Pérdida de objeto 03/05/2019 · 32 días en resolverse

Solicitud de estado de tramitación y actuaciones del expediente de planeamiento urbanístico PAU3 y resultado por pérdida de objeto

Se solicitó al Ayuntamiento de Alpicat el estado de tramitación y actuaciones del expediente de planeamiento urbanístico PAU3. El ciudadano alegó falta de respuesta. La GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información solicitada durante el procedimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP considera que la información sobre actuaciones en la tramitación de un procedimiento puede ser considerada información pública si no requiere una tarea compleja de elaboración.
2 Se determina que el derecho de acceso a la información pública es distinto al derecho de las personas interesadas a conocer el estado de tramitación de expedientes según la legislación de procedimiento administrativo.
3 La resolución se basa en que la administración reclamada efectivamente facilitó la información sobre el estado de tramitación y los trámites realizados del PAU3.
4 La GAIP concluye que, al haberse entregado la información, se produce una pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.

Texto completo

Resolució 258/2019, de 3 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 190/2019 Administració reclamada: Ajuntament d’Alpicat Informació reclamada: Actuacions d’un expedient de planejament urbanístic. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: El que demana la persona reclamant en les seves sol·licituds de les que deriva aquesta Reclamació és conèixer l’estat de tramitació d’un procediment i les actuacions que s’hi ha fet. Certament, la legislació de procediment administratiu empara aquest dret de les persones interessades a rebre informació sobre l’estat de tramitació dels expedients respectius, però entès en aquests termes aquest dret no té empara en el dret d’accés a la informació pública. La GAIP admet a tràmit la Reclamació, en benefici del dret d’accés, i entenent que la informació sobre actuacions fetes per l’Ajuntament en la tramitació d’un procediment també pot ser considerada informació pública, especialment si no requereix una tasca complexa d’elaboració, cosa que en aquest cas no s’ha al·legat per part dels serveis municipals. La persona reclamant reitera la petició d’informació reclamada i no rebuda, però sense concretar-la, quan de la informació facilitada per l’Ajuntament tot sembla apuntar que li ha facilitat més informació que l’estrictament garantida pel dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Urbanisme. Procediment administratiu. Estat de tramitació. Reclamació contra silenci. Informació pública. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’1 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 190/2019, presentada contra l’Ajuntament d’Alpicat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de febrer de 2017 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament d’Alpicat: “estat actual de la tramitació de tot l’expedient que conforma el PAU3 (Projecte de Reparcel·lació i Projecte d’Urbanització)”. L’11 de gener de 2018 la persona reclamant demana a l’Ajuntament d’Alpicat: “informació sobre els tràmits realitzats en el PAU3, en relació al Projecte de Reparcel·lació”. 3. La Reclamació presentada l’1 d’abril de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a cap de les dues sol·licituds. 4. El 9 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alpicat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 15 d’abril de 2019 la GAIP rep la informació municipal indicada a l’antecedent anterior, que acredita la notificació a la persona reclamant d’informació sol·licitada. Entre el text de l’informe emès per a la GAIP i la documentació lliurada a la persona reclamant, sembla que s’informa efectivament sobre l’estat actual de tramitació del PAU3 i sobre els tràmits fets. 6. El 23 d’abril de 2019 la GAIP trasllada la informació anterior a la persona reclamant, tot indicant-li que si en el termini de tres dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud d’informació. 7. El 26 i el 29 d’abril de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP alguns comentaris sobre la informació municipal indicada a l’antecedent 5, tot palesant la seva discrepància amb algunes afirmacions de l’Ajuntament. Reitera “la petició d’informació reclamada i no rebuda”, si bé no especifica quina és la informació reclamada per aquesta Reclamació i no rebuda. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Cal començar assenyalant que el que demana la sol·licitud d’informació no és el que se sol entendre habitualment com a informació pública, als efectes del dret d’accés a la informació. Efectivament, per informació pública, atesos els termes en què defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG reproduït a l’antecedent anterior, se sol entendre que es tracta de la informació que està en poder de l’Administració i que no ha de ser elaborada per atendre la sol·licitud. En definitiva, documents o altres expressions de coneixement en poder de l’Administració. En canvi, el que demana la persona reclamant en les seves sol·licituds de les que deriva aquesta Reclamació és conèixer l’estat de tramitació d’un procediment i les actuacions que s’hi ha fet. Certament, la legislació de procediment administratiu empara aquest dret de les persones interessades a rebre informació sobre l’estat de tramitació dels expedients respectius. La GAIP admet a tràmit la Reclamació, en benefici del dret d’accés, i entenent que la informació sobre actuacions fetes per l’Ajuntament en la tramitació d’un procediment també pot ser considerada informació pública, especialment si no requereix una tasca complexa d’elaboració, cosa que en aquest cas no s’ha al·legat per part dels serveis municipals. El cas és que, tal com posen de manifest els antecedents, l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant informació sol·licitada sobre l’estat de tramitació i sobre els tràmits realitzats, tot en relació amb el PAU3, en el marc d’aquest procediment. La persona reclamant reitera la petició d’informació reclamada i no rebuda, però sense concretar-la, quan de la informació facilitada per l’Ajuntament tot sembla apuntar que li ha facilitat més informació que l’estrictament garantida pel dret d’accés a la informació pública. Des de la perspectiva d’aquest dret, és procedent finalitzar la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, ja que tot indica que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada sobre estat actual de la tramitació i actuacions fetes en relació amb el PAU3. Una altra cosa és que des del punt de vista dels seus drets en relació amb l’exercici de les competències urbanístiques de l’Ajuntament, la persona reclamant es pugui considerar tractada de forma deficient per part dels serveis municipals. Però la GAIP no es pot pronunciar sobre aquesta qüestió, perquè no té competències en aquesta matèria. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 190/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.