Solicitud de información sobre la actividad declarada por un establecimiento público en su licencia de apertura y resultado por pérdida de objeto

Resolució 265/2020, de 14 de maig Número d’expedient de la reclamació: 189/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Informació sobre l’activitat declarada a l’Ajuntament de Tarragona en demanar la llicència d’obertura d’un l’establiment públic Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que la Comissió ha rebut totes les aportacions requerides per millor resoldre, i que la discrepància jurídica entre les parts que motivava la reclamació s’ha esvaït amb el lliurament de la informació, acreditada per l’Administració. Tenint en compte aquestes circumstàncies, no resulta adequat aplicar la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial Decret 463/2020 i és procedent finalitzar aquest procediment de Reclamació amb aquesta Resolució. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Llicència d’activitats. Establiments públics. Sorolls. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 13 de març de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 189/2020, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Tarragona en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de novembre de 2019 la persona reclamant va presentar un escrit a l’Ajuntament de Tarragona en el què exposava les molèsties que li ocasionava un establiment públic en emetre música amb forta percussió i a un volum molt alt, proper a casa seva, cosa que ja hauria denunciat anteriorment, demanava actuacions correctives i, en allò que interessa a aquest procediment, sol·licita aquesta informació: si l’establiment havia informat a l’Ajuntament que desenvoluparia aquesta activitat quan va demanar la llicència d’obertura de l’establiment. El 9 de gener de 2020, novament, s’adreça a l’Ajuntament per reiterar la sol·licitud del 18 de novembre, invoca l’article 35 LTAIPBG i exposa que, davant la manca de resolució per part de l’Ajuntament la sol·licitud, l’entén estimada per silenci administratiu positiu i en conseqüència demana que siguin ateses les seves peticions en un termini de 30 dies. 3. L’escrit de reclamació indica que no ha rebut resposta de l’Ajuntament de Tarragona. 4. El 20 de març de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre aquesta on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, i indiqui si escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 5. El 21 de març de 2020 la Comissió comunica l’admissió provisional a tràmit d’aquesta Reclamació a la persona reclamant i li demana que empleni i aporti el formulari de reclamació de la GAIP, a l’hora que li informa que només podrà ser objecte d’aquest procediment de reclamació la petició d’informació que es conté en el seu escrit, sense que ho puguin ser la resta de peticions d’actuació adreçades l’Ajuntament. 6. El 27 d’abril de 2020 l’Ajuntament de Tarragona fa arribar l’informe sol·licitat a la Comissió, en el qual hi fa constar que l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) va actuar com a registre de l’escrit de la persona reclamant i que l’havia derivat al Departament de Llicències d’Activitats, atès que li va donar la consideració de queixa relacionada amb una activitat comercial i de sol·licitud d’informació. També precisa que atenent l’escrit, l’Ajuntament havia realitzat una inspecció pels serveis de la Guàrdia Urbana, i un informe dels serveis tècnics municipals amb resultat desfavorable pel que fa a l’activitat comunicada, que havia donat lloc a un requeriment al denunciat per tal que esmenés les deficiències, donat que l’activitat disposa d’un equip de música i altaveus i que desenvolupa una activitat amb ambient musical a la sala polivalent que no es contemplava a la comunicació. I que la cap del Departament de Llicències d’Activitat havia informat que aquesta actuació havia estat notificada tant al denunciant (la persona reclamant) com al denunciat. 7. El 28 d’abril de 2020 la Comissió trasllada a la persona reclamant l’informe assenyalat a l’antecedent anterior. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per la legislació de transparència, com l’Ajuntament de Tarragona (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’afectació del procediment pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19. La disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, disposa la suspensió dels terminis dels procediments administratius, tret que s’apreciïn causes d’interès general o perjudicis greus en els drets de les persones interessades en procediment que justifiquin la seva continuïtat. Aquesta suspensió dels terminis administratius no eximeix a la GAIP de continuar impulsant el procediment de reclamació, tal i com l’obliga l’art. 71 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i atès que la GAIP està dotada de mitjans electrònics que li permeten continuar amb la seva funció amb ple respecte de les mesures de confinament i sense perjudicar la finalitat de la declaració de l’estat d’alarma. En conseqüència, la GAIP continua la tramitació i, si s’escau, resolució o mediació de les reclamacions d’acord amb el seu procediment, en atenció a l’interès general en garantir l’empara legal efectiva atorgada per l’article 39 LTAIPBG a totes les persones que s’han vist prèviament perjudicades en el seu dret a accedir a la informació pública i en la mesura que s’hi aportin les dades necessàries per poder decidir amb ple coneixement de causa. En aquest cas, atès que l’Administració s’ha pronunciat en aquest procediment i que res oposa al dret d’accés objecte de reclamació, no resulta adequat aplicar la suspensió prevista per la disposició addicional 3a. del Reial Decret 463/2020 i és procedent finalitzar aquest procediment de Reclamació amb aquesta Resolució. 3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha acreditat haver respost a la persona reclamada indicant que l’activitat denunciada no li havia estat comunicada, i que fora ja de l’àmbit d’aquest procediment, l’ha informada també d’actuacions que havia fet per corregir la situació. La pròpia GAIP li ha traslladat de nou aquesta informació durant aquest procediment, de manera que cal entendre que s’ha produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació, la qual cosa comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar el procediment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de maig de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 189/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del què disposa la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19.