Se solicitó información sobre inversión en publicidad institucional y subvenciones a medios de comunicación a la Generalitat de Catalunya. Tras una entrega parcial, el ciudadano reclamó ante la GAIP. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) decide que ha habido una pérdida de objeto ya que la administración facilitó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
2
Al haberse facilitado la información solicitada, se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación.
3
La resolución determina que es procedente finalizar la reclamación sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho de acceso ni ejecutar el procedimiento de mediación.
Texto completo
Resolució 275/2019, de 9 de maig
Número d’expedient de la reclamació: 199/2019
Administració reclamada: Departaments de Presidència i de Vicepresidència de la Generalitat.
Informació reclamada: Inversió en publicitat institucional i en subvencions a mitjans de comunicació.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el
marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació
de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius
de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Generalitat. Publicitat institucional.
Mitjans de comunicació. Subvencions. Reclamació
contra lliurament parcial. Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 3 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 199/2019, presentada contra la Comissió
Assessora de la Publicitat Institucional (CAPI) del Departament de Presidència de la Generalitat
de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de febrer de 2019 la persona reclamant, tot indicant que complementa una sol·licitud anterior,
demana la informació següent a la CAPI:
1. La inversió duta a terme des de 2007 fins a 2015, ambdós inclosos, en publicitat
institucional, organitzada per quanties i empreses de mitjans beneficiàries, desglossat en
la manera en què es troba a les pàgines 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 38 i 40 de la
Memòria de la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional 2017.
2. La inversió duta a terme en concepte de concessió de subvencions estructurals a mitjans
informatius digitals de titularitat privada en català o en aranès, corresponent als anys
compresos entre 2007 fins a 2015, ambdós inclosos, desglossat en la manera en què es
troba a les pàgines 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 38 i 40 de la Memòria de la Comissió
Assessora sobre la Publicitat Institucional 2017.
3. La inversió duta a terme en concepte de concessió de subvencions a mitjans informatius
en general, no només digitals, corresponent als anys compresos entre 2007 i fins a 2015,
ambdós inclosos, desglossat en la manera en què es troba a les pàgines 30, 31, 32, 33,
34, 35, 36, 37, 38, 38 i 40 de la Memòria de la Comissió Assessora sobre la Publicitat
Institucional 2017.
3. La Resolució del Secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació de 5 de març de
2019 estima la sol·licitud anterior, pel que fa al demanat pels seus apartats 2 i 3 i resol subministrar
mitjançant annex la informació demanada per ells a la persona reclamant, en el format sol·licitat.
També indica que la informació relativa a publicitat institucional serà facilitada pel Departament de
Vicepresidència.
4. La Reclamació presentada el 3 d’abril de 2019 indica que manca la informació sol·licitada a
l’apartat 1 de la sol·licitud, relativa a publicitat institucional.
5. Els dies 9 i 12 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació als Departaments de Presidència
i de Vicepresidència de la Generalitat i els requereix que, dins del termini de quinze dies establert
per l’article 33.4 RGAIP, li trametin un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de
la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants
per resoldre la Reclamació.
6. El 23 d’abril de 2019 la GAIP rep l’informe del Departament de Vicepresidència, que facilita el que
sembla ser la informació reclamada.
7. El 24 d’abril de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada pel
Departament de Vicepresidència, tot indicant que si en el termini de cinc dies no argumenta el
contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud d’informació. No consta resposta de la persona
reclamant.
8. El 8 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe i l’expedient del Departament de Presidència, que
argumenta que no és competent en relació amb la informació reclamada (publicitat institucional),
que correspon al Departament de Vicepresidència.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània
de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta,
ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat
per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de
maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 199/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.