El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès un certificado de funciones y un informe de reconocimiento de categoría. Tras alegar el municipio que el informe es inexistente, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, al acreditarse la imposibilidad material de entregar la documentación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de acceso a la información pública según la LTAIPBG.
2
El Ayuntamiento manifestó que el informe solicitado no consta en el sistema de gestión documental ni en el archivo de recursos humanos, sugiriendo que podría tratarse de un borrador.
3
La inexistencia material de la información solicitada conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
4
Al acreditarse la imposibilidad de entrega, es procedente finalizar el procedimiento sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho de acceso ni realizar la mediación.
Texto completo
Resolució 237/2019, de 25 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 198/2019.
Administració reclamada: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
Informació reclamada: Un certificat i un informe.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Ajuntament ha indicat, en el marc d’aquest procediment, que la informació reclamada no
existeix, motiu pel qual seria materialment impossible facilitar l’accés sol·licitat per la persona reclamant.
Aquesta resposta comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, ja que de fet informa
sobre la documentació sol·licitada i acredita la impossibilitat de lliurar-la en els termes sol·licitats. En
aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la
persona reclamant.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Categoria laboral. Reclamació contra
silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 3 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 198/2019, presentada contra l’Ajuntament de
Cerdanyola del Vallès, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 de febrer de 2019 la persona reclamant, després de fer constar que durant 10 anys hauria
treballat a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, li demana el següent: Un certificat que acrediti
les funcions que vaig desenvolupar a l’Ajuntament, sobretot relacionades amb l’àmbit de l’anàlisi,
millora i automatització de processos, ja que les funcions detallades al meu lloc de treball no
reflectien realment moltes de les tasques que feia. També demanaria que se’m fes arribar un
informe signat i presentat el 2015/2016 pel Cap de secció de sistemes d’informació i el regidor
corresponent, demanant el reconeixement a favor meu d’una categoria superior a la del meu lloc
de treball.
3. La Reclamació presentada el 3 d’abril de 2019 indica que si bé la persona reclamant hauria rebut
el certificat sol·licitat, l’Ajuntament no li hauria facilitat l’informe signat pel Cap de secció i el regidor
corresponent, certificat que segons la persona reclamant hauria estat enviat a Recursos humans
el 30 d’octubre de 2015.
4. El 3 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 16 d’abril de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, que manifesta
que l’informe reclamat “deu tractar-se d’un esborrany, doncs ni al sistema de gestió documental
de l’Ajuntament (Firmadoc), ni a l’arxiu de recursos humans no consta cap mena d’informe com
aquest degudament signat pel tècnic competent i el regidor. Per tant, no se li pot lliurar cap còpia
d’un document inexistent”.
6. El 24 d’abril de 2019 la GAIP trasllada la resposta municipal indicada a l’antecedent anterior a la
persona reclamant, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha indicat, en el marc d’aquest procediment, que
la informació reclamada no existeix, motiu pel qual seria materialment impossible facilitar l’accés
sol·licitat per la persona reclamant. Aquesta resposta comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de
la Reclamació, ja que de fet informa sobre la documentació sol·licitada i acredita la impossibilitat de
lliurar-la en els termes sol·licitats.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat
per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
d’abril de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 198/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.