Se solicitó al Departamento de Economía y Hacienda de la Generalitat de Catalunya información sobre ayudas y grado de discapacidad de la madre fallecida del reclamante. El interesado cuestionó la respuesta parcial recibida. La GAIP desestimó la reclamación, determinando que es preceptivo presentar el testamento o certificado de últimas voluntades para descartar restricciones al acceso de datos personales.
Puntos clave de la argumentación
1
La legislación de protección de datos establece que las personas fallecidas no tienen datos protegidos por norma general, según el artículo 2.2.b de la LOPD.
2
Existe una excepción legal en el artículo 3 de la LOPD que impide a los familiares acceder a los datos personales si el fallecido lo previó expresamente en sus últimas voluntades.
3
La Administración debe actuar con precaución ante la eventualidad de que existan disposiciones testamentarias que restrinjan la información sobre la cuantía de ayudas o el acceso al expediente.
4
Para acceder a la información detallada y al expediente administrativo, el solicitante debe acreditar la inexistencia de impedimentos mediante el testamento o el certificado de últimas voluntades.
5
La denegación parcial es ajustada a derecho al basarse en la necesidad de verificar la voluntad del difunto respecto a la confidencialidad de sus datos personales.
Texto completo
Resolució 304/2022, de 13 d'abril
Número d'expedient de la reclamació: 191/2022
Administració reclamada: Departament d'Economia i Hisenda
Informació reclamada: Ajuts públics i reconeixement de discapacitat.
Sentit de la resolució: Desestimació.
Resum: El Departament d'Economia i Hisenda ha facilitat a la persona reclamant la informació
que disposa l'Administració de la Generalitat sobre ajuts i grau de discapacitat reconegut a la
seva mare, si bé amb un grau de detall genèric, per precaució davant de l'eventualitat que
puguin existir disposicions de la morta que restringeixin als seus familiars la informació sobre la
quantia de l'ajuda rebuda i el seu accés a l'expedient. En vista del contingut de l'informe de
l'APDCAT (antecedent 10), cal considerar que tals precaucions estan justificades, de manera
que per poder accedir a la informació sol·licitada sobre el reconeixement d'ajuda o discapacitat
i d'accés a l'expedient corresponent, la persona reclamant ha de presentar davant del
Departament competent de la Generalitat (el de Drets Socials) el testament o el certificat
d'últimes voluntats de la seva mare morta, a fi de poder constatar que no existeix cap
impediment perquè pugui tenir accés a tal informació.
Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Ajuts públics.
Parentiu. Mort. Reclamació
contra desestimació parcial. Derivació. Informació existent. Dades personals protegides.
Confidencialitat en disposicions testamentàries.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 20 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 175/2022, presentada contra
l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), en relació amb la sol·licitud d'accés a la
informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant demana el
procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 26 de desembre de 2022 la persona reclamant sol·licita a l'ATC, de la seva difunta
mare, la informació següent: totes les declaracions de l'Impost sobre la Renda de les
Persones Físiques (IRPF) que hagués presentat, amb indicació de diverses qüestions
relacionades amb les mateixes; indicació de si tenia deutes amb l'ATC i algun tipus d'ajuda
o reconeixement de discapacitat; còpia de l'expedient administratiu.
El text original, elaborat pel ponent, s’ha escrit en castellà.
3. El 25 de gener de 2022 l'ATC resol desestimar la sol·licitud anterior, perquè assenyala no
disposar de cap informació relativa a la mare de la persona reclamant, i deriva al
Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya la part de la sol·licitud
relativa a ajuts o reconeixements de graus de discapacitat, i a l'Agència Espanyola
d'Administració Tributària (AEAT) la part de la sol·licitud que demana dades de l'IRPF.
4. La Reclamació presentada el 20 de febrer de 2022 qüestiona diversos aspectes de la
resolució anterior: la falta de CSV, el fet que es qüestioni la seva condició de fill de la
morta i el fet que l'ATC no disposi de la informació sol·licitada.
5. El 25 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment
administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 25 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d'Economia i
Hisenda i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP,
li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud
d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
7. La Resolució de la GAIP 225/2022, de 17 de març, desestima la Reclamació 175/2022,
per considerar que la resolució de l'ATC de 25 de gener de 2022 (antecedent 3) és
ajustada a dret. En conseqüència, l'objecte de la present Reclamació, plantejada contra el
Departament d'Economia i Hisenda, té únicament per objecte la part de la sol·licitud que
demana si la mare de la persona reclamant tenia algun tipus d'ajuda o reconeixement de
discapacitat i còpia de l'expedient administratiu corresponent, i que ha estat derivada a
l'esmentat Departament per l'ATC.
8. El 21 de març de 2021 la GAIP rep l'informe del Departament d'Economia i Hisenda de la
Generalitat, que es remet a les respostes donades per l'ATC a la persona reclamant,
concretament a la resposta de 25 de gener de 2022, que informa de la derivació a l'AEAT
de la part de la sol·licitud que demana informació sobre IRPF, perquè l'ATC no disposa
d'ella, a causa de la seva falta de competències aquesta matèria, i a la resposta de 7 de
febrer de 2022, que informa la persona reclamant dels ajuts i grau de discapacitat que
pogués tenir reconegut la seva mare: “A continuació, li donem resposta sobre els ajuts
públics i/o grau de discapacitat que pogués tenir la Sra. xxxx. Una vegada traslladat als
diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Drets Socials
indica que la Sra. xxxx no tenia reconegut el grau de discapacitat, però sí que tenia
reconeguda la situació de dependència des de l'any 2012 fins a la seva defunció en data
11/12/2014, amb dret a la prestació econòmica per a cuidador no professional i servei de
centre de dia (expedient DP/2012/026253). Per poder accedir a aquest expedient,
custodiat pel Departament de Drets Socials, seria necessària l'aportació d'un certificat
d'últimes voluntats o testament per comprovar que no existeix limitació en l'accés de dades
de caràcter personal”. Per la resta, l'informe es remet a l'aportat per l'ATC en el marc de la
Reclamació 175/2022, entenent que en aquella reclamació la Generalitat de Catalunya va
donar a la persona reclamant la resposta jurídicament procedent a la seva sol·licitud.
9. El 23 de març de 2022 la GAIP envia l'informe anterior a la persona reclamant i sol·licita a
l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l'informe previst per l'article 42.8
LTAIPBG, comunicant així mateix a les parts l'ampliació del termini per resoldre la
Reclamació que comporta aquest fet.
10. El 7 d'abril de 2022 la GAIP rep l'informe de l'APDCAT, que conclou: la persona reclamant
pot obtenir informació i copia sobre les quantitats percebudes per la seva mare morta amb
motiu del reconeixement de la prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar i suport
a les persones cuidadores no professionals, excepte que consta l'oposició expressa de la
difunta a l'accés del seu fill a la seva informació personal. Aquesta conclusió es fonamenta
en què si bé la legislació de protecció de dades estableix el criteri general segons el qual
les persones mortes no tenen dades protegides per la legislació de protecció de dades
personals (article 2.2.b de la Llei orgànica de protecció de dades personals, LOPD),
l'article 3 LOPD estipula que, com a excepció, les persones familiars d'una que ha mort no
podran accedir a les seves dades personals si així la persona morta ho ha previst
expressament en les seves últimes voluntats.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Valoració de la resposta donada pel Departament d'Economia i Hisenda
Els antecedents posen de manifest que el Departament d'Economia i Hisenda ha facilitat a la
persona reclamant la informació de la que disposa l'Administració de la Generalitat sobre ajuts i
grau de discapacitat reconegut a la seva mare, si bé amb un grau de detall genèric, per
precaució davant de l'eventualitat que puguin existir disposicions de la difunta que restringeixin
als seus familiars la informació sobre la quantia de l'ajuda rebuda i el seu accés a l'expedient.
En vista del contingut de l'informe de l'APDCAT (antecedent 10), cal considerar que tals
precaucions estan justificades, de manera que per poder accedir a la informació sol·licitada
sobre el reconeixement d'ajuda o discapacitat i d'accés a l'expedient corresponent, la persona
reclamant ha de presentar davant del Departament competent de la Generalitat (el de Drets
Socials) el testament o el certificat d'últimes voluntats de la seva difunta mare, a fi de poder
constatar que no existeix cap impediment perquè pugui tenir accés a tal informació.
En vista dels antecedents i de les anteriors consideracions, cal concloure que el Departament
d'Economia i Hisenda ha resolt la part de sol·licitud de la persona reclamant que l'afecta de
conformitat amb l'ordenament jurídic, motiu pel qual és procedent desestimar la Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la
Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 13 d'abril de 2022, decideix per unanimitat desestimar la Reclamació 191/2022 perquè la
resolució del Departament d'Economia i Hisenda impugnada és ajustada a dret i disposar la
publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.