Una asociación de vecinos solicitó al Ayuntamiento de Castellar del Vallès documentación sobre pruebas de tiro y tests psicotécnicos de la policía local (2006-2021). La GAIP resuelve inadmitir la petición de certificados nuevos, desestimar el acceso a tests psicotécnicos por ser datos de salud protegidos y estimar el acceso a documentos de prácticas de tiro, previa anonimización.
Puntos clave de la argumentación
1
El volumen elevado de solicitudes no constituye por sí solo un abuso de derecho si no se acredita una intención dolosa de perjudicar a la Administración o falta de beneficio para el solicitante.
2
El derecho de acceso a la información pública no ampara la obtención de certificados que la Administración deba elaborar expresamente para atender la petición.
3
Los tests psicotécnicos contienen datos de salud mental categorizados como especialmente protegidos, cuya divulgación requiere el consentimiento expreso de los afectados.
4
La codificación de datos individuales en plantillas reducidas es insuficiente para garantizar la anonimización efectiva, ya que permite la identificación indirecta de los agentes.
5
La acreditación de la realización de pruebas de tiro se considera una dato de ámbito profesional relevante para el control público, prevaleciendo el acceso sobre la protección de datos personales.
Texto completo
Resolució 578/2022, de 15 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 192/2022
Administració reclamada: Castellar del Vallès
Informació reclamada: Documentació sobre les pràctiques de tir de la policia local.
Sentit de la resolució: Inadmissió parcial, estimació parcial, desestimació parcial i pèrdua
parcial de l’objecte de la reclamació.
Resum: Tot i que, certament, el volum de sol·licituds i el seu abast són molt considerables i
raonablement justifiquen que l’Ajuntament apuri els terminis i les possibilitats legals de
prorrogar-los quant a la seva resolució i lliurament material de la informació, no queda acreditat
amb aquest sol argument relatiu a l’alta activitat de la persona reclamant que concorri un abús
de dret. La referència que conté la legislació de transparència estatal (article 18.1.e de la Llei
19/2013, de 9 de desembre, de transparència accés a la informació pública i bon govern) a les
sol·licituds d’informació abusives com a causa d’inadmissibilitat, no es recull en la legislació
catalana aplicable al cas, en la què l’article 29 LTAIPBG no la inclou entre els supòsits legals
que puguin fonamentar la inadmissibilitat. Nogensmenys, és possible apreciar abús de dret en
els procediments d’accés a la informació per aplicació del principi general del dret proclamat pel
dret civil en els articles 111-7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol, però
aleshores la seva concurrència no s’ha de valorar vinculada al volum de sol·licituds
d’informació, sinó a la manca de benefici per a la persona reclamant en termes del dret d’accés
a la informació pública, o en la seva intenció dolosa d’utilitzar aquell dret fraudulentament per
perjudicar l’administració. A manca d’acreditació d’aquestes circumstàncies, no es pot apreciar
l’abús de dret per justificar la inadmissió de la sol·licitud d’informació o de la reclamació.
L’expedició d’un certificat no pot ser objecte del procediment garantit per l’article 18 LTAIPBG,
precepte que el remet i circumscriu a la informació pública en els termes i amb els requisits de
l’article 2.b LTAIPBG, que no es complirien si el certificat no existeix prèviament sinó que s’ha
d’elaborar i expedir a instància del sol·licitant. Així ho disposa expressament l’article 72.4 del
Decret 8/2021, de 9 de febrer sobre la transparència i el dret d’accés a la informació, en
sancionar amb la inadmissibilitat la petició de certificats emparada en el procediment del dret
d’accés al a informació pública, en aquests termes: “El dret d'accés no empara el dret a obtenir
certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si
l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la
persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició
excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”.
Per tant, tret que el certificat s’hagi elaborat per l’Administració prèviament a la sol·licitud i, com
a tal, sigui informació pública prèviament en el seu poder, no resulta admissible en el marc
d’aquest procediment la pretensió que s’elabori de nou arran de la sol·licitud, ni tampoc resulta
admissible en el procediment de reclamació la revisió o adequació del certificat prèviament
expedit a sol·licitud del reclamant. L’Ajuntament ha invocat la protecció de dades personals per
desestimar parcialment la sol·licitud en relació amb el bloc d’informació relatiu als tests
psicotècnics de cada agents, vist que es demana individualitzada i que la codificació de la
informació no pot garantir, atès el migrat volum del cos i el coneixement indirecte que en pot
tenir la persona reclamant, la dissociació efectiva de la informació del seu titular, que podria ser
identificat de manera indirecta. Efectivament, l’article 23 LTAIPBG disposa que les dades
personals sensibles, com ho son les relatives a la salut en les què s’ha d’incloure sens dubte
les avaluacions de salut mental, queden excloses ex legem del dret d’accés a la informació tret
que la persona sol·licitant aporti el consentiment escrit dels afectats, que no és el cas: “Les
sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol
obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia,
l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les
relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació
pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha
d’acompanyar la sol·licitud”. D’acord amb aquest precepte, i vista la ineficàcia de la codificació
de la informació individual per garantir la dissociació efectiva de la identitat de la persona física
a la què fa referència, és procedent desestimar la reclamació en relació amb aquest bloc
d’informació codificada i referida individualment a cada agent.
Paraules clau: Ajuntament. Associació de veïns. Policia Local. Proves de tir. Tests
psicotècnics. Reclamació contra silenci. Estimació parcial extemporània. Límits. Dades
personals. Anonimització. Mediació. Manca d’acord.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 20 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 174/2022, presentada contra
l’Ajuntament de Castellar del Vallès per part d’una persona en representació d’una
associació de veïns, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 18 de gener de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament
de Castellar del Vallès: “Una vez solicitado certificado que justifique la realización de los
preceptivos test psicotécnicos y prácticas de tiro por parte de los agentes de policía local
de Castellar del Vallés, una vez facilitada respuesta absolutamente incompleta, puesto que
se da una certificación genérica atemporal sobre unos hechos que no quedan acreditados
con la documental que hemos solicitado y a la cual el ayuntamiento ha accedido a
facilitarnos tras mediación con la GAIP. A su vez, falta la certificación y verificación de la
realización de las prácticas de tiro por parte de los agentes. Solicito: Se nos dé acceso y
copia a TODOS los test psicotécnicos, con las preguntas, las respuestas, las valoraciones
de los profesionales sobre los resultados, la certificación por parte del equipo de
profesionales psicólogos y psiquiatras de dichas pruebas y resultados de todos los
agentes de policía local de Castellar, estén o no en activo, de forma codificada para no
conocer la identidad de los agentes. Acceso y copia íntegra a las certificaciones del campo
de tiro donde se haya realizado las 2 prácticas de tiro. Toda esta documentación que se
solicita, se solicita desde el año 2006 hasta el año 2021. Solicitamos documental con
fecha y firma de los profesionales psicólogos, psiquiatras, instructores de tiro y otros
participantes que hayan realizado dichas pruebas a los agentes”.
3. La Reclamació presentada el 20 de febrer de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat
la sol·licitud.
4. El 24 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Castellar del
Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
5. El 28 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 9 de març de 2022 la GAIP rep un informe de l’Ajuntament, que comunica el nom de la
persona que el representarà en el procediment de mediació sol·licitat per la persona
reclamant i assenyala que el 8 de març de 2022 l’Ajuntament hauria notificat a la persona
reclamant la resolució d’Alcaldia que dóna resposta a aquesta sol·licitud. També fa les
següents consideracions: “La voluntat d’aquesta Administració es donar una resposta
respectant els paràmetres legals de la normativa sectorial que n’és d’aplicació, sense tenir
cap intenció de dilatar la resposta al ciutadà i/o al requeriment. Ara bé, l’Ajuntament de
Castellar del Vallès no pot donar resposta en el termini legal concedit en tant que el volum
d’informació sol·licitada implica una monopolització de la capacitat de resposta de
l’Administració i un cert detriment del normal funcionament dels serveis municipals i del
dret de la resta d’usuaris/àries. Totes les sol·licituds d’accés a la informació pública i
reclamacions efectuades front la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública realitzades en l’últim trimestre (14 peticions), comporten una elaboració i una
dedicació exclusiva dels serveis municipals en la seva activitat diària, la qual va en contra
d’altres sol·licituds d’accés i/o expedients pel funcionament ordinari de qualsevol ens local.
Tot i així, manifestant un abús del dret d’accés a la informació pública per part de
l’interessat, l’Ajuntament de Castellar del Vallès vetllarà per donar la informació sol·licitada
en el termini atorgat. Sense perjudici de l’anterior, considerem convenient aprofitar
l’avinentesa per posar de manifest que, a criteri d’aquesta administració municipal, la
conducta de la persona interessada, la presentació incessant i continuada de peticions
d’accés a la informació pública en relació amb les diverses matèries de gestió municipal,
pot ser constitutiva d’un abús del dret a la informació pública per part seva”.
7. El dia 16 de març de 2022 la GAIP sol·licita informació addicional a l’Ajuntament de
Castellar del Vallès en relació amb la Reclamació 192/2022. Concretament requereix a
l’Ajuntament que en un termini de cinc dies lliuri còpia de la resposta notificada a la part
reclamant.
8. El dia 17 de març de 2022 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Castellar del
Vallès a la part reclamant.
9. El dia 22 de març de 2022 la GAIP convoca la primera sessió de mediació en relació amb
les reclamacions 174/2022 i 192/2022 per al dia 29 de març de 2022 a les 9:30 hores.
10. El dia 29 de març de 2022 l’Ajuntament de Castellar del Vallès lliura a la GAIP la resolució
d’Alcaldia de 7 de març, per la qual s’estima parcialment la sol·licitud d’accés a informació
objecte de la Reclamació 192/2022 en relació amb les proves de tir, i es lliura
l’informe
tècnic del Cap de la Unitat de Recursos Humans on s’informa que els professionals que
han realitzat les proves corresponents, afirmant que: “la Fundació Universitat Autònoma de
Barcelona- Escola de Prevenció i Seguretat Integral (NIF G61612925), va ser l’encarregada
d’avaluar les condicions psicològiques per a la tinença i l’ús d’armes de foc dels membres
de la Policia Local de Castellar del Vallès. Que habitualment les practiques de tir es
realitzen a les instal·lacions de l’Escola de Policia de Catalunya tot i que, aquest any i
davant el retard en oferir les seves instal·lacions, les pràctiques s’han realitzat al Club de
Tir de Terrassa”. Quant a la informació relacionada amb les proves psicotècniques, se’n
desestima l’accés individualitzat en tant que “la còpia de tots els test psicotècnics
(preguntes i respostes), valoracions i resultats comportaria l’accés a dades relatives a la
salut pública dels agents de la Policia Local de Castellar del Vallès, les quals estan
categoritzades com a especialment protegides”, al mateix temps que fa recordatori que
aquesta corporació ja va informar al sol·licitant, en data 14 de gener de 2022, mitjançant
assentament LGSOR 2022/388, de la següent informació: “que fins la data del present
informe, els/les membres de la plantilla de la policia local de Castellar del Vallès han
realitzat i superat de forma satisfactòria les proves psicotècniques per a l’ús de l’arma
reglamentària, tal i com preveu l’article 23.1 del Decret 219/1996, 12 de juny, que aprova
el reglament d’armament de les policies locals. Que només resta pendent la revisió
psicotècnica per a l’ús de l’arma reglamentària d’aquells membres de la policia que es
troben en situació de baixa per incapacitat temporal, i que es realitzarà en el moment que
s’incorporin novament al servei” i valora que, en conseqüència, no és procedent estimar la
reclamació en aquest punt i que, amb la comunicació i informació que es va efectuar, la
petició de l’interessat ja hauria quedat adequadament satisfeta.
11. El dia 29 de març de 2022 es celebra la sessió de mediació sol·licitada per la part
reclamant en les reclamacions 174/2022 i 192/2022. Pel que fa a la Reclamació 192/2022
la mediació finalitza sense acord de les parts segons se’n dedueix de l’acta de la sessió
íntegrament subscrita per les parts el dia 27 de maig de 2022.
12. El 13 de juny de 2022, atès que la informació sol·licitada pot contenir dades de caràcter
personal, la GAIP sol·licita informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT)
d’acord amb l’article 42.8 LTAIPBG i comunica aquest tràmit a les parts.
13. El mateix 13 de juny de 2022 la GAIP concedeix un termini de 5 dies a l’Ajuntament de
Castellar del Vallès per a oferir precisions addicionals en relació amb les següents
qüestions: “Si l'Ajuntament de Castellar del Vallès té en el seu poder (materialment
arxivades) les actes, valoracions i certificacions que la persona reclamant sol·licita en
relació amb els agents de la Policia local en relació amb el període sol·licitat. - Si, amb
caràcter previ a la sol·licitud, existeixen les certificacions de les proves que sol·licita la
persona reclamant. - Si els tests psicotècnics realitzats als agents de la Policia Local
varien en cada ocasió, i quina divulgació ordinària se'n fa, és a dir, si s'informa dels
resultats de les proves i la seva correcció als propis agents, als sindicats, etc... - De quants
agents està composat el cos de Policia Local de l'Ajuntament de Castellar del Vallès i si
amb la informació reclamada es pot arribar a identificar indirectament un agent encara que
s'ometi la seva identitat en cas d'un eventual lliurament de la informació.”
14. El 30 de juny la GAIP rep l’informe sol·licitat a l’APDCAT que conclou: “La persona
reclamant no pot accedir a la informació personal dels membres de la Policia Local,
relativa a les proves de capacitació per tal de poder portar armes de foc que se’ls ha
practicat durant el període de temps a què fa referència la reclamació. Caldria facilitar la
informació agregada respecte els resultats d’apte o no apte obtinguts de cada període, tal
com sembla que ja ha fet l’Ajuntament.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés al nom i cognoms i càrrec o
categoria de les persones que hagin certificat les diferents proves de capacitació”.
15. El 30 de juny de 2022 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts, per al seu
coneixement.
16. El 30 de juny de 2022 l’Ajuntament de Castellar del Vallès respon la petició d’informació
addicional notificada per la GAIP el dia 13 de juny de 2022: “1.- Pel que fa “Si l’Ajuntament
de Castellar del Vallès té en el seu poder (materialment arxivades) les actes, valoracions i
certificacions que la persona reclamant sol·licita en relació amb els agents de la Policia
Local en relació amb el període sol·licitat”: Respecte la informació consultada als arxius
municipals i a les diferents unitats administratives gestores sobre les proves
psicotècniques i les pràctiques de tir, l’Ajuntament només té en el seu poder arxivat les
actes, valoracions i certificacions cursades en l’any 2021, a banda dels tràmits que s’estan
realitzant per fer les proves pertinents en aquest 2022. La resta d’anys aquesta unitat no
ha pogut localitzar ni disposar aquesta documentació.
2.- Pel que fa “Si, amb caràcter previ a la sol·licitud, existeixen les certificacions de les
proves que sol·licita la persona reclamant”. Sí, les de l’any 2021 es va gestionar i realitzar
abans de la petició per part de l’Interessat (18 de gener de 2022, LGENT-2022- 760).
3.- Pel que fa “Si els tests psicotècnics realitzats als agents de la Policia Local varien en
cada ocasió, i quina divulgació ordinària se’n fa, és a dir, si s’informa dels resultats de les
proves i la seva correcció als propis agents, als sindicats, etc.” La realització dels testos
psicotècnics es fa per una empresa externa, la qual no té cap vinculació ni cap directriu
municipal. Garantint el principi d’imparcialitat i objectivitat, l’Ajuntament no incideix ni ha
realitzat la consulta de quines preguntes es realitzen. Únicament es garanteix que el test
s’adeqüi a la legalitat vigent. Pel que fa la seva divulgació i informació, no. Únicament
aquesta informació és traslladada als responsables de la unitat de Recursos Humans i
Policia Local, la qual realitzen les actuacions pertinents arrel del resultat de les proves.
4.- Pel que fa “De quants agents està composat el cos de la Policia Local de l’Ajuntament
de Castellar del Vallès i si amb la informació reclamada es pot arribar a identificar
indirectament un agent encara que s’ometi la seva identitat en cas d’un eventual lliurament
de la informació”. La plantilla de la Policia Local està composada de la següent manera: - 1
sotsinspector, 1 sergent, 7 caporals, 27 agents més 2 places vacants no cobertes (creades
a l’any 2022): d’aquestes 27 persones, 8 no estaven en les proves psicotècniques i de tir
realitzades a l’any 2021 pels motius legals establertes i exposades al sol·licitant
(funcionaris interins, baixa laboral, places vacants i a l’ISPC).
Sí, proporcionar la informació individualitzada dels agents de la Policia Local de Castellar
del Vallès podria donar elements suficients per tal de poder ser identificats i, en
conseqüència, ser coneixedor de certa informació catalogada com a potencialment
protegida per la normativa que n’és d’aplicació (la qual consta en els testos psicotècnics).
Aquesta possible identificació per part del sol·licitant queda justificada (a més d’allò exposat
en la sessió de mediació del passat 14 de desembre de 2021 -relatiu a la reclamació
867/2021- ; de la resolució d’Alcaldia 354, 7 de març de 2022, o d’allò dit en la passada
sessió de mediació objecte de la present reclamació), per una banda, la certa relació,
vinculació, coneixença i amistats que té amb la dependència de la Policia Local (aquesta
informació ha estat contrastada amb els diferents responsables de les unitats afectades) i,
per l’altre, atenent a l’escàs nombre d’agents que composa la plantilla d’aquesta
dependència, podria identificar aquells agents amb les característiques proporcionades. La
divulgació d’aquesta informació en una plantilla d’agents tan reduïda i la seva vinculació
amb aquesta dependència, comportaria la deducció i atribució de certs resultats
psicotècnics als agents”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
L’article 42.2 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un
procediment de mediació, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la
GAIP per resoldre, i l’apartat 5 d’aquest precepte estableix el següent: “5. L’acord fruit de la
mediació ha d’ésser aprovat pel reclamant, per l’Administració afectada i, si escau, pels tercers
que hagin comparegut en el procediment. Aquest acord posa fi al procediment i en cap cas no
pot ésser contrari a l’ordenament jurídic. 6. Si no s’accepta la mediació o no s’assoleix un acord
en el termini d’un mes des que s’ha acceptat, la reclamació s’ha de tramitar per mitjà d’un
procediment amb resolució de la Comissió, d’acord amb les normes reguladores dels recursos
administratius”. De la seva banda, l’article 37 RGAIP disposa que “5. La persona mediadora pot
donar per acabada la mediació en qualsevol moment per la manca de col·laboració de la
persona sol·licitant o de les terceres persones afectades o quan consideri que no és possible
assolir un acord entre les parts. El tancament d'aquest procediment s'ha de comunicar a totes
les parts, de forma autònoma o quan se'ls informa de l'inici del procediment de resolució,
d'acord amb l'article 46 d'aquest reglament”.
2. Manca d’acord en el procediment de mediació
La persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació previst a l’article 42.2 LTAIPBG,
però celebrada la sessió de mediació, no ha estat possible l’acord per finalitzar el procediment
vist que les parts mantenien una discrepància en relació amb l’accés a la informació
individualitzada, signada i certificada relativa a la realització de les pràctiques de tir i els
resultats dels testos psicotècnics de cadascun dels agents, dissociats de la identitat en aquest
darrer cas, motiu pel qual, la persona mediadora, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG i 37.5
RGAIP, ha declarat finalitzat el procediment de mediació i la continuïtat de la reclamació pel
procediment ordinari que finalitza amb la resolució d’aquesta Comissió sobre l’adequació a dret
de la pretensió d’accés a la informació objecte d’aquest procediment, en els termes en què es
va plantejar a la sol·licitud i congruentment a la reclamació, i sense que pugui entendre’s
modificat, ampliat o reduït pels acords provisionals o parcials assolits per les parts en el marc
de la sessió de mediació si finalment no esdevenen definitius i vinculants per les parts amb la
signatura de l’acord de mediació.
3. Abús de dret
L’Administració al·lega un potencial abús de dret de la persona reclamant, vist que ha efectuat
en l’últim trimestre 14 peticions d’accés, “que comporten una elaboració i una dedicació
exclusiva dels serveis municipals en la seva activitat diària, la qual va en contra d’altres
sol·licituds d’accés i/o expedients pel funcionament ordinari de qualsevol ens local”.
Tot i que, certament, el volum de sol·licituds i el seu abast son molt considerables i
raonablement justifiquen que l’Ajuntament apuri els terminis i les possibilitats legals de
prorrogar-los quant a la seva resolució i lliurament material de la informació, no queda acreditat
amb aquest sol argument relatiu a l’alta activitat de la persona reclamant que concorri un abús
de dret. La referència que conté la legislació de transparència estatal (article 18.1.e de la Llei
19/2013, de 9 de desembre, de transparència accés a la informació pública i bon govern) a les
sol·licituds d’informació abusives com a causa d’inadmissibilitat, no es recull en la legislació
catalana aplicable al cas, en la què l’article 29 LTAIPBG no la inclou entre els supòsits legals
que puguin fonamentar la inadmissibilitat. Nogensmenys, és possible apreciar abús de dret en
els procediments d’accés a la informació per aplicació del principi general del dret proclamat pel
dret civil en els articles 111-7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol, però
aleshores la seva concurrència no s’ha de valorar vinculada al volum de sol·licituds
d’informació, sinó a la manca de benefici per a la persona reclamant en termes del dret d’accés
a la informació pública, o en la seva intenció dolosa d’utilitzar aquell dret fraudulentament per
perjudicar l’administració. A manca d’acreditació d’aquestes circumstàncies, no es pot apreciar
l’abús de dret per justificar la inadmissió de la sol·licitud d’informació o de la reclamació.
4. Inadmissibilitat de la petició de certificats
Com a qüestió prèvia a l’anàlisi de l’adequació a dret de l’accés a la informació reclamada, cal
avaluar la petició que es fa d’expedició de certificat respecte d’alguna informació. En concret, la
persona reclamant sembla demanar que se li expedeixi un certificat que verifiqui la realització
de pràctiques de tir, així com la certificació per part de l’equip de professionals psicòlegs i
psiquiatres de les proves psicotècniques i dels resultats de tots els agents de la policia local de
forma codificada, tot això després d’haver obtingut, segons fa constar la persona reclamant,
una certificació de la realització dels tests psicotècnics i pràctiques de tir per part del sergents
de la policia local de Castellar del Vallès, que considera insuficient perquè és genèrica i
intemporal.
L’expedició d’un certificat no pot ser objecte del procediment garantit per l’article 18 LTAIPBG,
precepte que el remet i circumscriu a la informació pública en els termes i amb els requisits de
l’article 2.b LTAIPBG, que no es complirien si el certificat no existeix prèviament sinó que s’ha
d’elaborar i expedir a instància del sol·licitant. Així ho disposa expressament l’article 72.4 del
Decret 8/2021, de 9 de febrer sobre la transparència i el dret d’accés a la informació, en
sancionar amb la inadmissibilitat la petició de certificats emparada en el procediment del dret
d’accés al a informació pública, en aquests termes: “El dret d'accés no empara el dret a obtenir
certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si
l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la
persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició
excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”.
Per tant, tret que el certificat s’hagi elaborat per l’Administració prèviament a la sol·licitud i, com
a tal, sigui informació pública prèviament en el seu poder, no resulta admissible en el marc
d’aquest procediment la pretensió que s’elabori de nou arran de la sol·licitud, ni tampoc resulta
admissible en el procediment de reclamació la revisió o adequació del certificat prèviament
expedit a sol·licitud del reclamant. Per això, la GAIP va demanar a l’Ajuntament que
respongués si les certificacions de les proves reclamades eren preexistents a la sol·licitud,
responent l’Ajuntament que ho eren les del 2021 (antecedent 16). En conseqüència, amb base
als preceptes anteriors, la reclamació s’ha d’inadmetre parcialment en relació amb la petició
d’expedició de certificats sobre les proves de tir realitzades per tots els agents, així com
l’expedició de certificació per part de l’equip de processionals psicòlegs i psiquiatres de les
proves psicotècniques i dels resultats de tots els agents de la policia local de forma codificada, i
s’admet en relació amb l’accés i còpia de les certificacions preexistents d’aquestes proves
corresponents a l’any 2021.
5. Objecte de la reclamació i protecció de dades personals
La resolució s’ha de pronunciar sobre l’adequació a dret de l’accés a la informació pública que
es conté en la reclamació, que es contrau, feta la inadmissió anterior, en la pretensió d’obtenir
accés i còpia de la documentació següent, referida al període temporal entre l’any 2006 fins el
2021: tots els tests psicotècnics, amb les preguntes, les respostes, les valoracions dels
professionals sobre els resultats, els documents datats i signats pels professionals psicòlegs,
psiquiatres i instructors de tir i altres participants que hagin realitzat les proves als agents, i, en
la mesura en que existeixin elaborats i en poder de l’Administració prèviament a la sol·licitud
d’informació, els certificats dels professionals psicòlegs i psiquiatres de les proves i els seus
resultats per a cada agent de la Policia Local de Castellar, estiguin o no en actiu, de forma
codificada per dissociar-los de la seva identitat, així com les certificacions del camp de tir on
s’hagin realitzat les dues pràctiques de tir de l’any 2021.
Des del punt de vista temporal, cal dir que l’Administració ha manifestat, en el marc d’aquest
procediment, que no disposa de documentació reclamada d’altres anys diferents del 2021, de
manera que, en relació amb els anys 2006- 2020, aquesta manifestació justifica que la
reclamació finalitzi per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
L’objecte de la resolució és, doncs, l’avaluació de l’adequació a dret de l’accés a la informació
del 2021 referida a dos blocs materials d’informació: el primer, referit als tests psicotècnics de
cada agent (les preguntes i respostes, resultats i certificacions dels professionals codificades
que ho acreditin i documents signats pels professionals); el segon, documents signats pels
instructors de tir i certificats del camp de tir on s’han realitzat les pràctiques de tir el 2021
respecte de la realització de la prova per cada agent. La informació reclamada és informació
pública, en la mesura en què existeixi prèviament a la sol·licitud en poder de l’Administració i es
conservi, i per tant, descartada la inadmissibilitat de la sol·licitud d’acord amb el fonament
jurídic anterior, de conformitat amb l’article 18 i 20 LTAIPBG el dret d’accés a ella només pot
ser restringit per algun dels límits legalment establerts.
L’Ajuntament ha invocat la protecció de dades personals per desestimar parcialment la
sol·licitud en relació amb el bloc d’informació relatiu als tests psicotècnics de cada agents, vist
que es demana individualitzada i que la codificació de la informació no pot garantir, atès el
migrat volum del cos i el coneixement indirecte que en pot tenir la persona reclamant, la
dissociació efectiva de la informació del seu titular, que podria ser identificat de manera
indirecta. Efectivament, l’article 23 LTAIPBG disposa que les dades personals sensibles, com
ho son les relatives a la salut en les què s’ha d’incloure sens dubte les avaluacions de salut
mental, queden excloses ex legem del dret d’accés a la informació tret que la persona
sol·licitant aporti el consentiment escrit dels afectats, que no és el cas: “Les sol·licituds d’accés
a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades
personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la
religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió
d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat
que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud.”
D’acord amb aquest precepte, i vista la ineficàcia de la codificació de la informació individual
per garantir la dissociació efectiva de la identitat de la persona física a la què fa referència, és
procedent desestimar la reclamació en relació amb aquest bloc d’informació codificada i
referida individualment a cada agent.
A aquesta mateixa conclusió arriba l’APDCAT en l’informe emès en relació amb l’adequació a
la normativa de protecció de dades de la pretensió del reclamant: “Com ha posat de manifest
aquesta Autoritat amb anterioritat, els tests psicotècnics contenen dades de salut de les
persones avaluades i, per tant, s’han de considerar categories especials de dades en els
termes de l’article 23 de LTC. (...) De la lectura conjunta d’aquests preceptes es desprèn que,
pel que fa a les proves realitzades pels policies locals sobre la seva capacitat per portar armes
de foc, en llur expedient d’armes només hi constarà el resultat obtingut, que, pel que fa a les
revisions psicotècniques i mèdiques, consistirà en un apte/no apte. Així les coses, l’ajuntament
no hauria de disposar de les proves psicotècniques i l’avaluació corresponent atès que
aquestes, d’acord amb la normativa analitzada, resten en poder dels tècnics especialistes que
les han dut a terme. En qualsevol cas, tant les proves psicotècniques i les proves mèdiques,
com la dada sobre l’aptitud d’una persona per portar una arma de foc, en atenció a la
naturalesa de les proves a realitzar per aquesta, constitueix una dada relativa a la seva salut
(article 4.15) RGPD), és a dir, una dada mereixedora d’especial protecció (article 9 RGPD) o
categories especials de dades en els termes de l’article 23 LTC, per la qual cosa s’haurà de
preservar la seva confidencialitat, llevat que amb la sol·licitud s’hagués aportat el consentiment
exprés de les persones afectades o que concorri alguna altra de les circumstàncies habilitants
previstes a l’article 23 de l’LTC o a l’article 15.1 de la Llei 19/2013, esmentats. De no concórrer
cap d’aquestes circumstàncies, el dret a la protecció de dades prevaldria sobre el dret a l’accés
a la dita informació i caldria denegar l’accés a aquesta informació. Val a dir que la persona
reclamant sol·licita aquesta informació de manera anonimitzada. Pel que fa a la possibilitat de
facilitar l’accés a aquesta informació de manera anònima cal tenir en consideració que l’article
70 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació
pública (RLTC) determina el que cal entendre per anonimització als efectes d’aquesta norma,
així estableix que l’anonimització és: “l'eliminació de les dades personals de les persones
físiques afectades que consten en la informació i qualsevol altra informació que pugui permetre
identificar-les directament o indirectament sense esforços desproporcionats, sense perjudici de
poder mantenir, si escau, les dades merament identificatives dels càrrecs o personal al servei
de les administracions públiques que dicten o intervenen en l'acte administratiu.
Com ja s’ha
exposat, l’ajuntament no hauria de disposar de la informació reclamada per estar aquesta en
poder dels professionals avaluadors. En qualsevol cas, si hipotèticament disposés d’aquesta
informació, facilitar-ne l’accés amb la supressió de les dades identificatives de la persona
avaluada, atesa la naturalesa de les proves efectuades, no es pot considerar una anonimització
eficaç en el sentit de garantir la no reidentificació de les persones afectades sense esforços
desproporcionats. Atesa la transcendència pública que té l’ús de les armes de foc per part dels
cossos policials, l’ajuntament podria facilitar, sense que la normativa de protecció de dades ho
impedeixi, informació agregada sobre la realització dels controls periòdics d’aptitud dels
membres de la policia local, de manera que no permeti identificar les persones afectades.”
El cas és que l’Ajuntament ja ha aportat aquesta informació agregada i desvinculada de dades
personals a la persona reclamant prèviament a aquest procediment (el 14 de gener,
assentament LGSOR 2022/388), declarant que fins a la data d’aquell informe (posterior a la
sol·licitud d’informació) tots els/les membres de la plantilla de la policia local de Castellar del
Vallès havien realitzat i superat de forma satisfactòria les proves psicotècniques per a l’ús de
l’arma reglamentària, tal i com preveu l’article 23.1 del Decret 219/1996, 12 de juny, que aprova
el reglament d’armament de les policies locals, i que només restava pendent la revisió
psicotècnica per a l’ús de l’arma reglamentària d’aquells membres de la Policia que es trobaven
en situació de baixa per incapacitat temporal, la qual es realitzaria en el moment de la seva
reincorporació al servei. Aquesta informació suposa facilitar un accés parcial adequat i suficient
per retre comptes de l’actuació de l’administració en compliment de les obligacions de control
d’aptituds mental per a l’ús d’armes dels seus agents de la policia, preservant la informació
personal protegida i exclosa del dret d’accés per l’article 23 LTAPBG, tenint en compte que el
règim legal de transparència es projecta sobre l’administració i els seus responsables i gestors
públics, de manera que la invasió de la privacitat de les persones físiques que s’hi relacionen o
que la serveixen només estarà justificada quan sigui necessària i proporcionada per a permetre
el control dels poders públics. En aquest cas, la finalitat de l’accés i la rellevància de la
informació en termes de transparència és l’actuació de l’Administració en compliment de la
normativa de seguretat relacionada amb l’ús d’armes, i resulta desproporcionat envair un espai
de privacitat tan sensible com la salut dels agents per permetre aquest control de la gestió
pública, sense que l’expressió de la desconfiança del reclamant sobre la veracitat de la
informació aportada per l’Administració modifiqui aquest criteri.
Per les raons anteriors, correspon desestimar la reclamació en relació amb tota la informació
referida als tests psicotècnics realitzats i avaluats de cada agent.
Quant a la informació relacionada amb la realització de les proves de tir (documents signats
pels instructors i certificats dels centres de tir) contenen dades personals del personal que
signa els documents (personal públic o professionals provats que realitzen la prova per
encàrrec de l’Ajuntament) i dels agents de policia que realitzen la prova. L’accés a les dades
identificatives de personal públic està regulat per l’article 24.1 LTAIPBG, en aquests termes:
“S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada
amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades
personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de
prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. L’article 70
del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació
pública (RLTC) desplega aquest precepte legal concretant el concepte jurídic de dades
personals identificatives i regulant-hi el seu accés:
“2. Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades
personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat,
cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de
contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts
càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques.
En els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la
identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del
document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura
és electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui
accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura.
Les dades de localització s'han de suprimir en el cas que no es tracti de les dades merament
identificatives de l'autor en la seva condició de càrrec o personal al servei de les
administracions públiques.
3. En el cas de membres de les forces i cossos de seguretat o d'altres col·lectius que per
motius de seguretat requereixin una protecció especial, la seva identificació amb noms i
cognoms ha de ser substituïda per la publicació d'un codi o número identificatiu professional”.
Per tant, les dades identificatives de l’instructor de tir que signa el document (nom i càrrec que
ocupa a l’administració, o identificació policial amb TIP si es tracta de membres d’un cos
policial, si escau) no s’han d’eliminar, mentre que les dades de localització, el número del
document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita, o les metadades
o propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura digital, si que han de ser
eliminades de l’accés.
Quant a les dades personals dels agents que hagin passat les proves de tir, el seu règim
d’accés és el previst a l’article 24.2 LTAIPBG, que requereix fer una ponderació de la
prevalença del dret a la protecció de dades personals i del dret d’accés a la informació pública
tenint en compte la finalitat de l’accés i la rellevància de la informació per al control dels poders
públics. Cal tenir en compte l’advertiment que fa l’APDCAT, en el sentit que l’aportació de la
sèrie de dades històrica, amb l’amplitud temporal sol·licitada, que relacioni la identitat de l’agent
amb la realització i resultat de la prova de tir “poden donar lloc, des de la vessant de la
protecció de dades, a l’elaboració d’un perfil sobre les seves capacitats professionals, la
revelació del qual podria produir significatius efectes negatius en la persona afectada,
especialment en l’àmbit laboral, sense que, tant des del punt de vista de la transparència com
de la protecció de dades, pugui considerar-se justificada. Per tant, en aquest cas, en la
ponderació dels drets en joc prevaldria el dret a la protecció de dades dels membres de la
policia local, pel que fa la certificació de la realització de les pràctiques de tir”.
Tanmateix, aquesta Comissió considera que la sola dada objectiva sobre la realització o no de
la prova de tir i la seva superació, sense cap referència als motius personals que eventualment
hagin impedit fer-la, és una dada personal però no de l’àmbit privat sinó de l’àmbit professional,
i prou rellevant per acreditar l’adequada preparació dels agents policials per l’ús d’armes de foc,
vist que la normativa n’estableix l’obligatorietat. D’acord amb l’exposat, aquesta Comissió
pondera favorablement l’accés als documents signats pels instructors de tir que acreditin la
realització de les pràctiques per part de cada agent, si existeixen.
Demanava, igualment, la sol·licitud en relació amb les proves de tir, un certificat dels camps de
tir acreditant la realització de les proves. La Resolució d’alcaldia de 7 de març estima
parcialment la sol·licitud en relació amb aquesta part, i l’informe tècnic del Cap de la Unitat de
Recursos Humans la dona per satisfeta amb la declaració de que les pràctiques s’han realitzat
aquell any al Club de Tir de Terrassa. Certament, no es tracta d’un certificat, però ja s’ha
establert la inadmissibilitat de les peticions d’expedició de certificacions; tampoc el signa el
responsable del Camp de Tir on s’han fet les pràctiques, però tenint en compte que el Club de
Tir de Terrassa és una entitat privada que no està obligada a atendre sol·licituds d’informació
pública, no correspon derivar-li la reclamació. En aquestes circumstàncies, la sol·licitud es
consdiera adequadament satisfeta amb la informació aportada amb la Resolució d’Alcaldia de 7
de març, en el marc d’aquest procediment, que assenyalaria amb un informe del Cap de
Recursos Humans la realització de les pràctiques de tir per part de tots els agents armats de la
policia local al Club de Tir de Terrassa, i per tant, en relació amb aquest punt, la reclamació ha
perdut el seu objecte.
D’acord amb l’exposat, és procedent inadmetre parcialment la reclamació en relació amb la
petició d’expedició de certificats, desestimar-la en relació amb la informació individualitzada i
codificada de les proves psicotècniques dels agents de la Policia Local, estimar-la en relació
amb els documents signats pels instructors de tir prèvia eliminació de la informació que permeti
identificar l’agent al qual s’avalua, si existeix, i finalitzar-lo en relació amb la resta d’informació
sol·licitada per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, amb la informació aportada en el marc
d’aquest procediment.
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 15 de juliol de 2022, resol per unanimitat:
1. Inadmetre parcialment la reclamació en relació amb la petició d’expedició de certificats,
d’acord amb el fonament jurídic 4.
2. Estimar parcialment la reclamació en relació amb els documents signats pels instructors
de tir en relació amb la realització de pràctiques de tir per part de cada agent, si existeixen
en poder de l’Ajuntament prèviament a la sol·licitud.
3. Desestimar parcialment la reclamació en relació amb la informació individualitzada i
codificada de les proves psicotècniques dels agents de la policia local, d’acord amb el
fonament jurídic 5.
4. Finalitzar la reclamació en relació amb la resta d’informació sol·licitada per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte, amb la informació aportada en el marc d’aquest
procediment, d’acord amb el fonament jurídic 5.
5. Requerir a l’Ajuntament de Castellar el Vallès que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies des que li manifesti
l’interès en obtenir-la.
6. Requerir a l’Ajuntament de Castellar del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
7. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 192/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.