Solicitud de información sobre actuaciones administrativas al Colegio Oficial de Psicología de Catalunya y finalización por pérdida de objeto

Resolució 450/2021, de 20 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 189/2021 Administració reclamada: Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Informació reclamada: Actuacions que ha comportat una sol·licitud entrada per registre el dia 10 de febrer de 2020. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: De l’informe aportat pel Col·legi, així com de les explicacions realitzades pel seu representant en la sessió de mediació celebrada, en resulta clarament informat que no ha existit cap actuació del Col·legi arran de l’escrit de 10 de febrer de 2020, que és el què és objecte de la reclamació. L’objecció que mereix aquesta inactivitat del Col·legi a la persona reclamant no qüestiona el fet que la informació que demanava s’ha aportat, i sens perjudici que pugui fer valer els seus drets com a associat en altres procediments i davant d’altres instàncies, el cert és que aquesta Comissió no és competent per revisar la decisió del Col·legi de no actuar davant la petició de girar-li de nou el rebut, ni per qüestionar el seu criteri en donar de baixa a la persona reclamant, ni cap altra pretensió o discrepància fora de l’accés a la informació, que ja s’ha produït. Cal, igualment, recordar que el dret d’accés a la informació es satisfà adequadament deixant constància de què no existeix la informació sol·licitada, si escau, sense que sigui exigible que aquesta inexistència es modifiqui per satisfer-lo, de manera que havent reiterat el Col·legi que no existeix cap actuació arran del seu escrit, cal considerar adequadament satisfeta la sol·licitud d’informació objecte de la reclamació. Per tant, considerant que la informació aportada en el marc d’aquest procediment suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què en porta causa, i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, és procedent finalitzar la Reclamació per aquesta causa, sense cap altre pronunciament. Paraules clau: Col·legi professional. Persona interessada. Quota col·legial. Reclamació contra silenci. Mediació sense acord. Objecte del procediment. Informació inexistent. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Mediador: Josep Mir Bagó Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 26 de febrer de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 189/2021, presentada contra el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (en endavant, COPC), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de desembre de 2020 la persona reclamant demana al COPC: “En la comunicació del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC, en endavant) del dia 30 de setembre de 2019, em feu avinent l’obligació de satisfer les quotes col·legials. El dia 10 de febrer de 2020, i atès que no he rebut cap notificació de la iniciació del procediment de la baixa col·legial i tampoc no he rebut l’ordre de pagament del càrrec de la quota col·legial del primer semestre de 2020, entro una instància al COPC amb el número de registre 086, per a sol·licitar-vos que emeteu l’ordre de pagament del càrrec de la quota col·legial del primer semestre de 2020. A hores d’ara encara no he rebut l’ordre de pagament i, per aquest motiu, us sol·licito que m’informeu sobre les actuacions que ha comportat la meva sol·licitud entrada per registre el proppassat dia 10 de febrer”. El 20 de desembre de 2020 el COPC fa acusament de rebuda de la sol·licitud. 3. El 26 de febrer de 2021 la persona reclamant presenta una reclamació davant la GAIP contra el COPC i indica que la sol·licitud presentada el 10 de febrer de 2020 no hauria estat resposta. 4. El 4 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació al COPC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Col·legi al procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 26 de març de 2021 la GAIP rep l’informe del COPC, que posa de manifest el següent: “En el present cas no s’ha negat cap accés a informació. Si que es cert que s’ha produït un retard en la contestació originat per descoordinació en el circuit administratiu. No existeix cap límit a la informació que demana al reclamant. El reclamant demanava se li donés resposta a la petició que va fer de que, davant la reclamació de quotes impagades, se li tornés a girar els rebuts impagats. A aquesta petició no se li va donar resposta, fins el passat dia 3 de març de 2021, en que se li va enviar un email explicatiu de la seva situació, i es que, precisament per aquest impagament de quotes i abans de que l’interessat fes la seva petició, i seguin el procés administratiu i legal establert, se li va donar de baixa per resolució expressa. Tot contestant al recurs de reposició que va formular l’interessat. En aquest email de contesta adjuntava aquesta resolució notificada al correu electrònic del reclamant. (s’adjunta còpia d’aquest correu enviat, de la resolució adjunta, i del correu en que s’adjuntava). Davant aquest últim correu el reclamant no ha dit res, i davant el correu inicial de notificació de la resolució, tampoc va dir res ni interposat recurs contenciós que podia fer. Amb aquest últim correu entenem es dona contesta a la petició formulada de girar un nou rebut, doncs aquesta petició no es podria atendre al constar ja dictada i notificada resolució de baixa col·legial per impagament”. 7. El 8 d’abril de 2021 la GAIP trasllada l’informe del COPC a la persona reclamant, tot indicant que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies finalitzarà la Reclamació per la pèrdua del seu objecte. 8. El 12 d’abril de 2021 la GAIP rep les al·legacions següents de la persona reclamant: “La meva sol·licitud inicial, entrada per registre al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya el dia 10 de febrer de 2020, se cenyeix a l’emissió de l’ordre de pagament de la quota col·legial del primer semestre de 2020. Consegüentment i atès que no rebo l’ordre de pagament de la quota col·legial del primer semestre de 2020, el dia 20 de desembre de 2020 la finestreta única del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya rep correctament la meva sol·licitud d’accés a la informació sobre les actuacions que ha comportat la meva sol·licitud entrada per registre el dia 10 de febrer de 2020. Per altra banda, convé ressaltar que no he rebut mai cap notificació de la iniciació del procediment de la baixa col·legial i que, per tant, no hi ha cap motiu que justifiqui l’omissió de l’emissió de l’ordre de pagament de la quota col·legial del primer semestre de 2020. Per tot això, manifesto que el trasllat de l’informe del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i de l’expedient 189/2021 no dóna resposta a la reclamació número 189/2021 atès que no inclou la informació sobre les actuacions que ha comportat la meva sol·licitud entrada per registre al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya el dia 10 de febrer de 2020, excepte en el cas hipotètic que el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya hagi fet cas omís de la sol·licitud d’emissió de l’ordre de pagament de la quota col·legial del primer semestre de 2020 i hagi obviat discrecionalment la meva obligació de satisfer aquesta quota col·legial. Per últim, us faig avinent que he rebut el missatge de correu electrònic que m’ha enviat l’Assessor Jurídic del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya el dia 3 de març de 2021; que aquest no dóna resposta a la sol·licitud entrada per registre al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya el dia 10 de febrer de 2020, i tampoc no dóna resposta a la sol·licitud d’accés a la informació sobre les actuacions que ha comportat la meva sol·licitud entrada per registre el dia 10 de febrer de 2020; i que així li he fet saber a l’Assessor Jurídic del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya”. 9. Després de consultar les parts, la GAIP fixa la celebració d’una sessió de mediació el dia 23 d’abril de 2021, que finalitza sense acord. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca d’acord en el procediment de mediació La persona reclamant va optar perquè se seguís en la tramitació de la reclamació el procediment de mediació previst a l’article 42.2 LATIPBG i els articles 36 a 41 RGAIP. Celebrada la mediació sota la direcció d’un vocal de la GAIP, les parts no van assolir un acord, de manera que de conformitat amb el que disposa l’article 42.6 LTAIPBG i I'Apartat 15.d del Manual de mediació de la GAIP, és procedent continuar la tramitació de la reclamació fins a la Resolució de la Comissió sobre el fons de la qüestió. 3. Sobre l’objecte de la reclamació i la seva pèrdua sobrevinguda durant el procediment L’objecte de la reclamació s’ha de centrar exclusivament en la petició d’accés a la informació, sense que siguin admissibles altres pretensions sobre la condició d’associat de la persona reclamant, ni aquesta Resolució s’hagi de pronunciar sobre l’adequació de l’actuació del Col·legi en el cas, més enllà del què és, estrictament, informar a la persona reclamant de les actuacions que el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha dut a terme en relació amb la instància presentada el 10 de febrer de 2020, que demanava l’emissió d’una ordre de pagament del càrrec de la quota col·legial del primer semestre de 2020. De l’informe aportat pel Col·legi, així com de les explicacions realitzades pel seu representant en la sessió de mediació celebrada, en resulta clarament informat que no ha existit cap actuació del Col·legi arran de l’escrit de 10 de febrer de 2020, que és el què és objecte de la reclamació. L’objecció que mereix aquesta inactivitat del Col·legi a la persona reclamant no qüestiona el fet que la informació que demanava s’ha aportat, i sens perjudici que pugui fer valer els seus drets com a associat en altres procediments i davant d’altres instàncies, el cert és que aquesta Comissió no és competent per revisar la decisió del Col·legi de no actuar davant la petició de girar-li de nou el rebut, ni per qüestionar el seu criteri en donar de baixa a la persona reclamant, ni cap altra pretensió o discrepància fora de l’accés a la informació, que ja s’ha produït. Cal, igualment, recordar que el dret d’accés a la informació es satisfà adequadament deixant constància de què no existeix la informació sol·licitada, si escau, sense que sigui exigible que aquesta inexistència es modifiqui per satisfer-lo, de manera que havent reiterat el Col·legi que no existeix cap actuació arran del seu escrit, cal considerar adequadament satisfeta la sol·licitud d’informació objecte de la reclamació. Per tant, considerant que la informació aportada en el marc d’aquest procediment suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què en porta causa, i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, és procedent finalitzar la Reclamació per aquesta causa, sense cap altre pronunciament. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de maig de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 189/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.