Acceso a documentación requerida por la Oficina Antifrau de Catalunya al Ayuntamiento de Aiguamúrcia

Resolució 255/2017, de 26 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 196/2017. Administració reclamada: Ajuntament d’Aiguamúrcia. Informació reclamada: Documentació demanada per l’Oficina Antifrau a l’Ajuntament, en relació amb un determinat procediment. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: el fet de presentar una denúncia no pressuposa que la persona denunciant conegui ni el contingut de les actuacions que durà a terme l’OAC, ni la documentació municipal afectada; així mateix, la presentació d’una denúncia, per sí mateixa, no danya l’honor ni la presumpció d’innocència de ningú i convé recordar que és obligació dels funcionaris i dels càrrecs públics, com ara dels regidors, dur a terme les accions necessàries per denunciar actuacions il·legals, si en tenen coneixement o indicis. I si l’Alcaldessa considera que la difusió de la denúncia pot danyar el seu honor, és a la seva ma reparar-lo i recriminar davant l’opinió pública l’actuació dels denunciants si l’OAC acaba la seva investigació declarant que no hi ha indicis de cap irregularitat en el seu comportament; per tant, aquestes consideracions de l’informe municipal no poden justificar desestimar la sol·licitud d’informació de la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Grup municipal. Oficina antifrau. Denúncies. Dades personals. Dades sensibles. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 15 de maig de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 196/2017, presentada per un regidor i una regidora del Grup municipal Tots som Aiguamúrcia- Acord municipal, contra l’Ajuntament d’Aiguamúrcia, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 2. El 9 de març del 2017, mitjançant instàncies genèriques números 363 i 364, el regidor reclamant, als efectes del desenvolupament de la seva tasca representativa, demana, respectivament, les informacions següents: “accés a la documentació registrada amb número 4300170005- 1-2016- 000401- 1 amb assumpte requeriment documentació exp. 045- 2072016/040” i “accés a l’expedient 045- 29072016/40”. El primer número (que acaba en 401- 1) es refereix a l’escrit que l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) hauria adreçat a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia requerint diversa documentació (antecedent 7). El darrer fa referència a la documentació preparada per l’Ajuntament per atendre el requeriment de l’OAC. 3. El 14 de març i el 3 d’abril de 2017, per decrets d’Alcaldia 41/2017 i 56/2017, es desestimen les sol·licituds anteriors, amb l’argument que la informació demanada conté dades personals de l’alcaldessa que són especialment protegides, la divulgació de les quals podria vulnerar el seu dret constitucional a l’honor. 4. El 24 de març de 2017 el regidor i la regidora reclamants presenten un recurs de reposició contra la denegació feta pel decret d’alcaldia 41/2017, que argumenta que la normativa de protecció de dades no seria aplicable a aquest cas, ja que en tant que membres de l’Ajuntament no són aliens a l’Administració que té les dades demanades, de manera que el seu accés a elles no seria pròpiament cessió; així mateix, consideren que també es podrien esborrar les dades que hom considerés especialment protegides. 5. La Reclamació presentada el 15 de maig de 2017 exposa que l’Ajuntament no hauria donat resposta al recurs de reposició indicat a l’antecedent anterior i demana a la GAIP que “requereixi a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia que se’ns permeti tant l’accés al document de correspondència d’entrada per examinar quina documentació ha sol·licitat Antifrau a l’Ajuntament, com l’accés a l’expedient complet per analitzar el contingut de la documentació sol·licitada per Antifrau”. 6. El 18 de maig la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia i li demana, per a dins del termini de 10 dies, un informe sobre ella i còpia de l’expedient de sol·licitud d’informació de la que deriva. 7. El 21 de juny de 2017 la GAIP rep la documentació requerida segons l’antecedent anterior. Segons l’informe signat per l’Alcaldessa, les persones reclamants coneixen perfectament la informació que demanen, ja que la intervenció de l’Oficina Antifrau respondria a una denúncia presentada pel seu Grup municipal; al·lega també que aquesta denúncia ha comportat la difusió d’informacions que haurien danyat el dret a l’honor de l’Alcaldessa i la seva presumpció d’innocència. En atenció a aquestes consideracions, reitera la denegació de la informació sol·licitada. Segons la documentació aportada per l’Ajuntament a aquest procediment, l’OAC li hauria requerit, a grans trets, la informació següent: - Expedient de selecció de dos empleats municipals i serveis prestats per ells. - Expedients de contractes d’obres. - Retribucions percebudes per qualsevol concepte i règim de dedicació de l’alcaldessa. Informe sobre retribucions per desplaçaments dels electes municipals. - Quantitats cobrades a les parades de la Plaça de Santa Llúcia. - Informes desfavorables i notes de reparament en relació amb actes sobre ingressos i despeses municipals. 8. El 26 de juny de 2017, vist que l’Alcaldessa denega la informació sol·licitada sobre la base d’invocar la protecció de dades personals, i atès el previst per l’article 42.8 LTAIPBG, la GAIP sol·licita un informe sobre aquesta Reclamació a l’Autoritat catalana de protecció de dades (APDCAT). 9. El 18 de juliol de 2017 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT indicat a l’antecedent anterior, que conclou el següent: “El dret a la protecció de dades no impedeix l’accés del regidor a la documentació municipal relacionada amb el requeriment d’informació que l’OAC ha efectuat a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia, sens perjudici que, si escau, sigui necessari ometre la informació mereixedora d’especial protecció o altra informació de caràcter reservat que hi pugui constar, o aquelles dades que siguin innecessàries per a la finalitat pretesa de control i fiscalització de l’activitat municipal”. Segons l’informe, aquestes dades innecessàries o especialment protegides es poden donar en el cas dels expedients de selecció dels dos empleats municipals i, si hi són, caldria tatxar-les. En la resta d’informacions demanades per l’OAC a l’Ajuntament l’APDCAT no hi troba motius per denegar l’accés a la persona reclamant, ja que o bé no és presumible que contingui dades personals especialment protegides, o bé fins i tot es tracta d’informació que hauria de ser objecte de publicitat activa. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del seu dret d’accés a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada El dret de la persona reclamant d’accés a la informació sol·licitada ha de ser avaluat sobre la base del que estableix, a aquests efectes, la legislació de règim local. Segons l’article 164 TRLMRLC, els regidors i les regidores tenen dret a obtenir tota la informació que és en poder dels serveis municipals que sigui necessària pel desenvolupament de les seves funcions. No es qüestiona en aquest cas (i no tindria gaire sentit que es fes) que la informació demanada és a mans de l’Ajuntament; també es pot presumir que l’Ajuntament la té preparada, ja que l’ha tingut de facilitar a l’OAC. Per una altra banda, la informació sol·licitada és necessària pel desenvolupament de les funcions de control que corresponen al regidor reclamant, i més si es té en compte que, tal com indica l’informe municipal, les actuacions de l’OAC que porten a la documentació sol·licitada varen ser instades precisament pel regidor reclamant, que per tant té un interès obvi a comprovar l’impacte que la seva denúncia ha pogut tenir a l’Ajuntament. Els únics motius pels quals l’article 164.3 TRLMRLC preveu que es pugui denegar l’accés dels regidors i les regidores a la informació municipal és que la seva difusió pugui vulnerar l’honor, la intimitat personal o familiar o la pròpia imatge, o que es tracti de matèries afectades per la legislació sobre secrets oficials o per secret sumarial. La informació demanada que consisteix en l’escrit de requeriment d’informació formulat per l’OAC a l’Ajuntament (registre municipal d’entrada 4300170005- 1-2016- 000401- 1) no incorre en cap dels motius de denegació d’informació municipal establerts per l’article 164.3 TRLMRLC. No conté matèries afectades per la legislació sobre secrets oficials ni sumarials, ni vulnera l’honor o la intimitat de ningú, ja que els noms que cita no estan associats a cap informació sensible ni que pugui ser pejorativa. En el cas de la informació demanada que consisteix en els documents i informes requerits a l’Ajuntament per l’OAC, procedeix fer-ne la valoració següent: a) Certificació dels serveis prestats per dos empleats municipals. Es tracta d’una informació objectiva que no conté dades afectades pels límits establerts per l’article 164.3 TRLMRLC. b) Certificació d’expedients de contractes. Part de la informació demanada ha de ser objecte de publicitat activa, segons l’article 13 LTAIPBG (i per tant amb més motiu ho pot ser del dret d’accés), i la resta és informació pública a la que no sembla que hi pugui concórrer cap dels límits establerts per l’article 164.3 LTAIPBG. c) Retribucions i règim de dedicació de l’Alcaldessa i retribucions per desplaçaments dels membres de l’Ajuntament. Es tracta d’informació que ha de ser objecte de publicitat activa per imperatiu dels articles 11 LTAIPBG i 75 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i que, amb més motiu, ha de poder ser objecte del dret d’accés. d) Informes sobre el cobrat per l’Ajuntament de parades a la via pública i sobre informes desfavorables i notes de reparament en matèria d’ingressos i despeses municipals. És informació pública a la que no hi concorre cap dels límits establerts per l’article 164.3 TRLMRLC. e) Expedients de selecció de dos empleats municipals. D’acord amb l’informe de l’APDCAT, és l’única documentació que pot contenir informació afectada pels límits de l’article 164.3 LTAIPBG o per la legislació de protecció de dades i que podria ser necessari protegir. Des d’un punt de vista de la qualitat de la informació, seria convenient eliminar d’aquests documents les dades personals innecessàries per a la finalitat de l’accés, com ara adreça, telèfon o document d’identitat. Per una altra banda, també caldria suprimir possibles dades sensibles (les establertes per l’article 23 LTAIPBG: sobre ideologia, afiliació sindical, religió, creences, origen racial, salut, vida sexual o comissió d’infraccions penals o administratives) de les persones afectades, si n’hi ha. Pel demés, el regidor sol·licitant ha de poder conèixer la identitat de les persones que haguessin participat en aquests procediments de selecció i la informació professional i altres mèrits aportats. Llevat de les precaucions fetes a l’apartat e, no sembla que hi hagi motius per denegar l’accés sol·licitat i procediria, per tant, declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada, a la que cal recordar el deure dels electes locals de respectar la confidencialitat de la informació que obtenen per raó de l’exercici del seu càrrec, com seria el cas de les dades personals incloses als apartats a i e anteriors, com estableix l’article 164.6 TRLMRLC. Sobre les afirmacions de l’informe municipal, en el sentit que les persones reclamants coneixen perfectament la informació que demanen, ja que la intervenció de l’Oficina Antifrau respondria a una denúncia presentada pel seu Grup municipal, cal dir que el fet de presentar una denúncia no pressuposa que la persona denunciant conegui ni el contingut de les actuacions que durà a terme l’OAC, ni la documentació municipal afectada. Per tant, aquesta objecció ha de ser descartada. Sobre les consideracions de l’informe municipal, en el sentit que la denúncia presentada pel grup municipal del que forma part la persona reclamant ha comportat la difusió d’informacions que haurien danyat el dret a l’honor de l’Alcaldessa i la seva presumpció d’innocència, cal indicar que la presentació d’una denúncia, per sí mateixa, no danya l’honor ni la presumpció d’innocència de ningú i convé recordar que és obligació dels funcionaris i dels càrrecs públics, com ara dels regidors, dur a terme les accions necessàries per denunciar actuacions il·legals, si en tenen o creuen tenir -ne coneixement o indicis. I si l’Alcaldessa considera que la difusió de la denúncia pot danyar el seu honor, és a la seva ma reparar-lo i recriminar davant l’opinió pública l’actuació dels denunciants si l’OAC acaba la seva investigació declarant que no hi ha indicis de cap irregularitat en el seu comportament. Per tant, aquestes consideracions de l’informe municipal no poden justificar desestimar la sol·licitud d’informació de la persona reclamant. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de juliol de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 196/2017 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent: la documentació registrada amb número 4300170005- 1-2016- 000401- 1 amb assumpte requeriment documentació exp. 045- 2072016/040 (escrit enviat per l’OAC a l’Ajuntament, requerint diversa informació) i la continguda a l’expedient 045- 29072016/40 (la documentació preparada per l’Ajuntament per atendre el requeriment anterior de l’OAC), amb l’abast determinat a l’FJ 2. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Aiguamúrcia que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 196/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 26 de juliol de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.