Un concejal solicitó al Ayuntamiento del Vendrell el número de inmuebles y el importe recaudado por el recargo del IBI de viviendas desocupadas en 2021 y 2022. Tras alegar falta de respuesta, la GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación del expediente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales basándose en la aplicación supletoria de la LTAIPBG a los regímenes especiales de acceso.
2
El Tribunal Supremo y el TSJC confirman que los representantes ciudadanos no pueden tener un derecho de acceso a la información pública inferior al de los ciudadanos individuales.
3
El derecho de acceso de los concejales se regula principalmente en el artículo 164 del TRLMRLC, completándose con las garantías de la LTAIPBG.
4
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no son automáticas y requieren una motivación basada en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto, extinguiendo la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 329/2023, de 21 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 202/2023
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Nombre d’immobles i import total recaptat durant els exercicis 2021 i
2022 desocupats amb recàrrec en l’IBI.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la
sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la
que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius
de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Reclamació contra silenci administratiu. Lliurament
extemporani. Pèrdua de l’objecte. Immobles desocupats. Recaptació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 18 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 201/2023, presentada per un
electe contra l’Ajuntament del Vendrell , en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament
de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El dia 2 de gener de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament del Vendrell en
nombre d’immobles total i import total recaptat pel recàrrec durant els exercicis 2021 i
2022 que han estat considerats com a desocupats i se’ls ha aplicat el recàrrec en l’IBI.
3. La Reclamació presentada el 18 de febrer de 2023 indica que l’Ajuntament del Vendrell
no hauria donat resposta a la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior.
4. En data 22 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació respecte de
la sol·licitud presentada el 18 de febrer de 2023 i, informa a la persona reclamant sobre
els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com
a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la
de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 22 de febrer de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació
de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 22 de març de 2023 la GAIP rep l’informe requerit a l’Ajuntament del Vendrell, en
virtut del qual, es lliura a l’interessat la informació que es disposa en relació amb la seva
sol·licitant, indicant en el mateix que es tracta d’imports liquidats, i no recaptats, com es
demana a la sol·licitud, atès que no es disposen a la data d’aquest informe de les xifres
de recaptació actualitzada.
7. El 31 de març de 2023 es dóna trasllat del mencionat informe, indicant a la part
reclamant que, si en el termini de 7 dies no al·lega motivadament el contrari es tindrà per
satisfeta la seva sol·licitud. A data d’avui no s’ha rebut resposta per part del reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les
quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari
334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions
d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la
defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser
recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt
tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència
sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret
d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional
Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la
GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim
local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC,
aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG)
remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació
supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional
primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia
del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la
seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa
administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i
voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental
com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur
normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local,
les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei
bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i
art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals,
aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les
previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat
2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret
d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions
dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació
de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda,
els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà
desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el
coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat
personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació
general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits
al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que
en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i,
per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
En el marc d’aquest procediment, sense que la part reclamant hagi posat de manifest la seva
oposició a considerar-se’n adequadament satisfeta, tot i haver estat consultada al respecte per la
GAIP, aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva
la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
21 d’abril de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 202/2023 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Ballo
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.