Solicitud de información sobre el futuro de edificios y la colección patrimonial de Cabrils y resultado desestimatorio

Resolució 282/2020, de 4 de juny Número d’expedient de la reclamació: 207/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Cabrils Informació reclamada: Diversa informació sobre el futur d’edificis i de la col·lecció patrimonial de Cabrils. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Per la via de l’exercici del dret d’accés no es pot demanar que l’Ajuntament justifiqui les seves decisions, ni que especuli sobre decisions futures que encara no s’han pres. La memòria lliurada, reproduïda als antecedents, conté informació sobre les actuacions municipals amb el detall i fins al punt en què existeixen en aquell moment, la qual cosa pot suposar dir que no hi ha actuacions planejades, o que s’hi començava a treballar sense que encara es tingui una decisió presa sobre la qüestió, o que no s’hi ha començat a treballar, si escau. I, certament, l’Ajuntament no està obligat a més, perquè el procediment d’exercici del dret d’accés a la informació no es pot confondre amb un procediment de control o d’impuls de l’actuació municipal en aquest àmbit. En l’escrit de reclamació es fan nombroses apreciacions i exposicions de context, i es fa un detall pormenoritzat de la informació que la persona reclamant consideraria acceptable rebre en relació amb cada pregunta, per tal de considerar adequadament satisfeta la seva sol·licitud. Així, per a cada una d’elles, la reclamant formula un seguit de preguntes que considera que no han queda respostes. Però el cert és que aquestes qüestions no poden ser objecte de la reclamació. Totes aquestes qüestions plantejades en la reclamació tenen en comú que, o bé depassen clarament la sol·licitud d’informació, o bé ja s’han respost, o bé són pretensions alienes a aquest procediment. Així, la reclamació formula noves peticions d’informació que, sens perjudici de que la persona reclamant pugui plantejar- les en un nou procediment de sol·licitud d’accés a l’Ajuntament i demanar l’empara d’aquesta Comissió si no n’obté resposta, no es poden considerar incloses en la sol·licitud, d’acord amb la seva literalitat i la seva interpretació racional, i que per tant s’han de considerar incongruents; en altres punts, la reclamació demana proves gràfiques o justificació de la veracitat de la informació ja lliurada, el què excedeix de l’objecte d’aquest procediment; finalment, la reclamació conté peticions d’informació que, o bé ja s’han respost, o bé ja s’ha indicat que és informació inexistent en el moment de la sol·licitud, en relació amb les quals també s’ha de desestimar la reclamació, per manca d’objecte. Paraules clau: Ajuntament. Museus. Patrimoni cultural. Reclamació contra lliurament parcial. Informació inexistent. Congruència de la reclamació. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 29 d’abril de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 207/2020, presentada contra l’Ajuntament de Cabrils, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la infor mació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de desembre de 2019 la persona reclamant invocant l’LTAIPBG va presentar, tant a títol individual com en la seva condició com a Gerent-Directora del Museu Municipal de Cabrils, al Registre de l’Ajuntament de Cabrils un escrit on sol·licita: 1. Conèixer els fins i destí als que vindrà dedicat l'edifici Can Ventura del Vi i el material que en ell s'hi conserva a partir del 31 de desembre de 2019 (...) 2. (...) Quines mesures a nivell general s'han previst perquè el material pugui ser retornat a les famílies i justificar la seva deterioració? 3. Conèixer el destí previst del que queda del fons documental situat a l'arxiu històric (...) 4. Conèixer el destí i nova ubicació prevista de la Creu de Montcabrer (...) 5. Conèixer el destí i nova ubicació prevista de les dues parts superiors del retaule del segle XVIII (...) 6. Conèixer el futur i nova ubicació prevista de la resta de material ubicat a l'Aigua Picant (...) 7. Conèixer el futur i destí previst del fons dipositat al soterrani inundable de Can Farga (...) 8. Conèixer el destí de les peces encabides al soterrani de Can Farga (...) 9. Conèixer el destí d'una col·lecció d'eines de llauner traslladades al soterrani de Can Farga (...) 10. Conèixer el destí de l'arc de ferro amb el nom de la font de l'Aigua Picant que esta al soterrani de Can Farga (...) 11. (...) De cara al futur, quines mesures prendrà l'ajuntament per aprovar pel Ple Municipal el fons inventariat? 12. Copia dels contractes en virtut dels quals la interessada ha prestat els seus serveis al capdavant de l'Organisme Autònom Museu Col·lecció Municipal de Cabrils a les anualitats des del 2014 al 2019. 13. (...) Quins són els motius pels quals no se m'ha permès assistir a possibles reunions establertes pel Consell Comarcal, o internes municipals? Quins són els motius pels quals no s’està executant el projecte FEDER tal i com es va aprovar en el Ple Municipal? 14. Per què aquest any, a diferència d'altres anys no se m'ha enviat la convocatòria anual pels pressupostos del Museu per a l'any 2020? 3. El 28 de desembre de 2019 l’Ajuntament de Cabrils notifica a la persona reclamant el Decret d’alcaldia núm. 2019-1560, de 24 de desembre de 2019, mitjançant el qual s’inadmet parcialment la sol·licitud en relació amb els punts de l’1 al 11 i del 13 al 14 “atès que es tracta d'una petició d'opinió i sense que existeixi cap informació elaborada per l'Administració com a conseqüència de la seva activitat o en exercici de les seves funcions”, i autoritza l’accés a “la documentació sol·licitada en el punt número 12 de la petició, lliurant- la a través del correu electrònic facilitat per la persona interessada en la seva sol·licitud, la qual consta dels següents documents: Resolució núm. 5/2015 de la Presidenta de l'Organisme Autònom Museu Col·lecció Municipal de Cabrils de data 15 de maig de 2015; i Certificat de l'acord de la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Cabrils de data 13 de maig de 2019.” 4. El 24 de gener de 2020 la persona reclamant presenta un recurs de reposició davant l’Ajuntament de Cabrils sol·licitant “L'anul·labilitat parcial del Decret d'alcaldia núm.2019- 1560, de 24 de desembre de 2019, respecte a la desestimació del dret a la informació dels punts l'1 fins a l'11 i des del 13 fins al 14 del Decret i la seva esmena (ex. Arts. 49.2 i 52 (Llei 39/2015, d'1 d'octubre) per incorre en infracció de l'ordenament jurídic 48.1 (Llei 39/2015, d'1 d'octubre. Per altra part, i derivat de la petició d'anul·labilitat parcial del Decret i la retroacció d'actuacions que es pogués derivar, si l'Administració entén que la sol·licitud d'accés a la informació pública s'ha formulat en termes imprecisos o massa genèrics, es demana que ho comuniqui a la sol·licitant, tot de demanant si es el cas, que concreti la informació a la que es vol tenir accés, amb suspensió del tràmit per resoldre ex. Art.28.1 de la llei 19/2014 de 29 de desembre, dret aquest que també hauria estat vulnerat”. 5. El 24 de febrer de 2020 l’Ajuntament de Cabrils resol estimar el recurs de reposició presentat per la persona reclamant mitjançant el Decret d’alcaldia núm. 2020-0160, de 24 de febrer de 2020, i elaborar i lliurar-li una memòria relativa a cada petició d’informació inicialment inadmesa. En aquesta memòria, l’Ajuntament dóna la resposta següent a cada qüestió: 5.1. Conèixer els fins i destí als que vindrà dedicat l'edifici Can Ventura del Vi i el material que en ell s'hi conserva a partir del 31 de desembre de 2019 (...) L’Ajuntament ha iniciat el procés de creació d’un Grup de Treball que, entre d’altres funcions, valorarà l’ús de l’espai de Can Ventura del Ví i la ubicació dels elements patrimonials allà dipositats. 5.2. (...) Quines mesures a nivell general s'han previst perquè el material pugui ser retornat a les famílies i justificar la seva deterioració? Qualsevol persona que hagi cedit o dipositat un ben moble a l’Ajuntament deu disposar d’un comprovant de cessió o rebut que així ho acrediti. Per tant. Si així ho sol·licita, li serà tornat per l’Ajuntament, si s’acredita la seva propietat. 5.3. Conèixer el destí previst del que queda del fons documental situat a l'arxiu històric (...) L’Ajuntament ha iniciat el procés de creació d’un Grup de Treball que, entre d’altres funcions, valorarà l’ús de l’espai de Can Ventura del Ví i la ubicació dels elements patrimonials allà dipositats. 5.4. Conèixer el destí i nova ubicació prevista de la Creu de Montcabrer (...) La Creu de Motcabrer, creu llatina la barra de la qual estava rovellada, estava dipositada a la Masia de l’Aigua Picant, però es va produir l’ensorrament de la part interior dreta de la masia, pel que es va decidir l’enderroc de l’edifici el 2019 pel risc d’enfonsament general i aquesta peça no va ser trobada. 5.5. Conèixer el destí i nova ubicació prevista de les dues parts superiors del retaule del segle XVIII (...) El retaule estava dipositat a la Masia de l’Aigua Picant però es va produir l’ensorrament de l apart interior dreta de la masia pel que es va decidir l’enderroc de l’edifici el 2019 pel risc d’enfonsament general i aquesta peça no va ser trobada 5.6. Conèixer el futur i nova ubicació prevista de la resta de material ubicat a l'Aigua Picant (...) La resta de material estava dipositat a la Masia de l’Aigua Picant va desaparèixer quan es va produir l’ensorrament de la part interior dreta de la masia, motiu pel qual es va decidir l’enderroc de l’edifici el 2019 pel risc d’enfonsament general. 5.7. Conèixer el futur i destí previst del fons dipositat al soterrani inundable de Can Farga Com ja es va indicar en una memòria anterior, de data 6 d’agost de 2019, es va realitzar una anàlisi visual per part de la regidoria de cultura dels elements dipositats al magatzem de Can Fargas observant diferents fets, com l’acumulació excessiva d’elements sense criteri de valor o conservació, l’estat de conservació d’una gran art d’aquests elements és lamentable. Aquesta visita va donar peu a prendre l’acord per a realitzar les intervencions que pertoquin d’un amanera ordenada, fent una primera tria d’elements que, per opinió d’experts, es consideri que no cal mantenir, bé per la falta de valor patrimonial o artístic o pel seu estat de deteriorament. Aquestes intervencions haurien de fer-se amb experts en patrimoni cultural, que determinaran el possible valor de les peces emmagatzemades. L’Ajuntament buscarà el suport de la Diputació de Barcelona o de la Generalitat de Catalunya. 5.8. Conèixer el destí de les peces encabides al soterrani de Can Farga (...) Seguint amb la resposta del punt anterior, l’Ajuntament valorarà quina serà la ubicació de les peces d’acord amb la resposta que rebem per part dels Organismes a qui es realitza la sol·licitud de valoració de les peces. 5.9. Conèixer el destí d'una col·lecció d'eines de llauner traslladades al soterrani de Can Farga (...) Al magatzem de Can Fargas podem portar una caixa amb una col·lecció d’eines de llauner, com es pot comprovar a la fotografia adjunta, Si, pel seu estat, es requereix una restauració, es procedirà d’acord amb les indicacions que es rebin de la consulta que es farà a l’Organisme corresponent, com ja s’ha esmentat als punts anteriors. 5.10. Conèixer el destí de l'arc de ferro amb el nom de la font de l'Aigua Picant que esta al soterrani de Can Farga (...) Aquest arc de ferro de la font anomenada Santa Helena es troba en el dia d’avui al magatzem de Can Fargas, com es pot comprovar a la fotografia adjunta. Si, pel seu estat, es requereix una restauració, es procedirà d’acord amb les indicacions que es rebin de la consulta que es farà a l’Organisme corresponent, com ja s’ha esmentat als punts anteriors. 5.11. (...) De cara al futur, quines mesures prendrà l'ajuntament per aprovar pel Ple Municipal el fons inventariat? Aquest concepte s’inclou dins l’estudi que l’Ajuntament es troba en vies d’iniciar per analitzar, distribuir, restaurar, organitzar, mostrar i difondre el patrimoni cultural del municipi. 5.13. (..) Quins són els motius pels quals no se m'ha permès assistir a possibles reunions establertes pel Consell Comarcal, o internes municipals? Quins són els motius pels quals no s’està executant el projecte FEDER tal i com es va aprovar en el Ple Municipal? El contacte, la correspondència i les reunions amb organismes supramunicipals estan restringides a polítics electes i personal de l’Ajuntament. 5.14. Per què aquest any, a diferència d'altres anys no se m'ha enviat la convocatòria anual pels pressupostos del Museu per a l'any 2020? Finalitzat el contracte de servei el 31/12/2019 amb la Sra. xxx [la reclamant], fet que se li va comunicar verbalment el 03/10/19, l’elaboració del pressupost dedicar al patrimoni cultural és un afer intern de la regidoria de cultura. 6. L’escrit de reclamació presentat el 29 d’abril de 2020 es fonamenta en què en relació amb alguns punts no ha rebut cap informació i en d’altres la informació rebuda és només parcial. En l’escrit annex (que no es reprodueix literalment considerant la seva gran extensió) es fan un seguit de consideracions i en el FJ II s’especifica allò que considera que no ha quedat respost de forma expressa, allò que considera incomplet, i la informació rebuda que considera contradictòria amb altres informacions o actuacions dutes a terme per l’Ajuntament. Considera que l’Ajuntament ha aplicat límits al dret d’accés que no respecten el principi d’interdicció del ’arbitrarietat i límits no previstos per l’article 21 de la llei, i demana que aquesta Comissió sol·liciti a l’Ajuntament la informació detallada en el seu escrit (FJII) i “que es compleixi amb els requisits de motivació de l’article 34.4 de la Llei 19/2014”. Finalment, es fa renúncia expressa del procediment de mediació. 7. El 4 de maig de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment 8. El 5 de maig de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cabrils i el requereix a què, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents de fet i fonaments de dret del seu posicionament en relació amb la Reclamació i la sol·licitud d'accés a la informació de la qual deriva, que justifiqui raonadament, si escau, l'aplicació d'algun límit a l'accés i la part de la informació que en quedaria afectada. Igualment, li demana que li remeti còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva la reclamació, i que identifiqui les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 9. El 15 de maig de 2020 entra a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Cabrils, en el qual es sosté que l’Ajuntament ja va donar tota la informació de què es disposava en la memòria confeccionada ad hoc . En relació amb la presentació de la Reclamació, l’Ajuntament considera que malgrat la seva extensió, 67 pàgines, és inconcreta i no especifica què és el que l’Ajuntament no ha facilitat, que barreja la reclamació amb altra informació i també que planteja noves peticions d’informació arran de la informació rebuda- que no estaven incloses en la sol·licitud inicial. Argumenta que el dret d’accés a la informació no imposa a l’Administració l'obligació d'emetre opinions o posicionaments de futur, i demana que la reclamant concreti de manera clara i concisa la informació que considera que no ha estat facilitada per l'Ajuntament, circumscrita a la seva petició inicial. L’Ajuntament considera que, si la peticionaria vol formular noves preguntes o repreguntar sobre les respostes rebudes, s’ha de tractar com una nova petició, i conclou: “Per la qual cosa, considerem oportú, que es demani a la peticionaria concreció, claredat i precisió a la seva reclamació efectuada per tal de valorar de manera fefaent que no ha quedat respost mitjançant l'estimació del recurs de reposició o ens trobem amb noves preguntes reformulades.” 10. El 20 de maig de 2020 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, considerant que pot tenir especial interès seu pronunciament, en particular, sobre la concreció de l’objecte de la reclamació. 11. El 25 de maig de 2020 la persona reclamant presenta les següents al·legacions a la informació rebuda: Considera que les consideracions fetes per l’Ajuntament en relació amb la “suposada autoproclamació del càrrec de gerent del museu” “no té cap relació, ni directa ni indirecta, amb les preguntes que ha formulat la reclamant en la seva petició d’informació púbica ni amb l’objecte de la seva reclamació”. Qüestiona que l’Ajuntament es refereixi a la reclamació presentada davant la GAIP com a “recurs”, nega que a la reclamació li manqui claredat i que formuli noves preguntes. Es nega a formular cap precisió ni concreció de la reclamació i dóna per reproduïdes totes les argumentacions contingudes a la reclamació, que considera prou clares i concretes. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per la legislació de transparència, com l’Ajuntament de Cabrils (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’afectació del procediment pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19. La disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, disposava la suspensió dels terminis dels procediments administratius, tret que s’apreciessin causes d’interès general o perjudicis greus en els drets de les persones interessades en procediment que justifiquin la seva continuïtat. Aquesta suspensió dels terminis administratius, però, no impedia ni eximia a la GAIP de continuar impulsant el procediment de reclamació, tal i com l’obliga l’art. 71 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, considerant que la GAIP està dotada de mitjans electrònics que li permeten continuar amb la seva funció amb ple respecte de les mesures de confinament i sense perjudicar la finalitat de la declaració de l’estat d’alarma. En conseqüència, la GAIP va continuar amb la tramitació d’aquesta reclamació i va rebre tota la informació requerida per millor resoldre: l’informe de l’Ajuntament sobre la reclamació, i les al·legacions de la persona reclamant en relació amb aquest informe. Tot i disposar de la informació necessària per resoldre, la GAIP ha atès la petició de l’Ajuntament de Cabrils, formulada després d’aportar l’informe de la reclamació, d’aplicar la suspensió de terminis derivada del Reial Decret 463/2020, abans esmentat, i ha esperat a finalitzar el procediment a que quedés derogada, l’1 de juny de 2020, per la disposició addicional desena de Resolució de 20 de maig de 2020, del Congrés dels Diputats, per la qual s’acorda la publicació de l’Acord d’autorització de la pròrroga de l’estat d’alarma declarat pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març. 3. Sobre la condició de la persona reclamant La sol·licitud d’informació es formula a l’Ajuntament “com a gerent-directora i com a ciutadana” del Museu. Considerant que la informació que es demana fa referència directament a aquest museu, les peces patrimonials i l’assistència a reunions considerant aquesta condició o la seva participació en els pressupostos del museu, aquesta condició podria ser rellevant en el cas que calgués ponderar el dret d’accés amb altres drets o límits. Tanmateix, l’Ajuntament, com a qüestió prèvia en l’informe realitzat a requeriment de la GAIP en aquesta fase de reclamació, qüestiona que hagi tingut aquest càrrec afirmant que “la condició amb la qual la persona reclamant manifesta actuar com a gerent-directora del Museu, no consta a l’Ajuntament cap nomenament de director-gerent a favor de la persona reclamant” sinó que la persona reclamant “prestava uns serveis mitjançant contracte administratiu relacionats amb la gestió i activitat del Museu Col·lecció, en cap cas tenia facultats gerencials ni directives. Aquest contracte administratiu va finalitzar atenent al transcurs del temps pel qual va ser contractada per l’anterior Corporació”. La persona reclamant considera que aquesta puntualització del ‘Ajuntament està fora de lloc, però el cert és que, tot i que tenir aquest càrrec no és, en absolut, requisit per exercir el dret d’accés, ha estat la pròpia reclamant la que ha invocat aquestes funcions en la seva sol·licitud. En tot cas, a la vista de que és una qüestió que no queda acreditada per la reclamant, la reclamació i la sol·licitud s’entenen fetes “com a ciutadana” i no es tindrà en compte la condició al·legada de gerent-directora en la ponderació del seu dret d’accés, si escau. En relació amb la precisió que fa l‘Ajuntament en el sentit que: “La peticionaria fa referencia constant al Museu, no obstant això per tal d'evitar confusions, es posa en coneixement que la Col·lecció de Cabrils no ha tingut mai la consideració de Museu ni ha pogut esdevenir Museu al no complir els requisits legals establerts”, es considera irrellevant als efectes d’aquesta Resolució, vist que ambdues parts entenen i identifiquen de forma igual la referència al museu al qual fan referència les preguntes. 4. Sobre la petició de concreció de la reclamació L’informe de l’Ajuntament al·lega manca de concreció en la reclamació i demana que la GAIP apliqui en aquest procediment la previsió de l’article 28 LTAIPBG i requereixi a la reclamant a concretar específicament quina informació no ha rebut i quedava inclosa en la seva sol·licitud. La reclamant al·lega en contra d’aquesta petició que, d’una banda, la imputació d’inconcreció és una apreciació subjectiva de l’Ajuntament, i en segon lloc, que l’article 28 LTAIPBG no seria aplicable al procediment de reclamació. El cert és que l’article 28 LTAIPBG està previst per a la concreció de les sol·licituds, i no de les reclamacions. Però l’Ajuntament no va fer ús d’aquesta facultat demanant la concreció de la sol·licitud perquè aquella era concreta (4 pàgines, on s’hi contenen antecedents i la formulació prou concreta de les 14 qüestions). Allò que considera inconcret l’Ajuntament és l’objecte de la reclamació, considerant que ja ha donat resposta a les qüestions inicialment inadmeses i demana en el seu informe sobre la reclamació que la reclamant concreti quina és la informació que reclama en relació amb la sol·licitud. Traslladat aquest informe a la persona reclamant, aquesta ha considerat perfectament clara la seva reclamació i ha defugit de fer aquesta concreció. Aquesta petició de concreció, certament, no trobaria l’empara de l’article 28 LTAIPBG, però sí l’article 31.1.b RGAIP, que determina que la reclamació ha d’identificar clarament, en aquest cas en què l’accés ha estat estimat, l'incompliment material del dret d'accés contra el qual es reclama. Ara bé, tot i que, certament, resulta feixuc destriar allò que és una petició d’informació pública del relat profús de la reclamant sobre la situació del museu, la seva experiència professional i la situació laboral després del cessament de funcions, i les vicissituds ocorregudes amb l’edifici i la conservació de les peces, no hi ha inconcreció en les múltiples peticions d’informació contingudes en l’escrit de reclamació, que certament no són concises ni acotades a la causa, però son precises en la formulació de la informació que es demana de forma prou entenedora. Altra cosa és si aquestes preguntes que es formulen en relació amb cadascuna de les 14 qüestions que no haurien quedat respostes en la memòria lliurada per l’Ajuntament són, realment, peticions d’informació noves o repreguntes sobre la resposta rebuda, com al·lega l’Ajuntament. La persona reclamant defensa que el que fa la reclamació és introduir “sempre de forma interrogativa les qüestions que entén que haurien de formar part de la contesta” i que “no es pot confondre la justificació del per què s’entén que no s’han contestat les preguntes amb la formulació de noves preguntes”. Considerant la naturalesa revisora d’aquest procediment, no podria ser objecte de reclamació ni d’empara d’aquesta Comissió el dret d’accés a informació que no hagi estat prèviament demanada a l’Administració i sobre la qual no s’hagi pogut pronunciar encara, de manera que és exigible i requisit per a l’admissibilitat de la reclamació que allò que es pretén obtenir estigui inclòs en la sol·licitud d’informació que en porta causa. Per tant, es descarta que la reclamació sigui inconcreta, i acceptant que, com al·lega la reclamant, les preguntes que es formulen de nou en relació amb cada apartat en l’escrit de reclamació siguin la justificació de la reclamació, seguidament s’analitzarà si es poden considerar incloses en la formulació de la sol·licitud d’informació, o si en queden fora de la seva normal interpretació i abast, en quin cas la reclamació seria incongruent i en tot allò que excedís de la sol·licitud inicial. 5. Sobre l’objecte de la reclamació La sol·licitud d’informació (reproduïda a l’antecedent 2) va ser estimada en relació amb el punt 12, i lliurada ja la informació. Pel que fa a la resta de punts (1-11, 13-14) l’Ajuntament va resoldre inicialment inadmetre’ls “atès que es tracta d'una petició d'opinió i sense que existeixi cap informació elaborada per l'Administració com a conseqüència de la seva activitat o en exercici de les seves funcions”. Contra aquesta inadmissió, la reclamant va presentar recurs, que li va ser estimat, havent elaborat l’Administració una resposta individualitzada a cada una d’aquelles qüestions i lliurat en el mateix acte. La reclamació es presenta, segons s’indica de forma expressa, contra la resolució d’estimació del recurs de reposició. Cal entendre que la pretensió de la reclamant no és atacar l’estimació del seu recurs, que li és favorable, sinó el lliurament de la informació que ha obtingut com a resposta, que considera insuficient en la majoria dels casos, i fins i tot inexistent en algun altre. Per tant, queda fora de l’objecte d’aquesta reclamació el punt 12 de la sol·licitud que en porta causa, que ja va ser objecte d’estimació i lliurament no controvertit, i l’integra el lliurament de la informació referida als punts 1-11 i 13-14 de la sol·licitud, que la persona reclamant considera parcial o inexistent. La inadmissió parcial inicial d’aquests punts de la sol·licitud s’havia fonamentat, en el fet que, en demanar informació sobre el futur destí del museu i de les peces que s’hi contenien, o la justificació de determinades decisions preses en relació amb la persona reclamant (per què no se l’havia convocat a unes reunions, o per què no se li havia presentat el pressupost per al 2020) s’estava demanant “opinions”, i no informació pública preexistent, la qual cosa seria inadmissible en aquest procediment. Certament, per la via de l’exercici del dret d’accés no es pot demanar que l’Ajuntament justifiqui les seves decisions, ni que especuli sobre decisions futures que encara no s’han pres; en canvi, si aquests projectes de futur estiguessin, d’alguna manera, definits amb anterioritat a la sol·licitud (si hi hagués ja algun acord pres, o s’hagués elaborat un pla d’acció, per exemple) o si la justificació de les decisions que es demana estigués documentada d’alguna manera prèviament a la sol·licitud, seria informació pública, i no pas “opinions”, i per tant podria projectar-s’hi el dret d’accés. Fins i tot saber que no es té cap intenció d’actuar en aquell sentit, o que no s’hi està treballant, és informació pública que pot ser rellevant per a la funció de control dels poders públics i per als interessos de la reclamant. Tanmateix, si no existeix la informació sol·licitada, és a dir, si l’Administració no té a la data de la sol·licitud, coneixement del destí dels edificis o patrimoni cultural, no té cap obligació de decidir-lo arran de la sol·licitud, ni d’elaborar informació indirectament relacionada amb la sol·licitud, ad hoc, només per satisfer el dret d’accés. En tot cas, l’Ajuntament ha canviat el criteri inicial d’inadmissió i ha decidit estimar la sol·licitud i elaborar la memòria lliurada a la persona reclamant, reproduïda als antecedents, que conté informació sobre les actuacions municipals amb el detall i fins al punt en què existeixen en aquell moment, la qual cosa pot suposar dir que no hi ha actuacions planejades, o que s’hi començava a treballar sense que encara es tingui una decisió presa sobre la qüestió, o que no s’hi ha començat a treballar, si escau. I, certament, l’Ajuntament no està obligat a més, perquè el procediment d’exercici del dret d’accés a la informació no es pot confondre amb un procediment de control o d’impuls de l’actuació municipal en aquest àmbit. En l’escrit de reclamació es fan nombroses apreciacions i exposicions de context, i es fa un detall pormenoritzat de la informació que la persona reclamant consideraria acceptable rebre en relació amb cada pregunta, per tal de considerar adequadament satisfeta la seva sol·licitud. Així, per a cada una d’elles, la reclamant formula un seguit de preguntes que considera que no han queda respostes. Però el cert és que aquestes qüestions no poden ser objecte de la reclamació, perquè no estan compreses en la sol·licitud d’informació, per més que estiguin relacionades temàticament amb la informació o la resposta rebuda. Així, per exemple, al punt 1 la sol·licitud demanava els fins i el destí que es donaria a l’edifici Can Ventura del Vi i el material que s’hi conserva , i l’Ajuntament respon que s’ha iniciat un procés de creació d’un Grup de Treball que valorarà l’ús de l’espai i la reubicació dels elements patrimonials. A partir d’aquesta resposta, la reclamant reclama que l’Ajuntament informi de qui ha pres la decisió de crear el grup de treball, on estan recollits els elements bàsics d’aquest procés de creació del grup de treball, qui forma aquest grup, quina capacitació professional tenen els seus membres i quines són les seves funcions, qüestions, totes elles, que excedeixen clarament de la formulació de la sol·licitud que porta causa d’aquest procediment. Igualment, en relació al punt 6, que pregunta pel futur i nova ubicació de determinat material dipositat a la Masia l’Aigua Picat, l’Ajuntament respon que aquest material va desaparèixer quan es va produir l’ensorrament de la part dreta de la masia, motiu pel qual es va decidir l’enderroc de l’edifici pel risc d’esfondrament que presentava. La resposta, doncs, informa i respon que no hi ha futur ni nova ubicació del material, perquè ha desaparegut, i no es pot considerar que totes les qüestions que planteja la reclamant en aquest procediment (quan es va prendre aquesta decisió d’enderrocament, qui la va prendre, quina informació pública es va fer d’aquesta actuació administrativa, i en el marc de quin procediment o expedient es produeixen aquestes actuacions d’enderrocament) puguin ser incloses en la formulació de la pregunta, ja contestada, sinó que, en tot cas, estan relacionades amb la resposta. En relació amb la majoria de les preguntes de la sol·licitud, i davant la resposta rebuda sobre les actuacions administratives que es demanaven, en la reclamació s’exigeix que es respongui qui i quan ha pres aquestes decisions a nivell administratiu, quina informació pública se n’ha donat d’aquestes actuacions, i en el marc de quin procediment o expedient es produeixen. En altres casos, la reclamació qüestiona la veracitat de la resposta, o exigeix proves fotogràfiques de què el que s’ha respost, o formula preguntes retòriques la resposta a les quals resulta evident de la informació donada. O, si la resposta de l’Ajuntament fa referència tangencial a una memòria anterior on constaria referenciada una actuació que es detalla en la resposta, la reclamació exigeix que s’especifiqui qui va demanar aquella memòria, qui la va fer, on està publicada, i en el marc de quin procediment, expedient o actuació administrativa es va produir. Totes aquestes qüestions plantejades en la reclamació a les què s’ha fet referència expressa, així com la resta de qüestions plantejades en la reclamació que no es reprodueixen aquí, atesa la notable extensió de la reclamació, tenen en comú que, o bé depassen clarament la sol·licitud d’informació, o bé ja s’han respost, o bé són pretensions alienes a aquest procediment. Així, la reclamació formula noves peticions d’informació que, sens perjudici de que la persona reclamant pugui plantejar-les en un nou procediment de sol·licitud d’accés a l’Ajuntament i demanar l’empara d’aquesta Comissió si no n’obté resposta, no es poden considerar incloses en la sol·licitud, d’acord amb la seva literalitat i la seva interpretació racional, i que per tant s’han de considerar incongruents; en altres punts, la reclamació demana proves gràfiques o justificació de la veracitat de la informació ja lliurada, el què excedeix de l’objecte d’aquest procediment; finalment, la reclamació conté peticions d’informació que, o bé ja s’han respost, o bé ja s’ha indicat que és informació inexistent en el moment de la sol·licitud, en relació amb les quals també s’ha de desestimar la reclamació, per manca d’objecte. Quant a la pretensió de la reclamant amb què clou l’escrit de reclamació, de què l’Ajuntament compleixi amb els requisits de motivació de l’article 34.4 de la Llei 19/2014, s’ha de desestimar ambé considerant que la resolució contra la què es reclama és d’estimació de la sol·licitud, i que ni s’han invocat ni s’han aplicat límits a l’accés que s’hagi de motivar. En atenció a les consideracions anteriors, és procedent desestimar la reclamació. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de juny de 2020, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 207/2020, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.