Solicitud de documentación justificativa de gastos de alquiler de los grupos municipales y resultado de estimación parcial

Resolució 447/2019, de 26 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 207/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles Informació reclamada: Documentació justificativa de les despeses de lloguer dels grups municipals. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: La documentació justificativa de les despeses realitzades amb càrrec a les aportacions als grups, entre les quals, les relacionades amb el lloguer del local per al funcionament del grup objecte d’aquesta reclamació, en la mesura en què existeixi, s’ha de considerar informació pública, en atenció als següents arguments; els grups polítics municipals no tenen personalitat jurídica o entitat diferenciada de l‘Ajuntament; l’Ajuntament té el poder jurídic de requerir-la en exercici de les seves funcions i competències; i, des de la perspectiva del règim de transparència aplicable, res justificaria que l’accés a la documentació relativa a la gestió de recursos públics de la hisenda local que administren i gestionen els grups polítics hagi de ser inferior al que s’aplica a la gestió econòmica del pressupost que gestiona l’Ajuntament, ni que els grups polítics, com a destinataris de subvencions públiques, tinguessin menys obligacions de transparència que els particulars que reben ajuts o subvencions públiques, i en aquest sentit cal recordar que l’article 15 LTAIPBG estableix que és informació de publicitat activa i, per tant, s’ha de difondre al portal de transparència, no solament la subvenció i el beneficiari, sinó també la justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris (article 15.1.e LTAIPBG) i la informació relativa al seu control financer (article 15.1.d LTAIPBG). Certament, aquesta exigència de difusió de la justificació o retiment de comptes de la subvenció no exigeix específicament que es faci difusió de la informació que es sol·licita, però tanmateix el fet que no sigui d’obligada publicitat activa no exclou de cap manera que no pugui ser objecte del dret d’accés, que te un abast material molt més ampli. La reclamant demana accedir a justificants de pagament de dos formularis de declaració fiscal, el Model 115 (declaració trimestral dels arrendataris de locals d’ús professional de retenció a compte de les rendes o rendiments procedents de l'arrendament o el subarrendament d'immobles urbans) i 303 (autoliquidació de l’IVA). Aquesta és informació fiscal, associada directament a un obligat tributari (els altres grups) i que conté informació d’altres subjectes (els arrendadors dels locals), de la què una norma amb rang de llei en declara el seu caràcter reserva o protegit, i, per tant, ens trobem davant d’un supòsit d’aplicació del límit a l’accés establert a l’article 21.2 LTAIPBG. I com qualsevol altre límit a l'accés previst per una norma amb rang de llei, aquest que preveu l’LGT s'haurà d'aplicar d'acord amb els principis generals de l'article 20 LTAIPBG i els criteris de l'article 22 LTAIPBG, tenint en compte els drets privats concurrents (molt especialment, el dels obligats tributaris, ex article 34.1.i LGT) i la finalitat de l’accés, que segons es desprèn dels antecedents, és comprovar que l’Ajuntament ha aplicat els mateixos criteris amb tots els grups a l’hora de requerir- los la documentació justificativa de les despeses en el procediment d’aprovació. Però l’Ajuntament ja ha admès i confirmat que aquesta documentació no l’ha demanada a cap altre grup, i cal afegir que en no haver fet l’Ajuntament el trasllat als grups requerit per aquesta Comissió, aquests no han pogut fer al·legacions en defensa d’aquest dret de reserva, ni manifestar la seva oposició eventual a l’accés. En aquestes condicions, se n’ha de desestimar l’accés. Pel que fa al contracte de lloguer, factura de l’arrendador i justificant de pagament de ‘arrendatari, no sembla justificat ni necessari per assolir la finalitat de l’accés accedir a les dades personals de l’arrendador, i prevaldrà la seva protecció. Quant a l’arrendatari, si la persona física que representava als grups contractants no té responsabilitats públiques al grup polític o al partit polític corresponent (electe, gerent, president....) prevaldrà igualment la protecció de les seves dades personals. El mateix cal dir de les dades bancàries que figurin eventualment en el justificant de pagament de la transferència, tant de l’emissor com del receptor, que s’han de preservar per ser excessives i no pertinents per a la finalitat de l’accés. Igualment, en el cas en què, d’acord amb l’anterior, resulti justificat l’accés a les dades personals identificatives de la persona física representant del grup arrendatari, pel principi de minimització de dades caldrà eliminar del contracte, factures, justificants bancaris o rebuts aquella informació personal que sigui redundant o excessiva (DNI o NIF, signatura, domicili...). Paraules clau: Ajuntament. Grup municipal. Subvencions. Justificació de despeses. Factures. Reclamació contra desestimació. Informació pública. Límits. Dades personals. Informació reservada. Informació fiscal. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 6 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 207/2019, presentada contra el l’Ajuntament de Cubelles, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. El Grup municipal reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de març de 2019 el grup municipal reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública l’Ajuntament de Cubelles: “Sol·licito que se’ns faciliti de totes les formacions polítiques representades al consistori, la següent documentació: Factura de l’arrendament amb el càlcul de l’IVA i IRPF corresponents, justificant de pagament per part de l’arrendatari, justificant de pagament del model 115. Retencions i ingressos a compte de rendes o rendiments procedents de l’arrendament o el subarrendament d’immobles urbans, justificant de pagament del model 303 IVA autoliquidació i còpia del contracte de lloguer.” 3. L’1 d’abril, l’Ajuntament va respondre a la sol·licitud de la reclamant en els termes següents: “La documentació presentada pels grups municipals per la justificació de les assignacions econòmiques rebudes pels exercicis 2017-2018 va restar a la seva disposició des de la data de la convocatòria de la Comissió Informativa ordinària del mes de març (concretament des del dia 7 de març). No obstant l’anterior, li informo pel seu coneixement, que el departament d’Alcaldia –a qui li correspon la tramitació d’aquests expedients- efectua els requeriments oportuns als grups polítics municipals en el cas que falti l’acreditació d’alguna despesa, o si es necessita documentació complementària per efectuar dita acreditació, però evidentment, no s’efectua cap requeriment si la documentació presentada és correcta i acredita suficientment la despesa corresponent.” 4. A la Reclamació, presentada l’1 de maig de 2019, es fa constar que es reclama accedir a la “Documentació directament relacionada amb la presentació a Hisenda que els partits amb representació al consistori, també han de presentar, complint amb les seves obligacions fiscals que els pertoqui,(d’ igual manera que ens ha estat reclamada a la nostra formació política, i que ja ha estat presentada dintre dels 5 dies que ens van indicar). Entre tota la documentació demanada per instància, està el justificant de pagament del Mod 115, de Retencions i Ingressos a compte. Renda o rendiments procedents de l'arrendament d'immobles urbans, i que entenem està relacionada amb el pagament de les subvencions econòmiques rebudes de l'Ajuntament en els exercicis 2017 i 2018, per aquells partits que tenen un local en lloguer)”. I ho justifica i motiva de la manera següent : “En relació a la justificació de les subvencions que rebem els grups municipals, a la nostra formació política, ens va ser sol·licitat el Mod.115,indicant que calia justificar el pagament de les retencions d'IRPF del local que tenim llogat com a justificant indispensable, per poder cobrar les subvencions dels exercicis 2017/18,i en conseqüència fins a la seva aportació i revisió estan retingudes per ordre d'Alcaldia. Tenim coneixement que hi ha grups polítics que no disposen d'aquest document Mod.115 de les retencions d'IRPF dels locals, i en compliment a les seves obligacions fiscals amb hisenda i no obstant han estat aprovades les subvencions dels exercicis 2017/18. Entenem que les obligacions fiscals són per a tothom igual, i en conseqüència l'administració ha de vetllar per la transparència i facilitar la documentació que els sol·licitem, donat que aquesta documentació la va entendre com necessària per poder justificar les nostres subvencions. Alcaldia ens indica que no se'ns facilitarà. ” 5. El 12 d’abril 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cubelles i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Li demana, igualment, que identifiqui els tercers que resulten afectats per l’accés, als efectes de traslladar-los la reclamació. 6. El 13 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Cubelles. En ell es fa constar que, d’acord amb la 79 Base d’Execució dels Pressupostos 2018, els grups municipals havien de presentar a l’Ajuntament abans del dia 30 de gener les justificacions de les despeses imputables a les aportacions percebudes de l’Ajuntament per al seu funcionament dels anys 2017 i 2018. Aquests expedients es tramitaven per l’Alcaldia, “que previ examen, els havia de trametre a la Comissió Informativa de forma prèvia per a la seva aprovació per la Junta de Govern Local, que actua per delegació del Ple. D’acord amb això, tots els grups municipals del consistori (en total, 9 a part dels regidors no adscrits) han incoat l’expedient de justificació de les aportacions al seu grup per al 2017 i 2018, presentant els justificants de despeses imputables”, Informa que l’Alcaldia, en la tramitació d’aquests expedient, es va considerar necessari adreçar-se a la regidora reclamant, com a portaveu del Grup Municipal Cubellencs-Fic, per demanar-li que aportés documentació addicional “per tal d’acreditar millor la despesa relativa a lloguer de local, ja que les factures aportades per aquest grup a priori semblaven irregulars (no s’aportava signatura d’haver-se rebut el pagament per part de la part arrendatària i tampoc constava justificació d’ingrés o transferència per al contraprestació d’arrendament). La resta d’expedients d’incoació d’aprovació de justificació de les indemnitzacions rebudes pels grups municipals van ser validats per l’Alcaldia per considerar que restaven acreditades correctament les despeses i més concretament les relatives a despeses de lloguer de local, havent-se dictaminat favorablement per la Comissió Informativa i havent-se aprovat finalment per la Junta de Govern Local.” Continua explicant l’informe que “l’accés als expedients de la resta de grups municipals el va tenir i el segueix tenint [la reclamant] (via intranet de la web municipal per a càrrecs electes, que es pot accedir mitjançant contrasenya) a l’igual que la resta de regidores i regidors, des del moment que els expedients havien de ser dictaminats per la Comissió Informativa del dia 12 de març de 2019. Però com es dedueix dels antecedents, els documents als que la Sra. XXXXX demana accedir no tenen per què constar, de fet no hi consten, ja que en cada expedient hi consta la documentació que s’ha considerat necessària aportar per cada grup municipal, o la requerida, si fos el cas, per part de l’òrgan tramitador (Alcaldia). Per tant no podem considerar informació pública aquests documents sol·licitats per a Sra. XXXX ja que, seguint la definició de l’article 2.b LTBG, ni es tracta d’una informació elaborada per l’Ajuntament, ni la té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministra els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix la LTBG”. I conclou que: “L’Ajuntament ha donat accés a la Sra. XXX a la informació pública relativa a la justificació de les subvencions o aportacions als grups municipals per als períodes 2017 i2018, des d’abans inclús de la seva sol·licitud del dia 21 de març de 2019, considerant aquest Ajuntament que no es vulneren els principis de transparència i bon govern, i en general la normativa de transparència, pel fet de que entre aquesta informació pública no hi consta en l’Ajuntament una documentació concreta sol·licitada per una representant d’un grup municipal.” En relació amb els tercers afectats, l’Ajuntament fa constar que no n’hi ha. 7. El 27 de maig de 2019 GAIP trasllada la Reclamació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personals (APDCAT) i li sol·licita l’emissió de l’informe indicat a l’article 42 LTAIPBG. Atès el previst pels apartats 8è i 9è de l’article 42 LTAIPBG, la GAIP notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre la Reclamació. 8. El 27 de maig la GAIP sol·licita a l’Ajuntament de Cubelles que traslladi la reclamació als grups municipals titulars de la documentació a la qual es vol accedir per tal que, en un termini de 10 dies facin arribar a la Comissió les al·legacions que estimin oportunes en relació amb l’accés a informació que es reclama. Li demana igualment, que notifiqui a la GAIP la pràctica del trasllat, No consta a aquesta Comissió que l’Ajuntament l’hagi executat. 9. El 25 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT que conclou: “Atès que l’Ajuntament no disposa de la documentació sol·licitada per la persona reclamant, aquesta documentació no té la consideració d’informació pública (art. 2.b) i art. 18 LTC) i, per tant, no resulta d’aplicació la legislació de transparència, en concret, no resulta aplicable a la reclamació el règim d’accés a informació pública (art. 23 i 24 LTC). En cas que l’Ajuntament disposi dels documents que sol·licita la persona reclamant, caldrà tenir en compte les consideracions fetes en el Fonament Jurídic III d’aquest informe”. Aquest Fonament Jurídic III remet a l’informe d’aquella Autoritat IAI 46/2017, que pondera l’accés a les dades personals que contenen les factures justificatives de les despeses fetes pels grups. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat d’una reclamació presentada per un regidor. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 34 RGAIP disposa que quan de l’expedient en resultin terceres persones afectades per al reclamació, hagin estat part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la reclamació perquè puguin manifestar si estan d’acord amb seguir el procediment de mediació demanat per la persona reclamant, o al·legar el que estimin oportú per a la defensa dels seus drets o interessos, i que a per a aquesta finalitat, les administracions reclamades han de col·laborar amb la Comissió en la identificació i el trasllat material, en els termes, les condicions i els terminis fixats per la Comissió. La Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG disposa que la normativa de transparència s’apliqui supletòriament en aquells casos en què existeixi un règim jurídic d’accés especial regulat per la seva normativa específica. En aquest cas, la reclamació la presenta una electe local del mateix Ajuntament i, per tant, li és aplicable el règim específic d’accés establert a la legislació de règim local. Tanmateix, això no es obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació (tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions, la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016), ja que, tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa, tal i com s’ha fonamentat en diverses resolucions de la GAIP (entre moltes d’altres, la Resolució de la Reclamació 4/2016). D’acord amb això, la GAIP considera admissibles les reclamacions presentades per una persona electe local, per bé que hi aplicarà, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC), i supletòriament l’LTAIPBG. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32, i 33 RGAIP i, per tant és admissible a tràmit. 2. Sobre l’existència de la informació que es reclama i la seva condició d’informació pública La reclamant demana accedir a un seguit de documentació justificativa de despeses per lloguer de local realitzades amb càrrec a les aportacions de l’Ajuntament als grups com a indemnització de les seves despeses de funcionament. Ho motiva en el fet que a ella li han estat requerida per l’Ajuntament, i vol comprovar que a la resta de grups també se’ls ha demanat. L’Ajuntament fa constar en l’informe relatiu a aquesta reclamació que, en el cas del grup reclamant, ha demanat aquesta informació perquè no considerava degudament acreditada la despesa per arrendament de local (pel fet de no haver aportat rebut signat per l’arrendatari, ni transferència en concepte d’arrendament, ni justificació de l’ingrés per aquest concepte), però que en la resta d’expedients dels altres grups, es va considerar que les despeses havien estat correctament acreditades, per la qual cosa en els altres expedients d’incoació d’aprovació de justificació de les despeses dels grups no hi consta aquesta documentació que a ella se li ha reclamat. D’això en dedueix l’Ajuntament que, considerant que la documentació reclamada mai ha format part dels expedients d’incoació d’aprovació de la justificació de despeses que s’han tramitat per l’Alcaldia, el que es demana no és informació pública, ja que no l’ha elaborada l’Ajuntament ni la té en el seu poder. Tanmateix, la literalitat de la sol·licitud de la reclamant no demana la documentació justificativa de les despeses de lloguer que hagin aportat els grups a l’Ajuntament, sinó que demana accedir a aquesta documentació relacionada amb cada grup. Aquest matís és rellevant perquè ens porta a haver de considerar si la documentació que està a mans dels grups (encara que no hagi estat presentada a l’Ajuntament) és informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés. I sobre aquest particular, aquesta Comissió ja ha tingut ocasió de pronunciar-se en reiterades ocasions, en què ciutadans han demanat als grups l’accés a totes les factures justificatives de les despeses fetes amb càrrec a aquestes mateixes aportacions, que no havien estat prèviament requerides pel Ple ni incorporades a cap expedient municipal. El criteri establert per aquesta Comissió és que la documentació justificativa de les despeses realitzades amb càrrec a les aportacions als grups, entre les quals, les relacionades amb el lloguer del local per al funcionament del grup objecte d’aquesta reclamació, en la mesura en què existeixi a mans dels grups, s’ha de considerar informació pública, ja que els g rups polítics municipals no són una cosa diferenciada de l’Ajuntament, sinó que en són part, com ho demostra el fet que, a diferència dels partits polítics, els grups municipals no tenen personalitat jurídica o entitat diferenciada de l‘Ajuntament (encara que disposin de NIF, com a obligats tributaris que són) sinó que són una mera fórmula organitzativa interna dels ajuntaments creada amb la finalitat de facilitar la relació i la participació dels electes d’una mateixa llista electoral en els òrgans municipals, d’acord amb criteris de proporcionalitat, i com a tals, són titular de drets econòmics en relació amb l’aportació que se’ls fa per a garantir el seu funcionament. A més, el requisit exigit per l’article 2.b LTAIPBG de què sigui informació “en poder” de l’Administració també es compleix, considerant que el Ple té el poder jurídic de demanar-la en qualsevol moment i els grups l’obligació d’aportar-la quan els ho requereixi, d’acord amb l’article 73.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i les pròpies Bases d’execució del pressupost municipal. En aquest sentit, l’al·legació de l’Ajuntament de què aquesta informació no forma part dels expedients municipals no és determinant per excloure-la del cabal d’informació pública, ja que la definició legal de la informació pública no va lligada al criteri de la possessió material prèvia, sinó al del poder o títol jurídic per obtenir-la com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. I clarament, aquest poder el te l’Ajuntament en relació amb la documentació justificativa de despeses amb càrrec a les aportacions. Més enllà encara d’aquestes consideracions sobre la manca de personalitat jurídica pròpia dels grups municipals i la definició legal de la informació pública, cal encara considerar altres arguments relacionats amb la rellevància i la coherència amb el règim de transparència i la seva finalitat: d’una banda, res justificaria que l’accés a la documentació relativa a la gestió de recursos públics de la hisenda local que administren i gestionen els grups polítics hagi de ser inferior al que s’aplica a la gestió econòmica del pressupost que gestiona l’Ajuntament; de l’altra, tampoc seria justificable que els grups polítics, com a destinataris de subvencions públiques, tinguessin menys obligacions de transparència que els particulars que reben ajuts o subvencions públiques, i en aquest sentit cal recordar que l’article 15 LTAIPBG estableix que és informació de publicitat activa i, per tant, s’ha de difondre al portal de transparència, no solament la subvenció i el beneficiari, sinó també la justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris (article 15.1.e LTAIPBG) i la informació relativa al seu control financer (article 15.1.d LTAIPBG). Certament, aquesta exigència de difusió de la justificació o retiment de comptes de la subvenció no exigeix específicament que es faci difusió de la documentació concreta objecte de reclamació, però tanmateix el fet que no sigui d’obligada publicitat activa no exclou, de cap manera, que no pugui ser objecte del dret d’accés, que te un abast material molt més ampli. Per tant, la documentació reclamada és informació pública i s’hi pot projectar el dret d’accés en la mesura en què els grups la tinguin a les seves mans. I és probable que, en tot o en part, la tinguin, (almenys aquells grups que tinguin un local arrendat amb càrrec a les aportacions que reben de l’Ajuntament) considerant l’obligació que els imposa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, en el seu article 73.3, de portar una comptabilitat específica en relació amb aquestes subvencions, que hauran de posar a disposició del Ple o en la Comissió delegada, en qualsevol moment en què els ho demani, i vist que han de poder justificar les despeses en el procediment d’aprovació de justificació de les aportacions als grups regulat a la Base 79 de les Bases d’Execució del Pressupost de l’Ajuntament reclamat. Tanmateix, com qualsevol altra informació pública, caldrà avaluar si concorren límits que puguin restringir-ne l’accés. 3. Sobre l’accés a la informació fiscal La reclamant demana accedir a justificants de pagament de dos formularis de declaració fiscal, el Model 115 (declaració trimestral dels arrendataris de locals d’ús professional de retenció a compte de les rendes o rendiments procedents de l'arrendament o el subarrendament d'immobles urbans) i 303 (autoliquidació de l’IVA). Aquesta és informació fiscal, associada directament a un obligat tributari (els altres grups) i que conté informació d’altres subjectes d’impostos (els arrendadors dels locals), de la què una norma amb rang de llei en declara el seu caràcter reserva o protegit, i, per tant, ens trobem davant d’un supòsit d’aplicació del límit a l’accés establert a l’article 21.2 LTAIPBG: “2. El dret d'accés a la informació pública també pot ser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei ". Efectivament, l'article 95 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, disposa que les dades tributàries tenen caràcter reservat, en aquests termes: “1. Les dades, els informes o antecedents obtinguts per l'Administració tributària en el compliment de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a l'efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que siguin procedents, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, llevat que la cessió tingui per objecte (....)” Segueix una llarga enumeració de supòsits exonerats d’aquesta confidencialitat relacionats amb la col·laboració interadministrativa i amb els òrgans judicials i amb la lluita contra el frau fiscal, que no són aplicables al cas. Aquest caràcter reservat que l’LGT imposa a les dades fiscals obtingudes per l'Administració tributària s'estableix com la necessària garantia del dret dels obligats tributaris a la reserva de la informació que l'Administració tributària n’obté, establerta en l'article 34.1.i de la LGT: “1. Constitueixen drets dels obligats tributaris, entre altres, els següents: (...) i) Dret, en els termes legalment previstos, al caràcter reservat de les dades, informes o antecedents obtinguts per l'Administració tributària, que només poden ser utilitzats per a l'aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de sancions, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, excepte en els supòsits que preveuen les lleis ". Doncs bé, el límit a l’accés derivat del caràcter reservat de la informació per disposició de l’LGT, com qualsevol altre límit, s’ha d’aplicar d'acord amb els principis generals de l'article 20 LTAIPBG i els criteris de l'article 22 LTAIPBG, tenint en compte els drets privats concurrents (molt especialment, el dels obligats tributaris, ex article 34.1.i LGT) i la finalitat de l’accés, que segons es desprèn dels antecedents, és comprovar que l’Ajuntament ha aplicat els mateixos criteris amb tots els grups a l’hora de requerir- los la documentació justificativa de les despeses en el procediment d’aprovació. Aquesta finalitat, però, ja s’ha assolit durant el procediment, vist que l’Ajuntament ja ha admès i confirmat que no ha demanat a cap altre grup aquesta documentació, i per tant no pot justificar la prevalença del dret d’accés sobre el límit derivat del caràcter protegit de la informació. Cal afegir-hi, de manera substancial, que en no haver fet l’Ajuntament el trasllat als grups requerit per aquesta Comissió, aquests no han pogut fer al·legacions en defensa d’aquest dret de reserva, ni manifestar la seva oposició eventual a l’accés. En aquestes condicions i per a una finalitat que ja s’ha assolit amb la sola constatació que l’Ajuntament no ha demanat aquesta documentació a cap altre grup, cal desestimar l’accés als justificants de pagament dels models 115 i 303 presentats eventualment pels altres grups a l’Agència Tributària. 4. Sobre les dades personals que constin a la documentació Considerant que ja s’ha determinat en el FJ anterior l’exclusió de l’accés dels justificants de liquidacions tributàries, cal avaluar si concorren altres límits a l’accés a la resta de documentació sol·licitada (factura de l’arrendador, justificant de pagament de l’arrendatari (transferència bancària, o rebut) i còpia del contracte de lloguer del local). En aquests documents és previsible que hi figurin dades personals de l’arrendador i de l’arrendatari, o dels seus representants, si ho són persones jurídiques. L’accés a aquestes dades personals s’ha de ponderar d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG, atenent la finalitat de l’accés que, com ja s’ha dit, és comprovar si els grups han aportat aquesta documentació a l’Ajuntament, cosa que ja ha quedat descartada de forma expressa. En aquestes condicions, no sembla justificat ni necessari per assolir la finalitat de l’accés accedir a les dades personals de l’arrendador, i prevaldrà la seva protecció. Quant a les dades de la persona física que representi al grup arrendatari, també s’han de preservar i excloure de l’accés, per ser innecessàries per a la seva finalitat, tret que la persona física que representa al grup tingui un vincle públic i notori amb el grup polític o el partit polític corresponent (electe, gerent, president....). I fins i tot en aquest cas, pel principi de minimització de dades, caldrà eliminar del contracte, factures i rebuts aquella informació personal del representant físic del grup que sigui redundant o excessiva (DNI o NIF, signatura, domicili...). També s’han d’excloure de l’accés les dades bancàries que figurin eventualment en el justificant de pagament de la transferència, tant de l’emissor com del receptor, per ser excessives i no pertinents per a la finalitat de l’accés. D’acord amb l’exposat en els FJ anteriors, s’estima parcialment la reclamació amb l’accés al contracte de lloguer, la factura de l’arrendador i el justificant de pagament per part de l’arrendatari, prèvia eliminació de les dades personals que hi constin, d’acord amb les consideracions fetes en aquest FJ. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels reque riments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de juliol de 2019 resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la següent informació dels grups polítics de l’Ajuntament, si existeix, i prèvia eliminació de les dades personals que hi constin en els termes i condicions establerts en el FJ4: a. Contracte de lloguer b. Factura de l’arrendador c. Justificant de pagament de l’arrendatari 2. Desestimar l’accés als justificants de pagament dels grups polítics del Ajuntament dels models 115 i 303 de l’Agència Tributària. 3. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles a traslladar aquesta Resolució als grups per tal que permetin l’accés a la informació indicada al punt 1, o informin de la seva inexistència, al grup polític municipal reclamant, dins del termini de deu dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 207/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i diss abtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.