Dos trabajadoras sociales solicitaron al Consell Comarcal de l'Alt Urgell documentos sobre la gestión del servicio de atención domiciliaria. Ante la falta de respuesta, la GAIP estima la reclamación porque la administración no dictó resolución motivada de inadmisibilidad en plazo y los documentos solicitados ya existían al ser parte de un expediente publicado oficialmente.
Puntos clave de la argumentación
1
La inadmisibilidad por información en curso de elaboración requiere una resolución motivada notificada dentro del plazo legal de un mes
2
La declaración de inadmisibilidad formulada por el Consell Comarcal en su informe a la GAIP es extemporánea y carece de validez jurídica
3
Los documentos solicitados (memoria justificativa e informe de intervención) deben integrar el expediente de creación o modificación del servicio según la Ley 7/1985 y el ROAS
4
Al haberse publicado el expediente en el Boletín Oficial el 18 de enero, se concluye que la documentación ya estaba elaborada y existía al momento de la solicitud
5
La información es pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG y no concurren límites legales que justifiquen la denegación del acceso
Texto completo
Resolució 289/2022, de 7 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 189/2022
Administració reclamada: Consell Comarcal de l’Alt Urgell
Informació reclamada: Diverses dades sobre el servei d’atenció domiciliària.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: Tampoc consta que el Consell Comarcal hagi dictat una resolució motivada
d’inadmissió de la sol·licitud, tal com requereixen per a aquest tipus d’inadmissions tant l’article
18 LTAIPBGE, com el 29 LTAIPBG, i menys encara que aquesta resolució hagi estat dictada
dins del termini establert legalment per resoldre les sol·licituds d’informació pública (un mes,
segons l’article 33 LTAIPBG), tal com requereix l’article 64.1 del Decret 8/2021, de
transparència i accés a la informació pública (DTDAIP): “L'apreciació d'una causa d'inadmissió
d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en
aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de
la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret, d'acord amb el
que disposen l'article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 53 i 65 a 67
d'aquest decret”. És més: quan es presenta aquesta Reclamació, el 24 de febrer de 2022, la
persona reclamant invoca la manca de resposta comarcal de resposta a la sol·licitud
presentada el 13 de gener anterior, afirmació que no ha estat desacreditada per l’informe del
Consell comarcal, de manera que s’ha d’entendre que la seva declaració d’inadmissió és, com
a mínim, extemporània i, en conseqüència, de validesa més que dubtosa. Finalment, la causa
d’inadmissió invocada tampoc concorre al cas perquè allò demanat per la persona reclamant
no són documents, ni informació en curs d’elaboració, sinó documents que, si existeixen, en
bona lògica haurien d’estar perfectament elaborats abans de treure a informació pública el
canvi de gestió del servei. Efectivament, l’objecte de la sol·licitud és “la memòria justificativa de
la sostenibilitat i l’eficiència en la prestació del servei, i l’informe de la intervenció local que ha
valorat la sostenibilitat financera de la proposta, així com qualsevol altre document que
demostri que l’encomana de gestió a l’empresa SUMAR, millorarà la gestió del recurs del SAD,
tant en termes econòmics i de sostenibilitat, com de qualitat, i que serà la més eficient en
termes de rendibilitat econòmica”. Aquesta documentació és la requerida per l’article 85 de la
Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, que segons l’article 159 del Reglament
d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995 (ROAS) ha de formar
part de l’expedient de creació (i, per tant, també de modificació) del servei, que ha de ser
sotmès a informació pública (article 160 ROAS). Per tant, si, com afirma l’informe municipal, el
18 de gener de 2022 l’expedient del servei ja va ser publicat pel Butlletí Oficial, amb tota
seguretat cinc dies abans (el 13 de gener), quan es va presentar la sol·licitud d’informació
pública de la qual deriva la Reclamació, els documents que l’integraven ja existien, i són
precisament aquests documents, o part d’ells (i no l’acord plenari de creació i regulació del
servei que s’aprovi al final del procés), allò que demana la persona reclamant.
Paraules clau: Consells comarcals. Persones interessades. Serveis públics. Serveis socials.
Atenció domiciliari. Modificació de la forma de gestió. Reclamació contra silenci. Informació
pública. Exposició pública. Causes d’inadmissibilitat. Inadmissió extemporània. Informació en
curs de publicació. Documents en procés d’elaboració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 24 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 189/2022, presentada en
representació de dues treballadores socials contra el Consell Comarcal de l’Alt Urgell
(CCAU), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de gener de 2022 les dues treballadores familiars del servei d’atenció domiciliària del
Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell (CAPAU) registren una instància genèrica
en el CCAU en què sol·liciten: la memòria justificativa de la sostenibilitat i l’eficiència en la
prestació del servei, i l’informe de la intervenció local que ha valorat la sostenibilitat
financera de la proposta, així com qualsevol altre document que demostri que l’encomana
de gestió a l’empresa SUMAR, millorarà la gestió del recurs del SAD, tant en termes
econòmics i de sostenibilitat, com de qualitat, i que serà la més eficient en termes de
rendibilitat econòmica.
3. La Reclamació presentada el 24 de febrer de 2022 indica que l’Administració no ha
contestat la sol·licitud, que té per objecte: 1) La memòria justificativa de la sostenibilitat i
eficiència en la prestació del SAD 2) L’Informe de la intervenció local que ha valorat la
sostenibilitat financera de la proposta 3) Altres documents que demostrin que l’encomana
de gestió a l’empresa SUMAR, millorarà la gestió del recurs del SAD, tant en termes
econòmics i de sostenibilitat, com de qualitat, i que serà la més eficient en termes de
rendibilitat econòmica.
4. El 2 de març de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant que esmeni la
Reclamació, als efectes següents: “cal que aporteu el justificant de presentació de la
sol·licitud d’accés a la informació pública davant de l’Ajuntament de Ripoll. Així mateix,
també us demanem que acrediteu la representació per poder actuar en nom de la persona
que també signa la sol·licitud d’accés a la informació pública i per al cas que vulgueu que
es tingui en compte la condició del Sindicat de Cuidadoras Profesionales Municipales
caldria que acrediteu que podeu actuar en nom d’aquest”.
5. El 2 de març de 2022 la persona reclamant acredita la presentació de la sol·licitud i la
representació de les treballadores socials afectades.
6. El 7 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al CCAU i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 7 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
8. El 29 de març de 2022 la GAIP rep el següent informe del Consell comarcal: “La sol·licitud
d’informació es va presentar abans del tràmit legal d’informació pública del mateix i, tant
en dit moment com en aquest moment, l’expedient es troba pendent d’informe
d’al·legacions, que no s’han rebut desprès de la obertura del termini d’informació pública,
tant al Butlletí Oficial de la Província de Lleida – 18 de gener de 2022 – com al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya – 25 de gener de 2022 -; per tant l’expedient es troba incurs
dins de l’apartat a) del paràgraf 1º de l’article 18 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, per
la qual cosa i davant de què, dins del termini d’informació pública, que va esser perllongat
durant trenta dies hàbils posteriors al 25 de gener de 2022, no consten al·legacions ni
consultes de l’expedient per part de la persona sol·licitant, ni tampoc s’ha adoptat l’acord
d’aprovació definitiva de la memòria, és procedent la inadmissió a tràmit per aquell
prevista”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre l’admissibilitat de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la
Reclamació
L’informe aportat a aquest procediment pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell afirma que és
procedent la inadmissió de la sol·licitud sobre la base de l’article 18.1.a de la Llei estatal
19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), segons el
qual “s’han d’inadmetre a tràmit, mitjançant resolució motivada, les sol·licituds: a) Que es
refereixin a informació que estigui en curs d’elaboració o de publicació general”. La legislació
reguladora de l’exercici del dret d’accés a la informació pública davant les Administracions de
Catalunya –que és el cas del Consell comarcal de l’Alt Urgell- ve constituïda essencialment per
la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), el
precepte de la qual que és equivalent al que ha invocat l’informe del Consell comarcal és
l’article 29.1.c, que estableix el següent: “ Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la
informació pública en els supòsits següents: (...) c) Si la informació que demanen és en fase
d’elaboració i s’ha de fer pública, d’acord amb les obligacions de transparència del títol II, dins
el termini de tres mesos”.
No concorre en aquest cas la causa d’inadmissió invocada, per diversos motius.
Per començar, i admetent que la resolució sobre el canvi de gestió del servei s’ha de fer
pública, d’acord amb les obligacions de transparència del títol II LTAIPBG (concretament, de
l’article 10.1.f: “els actes administratius, les declaracions responsables i les comunicacions
prèvies que puguin tenir incidència sobre el domini públic o la gestió dels serveis públics”), el
Consell comarcal no acredita que aquesta publicació s’hagi de dur a terme en el termini de tres
mesos, ni, molt menys, que hagi d’incloure els documents sol·licitats per les persones
reclamants.
En segon lloc, tampoc consta que el Consell comarcal hagi dictat una resolució motivada
d’inadmissió de la sol·licitud, tal com requereixen per a aquest tipus d’inadmissions tant l’article
18 LTAIPBGE, com el 29 LTAIPBG, i menys encara que aquesta resolució hagi estat dictada
dins del termini establert legalment per resoldre les sol·licituds d’informació pública (un mes,
segons l’article 33 LTAIPBG), tal com requereix l’article 64.1 del Decret 8/2021, de
transparència i accés a la informació pública (DTDAIP): “L'apreciació d'una causa d'inadmissió
d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en
aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de
la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret, d'acord amb el
que disposen l'article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 53 i 65 a 67
d'aquest decret”. És més: quan es presenta aquesta Reclamació, el 24 de febrer de 2022, la
persona reclamant invoca la manca comarcal de resposta a la sol·licitud presentada el 13 de
gener anterior, afirmació que no ha estat desacreditada per l’informe del Consell Comarcal, de
manera que s’ha d’entendre que la seva declaració d’inadmissió és, com a mínim,
extemporània i, en conseqüència, de validesa més que dubtosa.
Finalment, la causa d’inadmissió invocada tampoc concorre al cas perquè allò demanat per la
persona reclamant no són documents, ni informació, en curs d’elaboració, sinó documents que,
si existeixen, en bona lògica haurien d’estar perfectament elaborats abans de treure a
informació pública el canvi de gestió del servei. Efectivament, l’objecte de la sol·licitud és “la
memòria justificativa de la sostenibilitat i l’eficiència en la prestació del servei, i l’informe de la
intervenció local que ha valorat la sostenibilitat financera de la proposta, així com qualsevol
altre document que demostri que l’encomana de gestió a l’empresa SUMAR, millorarà la gestió
del recurs del SAD, tant en termes econòmics i de sostenibilitat, com de qualitat, i que serà la
més eficient en termes de rendibilitat econòmica”. Aquesta documentació és la requerida per
l’article 85 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, que segons l’article 159
del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995 (ROAS)
ha de formar part de l’expedient de creació (i, per tant, també de modificació) del servei, que ha
de ser sotmès a informació pública (article 160 ROAS). Per tant, si, com afirma l’informe
municipal, el 18 de gener de 2022 l’expedient del servei ja va ser publicat pel Butlletí Oficial,
amb tota seguretat cinc dies abans (el 13 de gener), quan es va presentar la sol·licitud
d’informació pública de la qual deriva la Reclamació, els documents que l’integraven ja existien,
i són precisament aquests documents, o part d’ells (i no l’acord plenari de creació i regulació
del servei que s’aprovi al final del procés), allò que demana la persona reclamant.
Les anteriors consideracions posen de manifest que no concorre la causa d’inadmissibilitat de
les sol·licituds d’informació pública invocada pel Consell comarcal, motiu pel qual és procedent
l’admissió de la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació.
3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
Com s’acaba d’argumentar al fonament jurídic anterior, la informació sol·licitada forma part d’un
expedient de modificació d’un servei públic, motiu pel qual ha de ser qualificada com a
informació pública, atesa la definició feta d’aquest concepte per l’article 2.b LTAIPBG, ja que
amb tota seguretat ha de trobar-se en poder de l’Administració. En conseqüència, i en aplicació
dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin
límits que puguin determinar-ne la denegació.
El Consell Comarcal no ha invocat la concurrència de límits legals a la informació sol·licitada, i
no és plausible que n’hi concorri cap, ja que es tracta d’informació relativa a la modificació d’un
servei públic, que ha de formar part d’un expedient que ha estat objecte d’exposició pública, tal
com s’ha posat de manifest al fonament jurídic anterior. Per tant, cal concloure que la persona
reclamant té dret a la informació sol·licitada.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comuni car a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 7 d’abril de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 189/2022 i declarar l’admissibilitat de la sol·licitud d’informació
pública de la qual deriva.
2. Declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent: la memòria justificativa
de la sostenibilitat i l’eficiència en la prestació del servei, i l’informe de la intervenció local
que ha valorat la sostenibilitat financera de la proposta, així com qualsevol altre document
que demostri que l’encomana de gestió a l’empresa SUMAR, millorarà la gestió del recurs
del SAD, tant en termes econòmics i de sostenibilitat, com de qualitat, i que serà la més
eficient en termes de rendibilitat econòmica.
3. Anul·lar la resolució que, si s’escau, hagi dictat el Consell Comarcal de l’Alt Urgell en
relació amb la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació, en tot allò que s’oposi als
apartats anteriors.
4. Requerir al Consell Comarcal de l’Alt Urgell perquè lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de deu dies. En cas que la
informació indicada, o part d’ella, no estigui en poder del Consell Comarcal, cal que així ho
posi de manifest a la persona reclamant.
5. Requerir al Consell Comarcal de l’Alt Urgell a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir-la.
6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 189/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.