Inadmisión de reclamación por no versar sobre el derecho de acceso a la información pública

Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions si no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública i si no compleixen els requisits establerts pels articles anteriors. La sol·licitud objecte d’aquesta Reclamació, tot i que es presenta en el format administratiu de sol·licitud d’accés a informació pública, en realitat té un contingut molt diferent, ja que el que demana no és informació, sinó la revisió d’una resolució administrativa. La persona reclamant manté un conflicte jurídic amb l’Ajuntament de Terrassa, sobre si té dret a una reducció determinada de l’IBI; en el marc d’aquestes diferències, hauria presentat un recurs extraordinari de revisió, que hauria estat resolt per l’Ajuntament en termes no satisfactoris per a la persona reclamant, que a la seva sol·licitud de 28 de gener de 2020 (antecedent 2) demana la revisió de la resolució municipal. Sense entrar a valorar si té cabuda jurídicament en via administrativa la revisió de la resolució d’un recurs previ de revisió (cosa molt improbable; més aviat sembla que l’única possibilitat de dur a terme una revisió com la sol·licitada és la via judicial),ja que aquesta és una qüestió que queda al marge de les competències d’aquesta Comissió, el cas és que no hi ha dubte de que aquesta pretensió no és la d’accedir a informació pública, sinó d’aconseguir la modificació d’una resolució administrativa, quelcom que és d’una naturalesa que no té res a veure amb l’accés a informació pública. En conseqüència, cal concloure que el que es sol·licita per la persona reclamant no és informació pública, motiu pel qual la Reclamació no té per objecte el dret d’accés a in formació pública y per tant ha de ser inadmesa en aplicació dels articles 39.1 LTAIPBG i 33.2 RGAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de març de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 192/2020 perquè no té per objecte el dret d’accés a informació pública i disposar la publicació d'aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.