Solicitud de Relación de Llocs de Treball y documentación asociada de la Universitat de Barcelona y resultado de inadmisión por falta de objeto

Resolució 421/2020, de 13 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 196/2020 Administració reclamada: Universitat de Barcelona Informació reclamada: Informació relativa a la Relació de Llocs de Treball de la Universitat de Barcelona. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Les raons per les quals l’UB no té elaborat un manual d’organització, o no s’ha emès un informe de la Comissió delegada del PAS per a cada plaça, o com es justifiquin els requisits i funcions de cada plaça en absència d’aquests informes, que són les qüestions que planteja la reclamant en el marc d’aquest procediment, poden tenir tot l’interès en el marc de l’exercici de les funcions sindicals i ser perfectament plantejables en altres marcs estables de col·laboració o de negociació entre el sindicat i l’administració, però certament no poden ser objecte d’aquest procediment, l’abast del qual queda limitat per expressa disposició de l’article 2.b LTAIPBG a la informació prèviament existent i en poder de l’Administració, sense que empari la pretensió que l’Administració elabori justificacions, informes o nova documentació a partir de la sol·licitud i per satisfer-la. Quant al lliurament material de la informació en poder de l’UB, s’ha fet efectiu com a annex de la resolució estimatòria, en format reutilitzable (Excel) aquella que disposa (RLT) mentre que els informes s’han lliurat mitjançant enllaç a la publicació del pdf. Aquesta opció de canvi de format per part de l’UB és compatible amb l’article 36.2 LTAIPBG. Els antecedents posen de manifest que l’UB ja havia estimat i lliurat la informació sol·licitada que es trobava en el seu poder abans de formalitzar-se la reclamació i manifestant la inexistència d’altra documentació sol·licitada, cosa que també s’ha de considerar una aportació d’informació adequada a la sol·licitud. Efectivament, en els casos en què la informació no existeixi, el dret d’accés s’ha de satisfer no pas elaborant ex novo la documentació que es sol·licita, sinó simplement informant que no se’n disposa, i d’aquesta manifestació d’inexistència de la informació el sindicat en podrà extreure les consideracions, valoracions i accions que consideri pertinents en exercici de les seves funcions si considera que s’ha infringit el procediment d’aprovació de places o que aquest ha de ser millorat, però en tot cas aquestes reivindicacions o pretensions no queden emparades en aquest procediment i rauen fora de l’àmbit de revisió d’aquesta Comissió. Per tant, vist que no existeix una decisió administrativa limitatitiva o restrictiva del dret d’accés sol·licitat, i que la reclamant no ha acreditat l’existència prèvia de la informació reclamada, que l’UB ha negat posseir abans d’iniciar-se aquest procediment i durant la seva tramitació, cal declarar la inadmissibilitat de la reclamació per manca d’objecte, Paraules clau: Universitat . Sindicat. Personal. Relació de Llocs de Treball. Informes. Reclamació contra estimació. Informació inexistent. Format d’accés. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 27 de març de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 196/2020, presentada per un sindicat contra la Universitat de Barcelona en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de gener de 2020 la persona reclamant presenta davant la Universitat de Barcelona, en nom de la Secció Sindical de la CGT de la UB, la següent sol·licitud d’informació: “Demanem la Relació de Llocs de Treball de la Universitat de Barcelona amb indicació de la data en la qual el Consell Social va crear o modificar cada lloc. En un format reutilitzable, si pot ser en Access. També demanem de cada lloc de treball, en format PDF o bé amb una relació en format Access o HTM d’enllaços a la documentació publicada: a) L’informe de la Comissió de Personal d’Administració i Serveis on consti la seva valoració del lloc de treball i les tasques assignades. b) La proposta documentada de creació o modificació definitiva del Consell de Govern aprovada pel Consell social. c) El manual d’organització si existeix”. d) Fonamenta la sol·licitud de la forma següent: “a la Secció Sindical de CGT en la UB necessitem posar al dia i en ordre la informació d’organització i estructura de personal amb què treballem. Per això vam demanar el 8 de gener aquesta informació al responsable de Relacions Laborals i Desenvolupament de Personal de la Universitat de Barcelona que encara no ens ha contestat en cap sentit tot i haver-hi explicitat que no volíem informació sobre les persones que ocupen els llocs”. 3. El 27 de febrer de 2020 la Secretaria General de la Universitat de Barcelona resol la sol·licitud estimant l’accés. En la mateixa resolució assenyala que: “pel que fa a la primera petició, es lliura la relació de tots els llocs de treball, de PAS, en un fitxer Excel, que s’adjunta a la notificació de la present. Pel que fa la segona petició, relativa a cada lloc de treball: respecte la petició de “l’informe de la Comissió de Personal d’Administració i serveis on consti la valoració del lloc de treball i tasques assignades”, tenint en compte que, en general, els informes que es consideren per la Comissió de PAS són els mateixos que en el seu cas han estat considerats en l’aprovació posterior pel Consell de Govern, la documentació és la mateixa que la continguda en els enllaços de la web de la següent petició. Respecte a la petició “proposta documentada de creació o modificació definitiva del Consell de Govern aprovada pel Consell Social”, es lliura la informació sol·licitada mitjançant els enllaços que consten en el document Excel referenciat al punt III, per a cada lloc de treball. En aquests consta tota la documentació annexa, en el seu cas lliurada a Consell de Govern, per a les aprovacions dels llocs de treball. Respecte a la petició del manual d’organització, no existeix a la UB, i per tant, no es pot lliurar. 4. La part reclamant en la presentació de la Reclamació aporta un informe en el qual analitza la seva sol·licitud d’informació així com la resposta per part de la Universitat de Barcelona, n’extreu conclusions i reitera la seva voluntat d’accedir a: a) “L’accés a l’RLT completa que inclogui les característiques i els requisits essencials per a l’accés del personal propi i el d’altres administracions. b) L’accés als informes elaborats per la CPAS de tots els llocs de treball de PAS que s’han creat i que s’han modificat. c) Que la SGUB faci constar explícitament la inexistència dels requisits RLT que no s’hagin descrit. d) Que la SGUB faci constar explícitament la inexistència dels documents que no s’hagin elaborat, que s’hagin extraviat o que no constin com a custodiats per la UB”. 5. El 3 d’abril de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a la Universitat de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. També li demana que si l’afectació del personal derivada de les mesures de confinament impedeixen acomplir amb el termini fixat, ho comuniqui a la Comissió. Així mateix, comunica l’admissió provisional a tràmit a la part reclamant i li demana que acrediti la representació conforme té poders per actuar en nom de la secció sindical de la CGT de la UB i que concreti exactament a quina informació sol·licitada no han tingut accés. 6. El 13 d’abril de 2020 la part reclamant aporta documentació per acreditar la representació amb la qual al·lega actuar en el marc d’aquest procediment i concreta que li falta accedir a: • “- Com a mínim, 2071 informes de la CPAS. • Un informe per cada lloc de treball creat i enumerat al full de càlcul rebut. També tots aquells informes emesos referits a les eventuals modificacions que hagi sofert el lloc des de la creació. • Amb aquesta petició el que volem és conèixer la valoració de tasques i funcions que ha fet la CPAS de cada lloc de treball. • Com a mínim, 2017 propostes de resolució del CG. • Una proposta per cada lloc de treball creat i enumerat al full de càlcul rebut. • També totes aquelles propostes definitives emeses referides a les eventuals modificacions que hagi sofert el lloc des de la creació. • Amb aquesta petició el que volem és conèixer de cada proposta la seva motivació, ja que el contingut funcional i tasques bàsiques han de servir, segons les lleis de la funció pública de Catalunya, per fonamentar la seva inclusió en un règim jurídic o en l’altre, la forma de provisió prevista, els requisits exigits, els mèrits avaluables i també els requisits exigibles per a l’accés per part de persones provinents d’altres administracions. • L’RLT completa. Composta, com a mínim, de 2075 resolucions del CS. • Una resolució per cada lloc de treball creat i enumerat la full de càlcul rebut. • També totes aquelles resolucions emeses referides a les eventuals modificacions que hagi sofert el lloc des de la creació. • Amb aquesta petició el que volem és conèixer la seva motivació, que com en el cas de les propostes definitives han de contemplar el contingut funcional i les tasques bàsiques com a fonament de la resta de característiques del lloc de treball”. 7. La Comissió trasllada aquesta documentació a la Universitat de Barcelona per tal que la pugui tenir en compte a l’hora d’elaborar l’informe sol·licitat. 8. El 16 d’abril de 2020 la Comissió trasllada a la UB la els documents que la persona reclamant ha aportat com a millora de la reclamació i li demana que atesa a aquesta millora elabori l’informe jurídic sol·licitat centrant el seu posicionament sobre l’accés a la informació que concreta. I si és el cas, també li demana que valori la condició sindical al·legada. 9. El 28 d’abril de 2020 la UB s’adreça a la GAIP en aquests termes: “us fem saber les dificultats per complir amb el termini de tramesa de la documentació i informe requerits, atesa l’adaptació a la situació d’emergència sanitària. De manera que, considerant l’aplicació al cas de la suspensió de terminis administratius declarada per la Disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, (suspensió que resta en vigor atenent a les seves successives prorrogues), igualment us comuniquem que iniciem les actuacions per tal de donar resposta al vostre requeriment tan aviat com sigui possible, entenent, en qualsevol cas, que el còmput del termini per atendre’l s’iniciarà tan bon punt s’aixequi la suspensió de terminis administratius declarada pel Real Decreto 463/2020 o les seves pròrrogues”. La Comissió trasllada aquesta comunicació a la part reclamant. 10. El 23 de juny de 2020 la UB fa arribar l’informe jurídic i expedient sol·licitats. A l’informe jurídic la UB analitza els antecedents del cas i reitera que la Universitat no ha limitat ni restringit l’accés a la informació sol·licitada, i que ja ha lliurat tota la què disposa: “tal com consta en la resposta a la seva petició, la Universitat va donar tota la informació sol·licitada, en la mesura que se’n disposa, tal com així mateix s’explicita en l’informe del director de l’Àrea d’organització i recursos humans de la Universitat de Barcelona. Així, se li dona tramesa al Sr. [...] de la relació de llocs de treball en format Excel, el qual inclou l’enllaç als informes considerats per la creació, modificació, etc., de cada lloc de treball en la mesura que han estat emesos o se’n disposen”. Així mateix, reitera que es va trametre a la persona ara reclamant la documentació disponible, excepte error o omissió. També “es va donar resposta a la petició sobre l’existència d’un “manual d’organització” de la UB, en sentit negatiu”. El format de la informació facilitada, pel què fa a l’RLT és en format reutilitzable i pel que fa a la resta de documentació ha estat facilitada mitjançant enllaços a documents que es troben en format pdf i rebat les al·legacions de la reclamant indicant que es formulen desideràtums sobre la documentació que creuen que s’ha de tenir, cosa que depassa l’exercici del dret d’accés, limitat a la informació pública existent en poder de l’Administració. En aquest sentit, fa constar que “... tenint en compte el procés d’aprovació de l’RLT i les dinàmiques de la seva tramitació a la Universitat de Barcelona, no es pot afirmar que constin 2075 acords de la Comissió delegada del PAS, 2075 informes del Consell de Govern, i 2075 acords del Consell Social, individualitzats per a cada lloc de treball, sinó que consten els acords i informes que s’han aportat al reclamant, atès que els llocs de treball no sempre s’aproven i es modifiquen en acords individuals, ans el contrari. Per tant, es reitera de nou que, d’acord amb el que es fa constar pel director de l’Àrea d’Organització i Recursos Humans de la UB, s’ha lliurat tota la documentació, en la mesura que consta disponible, excepte error o omissió involuntari, que correspon al procés d’aprovació de l’RLT del PAS de la UB reglamentat per l’article 166 de l’Estatut de la UB, aprovat per Decret 246/2003, de 8 d’octubre”. Sobre l’accés a les justificacions assenyala “que no és objecte del dret d’accés a la informació elaborar justificacions, ni elaborar diligències per fer constar, o certificacions respecte el contingut que el reclamant considera ha de tenir un determinat acord o no atenent a la norma d’aplicació. De fet, aquesta petició requeriria d’una tasca valorativa qualificada, així com un anàlisi o informe en cada cas que tampoc és objecte del dret d’accés”. I per fonamentar-ho cita resolucions de la GAIP 25/2018 i 497/2019 que estableixen aquest criteri, i conclou: “així doncs, atès que la Universitat no ha denegat el dret d’accés a documents existents, no cal justificar cap denegació. I pel que fa a justificar les causes per les què els documents no contenen alguna de les característiques que el reclamant considera obligatòries, no és objecte del dret d’accés a la informació pública justificar si el contingut dels documents és legalment exigit”. Finalment, reafirma la condició de representant sindical de a persona reclamant. 11. El 25 de juny de 2020 la Comissió fa arribar l’informe jurídic a la part reclamant i l’informa de què, si en el termini de cinc dies no manifesta el contrari, s’entendrà satisfeta la seva reclamació. 12. El 29 de juny de 2020 la persona reclamant comunica a la Comissió que no considera satisfeta la reclamació i presenta un seguit d’arguments i consideracions sobre la naturalesa jurídica de l’informe emès per l’UB en el marc d’aquest procediment al qual dona resposta, i altres aspectes sobre la motivació o capteniment de la UB o sobre la normativa que regula l’elaboració de les Relacions de Llocs de Treball , que són irrellevants per al sentit d’aquesta resolució. En allò que afecta a aquest procediment, el sindicat reclamant al·lega que la UB defuig d’expressar-se categòricament sobre la inexistència de la informació no lliurada, i afirma que no ha rebut materialment cap informació malgrat que la UB afirma haver-li lliurat. 13. El 14 de juliol de 2020 la Comissió trasllada les al·legacions de la part reclamant a la UB i li demana que es pronunciï sobre elles i doni resposta explícita a: 1. si la documentació de la què diu no disposar és informació inexistent, o bé es tracta d'informació que existeix, però que l’UB té alguna dificultat material o temporal per disposar- ne o per posar-la a disposició del Sindicat. 2. Que concreti quina informació ha lliurat materialment al sindicat reclamant, i en si ho ha fet en el format sol·licitat. 14. El 30 de juliol de 2020 la UB en resposta a les al·legacions plantejades per la part reclamant pel què fa a la primera al·legació informa que “la Universitat de Barcelona ha fet tramesa de la documentació sol·licitada pel reclamant en referència a la relació de llocs de treball (RLT) del PAS de la UB, que consta als seus arxius, a partir de l’aprovació i publicació de l’actual RLT al DOGC núm.6315 de 14 de febrer de 2013. Per tant, s’ha lliurat copia de tota la informació que consta, relativa a l’RLT actual sense que s’hagi exclòs cap documentació existent de la tramesa”. En resposta a la segona al·legació informa “us fem avinent que la Universitat de Barcelona considera haver donat accés a la informació sol·licitada, d’acord amb el demanat i d’acord amb la informació que consta a la Universitat, de manera que no es pot lliurar allò de què no es disposa (...) va fer tramesa a l’interessat d’un fitxer en format “Excel”, el qual entenem és un format reutilitzable”. I afegeix “Al respecte cal dir que la gerència de la UB està treballant en un refosa de la relació de llocs de treball, tant per la seva publicació al Portal de Transparència, per millorar l’accessibilitat de les dades que actualment hi consten, com per actualitzar la informació publicada al DOGC. En aquest sentit, va considerar trametre la informació al sol·licitant en el format més adequat a la naturalesa de les dades a tractar i a l’agilitat en la resposta, sense que es consideri que l’Administració estigui obligada a bastir una base de dades en format accés per donar tramesa de la informació sol·licitada pel Sr. [...] En el fitxer “excel” tramés al sol·licitant, que va ser completat i reelaborat per respondre a la seva concreta petició, es van incorporar a tal efecte les dates d’aprovació dels llocs de treball pel Consell Social i, de cada lloc, es va fer constar una adreça .html d’enllaç, mitjançant el qual accedir a la documentació sol·licitada pel Sr. [...], en format .pdf. Pel que fa a la reutilització dels documents en format .pdf, cal dir que, en funció de l’estat de la tècnica en cada moment, els mateixos poden tenir formats de lectura i de possibilitats d’edició que no responguin a les necessitats del sol·licitant. No obstant, interpretem que la Universitat no resta obligada a adaptar el format de les dades de que disposa, més enllà de la ja efectuada d’unificar la informació disponible en un sol fitxer “excel”, on figuren les dades demanades i els enllaços als documents, en el format (.pdf) amb els que consten emmagatzemats a l’Administració”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta La reclamació es formula contra la Universitat de Barcelona (UB). Això podria presentar dubtes en relació amb la competència de la GAIP que, tot i que no han estat oposats l’UB, s’esvairan seguidament. Des de la Resolució 17/2015 la GAIP ha fixat el criteri d’entendre que, tot i que del tenor literal dels articles 73 i 74 LTAIPBG se’n podria deduir que la garantia de la reclamació davant de la GAIP en relació amb sol·licituds d’accés a la informació pública a les universitats públiques de Catalunya i els ens que en depenen restaria subjecte a la formalització de conveni amb la GAIP, aquest conveni no resulta exigible per admetre reclamacions, ja que el contrari suposaria interpretar que el legislador català ha deixat a mans de les Universitats catalanes i ens dependents l’accés a la via de reclamació que la legislació bàsica de transparència estableix amb caràcter gratuït mitjançant un òrgan independent de garantia creat ad hoc, o, dit d’altra manera, que la legislació catalana de transparència, en el desplegament de la legislació bàsica estatal, ha restringit l’àmbit de garantia del dret d’accés de la ciutadania i n’ha exclòs les Universitats catalanes i ens dependents que no subscriguin un conveni amb la GAIP. Cal recordar que l’article 3.1.c) LTAIPBG estableix expressament que aquesta llei i les obligacions que s’hi contenen els és aplicable a les Universitats públiques i als ens que en depenen, o hi estan vinculats o participats, incloses les fundacions, societats mercantils i altres ens instrumentals, i que la llei bàsica estatal de transparència 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern empara l’aplicació de la via de reclamació davant dels òrgans de garantia, com la GAIP, de les sol·licituds d’informació a universitats públiques i ens que en depenen, al contrari del que fa amb altres institucions o òrgans equiparables als òrgans estatutaris als quals fa referència els articles 73 i 74 LTAIPBG esmentats. Tenint això en compte, la Resolució de la Reclamació 17/2015 de la GAIP ja va establir que “la possibilitat que la llei catalana pugui condicionar la garantia de la reclamació a la GAIP a un conveni previ amb aquestes entitats suposaria una restricció de les garanties establertes a favor del dret d’accés per part de la legislació bàsica de transparència (en la mesura que el dret a reclamar, amb caràcter gratuït, davant d’una autoritat independent com la GAIP és una garantia evident del dret d’accés), cosa que, de ben segur, no pot haver estat la intenció del legislador català, ja que, segons es desprèn dels debats parlamentaris, el seu capteniment era més aviat el contrari: reforçar i ampliar el dret d’accés, respecte dels mínims garantits per la legislació bàsica. Cal entendre, per tant, que el condicionament fet per l’article 74.3 LTAIP de la via de la reclamació davant la GAIP a un conveni previ afecta només a les institucions de la Generalitat previstes al Capítol V del Títol II de l’Estatut d’Autonomia. Això no treu, naturalment, que la GAIP pugui subscriure convenis per concretar un marc estable de relació i col·laboració, en benefici del dret d'accés a la informació pública, amb les universitats o qualsevol altre òrgan subjecte a les reclamacions davant d'aquesta Comissió de Garantia. Es pot concloure, doncs, que la legislació de transparència atorga a la GAIP competència sobre reclamacions en relació amb sol·licituds d’accés a la informació pública adreçades a universitats públiques” i, pels mateixos arguments, als ens i fundacions que en depenguin, expressament previstos per l’article 3.1.c LTAIPBG. En aquest mateix sentit s’expressa l’article 3.1.i) del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’accés a la Informació Pública (RGAIP), que en determinar que resten dins l’àmbit d’actuació de la GAIP altres subjectes obligats per l’LTAIPBG, com les universitats i ens que en depenen, no ho condiciona a la formalització d’un conveni previ com a requisit, sinó que s’hi refereix en termes indeterminats d’eventual conveniència o procedència. D’acord amb això, la GAIP considera admissibles a tràmit les reclamacions presentades contra les desestimacions d’accés de les Universitats públiques i dels ens que en depenen. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Objecte i inadmissibilitat de la reclamació Els antecedents posen de manifest que la Universitat no ha desestimat l’accés a la informació, sinó que fins i tot prèviament a la reclamació, ve afirmant que estima i posa a disposició de la reclamant tota la informació de què disposa, essent l’objecte de la reclamació la pretensió de la reclamant d’altra informació que considera que hauria d’estar prèviament elaborada. No queda demostrada per la reclamant l’existència efectiva de la informació individualitzada per a cada plaça que reclama, i per tant, la seva inexistència, invocada reiteradament per l’UB, com a únic motiu per a no ser donar-li’n accés, no ha quedat desacreditada. Les raons per les quals l’UB no té elaborat un manual d’organització, o no s’hagi emès un informe de la Comissió delegada del PAS per a cada plaça, o com es justifiquin els requisits i funcions de cada plaça en absència d’aquests informes, que són les qüestions que planteja la reclamant en el marc d’aquest procediment, poden tenir tot l’interès en el marc de l’exercici de les funcions sindicals i ser perfectament plantejables en altres marcs estables de col·laboració o de negociació entre el sindicat i l’administració, però certament no poden ser objecte d’aquest procediment, l’abast del qual queda limitat per expressa disposició de l’article 2.b LTAIPBG a la informació prèviament existent i en poder de l’Administració, sense que empari la pretensió que l’Administració elabori justificacions, informes o nova documentació a partir de la sol·licitud i per satisfer-la. Quant al lliurament material de la informació en poder de l’UB, s’ha fet efectiu com a annex de la resolució estimatòria, en format reutilitzable (Excel) aquella que disposa (RLT) mentre que els informes s’han lliurat mitjançant enllaç a la publicació del pdf. Aquesta opció de canvi de format per part de l’UB és compatible amb l’article 36.2 LTAIPBG. D’acord amb les consideracions anteriors, no existeix una decisió administrativa, expressa o presumpta, limitativa o restrictiva del dret d’accés, ni una obstaculització material d’accedir-hi, sinó que la informació existent va ser estimada i lliurada dins del termini legal per fer-ho i abans d’iniciar aquest procediment de reclamació, el que obliga a qüestionar l’admissibilitat de la reclamació, que no té per objecte informació pública preexistent desestimada o restringida, sinó documentació que, a criteri del sindicat reclamant, hauria d’estar elaborada, però l’existència de la qual no ha quedat acreditada. L’article 33 RGAIP disposa, en relació amb l’admissibilitat de les reclamacions, el següent: 1. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. 2. La Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública o si no compleix els requisits establerts pels articles anteriors i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer-ho. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de notificar a la persona reclamant. D’acord amb això, a més dels requisits formals i temporals, la reclamació ha de tenir materialment per objecte l’accés a la informació pública, prèviament sol·licitat a l’administració i prèviament limitat o restringit per una decisió administrativa, expressa o tàcita, tal i com disposa l’article 39.1 LTAIPBG transcrit al FJ anterior, o bé obstaculitzat per la manca de lliurament material de la informació estimada per resolució administrativa. Coherentment amb això, l’article 30 RGAIP condiciona la legitimació per interposar una reclamació a què la persona que ha sol·licitat la informació hagi estat prèviament perjudicada per una decisió administrativa expressa o tàcita que limiti el seu dret d’accés, o no li hagi estat lliurada materialment la informació tot i haver obtingut una resolució estimatòria. Els antecedents posen de manifest que l’UB ja havia estimat i lliurat la informació sol·licitada que es trobava en el seu poder abans de formalitzar-se la reclamació i manifestant la inexistència d’altra documentació sol·licitada, cosa que també s’ha de considerar una aportació d’informació adequada a la sol·licitud. Efectivament, en els casos en què la informació no existeixi, el dret d’accés s’ha de satisfer no pas elaborant ex novo la documentació que es sol·licita, sinó simplement informant que no se’n disposa, i d’aquesta manifestació d’inexistència de la informació el sindicat en podrà extreure les consideracions, valoracions i accions que consideri pertinents en exercici de les seves funcions si considera que s’ha infringit el procediment d’aprovació de places o que aquest ha de ser millorat, però en tot cas aquestes reivindicacions o pretensions no queden emparades en aquest procediment i rauen fora de l’àmbit de revisió d’aquesta Comissió. Per tant, vist que no existeix una decisió administrativa limitatitva o restrictiva del dret d’accés sol·licitat, i que la reclamant no ha acreditat l’existència prèvia de la informació reclamada, que l’UB ha negat posseir abans d’iniciar-se aquest procediment i durant la seva tramitació, cal declarar la inadmissibilitat de la reclamació per manca d’objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 d’agost de 2020, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment de Reclamació 196/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la p ublicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.