Solicitud de revisión de resolución administrativa sobre reducción de IBI y resultado de inadmisión

Resolució 245/2020, de 2 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 197/2020 i 198/2020 (acumulades) Administració reclamada: Ajuntament de Terrassa Informació reclamada: Revisió d’una resolució administrativa. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: Sense entrar a valorar si té cabuda jurídicament en via administrativa la revisió de la resolució d’un recurs previ de revisió, doncs aquesta és una qüestió que queda al marge de les competències d’aquesta Comissió, el cas és que no hi ha dubte que aquesta pretensió no és la d’accedir a informació pública, sinó la d’aconseguir la modificació d’una resolució administrativa, quelcom que és d’una naturalesa que res té a veure amb l’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Ajudes. Tributs. Reclamació contra silenci. Acumulació. Informació pública. Recursos administratius. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de març de 2020 entren a la GAIP les Reclamacions 197/2020 i 198/2020 presentades contra l’Ajuntament de Terrassa, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de gener de 2020 (número de registre 200957) la persona reclamant sol·licita “el acceso a la información pública que se detalla a continuación: En el pasado 18 de diciembre he interpuesto el recurso de revisión, con número de entrada 120216 de 18 de diciembre 2019, por el art. 125.1, de la Ley 39/2015, de la LPACAP. En el 15 de enero de 2020 he recibido la resolución Ref. 18-12-2019 120216, en la que no me han hecho la revisión solicitada, con los documentos esenciales (nóminas), que evidencian el error de hecho. Solicito la revisión y resolución de la revisión practicada por la Ley 39/2015, art. 125.1 de LPCAP. Motivación de la solicitud (opcional): Artículo 125: Objeto y plazos.” 3. Les reclamacions presentades el 28 de març de 2020 assenyalen que l’Ajuntament no ha contestat les sol·licituds anteriors i indica que el fons de les seves iniciatives és una diferència sobre la reducció de l’Impost de Bens Immobles (IBI) a la que hi tindria dret. la versió original d’aquesta resolució, redactada per el ponent, és la versió en castellà. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb el que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. És evident la identitat entre les Reclamacions 197/2020 i 108/2020: les parts son les mateixes (la persona reclamant i l’Ajuntament de Terrassa), així com l’objecte (la revisió d’una actuació administrativa prèvia), la motivació (la manca de resposta municipal a la sol·licitud d’informació) i, en general, les aportacions de la persona reclamant a aquest procediment i, per tant, les qüestions sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP. Si a l’anterior s’hi afegeixen els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com el fer que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a l’interès general, es procedent concloure que la mesura d’acumular les reclamacions esmentades és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per als interessos generals. 2. Inadmissibilitat de les reclamacions L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions si no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública si no compleixen els requisits establerts pels articles anteriors. Les sol·licituds de les que deriven aquestes reclamacions, tot i que es presenten en el format administratiu de sol·licituds d’accés a informació pública, en realitat tenen un contingut molt diferent, ja que el que demanen no és informació, sinó la revisió d’una resolució administrativa. La persona reclamant manté un conflicte jurídic amb l’Ajuntament de Terrassa sobre si té dret a una reducció determinada de l’IBI; en el marc d’aquestes diferències, hauria presentat dos recursos extraordinaris de revisió, que haurien estat resolts per l’Ajuntament en termes no satisfactoris per a la persona reclamant, que a les seves sol·licituds de 28 de gener de 2020 (antecedent 2) demana la revisió de la resolució municipal. Sense entrar a valorar si té cabuda jurídicament en via administrativa la revisió de la resolució d’un recurs previ de revisió (cosa del tot improbable; més aviat semblaria que l’única possibilitat de dur a terme una revisió com la sol·licitada és la via judicial), doncs és aquesta una qüestió que queda al marge de les competències d’aquesta Comissió, el cas és que no hi ha dubte que aquesta pretensió no és d’accedir a informació pública, sinó d’aconseguir la modificació d’una resolució administrativa, quelcom que és d’una naturalesa que res té a veure amb l’accés a la informació pública. En conseqüència, cal concloure que el que sol·licita la persona reclamant no és informació pública, motiu pel qual les Reclamacions no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública y en conseqüència han de ser inadmeses en aplicació dels articles 39.1 LTAIPBG i 33.2 RGAIP. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 d’abril de 2020, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 197/2020 i 198/2020. 2. Inadmetre les Reclamacions 197/2020 i 198/2020 perquè no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.