe de la Directora d’Atenció
a la Comunitat Educativa, que conclou el següent: “en data 31 de març de 2021, el director
d’Equipaments Educatius del Consorci d’Educació de Barcelona emet un informe indicant que el
consorci no és competent en les matèries objecte de la sol·licitud d'accés i per aquest motiu no
disposa de la documentació que es demana tal i com s'explica en l'informe corresponent, per la qual
cosa el Consorci d’Educació de Barcelona es manté amb el mateix posicionament respecte la
derivació que fa el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública”.
7. El 13 d’abril de 2021 la GAIP trasllada a l’entitat reclamant la documentació facilitada pel CEB, per al
seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de
reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material
del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests
preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i
no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (la que hi hagi, com ara acords, convenis, plans, informes, etc., en els arxius
relatius a la projecció urbanística de l’Escola Entença, a la seva ubicació provisional i a la definitiva, i els
informes sobre l’afectació que pugui tenir la subestació elèctrica de l’Escola Industrial en la salut dels
infants d’aquesta escola), si existeix en poder de l’Administració, és sens dubte informació pública, tal
com ja ha considerat la Resolució de la GAIP 440/2020, de la qual deriva aquest procediment. Al tractar-
se d’informació pública, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret de qualsevol persona a
accedir-hi, llevat que puguin concórrer límits legals que en determinin la denegació. No s’ha al·legat la
concurrència de límits legals a la informació sol·licitada, ni és previsible que hi concorrin, ja que es tracta
de documentació urbanística o de salut pública, que no sembla que pugui afectar drets o interessos de
terceres persones.
La documentació aportada pel CSB a aquest procediment (antecedent 6) posa en dubte l’existència, en
aquest organisme, de la informació sol·licitada. Per una banda, l’informe de la Directora d’Atenció a la
Comunitat Educativa indica que “el director d’Equipaments Educatius del Consorci d’Educació de
Barcelona emet un informe indicant que el consorci no és competent en les matèries objecte de la
sol·licitud d'accés i per aquest motiu no disposa de la documentació que es demana tal i com s'explica en
l'informe corresponent”. Però no és això el que diu l’informe del Director d’Equipaments Educatius del
CEB, transcrit també per l’antecedent 6, segons el qual si el Districte de l’Eixample o l’Agència de Salut
Pública “creguin necessari completar la informació requerida amb algun document concret com
avantprojectes tècnics o informes sobre mesures d’ones elèctriques que realitzem periòdicament al
centre (escola industrial), etc... en quan ens facin la concreció i si nosaltres disposem d’ella els enviarem
el més aviat possible”. A la vista de l’informe del Director d’Equipaments Educatius del CSB, aquest
organisme no només disposa d’avantprojectes tècnics o informes sobre mesures d’ones elèctriques, sinó
que realitza periòdicament aquest s mesuraments. Per tant, sembla clar que el Consorci disposa
d’informació sol·licitada.
Els informes del CEB semblen intentar justificar en els dos motius següents el fet de no facilitar a l’entitat
reclamant la informació sol·licitada: en qüestions de competència, per una banda, i en la manca de
concreció de la informació sol·licitada, per l’altra.
L’informe del director d’Equipaments Educatius del CEB transcrit parcialm ent a l’antecedent 6 assenyala
el següent: “nosaltres no tenim les atribucions urbanístiques ni tampoc sobre salut per poder respondre i
recomanem el passi als serveis urbanístics del Districte de l’Eixample per el primer tema i a l’Agencia de
Salut Pública de Barcelona el segon”. La responsabilitat de les Administracions públiques en relació amb
l’exercici del dret d’accés a la informació pública no deriva de les seves competències, sinó del fet de
tenir en el seu poder (de disposar de) la informació sol·licitada. L’article 2.b LTAIPBG defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder
com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. I l’article 30.1
LTAIPBG estableix que “en el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o
òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar -la a l’entitat o l’òrgan que en
disposi”. És a dir: les Administracions públiques han de satisfer el dret d’accés a la informació pública en
relació amb la informació que tenen en el seu poder, i només poden derivar la sol·licitud a altres
organismes o Administracions si no disposen de la informació sol·licitada. La possessió, i no la
competència, és el criteri que determina les responsabilitats públiques en ordre a la satisfacció del dret
d’accés a la informació pública. Si el CEB, com sembla ser a tenor del contingut de l’informe del Director
d’Equipaments Educatius, té en el seu poder informació sol·licitada, l’ha de facilitar a qualsevol persona o
entitat que li la demani, llevat que concorrin límits que determinin la seva denegació, que no és el cas.
L’informe del Director d’Equipaments Educatius del CEB també fa referència a la necessitat de concretar
la informació que el Districte de l’Eixample o l’Agència de Salut Pública els demanin: “en quan ens facin
la concreció i si nosaltres disposem d’ella (la informació) els enviarem el més aviat possible”. Tot i que
indirectament, aquesta consideració posa de manifest que per a aquest informe del CEB la sol·licitud de
l’entitat reclamant peca de manca de concreció. I segurament quelcom hi deu haver de cert, ja que
demana la informació “que hi hagi, com ara acords, convenis, plans, informes, etc., en els arxius relatius
a la projecció urbanística de l’Escola Entença, a la seva ubicació provisional i a la definitiva, i els informes
sobre l’afectació que pugui tenir la subestació elèctrica de l’Escola Industrial en la salut dels infants
d’aquesta escola”. És una sol·licitud inconcreta en el sentit de què no demana un document o uns
documents determinats, però perfectament concreta en allò relatiu al seu objecte: la projecció (en la seva
ubicació provisional i definitiva) de l’Escola Entença i l’afectació que pugui tenir en el seu alumnat la
subestació elèctrica de l’Escola Industrial. Per tant, manca només relativa de concreció. I si aquesta era
una dificultat per atendre la sol·licitud, allò que havia de fer el CEB era aplicar l’article 28 LTAIPBG: “1. Si
una sol·licitud d’accés a la informació pública s’ha formulat en termes imprecisos o massa genèrics,
l’Administració ho ha de comunicar al sol·licitant i demanar-li que concreti la informació a la qual vol tenir
accés. Aquest tràmit suspèn el termini per a resoldre. 2. L’Administració ha de prestar assessorament i
assistència al sol·licitant perquè pugui concretar la petició a què fa referència l’apartat 1” . Si el CEB no ha
invocat aquest precepte i no ha assistit a l’entitat reclamant per concretar més la sol·licitud, ara no es pot
excusar (més que sigui indirectament) en una eventual manca de concreció, que com a molt només és
relativa, per no facilitar la informació sol·licitada.
Ateses les anteriors consideracions, és procedent concloure que el CEB ha de facilitar a l’entitat
reclamant la informació de tota mena (com ara acords, convenis, plans, informes, etc.) que tingui en el
seu poder sobre la projecció urbanística de l’Escola Entença, a la seva ubicació provisional i a la
definitiva, i sobre l’afectació que pugui tenir la subestació elèctrica de l’Escola Industrial en la salut dels
infants de l’Escola Entença.
Naturalment, si l’entitat reclamant considera convenient completar aquesta informació amb la que li
puguin proporcionar el Districte de l’Eixample, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, o qualsevol altre
organisme, està en el seu dret de demanar-la a cadascun dels organismes corresponents.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15
d’abril de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 207/2021 i declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació de tota mena
(com ara acords, convenis, plans, informes, etc.) que tingui en el seu poder el CEB sobre la
projecció urbanística de l’Escola Entença, a la seva ubicació provisional i a la definitiva, i sobre
l’afectació que pugui tenir la subestació elèctrica de l’Escola Industrial en la salut dels infants de
l’Escola Entença.
2. Requerir al CEB que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini
màxim de deu dies.
3. Requerir al CEB a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 207/2021 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.