Acceso a actuaciones municipales derivadas de denuncias urbanísticas y resultado estimatorio

Resolució 188/2018, de 19 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 189/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Vilallonga del Camp Informació reclamada: Actuacions municipals fetes arrel d’una denúncia urbanística. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’incompliment del deure de l’Administració d’informar les reclamacions a la GAIP, establert per l’article 33 RGAIP, no pot ser en detriment del dret d’accés a la informació pública, que s’està veient perjudicat a causa de la mera inactivitat de l’Ajuntament reclamat. Per tant, la GAIP considera que pot resoldre amb els elements que es troben en el seu poder, malgrat la manca dels informes i altres documents que hauria d’haver aportat l’Ajuntament, sens perjudici que els efectes d’aquesta Resolució puguin ser matisats en la fase d’execució, si s’acredita l’existència de límits legals que calgui aplicar. Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Sancions. Reclamació contra silenci. Silenci administratiu. Deure col·laboració. Manca d’informe de l’Administració. Límits. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de maig de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 189/2018, presentada contra l’Ajuntament de Vilallonga del Camp, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 de desembre de 2017 la persona reclamant exposa que a les dates 4 i 21 d’abril de 2017 hauria denunciat davant l’Ajuntament, juntament amb una altra persona, respectivament dues i una presumptes il·legalitats urbanístiques, tot sol·licitant la incoació dels corresponents expedients de disciplina urbanística, petició que hauria estat reiterada el 10 de juliol de 2017. I sol·licita còpia íntegre de les actuacions dutes a terme per l’Ajuntament amb motiu de les denúncies assenyalades. 3. El 28 de març de 2018 la persona reclamant s’adreça de nou a l’Ajuntament de Vilallonga del Camp, exposa la sol·licitud d’informació anterior, tot indicant que malgrat els tres mesos transcorreguts des d’aleshores encara no hauria obtingut resposta, de manera que s’hauria de considerar estimada per silenci administratiu positiu (article 35.1 LTAIPBG) i en conseqüència demana que li sigui lliurada efectivament, d’acord amb el previst per l’article 35.3 de la mateixa Llei. També demana l’exigència de responsabilitats prevista pel Títol VII LTAIPBG, pel cas que la informació sol·licitada no li sigui lliurada. 4. A la Reclamació presentada el 24 de maig de 2018 s’indica que la persona reclamant no ha obtingut cap resposta municipal a les seves sol·licituds i reitera la informació a la que vol tenir accés. 5. El 29 de maig de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilallonga del Camp i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 17 de juliol de 2018, havent transcorregut a bastament aquest termini, i malgrat gestions reiterades de la GAIP reclamant aquesta documentació, encara no li ha estat lliurada. Fonaments jurídics 1. L’Ajuntament incompleix el seu deure de col·laboració amb aquesta Reclamació L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment l’informe i altra documentació que li ha ser demanada per la GAIP el 29 de maig de 2018 (fa més d’un mes i mig). Aquest fet suposa un incompliment del deure establert per a les administracions reclamades per l’article 33 RGAIP, l’apartat 4 del qual preveu que “la Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Tot i que la recepció per la GAIP de l’informe municipal i altra documentació aportada per l’Ajuntament al procediment de Reclamació no constitueix un requisit legal per resoldre, pot ser molt convenient per fer-ho amb ple coneixement de causa, especialment si poden concórrer a la informació sol·licitada límits legals que puguin dur a restringir o a denegar l’accés sol·licitat. Ara bé, també cal tenir en compte que l’incompliment d’aquest deure per l’Ajuntament no pot ser en detriment del dret d’accés a la informació pública, que s’està veient perjudicat a causa de la mera inactivitat de l’Ajuntament reclamat. Per tant, la GAIP considera que pot resoldre amb els elements que es troben en el seu poder, malgrat la manca dels informes i altres documents que tindria que haver aportat l’Ajuntament, sens perjudici que els efectes d’aquesta Resolució puguin ser matisats en la fase d’execució, si s’acredita l’existència de límits legals que calgui aplicar. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (còpia de les actuacions municipals fetes arrel d’unes determinades denúncies urbanístiques) és informació pública, que sens dubte ha de ser en mans de l'Ajuntament que, si ha fet actuacions determinades arrel de les denúncies de la persona reclamant, en tindrà rastre documental i, si no n’ha fet, tindrà aquest coneixement i així podrà indicar-ho a la persona reclamant. Per tant, en la mida que constitueix informació pública, ha de ser facilitada a la persona reclamant en aplicació del dret reconegut per l’article 18 LTAIPBG. A més, el fet que l’Ajuntament no hagi donat resposta a la sol·licitud d’informació dins del termini d’un mes establert per l’article 33 LTAIPBG, comporta en principi la seva estimació presumpta per silenci administratiu positiu, segons estableix l’article 35 de la mateixa Llei. Tanmateix, cal tenir en compte que si l’Ajuntament fa determinades actuacions arrel de les denúncies assenyalades a la sol·licitud d’informació, es podria afectar el límit al dret d’accés a la informació pública establert per l’article 23 LTAIPBG, segons el qual no es pot divulgar informació pública que contingui dades relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives. Així, si a resultes de les denúncies de la persona reclamant indicades a la sol·licitud de l’antecedent 2, l’Ajuntament ha obert un expedient sancionador (pròpiament un expedient sancionador, no un de restabliment de la legalitat urbanística, que no tindria naturalesa sancionadora) a alguna persona física (concretament a una persona física, ja que les persones jurídiques no tenen dades personals i no estan protegides pel límit legal de l’article 23 LTAIPBG), llavors l’Ajuntament no podria divulgar la informació que vinculés una determinada persona física (identificada o identificable sense necessitat d’un esforç desproporcionat) amb la comissió d’infraccions administratives. Fora d’aquesta circumstància, no sembla que res justifiqui que l’Ajuntament no faciliti la informació sol·licitada a la persona reclamant. En conseqüència, procedeix declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sens perjudici de la cautela assenyalada al paràgraf anterior que, en cas de produir-se, l’Ajuntament haurà de justificar a la GAIP en la fase d’execució d’aquesta Resolució. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de juliol de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 189/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia íntegra de les actuacions dutes a terme per l’Ajuntament amb motiu de les denúncies assenyalades a l’antecedent 2, sens perjudici de les cauteles indicades al Fonament Jurídic 2, pel cas que aquesta informació contingui dades personals relatives a la comissió d’infraccions. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilallonga del Camp que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 189/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 19 de juliol de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.