Solicitud de acceso a decretos, facturas, actas y registros municipales por parte de un concejal

Resolució 215/2018, de 30 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 199/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Vilassar de Dalt Informació reclamada: Decrets d’Alcaldia, registre municipal, factures i reparaments de la intervenció. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: El termini de quinze dies donat per la GAIP per emetre l’informe municipal sobre la Reclamació no es pot ampliar, perquè ja ha vençut sobradament i l’article 32.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques estableix que les sol·licituds i resolucions d’ampliació de termini només poden tenir lloc mentre el termini que es vol ampliar roman obert, i aquest ja va finir fa temps. L’article 42 LTAIPBG estableix el dret de la persona reclamant a demanar que la Reclamació es tramiti seguint un procediment de mediació i, implícitament, cal entendre que també té el dret a renunciar-hi; la presentació d’aquesta renúncia equival a la no acceptació de la mediació referida per l’article 42.6 LTAIPBG i comporta la conseqüent necessitat de què la Reclamació acabi la seva tramitació amb una resolució del Ple de la GAIP. En el cas de les factures no és previsible la concurrència de límits que puguin justificar-ne la denegació, ja que les dades privades que hi consten (la de qui emet la factura) no estan protegides per la legislació de protecció de dades personals, ja que aquesta legislació només protegeix les dades personals de les persones físiques i, amb tota lògica, qui factura a l’Ajuntament o bé són persones jurídiques o bé professionals, a qui en l’exercici d’aquesta activitat i als efectes de la protecció de dades personals se’ls assimila a les persones jurídiques. A la informació relativa als Decrets de l’Alcaldia i a les llistes d’entrades i sortides del registre municipal hi poden concórrer, més que sigui en casos excepcionals o francament minoritaris, dades personals de persones físiques especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, que no es poden difondre fins i tot si qui demana la informació té la condició d’electe local; en aquests casos cal que prèviament al lliurament de la informació sol·licitada l’Ajuntament elimini les dades relatives a la identitat de les persones físiques afectades o que permetin identificar-les (nom i cognoms, DNI, adreça, telèfon o altres circumstàncies personals que puguin portar a la seva identificació). Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Decrets Alcaldia. Factures. Registre municipal. Actes. Reparaments. Reclamació contra silenci. Deure de col·laboració. Informe. Ampliació de termini.. Límits. Dades personals. Mediació. Renúncia a la mediació Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 de maig de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 199/2018, presentada per un regidor contra l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La Reclamació adjunta diverses sol·licituds d’informació formulades per la persona reclamant entre febrer de 2017 i maig de 2018, invocant el dret dels electes locals a la informació municipal reconegut per l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), de les que es pot inferir que hauria demanat de forma reiterada a l’Ajuntament la informació següent: 2.1. Còpia dels reparaments realitzats per la Intervenció municipal des de l’1 de gener de 2013 fins al 9 de febrer de 2017, tant a l’Ajuntament, com als seus organismes autònoms i a l’empresa pública municipal Viserma SLU. 2.2. Còpia de les discrepàncies resoltes per l’Alcaldia referents als anteriors reparaments i els informes de la intervenció i les resolucions adoptades en relació amb aquests assumptes. 2.3. Còpia de cada Decret signat per l’Alcalde des del 29 de març de 2018 fins a l’actualitat. 2.4. Còpia de les llistes d’entrades i sortides del registre municipal des del 29 de març de 2018 fins a l’actualitat. 2.5. Còpia de les factures des del 29 de març de 2018 fins a l’actualitat. 2.6. Còpia íntegra de les actes de la Junta de Govern Local dels dies 13 i 20 de març de 2018. Demana rebre aquesta informació en paper o en arxius digitals en format pdf. 3. La Reclamació presentada el 31 de maig de 2018 indica que la persona reclamant no hauria obtingut resposta a les anteriors sol·licituds d’informació i que es vulneren els drets del regidor reclamant reconeguts per l’article 77 LRBRL. 4. El 14 de juny de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana que designi la persona que ha de representar l’Ajuntament en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. Després d’haver transcorregut a bastament el termini donat, la GAIP no ha rebut encara la documentació requerida. 5. El 27 de juliol de 2018 l’Ajuntament de Vilassar de Dalt manifesta el següent a la GAIP: “Hem rebut el vostre requeriment amb referència 199/2018. Informar-vos que des del Departament de Secretaria estem treballant en lliurar al regidor municipal la documentació requerida i que, de fet, ja s'ha lliurat en ma part d'aquesta documentació. Que la documentació requerida conté dades sotmeses a la Llei de protecció de dades i això fa que no es pugui lliurar de forma automàtica, altrament cal revisar-la per tal de garantir el compliment de la normativa esmentada. Que, en tant que secretari d'aquest Ajuntament i responsable de la custòdia dels seus arxius i registres, informar-vos de la voluntat de lliurar la documentació requerida d'acord amb els criteris exposats. No obstant això, informar-vos també que la petició demana una quantitat de documentació molt abundant i això demana temps. Per tot això, us demanem una ampliació del termini en 15 dies hàbils per tal de poder atendre convenientment el vostre requeriment”. 6. El 30 de juliol de 2018 la persona reclamant comunica a la GAIP la seva renúncia al procediment de mediació, en benefici d’una resolució més ràpida de la seva Reclamació per la GAIP, atès que l’Ajuntament li estaria donant una part molt petita de la informació demanada i, al seu entendre, amb excessiva lentitud. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació. 2. Sobre el procediment per tramitar aquesta Reclamació Els antecedents posen de manifest algunes circumstàncies que afecten el procediment de tramitació d’aquesta Reclamació, que requereixen un pronunciament de la GAIP. Per una banda, l’incompliment per l’Ajuntament de Vilassar de Dalt del deure que li imposa l’article 33.4 RGAIP, de col·laborar en la tramitació de les reclamacions davant d’aquesta Comissió de garantia, aportant en el termini de 15 dies el seu informe i còpia de l’expedient. Aquesta documentació va ser demanada per la GAIP el 14 de juny i al cap d’un mes i mig encara no ha estat facilitada. Aquesta manca de col·laboració municipal no impedeix, tanmateix, que la GAIP pugui resoldre la Reclamació i així ho preveu expressament l’article 33.7 RGAIP. En segon lloc, l’antecedent 5 fa referència a què l’Ajuntament hauria demanat a la GAIP l’ampliació del termini que s’acaba d’indicar de 15 dies per atendre el requeriment del 14 de juny. En realitat, però, el que demana l’Ajuntament en aquest escrit no és una ampliació de termini per emetre l’informe sol·licitat per la GAIP, sinó per facilitar la informació sol·licitada per la persona reclamant. El termini de quinze dies donat per la GAIP el 14 de juny per emetre l’informe municipal sobre la Reclamació no es pot ampliar, perquè ja ha vençut sobradament i l’article 32.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques estableix que les sol·licituds i resolucions d’ampliació de termini només poden tenir lloc mentre el termini que es vol ampliar roman obert, i aquest ja va finir fa temps. I sobre el termini dins del qual caldrà donar la informació sol·licitada ja s’hi pronuncia la part resolutiva d’aquesta Resolució. Finalment, l’antecedent 6 indica que la persona reclamant hauria renunciat al procediment de mediació que havia sol·licitat al presentar la Reclamació. L’article 42 LTAIPBG estableix el dret de la persona reclamant a demanar que la Reclamació es tramiti seguint un procediment de mediació i, implícitament, cal entendre que també té el dret a renunciar-hi. La presentació d’aquesta renúncia equival a la no acceptació de la mediació referida per l’article 42.6 LTAIPBG i comporta la conseqüent necessitat de què la Reclamació acabi la seva tramitació amb una resolució del Ple de la GAIP. 3. Dret d’accés a la informació sol·licitada i límits que hi poden concórrer Amb caràcter general, tota la informació sol·licitada és informació pública, en el sentit que atribueix a aquest terme l’article 2.b LTAIPBG: informació elaborada per l’Administració o que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat; els reparaments, les discrepàncies, els decrets, les llistes d’entrades i sortides i les actes demanades als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de la sol·licitud són documents elaborats pels serveis municipals i les factures demanades a l’apartat 5 de la sol·licitud estan sens dubte en poder de l’Ajuntament. Per tant, en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG s’hauria de facilitar aquesta informació a qualsevol persona, si és sol·licitada en exercici del dret d’accés a la informació pública, llevat que concorrin límits legals que puguin justificar la seva denegació. En aquest cas, a més, la persona reclamant té la condició d’electe i membre del mateix Ajuntament reclamat, circumstància que reforça el seu dret d’accedir a la informació sol·licitada, de manera que, sobre la base de les consideracions fetes al fonament jurídic 1, li és aplicable el règim d’accés establert per la legislació de règim local, que preveu uns límits d’accés sensiblement més reduïts que els establerts pels articles 21 a 24 LTAIPBG. Concretament, l’article 164.3 TRLMRLC disposa que només es pot denegar informació sol·licitada pels electes locals si pot vulnerar el dret a l’honor, a la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge (referència que la GAIP ve interpretant com a equivalent a les dades personals especialment protegides de l’article 23 LTAIPBG) o si és afectada per la legislació sobre secrets oficials o per secret sumarial. Aquesta major intensitat del dret d’accés garantida als electes és equilibrada amb el seu deure de confidencialitat respecte de la informació rebuda que podria haver estat denegada si la persona sol·licitant no tingués aquesta condició (article 164.6 LTAIPBG). Cal valorar tot seguit els límits que poden concórrer a cada un dels diferents tipus d’informació sol·licitada. A la informació sol·licitada als apartats 1 (reparaments de la intervenció), 2 (discrepàncies resoltes per l’Alcaldia relatives als anteriors reparaments) i 6 (dues actes de la Junta de Govern Local) de la sol·licitud no és previsible que hi concorrin límits que puguin justificar la seva denegació. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació íntegra sol·licitada per aquests apartats. En el cas de les factures (apartat 5 de la sol·licitud) tampoc és previsible la concurrència de límits que puguin justificar-ne la denegació, ja que les dades privades que hi consten (les de qui emet la factura) no estan protegides per la legislació de protecció de dades personals, ja que aquesta legislació només protegeix les dades personals de les persones físiques i, amb tota lògica, qui factura a l’Ajuntament o bé són persones jurídiques o bé professionals, a qui en l’exercici d’aquesta activitat i als efectes de la protecció de dades personals se’ls assimila a les persones jurídiques (article 2 del Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals). Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació íntegra sol·licitada per aquest apartat. A la informació sol·licitada pels apartats 3 (Decrets de l’Alcaldia) i 4 (llistes d’entrades i sortides del registre municipal) hi poden concórrer, més que sigui en casos excepcionals o francament minoritaris, dades personals de persones físiques especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, que no es poden difondre fins i tot si qui demana la informació té la condició d’electe local. Es donaria aquest cas, per exemple, si els Decrets o les anotacions al registre municipal fan referència a la imposició de sancions a persones físiques determinades o a certificats de convivència o a altres circumstàncies relacionades amb les altres dades regulades per l’article 23 LTAIPBG. En aquests casos cal que prèviament al lliurament de la informació sol·licitada l’Ajuntament elimini les dades relatives a la identitat de les persones físiques afectades o que permetin identificar-les (nom i cognoms, DNI, adreça, telèfon o altres circumstàncies personals que puguin portar a la seva identificació). Salvant aquesta cautela, pel demés també és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa als Decrets de l’Alcaldia i a les llistes d’entrades i sortides al registre municipal. En conclusió, és procedent estimar la Reclamació i requerir a l’Ajuntament l’accés a la informació sol·licitada, sens perjudici de la necessària protecció de les dades personals especialment protegides afectades. De fet, a la vista del comunicat reproduït per l’antecedent 5 no sembla que l’Ajuntament es negui a facilitar aquesta informació, tot i que amb la seva manca de resolució en termini l’ha denegada presumptament. Nogensmenys, sembla pertinent declarar l’estimació de la Reclamació i el dret d’accés per tal de donar garanties concretes a la persona reclamant d’accedir a la informació demanada dins d’uns terminis donats, si bé també sembla raonable tenir en compte que la tasca d’anonimització requerida pel paràgraf anterior pot comportar una certa feina, de manera que es considera convenient allargar fins a un mes el termini habitualment més breu dins del qual la GAIP acostuma requerir el lliurament de la informació sol·licitada. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de juliol de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 199/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent: 1.1. Còpia dels reparaments realitzats per la Intervenció municipal des de l’1 de gener de 2013 fins al 9 de febrer de 2017, tant a l’Ajuntament, com als seus organismes autònoms i a l’empresa pública municipal Viserma SLU. 1.2. Còpia de les discrepàncies resoltes per l’Alcaldia referents als anteriors reparaments i els informes de la intervenció i les resolucions adoptades en relació amb aquests assumptes. 1.3. Còpia de cada Decret signat per l’Alcalde des del 29 de març de 2018 fins a l’actualitat. 1.4. Còpia de les llistes d’entrades i sortides del registre municipal des del 29 de març de 2018 fins a l’actualitat. 1.5. Còpia de les factures des del 29 de març de 2018 fins a l’actualitat. 1.6. Còpia íntegra de les actes de la Junta de Govern Local dels dies 13 i 20 de març de 2018. Si alguna de les informacions anteriors conté dades personals especialment protegides de l’article 23 LTAIPBG relatives a persones físiques, cal que l’Ajuntament n’elimini qualsevol referència que pugui proporcionar la identitat de la persona física afectada. Aquesta informació ha de ser proporcionada en paper o en arxius digitals en format pdf. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 199/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 30 de juliol de 2018 Per substitució Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.