Solicitud de retribuciones de miembros corporativos del Ayuntamiento de Rabós y finalización por entrega de la información

Resolució 290/2022 , de 7 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 206/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Rabós Informació reclamada: Dedicacions i retribucions dels membres corporatius de l’Ajuntament dels anys 2021 i 2022. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la r eclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, i així ho ha manifestat expressament a aquesta Comissió. Per tant, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte d’aquest procediment i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Retribucions. Personal. Reclamació contra silenci . Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 28 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 206/2022, presentada contra l’Ajuntament de Rabós, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de desembre de 2021 la persona reclamant presenta una instància davant de l’Ajuntament de Rabós en la qual es sol·licita “les dedicacions i retribucions de membres corporatius de l’ajuntament de l'any 2021 i 2022 en el termini màxim d'un mes a comptar a partir d'avui” en format electrònic. 3. La Reclamació presentada el 28 de gener de 2022 posa de manifest que l’Ajuntament de Rabós no hauria respost la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior. 4. El 2 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la tramitació de la Reclamació. 5. El 3 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rabós i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 30 der març de 2022, la GAIP reitera el requeriment d’informe i de l’expedient de l’antecedent anterior. 7. El mateix 30 de març, la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Rabós , on es recull que “en relació al requeriment d’execució de la resolució efectuat per aquesta Comissió els hi notifiquem que en data d’ahir vam trametre les certificacions amb la informació sol·licitada al Sr. X.” 8. En la mateixa data, la persona reclamant es posa en contacte amb la GAIP per manifestar que “l’Ajuntament de Rabós m’ha enviat la informació que havia sol·licitat.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb la desatenció d’una sol·licitud d’informació adreçada a un subjecte obligat per l’LTAIPBG (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, i així ho ha manifestat expressament a aquesta Comissió. Per tant, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte d’aquest procediment i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 d’abril de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 206/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.