Reclamación de acceso a expediente tributario de plusvalía finalizada por desistimiento

Resolució 394/2022, de 19 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 203/2022 Administració reclamada: Institut Municipal d’Hisenda. Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Un expedient tributari de la persona reclamant. Sentit de la Resolució : Desistiment Resum: Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha desatès el requeriment de la GAIP de concretar l’objecte de la Reclamació, malgrat haver estat informada de l’aplicació, en aquest supòsit, de la conseqüència prevista per l’article 68 de la Llei 39/2015, en ordre a considerar, en aquestes circumstàncies, desistida la Reclamació. Paraules clau: Organismes municipals. Persona interessada. Dades pròpies. Derivació. APDCAT. Requeriment de concreció. Manca d’esmena. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 203/2022, presentada per una persona interessada contra l’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 de desembre de 2022 la persona reclamant demana a l’IMH còpia d e l’expedient 2020/0163480//765/2020/461, de liquidació de l’impost de plusvàlua. 3. El 31 de gener de 2022, en resposta a la sol·licitud anterior, l’IMH comunica a la persona reclamant la resolució de l’expedient 2020/0163480 i els justificants de notificació. 4. La Reclamació presentada el 28 de febrer de 2022 indica que l’IMH no ha notificat a la persona reclamant cap resolució sobre la seva sol·licitud d’accés a l’expedient, només una resolució i la documentació que acredita l’intent de notificació. La persona reclamant considera que l’expedient ha de contenir més documentació (provisió de constrenyiment, diligència d’embargament i les corresponents notificacions) i que, al no facilitar-la, no és procedent la mera comunicació de la informació sol·licitada, sinó que cal una resolució, ja que també s’ha facilitat la informació anterior extemporàniament i sense indicar la via de reclamació a la GAIP. Considera que s’han infringit els articles 27.5, 33.1, 34 i 36 LTAIPBG i 56, 71, 72 i 73 del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública. 5. El 7 de març de 2022 la GAIP deriva la Reclamació anterior a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), al considerar que només conté dades de la persona reclamant i, per tant, que d’acord amb l’article 24.3 LTAIPBG s’ha de resoldre d’acord amb la normativa de protecció de dades personals, més que per la de transparència i accés a la informació pública. La GAIP comunica la derivació a les parts. 6. El 17 de març de 2022 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant contra la derivació a l’APDCAT, perquè considera que s’ha de tractar com un procediment d’accés a la informació pública i no de protecció de dades personals. 7. El 22 de març de 2022 la GAIP contesta l’al·legació anterior reiterant el criteri indicat a l’antecedent 5. 8. El 7 d’abril de 2022 la GAIP rep unes segones al·legacions de la persona reclamant, que argumenten que a la documentació sol·licitada també hi consten dades de terceres persones. 9. A la vista de les anteriors segones al·legacions, la GAIP demana a l’APDCAT el retorn de l’expedient, als efectes de la seva tramitació com a reclamació a la GAIP. 10. El 22 d’abril de 2022 la GAIP rep l’expedient retornat per l’APDCAT. 11. El 26 d’abril de 2022 la GAIP notifica a la persona reclamant la documentació remesa per l’APDCAT i li fa el següent requeriment de concreció de la Reclamació: “Tenint en compte el temps transcorregut i les actuacions comunicades per part de l’APDCAT us demanem que concreteu quina de la informació sol·licitada encara no us ha estat facilitada i per tant, seria l’objecte d’aquesta Reclamació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació” . Havent vençut el termini indicat, no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateix a llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha desatès el requeriment de la GAIP de concretar l’objecte de la Reclamació, malgrat haver estat informada de l’aplicació, en aquest supòsit, de la conseqüència prevista per l’article 68 de la Llei 39/2015, en ordre a considerar, en aquestes circumstàncies, desistida la Reclamació. En conseqüència, és procedent declarar la finalització de la Reclamació per desistiment, sense necessitat de dur a terme el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de maig de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 203/2022 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.