Un sindicato solicitó al Ayuntamiento de L'Hospitalet de Llobregat datos sobre acciones formativas, costes y criterios de selección. El Ayuntamiento alegó que la vía adecuada era la negociación sindical y dificultades técnicas. La GAIP estima la reclamación, considerando que el derecho de acceso es compatible con la representación sindical y que la información es de interés público.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de representante sindical no excluye el ejercicio del derecho de acceso a la información pública, ya que la ley no establece requisitos de motivación o interés.
2
Los criterios de selección para cursos financiados con recursos públicos son especialmente relevantes para el control de la Administración y los principios de igualdad, mérito y capacidad.
3
El acceso a los nombres de los asistentes no vulnera la privacidad, pues la ley obliga a publicar las listas de procesos de formación y promoción en los portales de transparencia.
4
La falta de software adecuado o la necesidad de extraer datos de expedientes individuales no constituye un motivo válido para denegar el acceso si la información preexiste en documentos físicos o digitales.
Texto completo
Resolució 256/2018, de 21 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 191/2018
Administració reclamada: Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat
Informació reclamada: Dades diverses sobre les accions formatives de l’Ajuntament.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: La Reclamació es presenta en nom d’una secció sindical a l’Ajuntament, representada per la
mateixa persona que, com a delegat sindical, forma part de la Junta de Personal Funcionari. En
ambdues condicions, li és reconeguda la representació del personal (article 39.1 39 del Reial decret
legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de
l’empleat públic TRLEBEP), i el dret a rebre informació sobre la política de personal (article 40.1
TRLEBEP), entre la qual, la formació, considerant l’argument de la seva incidència en la promoció
professional, així com la vigilància i compliment de la normativa vigent. Aquesta especial legitimació
de la part reclamant per accedir a informació que afecta les polítiques de personal del centre on en té
la representació no pot limitar o excloure, ans al contrari, la facultat d’emprar la via del dret d’accés a
la informació pública per obtenir-la, si considera que pot satisfer millor el seu interès. Per tant, sens
perjudici de la informació que s’obtingui en les meses de negociació i preservant, en tot cas, la finalitat
i funció d’aquests àmbits de relació entre els representants del personal i l’Administració per plantejar,
negociar i acordar mesures, no es pot objectar a la tramitació de la sol·licitud d’informació, ni
d’aquesta Reclamació, la condició de sindicat de la part reclamant, considerant que si l’article 18
LTAIPBG no estableix cap requisit, ni motivació, ni interès per l’exercici del dret d’accés, difícilment es
pot invocar, en contrari, que determinada condició, interès o motivació l’hagi d’excloure. Els criteris
seguits per a la selecció de les persones que han de fer els cursos és informació especialment
rellevant en termes de transparència i control de l’activitat de l’Administració, ja que, certament,
formar amb recursos públics a part del seu personal suposa capacitar-los i donar-los una posició
avantatjosa per a la seva carrera professional i les expectatives de promoció i, per tant, és d’interès
públic i rau fins de les funcions del delegat de personal comprovar que es fa d’acord amb la normativa
vigent i, significativament als principis d’igualtat, mèrit i capacitat que han de regir les polítiques de
personal públic. Per tant, cal estimar l’accés també a aquesta part de la informació. L’article 9.1.g
LTAIPBG disposa que les administracions han de publicar als seus portals de transparència les llistes
que eventualment es creïn per a accedir als processos de formació i promoció; p er tant, l’Ajuntament
estaria obligat a fer públiques al portal de transparència la relació de persones inscrites per a la
participació en els diversos cursos de formació proposats i, en conseqüència, no hi hauria un dany
directe en la seva privacitat de resultes de l’accés que ara es reclama. Ja sigui en bases de dades
informatitzades o en documentació en format paper, cal considerar que l’Ajuntament disposa de
documents on constin les persones que han assistit a la formació: llista d’inscrits, o d’assistents, o de
destinataris de certificats relatius a l’assistència o aprofitament dels cursos, si s’han expedit; en la
mesura en què existeixi, la part sindical pot accedir a la documentació que ofereixi infirmació de les
persones assistents als cursos, sense que s’exigeixi de l’Ajuntament que, si no ho pot obtenir de
forma senzilla, segmenti els assistents per àrees. Considerant, tanmateix, que l’Administració no va
donar trasllat a les terceres persones assistents als cursos que resultarien afectades per l’accés, el
sindicat haurà de limitar l’ús i la difusió que en faci a l’exercici intern de les seves funcions de
representació del personal i de control de la legalitat de l’actuació municipal, guardant el deure de sigil
que li imposa l’article 41.2 TRLEBEP.
Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Delegat de personal. Personal. Formació. Límits. Dades
personals. Trasllat. Deure de sigil. Mediació.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego
Persona mediadora: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 25 de maig de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 191/2018, presentada pel sindicat IAC-
CATAC contra l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat , en relació amb la informació indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 de novembre de 2015 el sindicat reclamant sol·licita a l’Ajuntament de L’Hospitalet de
Llobregat la informació següent: “relació d’activitats formatives dels anys 2014 i 2015 (que no
siguin AFEDAP), en què s’especifiqui per àrees el nom dels companys i companyes i el cost
corresponent, així com els criteris per a la selecció de les persones que fan o faran aquestes
activitats. En format digital, si és possible”.
El 4 d’octubre de 2016 el sindicat reclamant demana la mateixa informació per als anys 2013 a
2016.
El 18 de juliol de 2017 el sindicat reclamant demana la mateixa informació per als anys 2015,
2016 i 2017.
El 24 d’octubre de 2017 el sindicat reclamant presenta una instància general a l’Ajuntament on
justifica l’interès en aquesta informació considerant que, al seu parer, en diversos programes de
formació oberts al personal municipal no hi ha criteris transparents de selecció i hi ha sospites de
discriminació, essent l’accés a aquests programes un factor important per a la promoció personal
i professional.
3. La Reclamació presentada el 25 de maig de 2018 argumenta que com a “delegades sindicals
hem de tenir dret a la informació sol·licitada en les instàncies que adjuntem i recollides en
l’apartat f del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, de l’Estatut bàsic dels empleats
públics (EBEP), per tal d’incentivar a la participació, la millora de la qualitat de la informació i de
la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat que ens
pertoca com a delegades sindicals”.
4. El 29 de maig de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de L’Hospitalet de
Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
5. El 26 de juny de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament. Argumenta que, considerant que es
tractava d’accés a informació per part de la representació sindical, considera que la via addient
és la dels òrgans de representació de les persones treballadores i fa constar que el servei de
recursos humans hauria sotmès a la Taula negociadora del proper conveni col·lectiu una
proposta sobre aquest tema; també assenyala que l’Ajuntament hauria proporcionat a la secció
sindical reclamant informació sobre persones inscrites a una activitat formativa determinada i
argumenta que un dels punts de la seva sol·licitud pròpiament no demana informació pública.
6. El 27 de juny de 2018 la GAIP trasllada l’informe municipal a la secció sindical reclamant i
convoca la primera sessió de mediació.
7. El 20 de juliol de 2018 es celebra la primera sessió de mediació la qual finalitza sense que les
parts arribin a cap acord. Les valoracions i conclusions realitzades per la persona mediadora en
relació amb la sessió de mediació són les següents: “Després de fer referència a les regles
generals que han de presidir el procediment de mediació, i de justificar breument la competència
de la GAIP per tramitar una reclamació presentada per una secció sindical de l’Ajuntament, que
havia estat qüestionada per la documentació aportada per ell, com a mediador he convidat a la
part reclamant a plantejar les seves pretensions i a l’Ajuntament a manifestar la seva
disponibilitat per atendre- les.
En les seves primeres intervencions ambdues parts han expressat diverses consideracions més
relacionades amb el debat sobre drets laborals i relacions entre l’Ajuntament i els sindicats, que
amb la determinació i accés a la informació sol·licitada. Així, els representants del sindicat
reclamant han insistit en la importància que té la participació en activitats formatives per a la
promoció professional i laboral del personal municipal i en la manca de criteris i procediments
clars que garanteixin la concurrència en condicions d’igualtat a aquestes activitats i els
representants de l’Ajuntament han refusat les acusacions de discriminació per aquest motiu i han
argumentat i explicat els projectes en curs per acordar amb les organitzacions sindicals els plans
de formació adequats.
En dues ocasions he reiterat, sense èxit, que la competència de la GAIP es limita al dret d’accés
a la informació pública, entesa aquesta com la informació preexistent en poder de l’Ajuntament,
de manera que la sessió de mediació s’hauria de limitar a aquest objecte, i les consideracions de
les parts referides al punt anterior se’n aparten ostensiblement.
La representació de l’Ajuntament ha comentat que si qui hagués sol·licitat la informació objecte
d’aquesta mediació fos una persona aliena a l’Ajuntament, s’hauria inadmès la sol·licitud, perquè
no és materialment possible, en les actuals circumstàncies, facilitar la informació sol·licitada, ja
que l’Ajuntament no disposa del programari informàtic adequat (consta que l’ha contractat, però
afirma que difícilment podrà servir-se’n per obtenir les dades demanades pel reclamant abans
del 2019), i caldria extreure aquesta informació de cada expedient personal de tots i cada un dels
empleats i les empleades municipals. A aquest argument el sindicat reclamant hi oposa el de
considerar que la informació es podria facilitar amb les llistes de persones assistents a cada
activitat formativa, possibilitat que l’Ajuntament considera que no existeix.
Atès l’anterior, més el fet que les parts reiteren intervencions cada cop més abrandades que
desborden l’àmbit propi del dret d’accés a la informació pública, malgrat els advertiments que els
he fet tal com reflecteix el punt 4, he tallat les intervencions i suspès el procés de mediació,
indicant que al meu entendre l’acord entre les parts és del tot inviable, valoració que no ha estat
contestada per cap de les parts”.
8. El 31 de juliol de 2018 atès que no va ser possible arribar a un acord en el procediment de
mediació i als efectes de resoldre sobre el fons ponderant entre el dret d’accés a la informació
pública i els límits que hi puguin concórrer, la GAIP demana al sindicat reclamant una concreció
de l’objecte de la Reclamació, en aquest termes : “L’escrit de reclamació, com a informació
reclamada, feu costar “dades relatives a les accions formatives de l’Ajuntament de l’Hospitalet,
amb especificació del pressupost previst, final i criteris avaluats en l’assignació de les accions
formatives”. A la sol·licitud d’informació, aquesta informació es demanava tot especificant “ per
àrees, el nom de les companyes”. Cal que concreteu si la identificació de les persones que han
assistit a les formacions és manté com a objecte de la reclamació, i si és així, que motiveu la
necessitat d’accedir a aquestes dades personals i ho justifiqueu considerant la finalitat de la
sol·licitud. Ens caldria saber quin tipus de formació és la que és objecte de reclamació (no
inclosa en AFEDAP) i a quin personal va adreçada: és formació bàsica de l’entorn laboral,
formació especialitzada, postgraus...?”
Alhora que demana a l’Ajuntament que facilitin la informació següent en concreció de la vostra
petició: “A la sessió de mediació vau fer esment a la dificultat material d’elaborar la informació
que es reclama. Caldria que concretéssiu aquesta dificultat, detallant les tasques necessàries per
obtenir-la a partir de la informació que teniu ja elaborada, i que quantifiquéssiu el temps i
personal que requeriria aquesta elaboració. Considerant que vau manifestar que informació
similar relativa a la formació ja es lliura als sindicats, us demanem que ens concreteu quin es el
contingut de la informació i la periodicitat amb què es lliura, i específicament si s’inclou la relació
nominal, DNI o altra dada personal identificativa del personal que ha fet la formació. Ens caldria
saber quin tipus de formació és la que és objecte de reclamació (no inclosa en AFEDAP) i a quin
personal va adreçada: és formació bàsica de l’entorn laboral, formació especialitzada,
postgraus...?”
9. L’1 d’agost de 2018 la part reclamant en resposta a la petició de concreció exposen el següent:
“Mantenim la necessitat d’accedir a les dades personals ja que considerem que hi ha
discriminació a causa del desconeixement, falta d’informació, participació d’una manera activa en
la elaboració del Pla de Formació i que aquesta situació afecta a la promoció futura, de cada
treballadora, ja que la formació te una valoració en els sistemes selectius dins l’Administració.
Per tant considerem que com a delegats sindicals hem de tenir dret a la informació i recollida en
l’apartat f del RD 5/2015 de 30 d’octubre (EBEP), per tal d’incentivar a la participació, la millora
de la qualitat de la informació i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i
de la responsabilitat que ens pertoca com a delegats sindicals. L’objecte de la reclamació,
segons la memòria del 2017 que s’adjunta, són totes les línies menys la de l’AFEDAP i es la
formació especialitzada de l’entorn laboral (línea2), altra formació executada en cursos, jornades
o seminaris relacionada amb els àmbits específics de cadascuna de les Àrees de gestió ( línia 3),
formació estratègica, de caràcter transversal, de millora del coneixement i bona praxis adreçada
als grups A1 i A2 (línia 4, donada en part), curs d’extensió Universitària d’aprofundiment en el
coneixement de la gestió a l’Administració Pública, adreçat a les categories C1( lín ia 5), formació
de caràcter transversal o específic, dissenyada a mida per donar resposta a necessitats
detectades i a noves propostes organitzatives ( línia 6) i projectes singulars ( línia 10)”.
10. El 3 d’agost de 2018 la GAIP demana l’informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
(APDCAT) a l’empara de l’article 40.8 LTAIPBG, considerant que la informació reclamada conté
dades personals, i tot seguit comunica a les parts que amplia el termini per resoldre, d’acord amb
l’article 33.7 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública
(RGAIP), aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol.
11. El 6 de setembre de 2018 té entrada a la GAIP l’informe de l’APDCAT sobre l’adequació a la
normativa de protecció de dades de l’accés que es reclama. L’informe conclou que: “La
normativa de protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés per part d’un delegat
sindical i membre de la Junta de personal funcionari a la informació relativa a les línies
formatives sol·licitades, especificant el pressupost previst i final i els criteris avaluats en
l’assignació dels cursos, així com el detall, per àrees, del nom de les persones que han fet o
faran els cursos”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP.
L’Administració reclamada rau dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (art. 3 LTAIPBG) i de conformitat
amb l’article 72 LTAIPBG, la GAIP és competent per atendre les reclamacions que es dirigeixin contra
ella en matèria d’accés a informació pública.
La Reclamació reuneix els requisits exigits per l’LTAIPBG i l’RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Manca d’acord assolit en el procediment de mediació
El sindicat reclamant va sol·licitar que se seguís en la tramitació de la Reclamació el procediment de
mediació previst per l’article 42 LTAIPBG, però un cop celebrada la sessió de mediació, s’ha constatat
la impossibilitat de finalitzar-lo amb acord de les parts.
D’acord amb això, de conformitat amb el que disposen els articles 42.6 LTAIPBG i 42.2 RGAIP, així
com I'apartat 15.d del Manual de mediació de la GAIP, en no assolir-se acord en procediment de
mediació és procedent continuar la tramitació de la reclamació per procediment ordinari fins a la
Resolució de la Comissió sobre el fons de la qüestió.
3. Sobre l’objecte de la Reclamació i la legitimació de la part reclamant
La Reclamació es presenta en nom d’una secció sindical a l’Ajuntament, representada per la mateixa
persona que, com a delegat sindical, forma part de la Junta de Personal Funcionari . En ambdues
condicions, li és reconeguda la representació del personal (article 39.1 39 del Reial decret legislatiu
5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Est atut bàsic de l’empleat públic
TRLEBEP), i el dret a rebre informació sobre la política de personal (article 40.1 TRLEBEP) , entre la
qual, la formació, considerant l’argument de la seva incidència en la promoció professional, així com
la vigilància i compliment de la normativa vigent.
Aquesta especial legitimació de la part reclamant per accedir a informació que afecta les polítiques de
personal del centre on en té la representació no pot limitar o excloure, ans al contrari, la facultat
d’emprar la via del dret d’accés a la informació pública per obtenir-la, si considera que pot satisfer
millor el seu interès. Per tant, sens perjudici de la informació que s’obtingui en les meses de
negociació i preservant, en tot cas, la finalitat i funció d’aquests àmbits de relació entre els
representants del personal i l’Administració per plantejar, negociar i acordar mesures, no es pot
objectar a la tramitació de la sol·licitud d’informació, ni d’aquesta Reclamació, la condició de sindicat
de la part reclamant , considerant que si l’article 18 LTAIPBG no estableix cap requisit, ni motivació, ni
interès per l’exercici del dret d’accés, difícilment es pot invocar, en contrari, que determinada condició,
interès o motivació l’hagi d’excloure.
L’objecte de la Reclamació és conèixer la relació d’activitats formatives, el pressupost previst i el final,
els criteris seguits per a la selecció i l’assignació dels cursos, així com i el nom de les persones que hi
ha assistit. L’accés a la identificació de les persones assistents als cursos, considerant que són dades
de caràcter personal, serà avaluada en el FJ següent.
La part reclamant fonamenta l’interès en obtenir la informació en que, al seu parer, es produeix una
discriminació del personal com a conseqüència de la manca d’informació o coneixement dels
programes de formació existents per part de les persones treballadores, contrària als principis
d’igualtat, mèrit i publicitat que ha de regir en els processos de formació. S’afegeix que aquesta
situació afecta a la promoció futura d’aquestes persones, atès que la formació té la seva valoració en
els processos selectius dins l’Administració. No hi ha dubte de l’interès en què la informació sobre
l’oferta de formació sigui prou difosa entre el personal per tal de garantir que les persones que hi
tinguin interès hi puguin optar; en aquest sentit, cal recordar que l’article 14 del TRLEBEP reconeix el
dret dels funcionaris a la formació contínua i a l’actualització permanent dels seus coneixements i
capacitats professionals, preferentment en horari laboral, i l’article 16 d’aquest mateix text, reconeix
als funcionaris el dret a la carrera professional, entesa com “el conjunt ordenat d’oportunitats d’ascens
i expectatives de progrés professional d’acord amb els principis d’igualtat mèrit i capacitat.” D’acord
amb això, sense jutjar l’actual sistema de difusió de l’oferta formativa, no hi ha cap motiu per
desestimar l’accés del delegat de personal i de la secció sindical representada a la Junta de personal
a la relació d’activitats formatives per tal que, si ho considera addient, en faci una difusió posterior.
Quant a les dades relatives al pressupost públic invertit en aquesta formació, és informació
evidentment d’interès públic, i més encara tenint en compte la condició de la part reclamant, que pot
avaluar a la llum d’aquestes dades si l’Administració assigna recursos suficients a promoure la
formació del seu personal.
Finalment, els criteris seguits per a la selecció de les persones que han de fer els cursos és
informació especialment rellevant en termes de transparència i control de l’activitat de l’Administració,
ja que, certament, formar amb recursos públics a part del seu personal suposa capacitar-los i donar-
los una posició avantatjosa per a la seva carrera professional i les expectatives de promoció, i per tant
és d’interès públic i rau fins de les funcions del delegat de personal comprovar que es fa d’acord amb
la normativa vigent i,
significativament als principis d’igualtat, mèrit i capacitat que han de regir les
polítiques de personal públic. Per tant, cal estimar l’accés també a aquesta part de la informació.
4. Sobre el dret d’accés a les persones assistents a les activitats formatives i la protecció de dades
personals
La identificació de les persones que han assistit a les activitats formatives comporta la cessió de
dades personals no especialment protegides, i per tant, correspon ponderar-ne l’accés d’acord amb
l’article 24 LTAIPBG.
En la ponderació es té en compte, en primer lloc, que es tracta de dades merament identificatives del
personal (sotmeses al règim general d’accés de l’article 24.1) però que es posen en relació amb una
determinada activitat formativa, la qual cosa afegeix informació i ofereix un perfil que ultrapassa el
caràcter merament identificatiu i, per tant, caldrà ponderar-ho d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG. Es
té, igualment en compte, que no hi ha d’haver un dany derivat de l’accés a aquesta informació,
considerant que l’article 9.1.g LTAIPBG disposa que les administracions han de publicar als seus
portals de transparència les llistes que eventualment es creïn per a accedir als processos de formació
i promoció. Per tant, l’Ajuntament estaria obligat a fer públiques al portal de transparència la relació de
persones inscrites per a la participació en els diversos cursos de formació proposats i, en
conseqüència, no hi hauria un dany directe en la seva privacitat de resultes de l’accés que ara es
reclama.
L’APDCAT, en l’informe emès sobre l’adequació de l’accés ala normativa de protecció de dades, hi
coincideix en afirmar que “és la mateixa llei [LTAIPBG, article 9.1.g] la que fa prevaldre l’interès públic
en l’accés a la identitat de les persones que participen en els esmentats processos de formació front
el seu dret a la privacitat. En aquest sentit, les expectatives de privacitat que puguin tenir els
treballadors respecte a la seva participació en els programes de formació venen condicionades per la
publicitat de la seva identitat a afectes de transparència. Tenint en compte aquestes previsions, si
qualsevol ciutadà podria accedir a aquesta informació, amb més motiu hauria de poder se lliurada a
un membre de la Junta de personal i delegat sindical. “ D’acord amb aquesta fonamentació, i
recordant la conveniència de fer trasllat que possibiliti als afectats formular al·legacions que permetin
conèixer si hi ha circumstàncies especials que els afectin, l’APDCAT conclou que “la normativa de
protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés per part d’un delegat sindical i membre
de la Junta de personal funcionari a la informació relativa a les línies formatives sol·licitades,
especificant el pressupost previst i final i els criteris avaluats en l’assignació dels cursos, així com el
detall, per àrees, del nom de les persones que han fet o faran els cursos”.
Però, l’Ajuntament no objecta contra l’accés reclamat la limitació derivada de la protecció de dades
personals (i, de fet, segons l’informe emès a la GAIP ja hauria facilitat la relació de persones que
haurien participat en una de les línies formatives, corresponent al Màster de Gestió Pública
Avançada) sinó que expressa dificultats pràctiques per donar la informació, considerant el període
temporal ampli que abasta i el fet que no la té informatitzada. Aquesta dificultat podria ser
considerada si fos necessari aplicar manualment un tractament de la inf ormació per oferir-la: per
anonimitzar-la, o per oferir-la per àrees. Tanmateix, ja sigui en bases de dades informatitzades o en
documentació en format paper, cal considerar que l’Ajuntament disposa de documents on constin les
persones que han assistit a la formació: llista d’inscrits, o d’assistents, o de destinataris de certificats
relatius a l’assistència o aprofitament dels cursos, si s’han expedit. Per tant, en la mesura en què
existeixi, la part sindical pot accedir a la documentació que ofereixi informació de les persones
assistents als cursos, sense que s’exigeixi de l’Ajuntament que, si no ho pot obtenir de forma senzilla,
segmenti els assistents per àrees.
Ara bé, considerant que l’Administració no va donar trasllat a aquestes terceres persones assistents
als cursos que resultarien afectades per l’accés en la mesura per tal que poguessin formular
al·legacions, el sindicat ha de limitar l’ús i la difusió que en faci a l’exercici intern de les seves funcions
de representació del personal i de control de la legalitat de l’actuació municipal, guardant el deure de
sigil que li imposa l’article 41.2 TRLEBEP.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21
de setembre de 2018, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 191/2018 i requerir a l’Ajuntament de l’Hospitalet a que li lliuri la
informació següent:
a. Relació d’activitats formatives dels anys 2014 i 2015 (que no siguin AFEDAP).
b. Cost de la formació.
c. Criteris per a la selecció de les persones que han fet aquestes activitats.
d. Nom de les persones que hi ha assistit. Per al cas que l’Ajuntament li consti aquesta
informació segregada per àrees , la facilitarà així, i si no, ho farà constar.
2. Requerir a l’Ajuntament de L’Hospitalet a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a que en el mateix termini informi a la GAIP
de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les
actuacions dutes a terme per al seu compliment.
3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos, i recordar-li el
deure de sigil en relació amb les dades personals a les què tindrà accés.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 191/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 21 de setembre de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.