Un sindicato solicitó al Ayuntamiento de Rubí la Relación de Puestos de Trabajo (RLT) 2018 con nombres, retribuciones y titulaciones del personal. El Ayuntamiento denegó parcialmente el acceso alegando protección de datos. La GAIP estima parcialmente la solicitud: permite el acceso a nombres y retribuciones de altos cargos y personal de confianza, pero lo deniega para el resto del personal.
Puntos clave de la argumentación
1
El acceso a datos identificativos del personal público es la regla general, siempre que no concurran circunstancias específicas que justifiquen la protección de la identidad tras el trámite de audiencia.
2
La protección de datos personales debe ceder ante el interés público en la divulgación de retribuciones individualizadas de altos cargos y personal directivo del sector público.
3
El acceso a retribuciones individualizadas de personal que no sea directivo o de confianza se desestima por no ser necesario ni proporcional para la finalidad de control de la Administración.
4
La difusión masiva de titulaciones y perfiles profesionales de toda la plantilla no queda justificada, limitándose el acceso a la información ya contenida en la RLT o a los responsables de órganos.
5
El consentimiento personal no es requerido para la cesión de datos cuando esta está habilitada por una norma con rango de ley como la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 251/2018, de 14 setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 196/2018
Administració reclamada: Ajuntament de Rubí
Informació reclamada: Relació de llocs de treball de l’any 2018, identificant amb noms i cognoms
cadascuna de les persones treballadores, la seva ubicació dins l’estructura organitzativa, així com la
retribució, formació, titulació i especialització que correspon a cada lloc de treball.
Sentit de la Resolució: Estimació parcial
Resum: La identificació de les persones que ocupen cada lloc de l’RLT és, en principi, accessible per
al sindicat. Nogensmenys, considerant que no consta que l’Administració hagi fet el trasllat requerit a
les persones que en resultarien afectades, durant la fase d’execució d’aquesta Resolució haurà de
traslladar al seu personal la petició del sindicat, concretada en la informació que s’estima en aquest
apartat: nom i lloc que ocupen, per tal que puguin fer constar, si és el cas, circumstàncies
específiques que justifiquin que calgui protegir la seva identitat o la seva posició dins de l’organització.
Només en aquests casos, l’Ajuntament les podrà excloure de l’accés, sense que la simple oposició o
manifestació de no-consentiment de la cessió s’hagi de tenir en compte ni hagi de comportar limitació
a l’accés, ja que el consentiment personal no és requerit en estar habilitada la cessió de dades
personals per una norma amb rang de llei, l’LTAIPBG (article 11.2.1 LOPD). La protecció de dades
personals ha de cedir davant l’interès públic en la divulgació de les retribucions individualitzades dels
alts càrrecs i personal directiu del sector públic; de la mateixa manera, tot i que no és informació de
publicitat activa, quedaria justificada per la via del dret d’accés l’estimació d’aquesta informació
referida als càrrecs de confiança o de lliure designació que ocupin llocs d’especial responsabilitat que
tinguin un nivell retributiu alt. En relació amb la resta de personal de l’Ajuntament, tenint en compte
que les dades retributives bàsiques de cada lloc de treball ja consten a l’RLT i tenint en compte el
dany massiu i indiscriminat que comporta l’accés que es demana de tota la plantilla, se’n desestima
l’accés considerant que la identificació no és, en termes generals, necessària, adequada i
proporcional per a la finalitat de la transparència i control de l’Administració pública, sens perjudici que
en una reclamació específica pugui ser estimat l’accés en relació amb una persona concreta, si
resulta justificat.
Es desestima la reclamació en relació amb l’especificació de la titulació, formació i
especialització de cada lloc de treball, considerant que se n’ha estimat la identificació de la persona
que l’ocupa i que suposaria la difusió massiva i indiscriminada de patrons i perfils personals que no
queda justificada per la finalitat de l’accés que ara es reclama, sens perjudici que, en un cas més
concret, pugui resultar justificat per a la finalitat de control de l’Administració comprovar la formació,
titulació o experiència acreditades per a l’accés a un determinat lloc.
Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Retribucions. Relació de llocs de treball. Reclamació
contra estimació parcial. Publicitat activa. Límits. Dades personals.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego
Antecedents
1. El 30 de maig de 2018 té entrada a la GAIP la Reclamació 196/2018, formulada contra
l’Ajuntament de Rubí, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant actua en representació del Sindicat CCOO i declina seguir el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La sol·licitud d’accés que ara es reclama és de data 23 d’abril de 2018 i té per objecte el
següent: “En el termini que estableix la legislació vigent, ens sigui lliurada la Relació de Llocs de
Treball (RLT) 2018 identificant amb nom i cognoms cadascun dels treballadors i treballadores,
així com la seva ubicació dins l’estructura organitzativa, les seves retribucions, especificant tots i
cadascun dels conceptes retributius que constin i que percebin, i la formació, titulació i
especialització que correspon a cada lloc de treball relacionat. Si així no fos, aquesta
representació sindical es reserva el dret a exercir totes aquelles accions legals que considerem.”
3. El 3 de maig, el servei de recursos humans de l’Ajuntament de Rubí, a la vista de la sol·licitud
esmentada a l’apartat anterior, va formular consulta al responsable de protecció de dades
personals de l’Ajuntament de Rubí.
4. L’1 de juny de 2018 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de
la seva reclamació, li indica la persona responsable de la tramitació i els propers tràmits que se
seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si en vol fer-ne el seguiment.
5. El mateix 1 de juny, la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Rubí i li demana que, dins
d’un termini de quinze dies, li remeti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions
dutes a terme en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li en
remeti l’expedient complet.
6. El 13 de juliol de 2018 la GAIP rep la documentació indicada a l’antecedent anterior. L’informe
municipal assenyala que s’ha procedit a lliurar còpia de la proposta de resolució 182/2018/rrhh-e,
signada per la directora de l’Àrea de Serveis Centrals, i l’informe tècnic que la fonamenta,
d’acord amb el qual es resol estimar i lliurar parcialment la informació sol·licitada, en els termes
següents: lliurar la Relació de llocs de treball, en la qual hi consta, entre la informació que es
demana, “l’adscripció a les diferents unitats orgàniques, el grup de classificació, el nivell de
destinació i el factor de valoració del complement específic de tots i cadascun dels llocs de
treball, i, quan s’escau, la formació específica que es requereix” per ocupar-lo. Desestimar
l’accés a la identificació de tots i cadascun dels empleats municipals que ocupen els diferents
llocs de treball i la retribució desglossada per conceptes retributius de cadascun d’ells, “atès que
no s’ajusta a la normativa de transparència ni a la de protecció de dades”. Es fa constar que el
responsable de protecció de dades de l’Ajuntament hauria aconsellat “no transmetre a aquest
representant sindical la informació associant noms i cognoms i retribucions” i que “la transmissió
de da des personals es considera obligatòria només pels treballadors que tenen el caràcter d’alts
càrrecs; i pel que fa a les retribucions la seva publicació només podrà ser de manera
generalitzada i no pas individualitzada” cosa que fonamenta en l’LTAIPBG i en un dictamen de
l’APDCAT (CNS 20/2018) que es transcriu en l’informe i que determinaria, en resposta a una
consulta feta per una entitat pública en relació amb una petició d’informació en els mateixos
termes que aquesta, que la protecció de dades personals no impediria l’accés al nom i cognoms
de persones que ocupen els diferents llocs de treball de l’entitat, incloent el personal eventual i
contractat com a assessors dels grups polítics, sempre que ‘’hagués efectuat el tràmit de
d’audiència previ; i quant a les retribucions íntegres associades a cada lloc de treball, que només
prevaldria el dret d’accés en el cas dels llocs dels alts càrrecs i personal directiu, i personal de
confiança, mentre que en la resta de casos prevaldria el dret a la protecció de dades personals
L’informe de l’Ajuntament cita altres dictàmens de l’APDCAT així com la Sentència de la Sala
Social del Tribunal Suprem de 7 de febrer de 2018, que establiria el dret del sindicat accedir a la
identificació dels treballadors que ocupen tots els llocs de treball de l’RLT, però perquè en aquell
cas estava exigit pel conveni col·lectiu, cosa que no passa en relació amb l’Ajuntament de Rubí,
en què l’Acord de Condicions de Treball i del Conveni Col·lectiu no preveu que s’hagi de lliurar la
identificació nominativa dels ocupants dels diferents llocs de treball associada a les seves
retribucions desglossades, tal com aquí es sol·licita.
7. El 20 de juliol la GAIP trasllada la Reclamació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
(APDCAT), per tal que emeti l’informe establert per l’article 42.8 LTAIPBG. També informa
d’aquesta sol·licitud a les parts, als efectes de l’eventual ampliació del termini per resoldre la
Reclamació prevista per l’article 42.9 LTAIPBG.
8. El 31 d’agost de 2018 té entrada a la GAIP l’informe de l’APDCAT, que conclou que: “La
normativa de protecció de dades no impedeix lliurar informació sobre la plantilla, l’estructura
organitzativa i la relació de llocs de treball i la relació de contractes temporals i d’interinatge no
vinculats a cap lloc de la dita relació de llocs de treball de la Corporació reclamada.
Pel que fa al nom i cognoms de les persones que ocupen els diferents llocs de treball de
l’Ajuntament, la protecció de dades personals, no impedeix donar-hi accés sempre que s’hagi
efectuat el tràmit d’audiència previst a l’LTC i no en resulti cap motiu que pugui justificar la
denegació de l’accés.
Pel que fa a les retribucions, l’accés per part del reclamant a l’import íntegre de les retribucions
percebudes per tots els empleats públics de l’Ajuntament no s’adequaria a la normativa de
protecció de dades de caràcter personal. Aquesta informació es pot facilitar de manera agregada
per nivells, grups o escales, i també a través dels conceptes retributius previstos a l’RLT. La
informació individualitzada sobre les retribucions percebudes només procediria respecte dels
càrrecs electes, alts càrrecs i directius de la corporació i la resta de personal que ocupi llocs de
confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat dins l’organització o que impliquin alts
nivells retributius.
Pel que fa a la formació, titulació i especialització de cada lloc de treball, l’accés s’ha de limitar a
la informació que ha de formar part de l’RLT per descriure cada lloc de treball.”
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP
L’article 39.1 de la llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP.
La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública (RGAIP) i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre l’objecte de la reclamació
La reclamació es presenta indicant que no s’ha rebut cap resposta de l’administració. Tanmateix,
l’expedient remès per l’Ajuntament palesa que amb data 12 de juliol, estant ja en tràmit aquesta
reclamació, l’Ajuntament hauria estimat i lliurat part de la informació referida, consistent en l’RLT. Per
tant, en relació amb aquesta part de la informació reclamada, s’hauria produït una pèrdua
sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.
La reclamació continua, doncs, referida a la part desestimada: nom de la persona que ocupa cada lloc
de treball, retribucions individuals, desglossades per conceptes i titulacions, formació o especialització
de cadascun dels llocs de treball
No hi ha dubte que l’objecte de la reclamació és d’informació pública en els termes en què la defineix
l’article 2.b LTAPBG ja que és informació en mans de l’Ajuntament de Rubí com a conseqüència de
l’exercici de les seves funcions d’ordenació del seu personal. Però també és inqüestionable que el
que es reclama són dades personals protegides per la legislació, ja que és informació personal
referida a persones físiques identificades amb nom i cognoms, o fàcilment identificables a partir de la
identificació de la persona que ocupa cada lloc de treball (article 3.a de la Llei orgànica 15/1999, de
13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, LOPD, aplicable al cas per criteris de
temporalitat, considerant que el procediment que ara es revisa es va iniciar amb la sol·licitud de 23
d’abril de 2018).
Caldrà veure si la protecció de les dades personals justifica l’exclusió total de la informació
desestimada i que constitueix l’objecte d’aquesta reclamació, tal i com ha determinat per
l’administració, o si ha de prevaldre el dret d’accés, almenys parcialment.
3. Sobre la protecció de dades personals
L’article 11.2 a) de l’LOPD habilita la
cessió de dades personals sense comptar amb el consentiment
de l’interessat quan aquesta estigui emparada en una norma amb rang de Llei. Aquesta llei
habilitadora de la cessió, en el cas de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, és l’LTAIPBG,
i la finalitat legal de la cessió, tret que consti més específicament motivada en la sol·licitud d’accés,
s’ha d’entendre que és la finalitat de la llei, establerta al seu article 1.2 LTAPBG: establir un sistema
de relació de les persones amb l’administració que garanteixi el retiment de comptes i de la
responsabilitat en la gestió pública.
L’accés a dades personals que constin a la informació pública no es regeix doncs pel règim de
consentiment individual, sinó pel règim que es preveu en la llei habilitadora de la cessió de dades: els
articles 23 i 24 LTAIPBG que preveuen un règim general d’exclusió de les dades especialment
protegides, un règim general d’accés a les dades merament identificatives del personal públic, i un
règim de ponderació per a la resta de dades personals, d’acord amb les regles de ponderació
específicament establertes a l’article 24.2 LTAIPBG (que no són aplicables al cas que ens ocupa) i els
principis generals d’aplicació dels límits a l’accés regulats als articles 20 i 22 LTAIPBG. En tot cas,
aquesta ponderació no resulta necessària si el legislador ha establert ja que és informació que ha de
ser divulgada als portals de transparència, ja que en aquests casos no hi ha dany que derivi de
l’accés, considerant que la seva divulgació està predeterminada i obligada per llei.
D’acord amb l’exposat, seguidament s’analitzarà cadascuna de la informació que es reclama:
a) Sobre el nom i cognoms de cadascuna de les persones que ocupen els llocs que consten a l’RLT.
Les dades personals merament identificatives de la identitat de la persona o de la posició que
ocupen en l’organització administrativa estan sotmeses, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, al
règim general d’accés, sempre que la seva protecció no s’esdevingui necessària atenent
circumstàncies específiques del cas que afloressin com a resultat del trasllat de la sol·licitud a les
persones afectades. Aquesta excepció està pensada per a la protecció de drets constitucionals,
com el de la seguretat, per exemple, en casos en què l’anonimat de les persones estigui
recomanat per mesures excepcionals de protecció de persones assetjades o maltractades, per
exemple. No es tracta, doncs, de recollir el consentiment de cada persona afectada com a requisit
per cedir la informació al sindicat; com ja s’ha dit, no ens trobem en un règim de cessió per
consentiment, sinó per habilitació legal arran de l’LTAIPBG. Es tracta de conèixer si en la
ponderació entre el dret d’accés i el dret a la protecció de dades merament identificatives (que
com a règim general s’ha de dirimir a favor de l’accés) s’han de tenir en compte altres drets o
interessos a protegir que puguin portar a fer prevalent la protecció i justificar que s’exclogués de
l’accés general.
D’acord amb això, l’APDCAT ha dictaminat arran d’aquest cas (i en mols altres precedents, alguns
dels quals cita el propi informe municipal) que: “el dret a la protecció de dades no impediria accedir
a les dades identificatives dels treballadors sempre que s’hagi donat el tràmit d’audiència previst a
l’article 31.1 de l’LTC i d’aquest tràmit no en resulti cap motiu que pugui justificar la denegació de
l’accés.
En aquest sentit, caldria donar a les persones afectades el tràmit d’al·legacions previst a l’article
31.1 de l’LTC, de manera que es pugui conèixer si concorre alguna circumstància personal
concreta que justifiqui la limitació del dret d’accés. Les dades identificatives d’aquests no s’haurien
de facilitar quan l’accés afecti a empleats o funcionaris que es trobin en una situació que requereixi
un protecció especial (per exemple ser víctima de violència de gènere, etc.) que es pugui veure
afectada per la divulgació de la informació relativa al lloc de treball que ocupen.”
D’acord amb l’expressat, la identificació de les persones que ocupen cada lloc de l’RLT és, en
principi, accessible per al sindicat.
Nogensmenys, considerant que no consta que l’administració hagi fet el trasllat requerit a les
persones que en resultarien afectades, durant la fase d’execució d’aquesta Resolució haurà de
traslladar al seu personal la petició del sindicat, concretada en la informació que s’estima en
aquest apartat: nom i lloc que ocupen, per tal que puguin fer constar, si és el cas, circumstàncies
específiques que justifiquin que calgui protegir la seva identitat o la seva posició dins de
l’organització. Només en aquest casos, l’Ajuntament els podrà excloure de l’accés, sense que la
simple oposició o manifestació de no-consentiment de la cessió s’hagi de tenir en compte ni hagi
de comportar limitació a l’accés, ja que el consentiment personal no és requerit en estar habilitada
la cessió de dades per una norma amb rang de llei, l’LTAIPBG (article 11.2.1 LOPD).
b) Sobre les retribucions de cada empleat públic, desglossades per conceptes
Ni les dades retributives ni les dades identificatives són dades especialment protegides, d’acord
amb l‘LOPD, però certament són dades que associades unes a les altres, ofereixen un perfil
econòmic personal. L’APDCAT considera que la difusió dels ingressos d’una persona “facilita
l’obtenció d’un perfil econòmic de la persona afectada que pot acabar tenint perjudicis per a la
persona afectada, tant en l’àmbit professional, com davant d’institucions financeres, socialment
etc. Per això, no sembla que estigui justificat donar accés de manera generalitzada a les
retribucions percebudes per cada treballador concret, més enllà de la possibilitat de facilitar la
informació sobre les retribucions agrupada per categories o segons els diferents tipus de llocs de
treball, atès que aquestes alternatives permeten fer una avaluació de la utilització dels recursos
públics sense sacrificar innecessàriament el dret a la protecció de dades de les persones
afectades.”. Per tant, caldrà ponderar l’accés a les retribucions percebudes individualment per
cada persona física identificada d’acord amb els criteris de l’article 24 LTAIPBG cercant el
necessari equilibri entre el dret d’accés i al transparència i el dret a la protecció de dades i la
privacitat, de manera que el sacrifici dels segons per satisfer els primers sigui el mínim
imprescindible per a la finalitat de la transparència (article 1.2 LTAIPBG).
L’article 11.1 LTAIPBG aplica un doble barem o criteri de difusió al portal de transparència de les
retribucions del personal de les administracions públiques, atenent la responsabilitat i nivell del
subjecte perceptor, del qual en resulta que la protecció de dades personals ha de cedir davant
l’interès públic en la divulgació de les retribucions, individualitzades, dels alts càrrecs i personal
directiu del sector públic, de manera que res obstaria per a que per la via d’accés es facilités
aquesta informació referida a cadascuna de les persones que ocupen aquests llocs. De la mateixa
manera, tot i no és informació de publicitat activa, quedaria justificat per la via del dret d’accés
l’estimació de la informació referida als càrrecs de confiança o de lliure designació que ocupin llocs
d’especial responsabilitat que tinguin un nivell retributiu alt. Així ho considera l’APDCAT en una
doctrina sostinguda tant en l’informe emès en relació amb aquest cas, com en altres de
precedents (IAI 9/2016 i IAI 19/2016, entre d’altres), que considera que el règim d’accés a les
retribucions associades a la identitat dels alts càrrecs “es pot fer extensible respecte del personal
que ocupa llocs de confiança, d’especial responsabilitat dins de l’organització, de lliure designació,
o que comporten un alt nivell retributiu. Tot i que en aquests casos la llei no preveu la publicació
de les seves retribucions al Portal de la Transparència, pel que fa a les sol·licituds d’accés a la
informació, cal tenir en compte que es tracta de llocs que per la seva singularitat i també pel nivell
retributiu que solen portar associat, el coneixement de les seves retribucions pot ser rellevant per
al control de la utilització dels recursos públics. En aquests casos, resultaria justificat facilitar
informació retributiva individualitzada sobre els llocs, fins i tot identificant les persones afectades.”
En canvi, en relació amb la retribució que percebi cadascun dels empleats públics que no tenen
aquesta consideració d’alt càrrec o personal directiu, l’article 11.1.e LTAIPBG només n’estableix
l’obligació de difondre-la agrupada per nivells i cossos, i no queda justificat que la finalitat de
l’accés requereixi del sacrifici d’aquesta protecció que li ofereix l’LOPD.
De la seva banda, la normativa de funció pública disposa que l’RLT ha d’incloure, com a mínim,
entre d’altres aspectes, el grup d’adscripció, el complement específic i el complement de
destinació associat a cada lloc de treball (article 29 de la refosa en un Text únic dels preceptes de
determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret
legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre i article 169 Reglament del personal al servei de les entitats
locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol). Pel que fa al sou base de cada plaça de l’RLT,
si bé no és preceptiu que l’RLT l’inclogui, sovint ho fa, i cas contrari, es pot obtenir tenint en
compte l’import del sou establert a la llei de pressupostos per a cada grup i categoria.
D’acord amb l’exposat, s’ha d’estimar l’accés a la informació relativa a les retribucions globals
percebudes pels alts càrrecs, personal directiu, o personal de confiança o de lliure designació que
ocupi llocs de responsabilitat significativa o tingui un nivell retributiu alt, referida individualment a
cadascuna d’aquestes persones, identificades amb nom i cognoms.
En relació amb la resta de personal de l’Ajuntament, tenint en compte que les dades retributives
bàsiques de cada lloc de treball ja consten a l’RLT lliurada i tenint en compte el dany massiu i
indiscriminat que comporta l’accés que es demana de tota la plantilla, se’n desestima l’accés
considerant que la identificació no és, en termes generals, necessària, adequada i proporcional
per a la finalitat de la transparència i control de l’administració pública, sens perjudici que en una
reclamació específica pugui ser estimat l’accés en relació amb una persona concreta, si resulta
justificat.
Aquest pronunciament de la GAIP és coherent amb l’expressat en al Resolució 357/2017, de 20
de novembre, i coincideix amb la posició de l’APDCAT en relació amb aquesta reclamació, que
s’expressa així: “Pel que fa a la resta de personal en que no concorrin aquestes circumstàncies
[alts càrrecs, personal directiu o llocs de confiança], en principi, atès que es tracta de llocs amb
menor nivell de responsabilitat, i consegüentment amb un menor nivell retributiu, l’avaluació de la
utilització dels recursos públics es pot fer disposant de la informació sobre les retribucions de
manera agrupada per categories o segons els diferents tipus de lloc de treball. Per aquest motiu
es considera que no estaria justificat en aquest cas, l’accés a aquesta informació.”
c) Dades de formació, titulació i especialització de cada lloc de treball
En relació amb les persones que són titulars de la responsabilitat dels òrgans de l’administració,
l’article 9.1.b LTAIPBG estableix que es divulgui, a més de llur identitat, llur perfil i trajectòria
professional, la qual cosa avalaria l’accés a les titulacions i especialitzacions requerides per al lloc
que ocupen.
També és possible que la referencia a la titulació, formació o especialització requerits per ocupar
un lloc de treball consti a l’RLT, i si fos així, ja es podria conèixer a partir de l’RLT lliurada i de
l’estimació de la identificació de les persones que ocupen el lloc de treball.
Més enllà d’això, l’APDCAT considera que “si l’Ajuntament disposa d’altres informacions com ara
titulacions referides no ja al contingut de l’RLT sinó a un treballador concret (titulacions,
coneixements, aptituds i habilitats que, en conjunt, fins i tot poden constituir un patró o perfil
professional) atesos els termes generals en què es formula la consulta, no resultaria justificat un
accés generalitzat a aquesta informació. Des de la perspectiva de la protecció de dades, caldria
limitar la comunicació a la informació que pot ser coneguda a través de l’RLT.”
Per tant, considerant el criteri de l’APDCAT, i sens perjudici que en un cas més concret pugui
resultar justificat per a la finalitat de control de l’administració comprovar la formació, titulació o
experiència acreditades per a l’accés a un determinat lloc, es desestima la reclamació en relació
amb l’especificació de la titulació, formació i especialització de cada lloc de treball, considerant que
se n’ha estimat la identificació de la persona que l’ocupa i que suposaria la difusió massiva i
indiscriminada de patrons i perfils personals, que no queda justificada per la finalitat de l’accés que
ara es reclama.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG i l’article 48 RGAIP estableixen l’obligació de les administracions i subjectes
obligats a comunicar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública les
actuacions realitzades per a l’execució dels acords de mediació i per al compliment de les
Resolucions dictades per la GAIP dins del termini dels quinze dies següents que els hagin estat
comunicades. Les persones interessades poden comunicar a la GAIP les incidències que es
produeixin en execució dels acords de mediació i de les Resolucions per a que la GAIP en requereixi
el compliment, d’acord amb l’article 49 RGAIP.
La desatenció dels requeriments de la GAIP en relació amb el compliment dels acords de mediació i
de les seves Resolucions pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats, d’acord amb el que estableix
l’article 77 LTAIPBG i 49 RGAIP, i és objecte de publicació al portal de la GAIP mentre no cessi
l’incompliment, d’acord amb l’article 25.k RGAIP.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic
de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14
de setembre de 2018, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 196/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir
de l’Ajuntament de Rubí:
a. La relació de persones que ocupen cada lloc de treball, tret dels casos en què resulti
prevalent la protecció d’aquestes dades personals identificatives a la llum de les
al·legacions fetes en la fase de trasllat prèvia.
b. Les retribucions globals que perceben els alts càrrecs locals, directius del seu sector públic i
personal de confiança o de lliure designació amb especial responsabilitat o nivell retributiu
alt.
c. Les titulacions, formació i especialització de les persones responsables d’òrgans de
l’Ajuntament de Rubí.
2. Desestimar l’accés en relació amb la relació individualitzada de les retribucions percebudes per
la resta de personal així com a les titulacions, formació i especialització requerida per a cada lloc
de treball.
3. Requerir a l’Ajuntament de Rubí a traslladar al seu personal, dins del termini de cinc dies, la
sol·licitud de la part reclamant d’obtenir la relació nominal de les persones que ocupen cada lloc
de treball, per tal que, dins del termini de deu dies, puguin fer constar les circumstàncies
especials que puguin justificar la seva exclusió emparant-se en la protecció de dades personals o
altres drets constitucionalment protegits.
4. Requerir a l’Ajuntament de Rubí a lliurar a la part reclamant la informació estimada en el punt 1
d’aquesta Resolució dins del termini de deu dies següents a la finalització del tràmit de trasllat
previst al punt 3, excloent, si escau, les dades personals que hagin de resultar excloses del punt
1.a de resultes de les circumstàncies personals aflorades en el tràmit de trasllat. La informació
relacionada amb el punt 1.b i 1.c pot ser substituïda per la indicació de l’enllaç web directe on es
troba publicada.
5. Requerir a l’Ajuntament de Rubí a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de
l’execució d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment,
dins del termini de quinze dies.
6. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 196/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 14 de setembre de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.