Solicitud de acceso al expediente de licencia de obras y reclamación por falta de firmas digitales en la documentación recibida

Resolució 451/2021, de 20 maig Número d’expedient de la Reclamació: 203/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Montblanc Informació reclamada: Expedient de sol·licitud de llicència d’obres. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum:. Quant a l’objecció de la idoneïtat de la informació rebuda per la persona reclamant fonamentada en què a la còpia dels informes del secretari i de l’arquitecte no hi consta la signatura digital, mereix una valoració diferent depenent de si manca la signatura només en la còpia digital lliurada, o si la documentació original que consta a l’expedient no està signada. En el primer cas, la còpia lliurada s’ha de considerar incompleta i l’Ajuntament haurà de corregir el seu error lliurant-ne una altra en la què es pugui llegir la signatura en el document obrant a l’expedient. Però si és el document original el què no està signat, aleshores n’hi ha prou amb què ho faci constar, sense que sigui exigible amb base al dret d’accés que esmeni o corregeixi aquesta mancança signant-la, ni tampoc que es satisfaci la petició de la persona reclamant feta en aquestes al·legacions de que el secretari expressi o reconegui si accepta plena responsabilitat a propòsit de l'escrit presentat a nom seu sense signar. El mateix cal dir en relació amb l’al·legació en què es demana “la identificació del personal i els òrgans responsables de l'impuls d'aquest Expedient i entrega documental amb pertinent identificació de règim i condició”. El dret d’accés a la informació es projecta sobre la informació prèviament existent, i la reclamació s’ha de cenyir a l’objecte de la sol·licitud. Per tant, vist que la sol·licitud demanava l’expedient relatiu a la sol·licitud de llicència d’obres, la petició d’informació feta en aquestes al·legacions només es pot admetre com a objecte de la reclamació si prèviament constava a l’expedient aquesta informació, cosa que s’ha de descartar a la vista de la pròpia al·legació, mentre que s’ha de considerar incongruent i inadmissible la petició d’aquesta informació per la via d’al·legacions si no constava a l’expedient reclamat. Quant a les al·legacions de la persona reclamant, només es poden admetre en relació amb els informes que constin a l’expedient de sol·licitud de llicència d’obra reclamat i pel que fa a l’evidència de la signatura electrònica si en el document original consten efectivament signats prèviament a la sol·licitud i per error s’ha omès aquesta evidència de signatura electrònica en la còpia digital lliurada. En aquest cas, l’Ajuntament haurà de lliurar una nova còpia dels informes esmentats on es pugui llegir la signatura electrònica. Si no estan signats originalment, el dret d’accés i aquesta resolució no l’obliga a esmenar ni modificar la documentació, però sí a manifestar-ho. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Llicencies. Urbanisme. Expedient. Informes. Reclamació contra silenci. Objecte del procediment. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 3 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 203 /2021, presentada contra l’Ajuntament de Montblanc, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de gener de 2021 la persona reclamant presenta una instància en la que en relació amb l’expedient de llicència urbanística de la finca del carrer Major 80, sol·licitada a instancia de la persona reclamant, demana“ 1)Informe Tècnic d’Arquitecte municipal. 2)Informe jurídic del Jurista/Secretari municipal. 3)Tota altra documentació que configuri i formi part d’aquest Expedient fins a data d’avui”. 3. La Reclamació presentada el 3 de març de 2021 es fonamenta amb els motius següents: “Que a propòsit de la finca de C/MAJOR 80 de Montblanc, en data 26/8/2019 es va fer sol·licitud de Certificat de Règim Urbanístic i en data 3/10/2019 es va fer una sol·licitud de llicència urbanística adjuntant Projecte visat i la documentació tècnica requerida per Llei. Encara a data d'avui no s'ha rebut cap notificació a propòsit. Que malgrat s'ha sobrepassat de llarg els terminis i paràmetres establerts a Llei i Procediment, i que s'identifiquen d'altres irregularitats en el procedir i composició del Departament d'Urbanisme i del mateix Ajuntament, s'ha requerit en múltiples ocasions a l'Ajuntament la resolució expressa d'aquests actes i l'accés a Expedient, sense rebre cap resposta ni notificació. I que atès un seguit d'irregularitats per part de l'Ajuntament es recorre a la GAIP com a òrgan de garantia de bona administració per a procurar una situació de transparència i garantisme, tot podent disposar de la completa documentació que configura aquest Expedient”. 4. El 5 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 5 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Montblanc i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 26 d’abril de 2021 la GAIP rep de l’Ajuntament de Montblanc un escrit en què es diu que, responent al requeriment de data 5 de març (antecedent 4) es lliura un informe i de secretaria i l’expedient complet, que es remetrà igualment a la persona reclamant en la mateixa data. L’informe annex es pronuncia sobre la tramitació de la sol·licitud entrada al registre municipal el 3 d’octubre de 2019 per la persona reclamant de llicència urbanística per les obres de reforma/rehabilitació de la finca situada al carrer Major número 80 de Montblanc, que hauria estat informada desfavorablement en data 25 d’octubre de 2019 per l’Arquitecte municipal en un informe que s’hi transcriu literalment, i que per error no s’hauria notificat a la persona interessada. Cita com a antecedents de fet que el 10 de gener de 2021 la reclamant va sol·licitar l’accés a l’expedient de sol·licitud de llicència urbanística esmentada, I que el 5 de març li va ser notificada per la GAIP la reclamació en relació amb l’accés a aquest expedient. Finalment, fa constar que en data 8 de març de 2021 la reclamant va entrar al registre municipal una carta en relació a la seva sol·licitud de llicència d’obres, manifestant que entenia estimada per silenci positiu la concessió de la llicència d’obres sol·licitada, i denunciant irregularitats en la manera de procedir de l’Ajuntament de Montblanc, i en particular per part dels departaments d’urbanisme i de Secretaria. Sobre aquesta qüestió, l’informe fonamenta jurídicament la seva posició contrària a entendre que la llicència ha quedat atorgada per silenci, i conclou que “ si bé l’Ajuntament de Montblanc va ometre en la tramitació de l’expedient administratiu la pràctica de la notificació d’un informe desfavorable del tècnic municipal en relació a la sol·licitud de llicència d’obres de la reforma d’un edifici situat al carrer Major núm. 80 de Montblanc, en cap cas els interessats poden entendre estimada per silenci administratiu l’esmentada llicència”. Al peu de l’informe consta aquesta llegenda: Montblanc, a la data de la signatura electrònica. El Secretari…”. No consta, tanmateix, la signatura electrònica en el document remès. 7. El 26 d’abril de 2021 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant, a qui dona un termini de 5 dies per manifestar les al·legacions que consideri oportunes. 8. El 2 de maig de 2021 la persona reclamant manifesta a la GAIP que la informació rebuda és incompleta, i fa les següents al·legacions: que qüestiona que sigui admissible com a informe un document no signat i reprodueix les peticions: ”Que no és subjecte a dret que la GAIP, en tant que va sol·licitar informe jurídic a l'Ajuntament, admeti com a tal un escrit (Informe Secretaria) que no té condició d'informe perquè no esta signat. I que per tant, l'Ajuntament de Montblanc respongui de manera subjecte a dret al davant de la GAIP amb un informe jurídic degudament signat, ja sigui qualsevol format legalment establert: signatura física, o electrònica. / Que de manera addicional i independent a tot això, el Sr. XXX reconegui si accepta plena responsabilitat a propòsit de l'escrit presentat a nom seu sense signar./ Que l'Ajuntament identifiqui el personal i els òrgans responsables de l'impuls d'aquest Expedient i entrega documental amb pertinent identificació de règim i condició, sense menystenir si cal prendre pertinents mesures per la protecció de dades d'aquests. / Que de manera independent a tot això, la GAIP es manifesti a propòsit de si la documentació d'expedient tramès en format digital per part de l'Ajuntament de Montblanc, i més concretament l’informe Exp Actio 2609 sub scrit presumptament pel Sr. XXX (pagina 2/7) conté algun tipus de signatura electrònica o certificat digital associat al document PDF entregat.” 9. El 3 de maig de 2021 la GAIP adreça un escrit a l’Ajuntament de Montblanc en què li manifesta que en l’informe remès en resposta al requeriment de la GAIP l’Ajuntament es pronuncia sobre si la llicència ha quedat o no concedida per silenci, cosa que resta fora de l’àmbit d’aquest procediment, quan el que es demanava era que es pronuncies sobre la sol·licitud d’informació objecte de la reclamació, amb lD Registre 4308620002- 1 -2A21 4001 2-2, de 10 de gener de 2021, que sol·licita accedir o d’obtenir còpia de: “l'Expedient de Llicència Urbanística de la finca del C/Major 80 relatiu a la sol·licitud de Llicència Urbanística entrada en data 31 d’octubre de 2019 amb Registre d'Entrada 5036 (físic) i 4308620002-l -005036-2 (telemàtic) i d'altres posteriors, incloent: l) informe Tècnic d'Arquitecte municipal. 2) informe jurídic de Jurista/Secretari municipal. 3) Tota altra documentació que configuri i formi part d'aquest Expedient fins a data d'avui”, i li demana que en els propers dies es pronunciï sobre l’accés a l’expedient, o que en lliuri la còpia.” No consta resposta a aquest requeriment. 10. El mateix dia 3 de maig, la GAIP notifica a la persona reclamant l’ampliació del termini per formular les al·legacions en 10 dies mes. 11. El 17 de maig té entrada un escrit d’al·legacions de la persona reclamant, que reprodueix literalment les al·legacions presentades el 2 de maig i reproduïdes a l’antecedent 9. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’objecte de la reclamació i les al·legacions de la persona reclamant La reclamació té limitat el seu objecte a la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2, sense que sigui procedent en aquest procediment ni correspongui a aquesta Comissió cap altre pronunciament que no sigui sobre el dret d’accés a la informació que s’hi sol·licitava, que és: “1)Informe Tècnic d’Arquitecte municipal. 2) Informe jurídic del Jurista/Secretari municipal. 3)Tota altra documentació que configuri i formi part d’aquest Expedient fins a data d’avui”. Dels antecedents es desprèn que l’Ajuntament no s’ha posicionat de manera expressa en relació amb l’accés a l’expedient reclamat, centrant el seu informe en la producció o no de l’estimació de la llicència per silenci, cosa que, tal i com se li va indicar, rau fora de l’objecte d’aquest procediment. Però tot i que no existeix un pronunciament jurídic explícit favorable al dret d’accés que es reclama, la tramesa de l’informe (antecedent ) fa constar que a la persona reclamant se li fa tramesa de l’expedient, cosa que suposaria l’estimació extemporània de la sol·licitud i suposaria la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment. Les al·legacions de la persona reclamant en relació amb la informació rebuda qüestionen la qualificació jurídica que ha de merèixer l’informe del secretari i de l’arquitecte lliurats, pel fet que no hi consta la signatura electrònica exigida per l’article 26 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest sentit, demana que l’Ajuntament remeti a la GAIP de nou un informe sobre la reclamació degudament signat, cosa que s’ha de desestimar perquè aquest és un tràmit que es demana als sols efectes de conèixer el posicionament de l’Administració en aquest procediment de reclamació, i el fet de ser-li notificat per la plataforma electrònica d’interoperativitat de les administracions dona suficient constància de la procedència. Quant a l’objecció de la idoneïtat de la informació rebuda per la persona reclamant fonamentada en què a la còpia dels informes del secretari i de l’arquitecte no hi consta la signatura digital, mereix una valoració diferent depenent de si manca la signatura només en la còpia digital lliurada, o si la documentació original que consta a l’expedient no està signada. En el primer cas, la còpia lliurada s’ha de considerar incompleta i l’Ajuntament haurà de corregir el seu error lliurant-ne una altra en la què es pugui llegir la signatura en el document obrant a l’expedient. Però si és el document original el què no està signat, aleshores n’hi ha prou amb què ho faci constar, sense que sigui exigible amb base al dret d’accés que esmeni o corregeixi aquesta mancança signant-la, ni tampoc que es satisfaci la petició de la persona reclamant feta en aquestes al·legacions de que el secretari expressi o reconegui si accepta plena responsabilitat a propòsit de l'escrit presentat a nom seu sense signar. El mateix cal dir en relació amb l’al·legació en què es demana “la identificació del personal i els òrgans responsables de l'impuls d'aquest Expedient i entrega documental amb pertinent identificació de règim i condició”. El dret d’accés a la informació es projecta sobre la informació prèviament existent, i la reclamació s’ha de cenyir a l’objecte de la sol·licitud. Per tant, vist que la sol·licitud demanava l’expedient relatiu a la sol·licitud de llicència d’obres, la petició d’informació feta en aquestes al·legacions només es pot admetre com a objecte de la reclamació si prèviament constava a l’expedient aquesta informació, cosa que s’ha de descartar a la vista de la pròpia al·legació, mentre que s’ha de considerar incongruent i inadmissible la petició d’aquesta informació per la via d’al·legacions si no constava a l’expedient reclamat. Finalment, la persona reclamant demana en les seves al·legacions posteriors a la recepció de l’expedient reclamat que “la GAIP es manifesti a propòsit de si la documentació d'expedient trames en format digital per part de l'Ajuntament de Montblanc, i més concretament l’informe Exp Actio 2609 subscrit presumptament pel Sr. XXX (pagina 2/7) conté algun tipus de signatura electrònica o certificat digital associat al document .PDF entregat.”. En aquest sentit, cal dir que aquesta Comissió no disposa de l’expedient reclamat, que ha estat remès només a la persona reclamant; només disposa de l’informe emès arran de la reclamació per a la GAIP, en els termes sindicats a l’antecedent indicat a l’antecedent 6. De l’exposat cal concloure que l’Ajuntament de Montblanc ha lliurat l’expedient reclamat en el marc d’aquest procediment, el què comporta l’estimació extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació i la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, essent procedent la finalització del procediment per aquesta causa. Quant a les al·legacions de la persona reclamant, només es poden admetre en relació amb els informes que constin a l’expedient de sol·licitud de llicència d’obra reclamat i pel que fa a l’evidència de la signatura electrònica si en el document original consten efectivament signats prèviament a la sol·licitud i per error s’ha omès aquesta evidència de signatura electrònica en la còpia digital lliurada. En aquest cas, l’Ajuntament haurà de lliurar una nova còpia dels informes esmentats on es pugui llegir la signatura electrònica. Si no estan signats originalment, el dret d’accés i aquesta resolució no l’obliga a esmenar ni modificar la documentació, però sí a manifestar-ho. En conseqüència, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament la còpia signada de l’informe de l’arquitecte i del secretari, per al cas que constin signats a l’expedient original, o, cas contrari, a ser informat de la manca de signatura en el document original. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de maig de 2021, resol per unanimitat 1. Estimar parcialment la Reclamació 203/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament la còpia signada de l’informe de l’arquitecte i del secretari, per al cas que constin signats a l’expedient original, o, cas contrari, a ser informat de la manca de signatura en el document original. 2. Requerir a l’Ajuntament de Montblanc a què, dins del termini de deu dies, lliuri a la persona reclamant una nova còpia de l’informe del secretari i de l’arquitecte municipals on consti l’evidència de la signatura electrònica, o manifesti que no consten signats en els documents originals incorporats a l’expedient. 3. Requerir a l’Ajuntament de Montblanc a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 203/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.