La FAADA solicitó al Ayuntamiento de Sant Fost de Campsentelles el acta de inspección de un ave rapaz. Ante la falta de respuesta del Ayuntamiento, la GAIP estima la reclamación basándose en que se trata de información pública y que la entidad tiene una posición jurídica reforzada como denunciante, considerando que la solicitud fue estimada por acto presunto.
Puntos clave de la argumentación
1
El acta de inspección constituye información pública al estar en poder del Ayuntamiento como consecuencia del ejercicio de sus funciones inspectoras y de protección animal.
2
La entidad reclamante posee una posición jurídica reforzada al ser la denunciante y tener la condición de interesada según el Texto Refundido de la Ley de protección de los animales.
3
El acceso a la información solo puede restringirse mediante los límites legales del artículo 20 LTAIPBG, los cuales deben interpretarse restrictivamente y no son aplicables en este caso.
4
La falta de respuesta y de alegación de límites por parte de la Administración conlleva que la solicitud se considere estimada por acto presunto según el artículo 35 LTAIPBG.
5
La inactividad y falta de colaboración del Ayuntamiento ante los requerimientos de la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
Texto completo
Resolució 333/2021, de 15 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 205/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles
Informació reclamada: Acta d’inspecció d’una au rapinyaire.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum:. Si existeix aquesta acta - cosa que l’Ajuntament hauria afirmat a la part reclamant,
segons es desprèn del seu escrit-, és sens dubte informació pública tal i com la descriu l’article
2.b LTAIPBG, ja que es tracta d’informació en poder de l’Ajuntament (subjecte obligat per
l’LTAIPBG d’acord amb el seu article 3.1.a), com a conseqüència de l’exercici de les seves
funcions inspectores i de protecció dels animals i en conseqüència, la persona reclamant té el
dret d’accedir-hi i l’Ajuntament està obligat a lliurar-la, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG, i el seu
accés només podria ser desestimat o restringit parcialment en aplicació d’algun dels límits
legalment establerts per l’article 20 LTAIPBG. Es dóna la circumstància, a més, que la part
reclamant té una posició jurídica reforçada en l’accés a l’acta d’inspecció reclamada, tenint en
compte que l’actuació es realitza arran d’una denúncia seva i que l’article 20.4 del Decret
legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels
animals atorga a les entitats animalistes la condició d’interessades en els procediments
sancionadors oberts a denúncia seva. Finalment, es té en compte que la sol·licitud va quedar
estimada per acte presumpte de l’Ajuntament, ja que l’Administració no ha invocat la
concurrència de cap límit a l’accés, ni és plausible que n’hi siguin aplicables, atesa la
naturalesa de la informació objecte d’aquesta resolució i la posició jurídica de la persona
reclamant en el procediment, de manera que cal considerar estimada la sol·licitud per acte
presumpte de l’Ajuntament, d’acord amb l’article 35 LTAIPBG.
Paraules clau: Ajuntament. Entitat animalista. Protecció dels animals. Reclamació contra
silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Persona interessada. Estimació presumpta.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 4 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 205/2021, presentada per la Fundació
per a l’Assessorament i Acció en Defensa del Animals (FAADA) contra l’Ajuntament de
Sant Fost de Campsentelles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 21 de gener de 2021 l’entitat reclamant presenta una instància que exposa que “el 30
de desembre vam contactar amb aquesta administració per tal que es fes una inspecció
d'un au rapinyaire localitzada a una casa particular sota l’església de Sant Cebrià. Que
se'ns va informar que la inspecció es va realitzar i existeix un acta de la mateixa” i demana
una “còpia de l'acta de la inspecció”.
3. La Reclamació presentada el 4 de març de 2021 es fonamenta amb els motius següents:
“Aquesta entitat, com a fundació per la defensa dels drets dels animals va sol·licitar una
acta d'inspecció (s'adjunta còpia de la sol·licitud d'informació presentada) en relació a un
au rapinyaire localitzada al municipi. De la sol·licitud d'informació presentada no es va
rebre cap resposta per part de l'Administració”.
4. El 5 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 5 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Fost de
Campsentelles i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 6 d’abril de 2021 requereix novament a l’Ajuntament que li faci arribar l’informe jurídic i
l’expedient sol·licitats esmentats a l’antecedent anterior. No consta resposta a la GAIP a
cap dels requeriments anteriors.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1.a)
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament ha desatès per dues vegades els
requeriments d’aquesta Comissió d’aportar a aquest procediment la documentació que li ha
estat sol·licitada per millor resoldre, de conformitat amb l’article 33.4 RGAIP, que disposa el
següent: “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en
compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència
de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament
que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la
Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
L’objecte de la reclamació és una acta d’inspecció que l’Ajuntament hauria realitzat en relació
amb una au rapinyaire localitzada a una casa particular sota l’església de Sant Cebrià, a
instància de la part reclamant.
Si existeix aquesta acta -cosa que l’Ajuntament hauria afirmat a la part reclamant, segons es
desprèn del seu escrit-, és sens dubte informació pública tal i com la descriu l’article 2.b
LTAIPBG, ja que es tracta d’informació en poder de l’Ajuntament (subjecte obligat per
l’LTAIPBG d’acord amb el seu article 3.1.a), com a conseqüència de l’exercici de les seves
funcions inspectores i de protecció dels animals i en conseqüència, la persona reclamant té el
dret d’accedir-hi i l’Ajuntament està obligat a lliurar-la, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG, i el seu
accés només podria ser desestimat o restringit parcialment en aplicació d’algun dels límits
legalment establerts per l’article 20 LTAIPBG.
Es dóna la circumstància, a més, que la part reclamant té una posició jurídica reforçada en
l’accés a l’acta d’inspecció reclamada, tenint en compte que l’actuació es realitza arran d’una
denúncia seva i que l’article 20.4 del Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el
Text refós de la Llei de protecció dels animals atorga a les entitats animalistes la condició
d’interessades en els procediments sancionadors oberts a denúncia seva.
Finalment, es té en compte que la sol·licitud va quedar estimada per acte presumpte de
l’Ajuntament, ja que l’Administració no ha invocat la concurrència de cap límit a l’accés, ni és
plausible que n’hi siguin aplicables, atesa la naturalesa de la informació objecte d’aquesta
resolució i la posició jurídica de la persona reclamant en el procediment, de manera que cal
considerar estimada la sol·licitud per acte presumpte de l’Ajuntament, d’acord amb l’article 35
LTAIPBG.
D’acord amb tot l’anterior, és procedent estimar la reclamació.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 15 d’abril de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 205/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a
l’acta d’inspecció sol·licitada
2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles a informar la GAIP, dins del
termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta
Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 205/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.