El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Terrassa información sobre la resolución de un reembolso de gastos por reallotjamiento tras una expropiación. Tras la reclamación, el Ayuntamiento facilitó la información solicitada. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, al haberse satisfecho la solicitud de forma extemporánea.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre el acceso a la información pública cuando la administración obligada es un ayuntamiento según la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la misma.
4
Cuando desaparecen los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación, procede la finalización del procedimiento.
Texto completo
Resolució 296/2019, de 16 de maig
Número d’expedient de la reclamació: 195/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Terrassa
Informació reclamada: Informació sobre la resolució d’una sol·licitud de rescabalament de despeses
per reallotjament derivat d’una expropiació.
Sentit de la resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació i comporta la
pèrdua sobrevinguda d’aquesta reclamació, motiu pel qual és procedent finalitzar-ne el procediment.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Resolució d’una petició. Reclamació contra silenci.
Informació pública. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 2 d’abril de 2019 tenen entrada a la GAIP la Reclamació 195/2019, formulada contra
l’Ajuntament de Terrassa, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 29 de maig de 2018, la persona reclamant va adreçar un escrit a l’Ajuntament de Terrassa en
el què explicava que, amb motiu de l’expropiació d’un habitatge seu, s’havia hagut de reallotjar en
un altre habitatge i que va haver de pagar una verificació registral per import de 31,35 euros i una
taxació immobiliària per un import de 332,75 euros com a part del procés de re-allotjament. I
sol·licita que l’Ajuntament el rescabali d’aquests dos imports.
El 27 de desembre de 2018 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Terrassa un escrit
on demana “informació per a la resolució de la sol·licitud amb número d’entrada 113131 de 29 de
maig de 2018” , que és l’anteriorment citada.
El 4 de febrer de 2019, entra un nou escrit a l’Ajuntament de Terrassa on fa constar que la petició
d’informació de 27 de desembre hauria quedat estimada per silenci administratiu, i demana el
lliurament efectiu de la informació.
3. L’escrit de reclamació, de 2 d’abril, indica que l’Ajuntament no hauria respost a la sol·licitud, i
assenyala com a motiu de la seva reclamació que l’Ajuntament assumeixi el cost de dos rebuts
relacionats amb una expropiació, que entén li correspon pagar a l’Administració. S’hi annexen els
dos rebuts dels què es reclama el rescabalament, i els escrits a l’Ajuntament reclamant-ne
l’abonament, de 29 de maig de 2018 (antecedent 2) i dos altres previs que formulava la mateixa
petició, de maig i desembre de l’any 2016.
4. L’11 d’abril de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la
seva reclamació, li indica la persona responsable de la tramitació i els propers tràmits que se
seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si en vol fer-ne el seguiment. En la mateixa
data, la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Terrassa i li demana que, dins d’un termini
de quinze dies, li remeti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions dutes a terme en
relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li remeti els expedients
complets. L’Ajuntament de Terrassa no ha respost al requeriment de la GAIP ni ha proporcionat
cap informació.
5. El dia 6 de maig de 2019, l’Ajuntament de Terrassa comunica a la persona reclamant que encara
està tramitant la petició sobre la què demana informació i justifica les raons per les quals encara
no s’hauria procedit satisfer les quantitats objecte de la petició.
6. El dia 16 de maig de 2019, la persona reclamant fa arribar a aquesta comissió la mateixa
comunicació rebuda de l’Ajuntament de Terrassa, sense manifestar cap al·legació d’oposició ni
formular cap inconvenient.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i
admissibilitat de la reclamació.
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta
en relació amb una sol·licitud d’informació d’un administració obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament
de Terrassa (article 3.1.a LTAIPBG).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha facilitat a la persona reclamant la informació
sol·licitada en el marc d’aquest procediment, sense que aquesta hagi formulat cap al·legació en
oposició. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la
Reclamació 195/2019 i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, ja que s’han esvaït els motius
de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de
maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar el procediment relatiu a la Reclamació 195/2019 per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.