Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Vilanova del Vallès un informe sobre la calidad del aire. Tras presentar una reclamación ante la GAIP por la falta de entrega, el solicitante desistió del procedimiento al haber recibido finalmente la información. La GAIP acuerda la finalización del expediente por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
Se admite la vía de reclamación ante la GAIP para electos locales basándose en el derecho a la información del artículo 164 del TRLMRLC, considerándose una garantía jurídica adicional que no perjudica la vía contenciosa administrativa.
3
El régimen material aplicable a los electos locales se rige primordialmente por el artículo 164 del TRLMRLC, implicando límites de acceso más reducidos y un deber de confidencialidad.
4
Los límites al derecho de acceso a la información pública deben interpretarse restrictivamente, no son automáticos y requieren una motivación basada en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
5
Conforme al artículo 94 de la Ley 39/2015, el procedimiento concluye cuando el interesado desiste de su solicitud, siempre que no existan terceros perjudicados.
Texto completo
Resolució 268/2021, de 12 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 188/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès
Informació reclamada: Còpia d’un informe sobre la qualitat de l’aire.
Sentit de la resolució: Finalització per desistiment
Resum: La persona reclamant ha manifestat expressament a aquesta Comissió la seva voluntat de
desistir d’aquesta Reclamació, en haver obtingut ja la informació que n’era el seu objecte, i en
conseqüència, la GAIP declara la finalització del procediment, considerant que no consta l’existència de
terceres persones amb interessos que puguin resultar perjudicades per aquest desistiment.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Informes. Medi ambient. Qualitat de l’aire. Reclamació contra
manca de lliurament. Lliurament extemporani. Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 26 de febrer de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 188/2021, presentada per un regidor municipal
contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG)
i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 28 de gener de 2021 el regidor reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Vilanova del
Vallès mitjançant la qual demana una còpia de l’informe de la qualitat de l’aire realitzat per l’empresa
Arquitectura sostenible. En resposta a aquesta sol·licitud, el 2 de febrer de 2021 des de l’Ajuntament
s’indica al regidor que els tècnics municipals estarien treballant sobre l’informe demanat i se l’informa
que quan es disposi del document definitiu se li traslladarà. El 8 de febrer de 2021 el regidor
reclamant registra una nova instància a l’Ajuntament reiterant la sol·licitud del 28 de gener de 2021.
3. La reclamació presentada el 26 de febrer de 2021 assenyala que l’Ajuntament no ha lliurat la
informació sol·licitada.
4. El 2 de març de 2021 la Comissió comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la
persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona
reclamant.
5. El 5 de març de 2021 el regidor reclamant comunica a la Comissió que l’Ajuntament de Vilanova del
Vallès ja li hauria lliurat la informació demanada, satisfent la seva sol·licitud d’informació, i demana
que s’arxivi la present reclamació.
6. En la mateixa data, l’Ajuntament reclamat informa a la GAIP del lliurament de la informació a la
persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe
local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat
regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a
un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir
de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament
reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació
reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim
local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de
resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP,
aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és
anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la
GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés
a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les
garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó
han de poder ser accessibles als electes locals que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en
el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la
legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació
regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la
Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE),
com a la disposició 1a.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la
Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim
material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC,
cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així
com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden
accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests
efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents
requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius
que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que
en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són
d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què
els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte
i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2.
Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i
es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Finalització per desistiment
L’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions
públiques, preveu que les persones interessades poden desistir de les seves sol·licituds i renunciar als
seus drets i que, en aquests supòsits, l’Administració ha de declarar conclòs el procediment, llevat que hi
concorrin terceres persones afectades.
La persona reclamant ha manifestat expressament a aquesta Comissió la seva voluntat de desistir
d’aquesta Reclamació, en haver obtingut ja la informació que n’era el seu objecte, i en conseqüència, la
GAIP declara la finalització del procediment, considerant que no consta l’existència de terceres persones
amb interessos que puguin resultar perjudicades per aquest desistiment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de
març de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 188/2021 per desistiment i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.