Acceso al listado de plazas del Cuerpo Administrativo C1 que cumplen los requisitos del concurso de estabilización y estimación de la reclamación

Resolució 515/2023, de 15 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 206/2023 Administració reclamada: Departament de la Presidència Informació reclamada: Places que reuneixen els requisits del concurs d’estabilització. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La Comissió estima la reclamació present i declara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada, atès que no concorren limitacions al dret d’accés, sempre que i en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració reclamada. Per al cas que l’administració no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. Paraules clau: Generalitat. Departament de Presidència. Reclamació contra inadmissió. Concursos d’estabilització. Estimació de la Reclamació. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El 20 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 206/2023, presentada contra la Secretaria d’Administració i Funció Pública (SAFP), del el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 20 de gener de 2023 la persona reclamant presenta la sol·licitud d’informació pública següent al web de transparència de la Generalitat: “Vull saber quines places són les 373 places del Cos Administratiu C1 de la Generalitat que heu convocat per al concurs-oposició d'estabilització. Vull que m'envieu un excel amb les 373 places del Cos Administratiu de la Generalitat que compleixen els requisits del concurs-oposició d'estabilització següents: - places ocupades de forma temporal, com a mínim, en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020. Vull que en l'excel surtin les 373 places perfectament identificades amb codi de llocs de treball, etc, amb tota la informació possible. No em serveix que em contesteu a aquesta SAIP dient-me que no és possible donar-me aquesta informació "perquè aquesta està en fase d'elaboració" ja que si heu estat capaços de delimitar i concretar les places en 373 només en comptes de convocar-ne 500 (per exemple) és que ja sabeu perfectament i heu fet un estudi previ abans de treure l'oferta pública d'estabilització localitzant quines places són. En definitiva, que el llistat d'aquestes places el teniu”. El 20 de febrer de 2023 la SAFP inadmet la sol·licitud anterior sobre la base de les consideracions següents: “La sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió, tal i com s’exposa en l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Concorre aquesta causa d’inadmissió atès que la informació detallada sobre les places convocades per al procés d'estabilització de l'ocupació temporal, mitjançant concurs oposició no existeix actualment, en la mesura que, d’acord amb el que s’estableix en l’Annex 1 de les bases comunes, els llocs de treball concrets es coneixeran en un moment posterior del procés de selecció, en la convocatòria a l’acte de l’adjudicació de llocs, un cop el tribunal qualificador hagi proposat el nomenament de les persones aspirants que hagin superat el procés de selecció. En aquest sentit, en l’apartat onzè de les bases comunes que regeixen la convocatòria, informen que no fa referència a llocs de treball específicament identificats, sinó exclusivament al nombre de places que es convoquen dels corresponents cossos, escales o especialitats, d'acord amb el que consta, en cada cas, i que els llocs de treball es concreten, en tot cas, amb motiu de la seva adjudicació, a la finalització dels respectius processos selectius”. La Reclamació presentada el 20 de febrer de 2023 és motivada en les consideracions següents: “No estic d'acord amb "la motivació" que em donen en la resolució per dir que concorre causa d'inadmissió. La informació que demano si que la tenen i si que existeix, ja que si van poder dir i detallar a l'Oferta Pública d'Estabilització que es convocarien només 373 places del Cos Administratiu és perquè van haver de fer un estudi i mirar plaça per plaça quines complien els requisits per ser convocades per concurs-oposició. I si han pogut dir que només son 373 en comptes de 500 per exemple és perquè també han de saber quines son”. L’1 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El 3 de març de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Presidència i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 14 de març de 2023 la GAIP rep l’informe i l’expedient requerits al Departament de la Presidència. L’informe posa de manifest el següent: “En la reclamació la persona recurrent al·lega que la informació sí existeix i hi ha d’haver estudis per saber quines places complien els requisits per ser convocades per concurs oposició. Les places es concreten, tal i com estableix en l’Annex 1 de les bases comunes que regeixen la convocatòria i, com s’ha exposat en la resolució d’inadmissió de la sol·licitud, en tot cas, a la finalització dels processos selectius. La Direcció General de Funció Pública no és coneixedora de quins són els concrets llocs objecte d’oferta i de convocatòria, en tant que la seva concreció i publicació s’efectuarà, d’acord amb les bases de la convocatòria, amb motiu del denominat acte d’adjudicació de places. A aquest efecte, cal tenir en compte que, d’acord amb la normativa vigent en el moment de l’aprovació de l’oferta d’ocupació pública i la convocatòria, no s’exigeix aquesta determinació a priori de les concretes places que s’oferten i convoquen, sinó només el seu nombre, produint-se aquesta determinació, d’acord amb l’apartat onzè de les bases comunes de la convocatòria, un cop desenvolupades les fases del procés selectiu. Així ho contempla la Resolució 43/2022, de 20 de gener, que va emetre la GAIP en desestimar la reclamació per considerar que la Direcció General de Funció Pública no és coneixedora dels llocs concrets que s’oferten fins al moment de l’adjudicació, d’acord amb els criteris establerts en les bases, els quals resulten ajustats a dret. Conclusió: Per tot l’exposat es considera que la Resolució de la Secretaria d’Administració i Funció Pública de 20 de febrer de 2023 garanteix l’accés a la informació pública i que no s’ha vulnerat el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada en els termes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i del reglament que la desenvolupa parcialment”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Una primera consideració general que la Comissió vol expressar és que tota la informació reclamada i no facilitada a la persona reclamant és relativa a l’ocupació de llocs de treball determinables amb caràcter interí i que, per tant, es tracta d’informació pública a la qual, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG anteriorment transcrits, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. Dit això amb caràcter general, cal realitzar una consideració prèvia rellevant i és que la persona reclamant, quan sol·licita la informació identificada en la seva sol·licitud, no ho fa en qualitat de persona interessada en un procediment administratiu que s’estigui desenvolupant en paral·lel a l’exercici del dret d’accés. També amb caràcter previ i als efectes d’aquesta resolució, igualment convé tenir present que de la petició de la persona reclamant no es desprèn la hipotètica concurrència de la protecció de dades com a límit d’accés a la informació pública. Com ha quedat palesat en els antecedents, la SAFP inadmet la sol·licitud d’accés per considerar que la informació detallada sobre les places convocades per al procés d'estabilització de l'ocupació temporal no existeix actualment, en la mesura que els llocs de treball concrets es coneixeran en un moment posterior del procés de selecció, en concret, “en la convocatòria a l’acte de l’adjudicació de llocs, un cop el tribunal qualificador hagi proposat el nomenament de les persones aspirants que hagin superat el procés de selecció”. En aquest sentit, s’afirma que “els llocs de treball es concreten, en tot cas, amb motiu de la seva adjudicació, a la finalització dels respectius processos selectius”. En la mateixa línia de raonament, l’informe emès per l’administració reclamada afegeix l’esment de la “Resolució 43/2022, de 20 de gener, que va emetre la GAIP en desestimar la reclamació per considerar que la Direcció General de Funció Pública no és coneixedora dels llocs concrets que s’oferten fins al moment de l’adjudicació, d’acord amb els criteris establerts en les bases, els quals resulten ajustats a dret”. Nogensmenys, la petició de la persona reclamant no és idèntica a la que va originar la Resolució de la GAIP esmentada ara mateix. En aquell cas, es demanava “la relació de places afectades (amb el corresponent codi) de l’escala superior d’administració general”, mentre que en la SAIP que és ara objecte d’aquesta resolució queda clara la voluntat del reclamant de disposar d’un llistat (un excel, detalla) “amb les 373 places del Cos Administratiu de la Generalitat que compleixen els requisits del concurs-oposició d'estabilització següents: - places ocupades de forma temporal, com a mínim, en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020”, afegint que vol tenir accés a “tota la documentació possible”, en la mesura que entén que es troba en poder de l’administració. Per tant, no es tracta tant de conèixer els llocs de treball que efectivament es concretaran en el moment de la seva adjudicació, a la finalització del procés de selecció, sinó d’aquelles places que reuneixen els requisits de la convocatòria d’estabilització que ara ens ocupa, efectuada per l’administració reclamada. D’acord amb tot l’anterior, en conclusió, la Comissió estima la reclamació present i declara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada, atès que no concorren limitacions al dret d’accés, sempre que i en la mesura en que aquesta informació existeixi prèviament elaborada o en poder de l’administració. Per al cas que aquesta no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. És a dir, si l’administració reclamada no té en el seu poder prèviament elaborada la informació reclamada, aquesta és la resposta que caldria donar a la persona reclamant per a satisfer la sol·licitud d’informació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de juny de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la reclamació 206/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2 2. Requerir a la SAFP que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a la SAFP a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 206/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.