Se solicitó al Ayuntamiento de Berga el acceso a expedientes de procesos de selección de personal. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación. La GAIP finaliza el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento estimó la solicitud y accedió a entregar la documentación tras la intervención del organismo.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre resoluciones expresas, presuntas o el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales deben interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho de acceso y no pueden ampliarse por analogía.
4
La estimación extemporánea de la solicitud por parte de la Administración conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
5
Cualquier impedimento posterior en la entrega material de la información estimada se considerará un incumplimiento de la resolución con sus correspondientes efectos jurídicos.
Texto completo
Resolució 273/2023, de 17 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 187/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Berga
Informació reclamada: Procediment de selecció.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el
fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de
les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la
informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de
l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la
persona reclamant de la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de
l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la
Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntaments. Expedients. Processos de selecció. Personal. Reclamació contra silenci.
Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 17 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 187/2023, presentada contra l’Ajuntament
de Berga, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de gener de 2023 la persona reclamant presenta la següent instància a l’Ajuntament de
Berga: “Sol·licito accés als expedients següents: 1- Expedient del procediment de selecció per a
la cobertura de la plaça d'arquitecte laboral actualment ocupada. 2- Expedient de la provisió del
lloc de treball Arquitecte - cap de planificació fitxa STUB-01”.
3. La Reclamació presentada el 17 de febrer de 2023 indica que a l’Ajuntament no hauria respost a
la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior.
4. El 23 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Berga i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 8 de març de 2023 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Berga adjunt amb el Decret
d’Alcaldia on s’estima la documentació sol·licitada per la persona reclamant.
7. El 9 de març de 2023 la persona reclamant trasllada a la GAIP el Decret d’Alcaldia de
l’Ajuntament de Berga on s’estima la documentació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud objecte de
reclamació sense cap restricció. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua sobrevinguda d’objecte, ja que
s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és
procedent finalitzar la Reclamació.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual
el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de
les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la
informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de
l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la
persona reclamant de la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de
l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la
Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17
de març de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 187/2023 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.