Solicitud de información sobre resolución de reembolso de gastos por reallotjamiento derivado de expropiación y resultado de pérdida de objeto

Resolució 296/2019, de 16 de maig Número d’expedient de la reclamació: 195/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Terrassa Informació reclamada: Informació sobre la resolució d’una sol·licitud de rescabalament de despeses per reallotjament derivat d’una expropiació. Sentit de la resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació i comporta la pèrdua sobrevinguda d’aquesta reclamació, motiu pel qual és procedent finalitzar-ne el procediment. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Resolució d’una petició. Reclamació contra silenci. Informació pública. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 2 d’abril de 2019 tenen entrada a la GAIP la Reclamació 195/2019, formulada contra l’Ajuntament de Terrassa, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de maig de 2018, la persona reclamant va adreçar un escrit a l’Ajuntament de Terrassa en el què explicava que, amb motiu de l’expropiació d’un habitatge seu, s’havia hagut de reallotjar en un altre habitatge i que va haver de pagar una verificació registral per import de 31,35 euros i una taxació immobiliària per un import de 332,75 euros com a part del procés de re-allotjament. I sol·licita que l’Ajuntament el rescabali d’aquests dos imports. El 27 de desembre de 2018 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Terrassa un escrit on demana “informació per a la resolució de la sol·licitud amb número d’entrada 113131 de 29 de maig de 2018” , que és l’anteriorment citada. El 4 de febrer de 2019, entra un nou escrit a l’Ajuntament de Terrassa on fa constar que la petició d’informació de 27 de desembre hauria quedat estimada per silenci administratiu, i demana el lliurament efectiu de la informació. 3. L’escrit de reclamació, de 2 d’abril, indica que l’Ajuntament no hauria respost a la sol·licitud, i assenyala com a motiu de la seva reclamació que l’Ajuntament assumeixi el cost de dos rebuts relacionats amb una expropiació, que entén li correspon pagar a l’Administració. S’hi annexen els dos rebuts dels què es reclama el rescabalament, i els escrits a l’Ajuntament reclamant-ne l’abonament, de 29 de maig de 2018 (antecedent 2) i dos altres previs que formulava la mateixa petició, de maig i desembre de l’any 2016. 4. L’11 d’abril de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la seva reclamació, li indica la persona responsable de la tramitació i els propers tràmits que se seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si en vol fer-ne el seguiment. En la mateixa data, la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Terrassa i li demana que, dins d’un termini de quinze dies, li remeti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions dutes a terme en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li remeti els expedients complets. L’Ajuntament de Terrassa no ha respost al requeriment de la GAIP ni ha proporcionat cap informació. 5. El dia 6 de maig de 2019, l’Ajuntament de Terrassa comunica a la persona reclamant que encara està tramitant la petició sobre la què demana informació i justifica les raons per les quals encara no s’hauria procedit satisfer les quantitats objecte de la petició. 6. El dia 16 de maig de 2019, la persona reclamant fa arribar a aquesta comissió la mateixa comunicació rebuda de l’Ajuntament de Terrassa, sense manifestar cap al·legació d’oposició ni formular cap inconvenient. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una sol·licitud d’informació d’un administració obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de Terrassa (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, sense que aquesta hagi formulat cap al·legació en oposició. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació 195/2019 i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar el procediment relatiu a la Reclamació 195/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.