Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Vilanova del Vallès las agendas de la Alcaldesa y los tres primeros tenientes, incluyendo personas reunidas y motivos. El Ayuntamiento facilitó la información de forma limitada. La GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando a entregar las agendas con motivos y personas, siempre que se anonimicen los datos de particulares.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP admite la reclamación basándose en que los electos locales poseen un derecho reforzado a la información según el artículo 164 TRLMRLC y la jurisprudencia del Tribunal Supremo.
2
Se establece que el derecho de acceso se limita a la información preexistente en el momento de la solicitud, inadmitiendo los datos posteriores al 9 de febrero de 2022.
3
Es procedente el acceso a la identidad de autoridades públicas, personal municipal y representantes de grupos de interés, pero deben anonimizarse las personas físicas que actúen a título particular.
4
El derecho de acceso ampara la información tal como consta en la agenda, pero no obliga a la Administración a redactar descripciones o resúmenes de reuniones que no existan documentalmente.
5
Se rechaza el argumento municipal de que el motivo de la reunión podría revelar la identidad del particular en municipios pequeños, considerando que la anonimización es suficiente para proteger la privacidad.
Texto completo
Resolució 303/2022, de 13 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 187/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès
Informació reclamada: Agenda de l’Alcaldessa i dels tres primers tinents d’alcalde.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: No és la primera vegada que la persona reclamant demana aquesta mateixa informació a
l’Ajuntament de Vilanova del Vallès; mitjançant la Reclamació 456/2019 demanava l’agenda dels
darrers tres mesos de l’Alcaldessa, i la Resolució 566/2019, després d’analitzar els límits concurrents,
va concloure que “és procedent declarar el dret de la persona reclamant, tot considerant que té la
condició de membre electe del mateix Ajuntament, a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent
2, llevat de les dades que poden dur a la identitat de persones físiques vinculades per la descripció
del motiu de la reunió a dades especialment protegides de l’article 9 RGPD o a dades relatives a
l’honor i a la intimitat personal o familiar de l’article 164.3.a TRLMRLC”. Amb més raó, per tant, és
procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació que sol·licita de l’agenda de
l’Alcaldessa i dels tres primers tinents d’Alcalde del darrer mes i escaig, amb indicació de les
persones amb qui s’ha reunit, sens perjudici de l’anonimització de les dades d’identitat de les
persones físiques amb qui s’han reunit a títol particular (ja que és la pròpia persona reclamant qui
demana aquesta anonimització) i amb indicació també del motiu de la reunió.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Agendes. Reclamació contra lliurament parcial. Dades
personals.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 22 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 187/2022, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 9 de febrer de 2022 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de
Vilanova del Vallès: “1.- Que em faci arribar la documentació en format digital de l’agenda de
l’Alcaldessa, del primer, segon i tercer Tinent d’Alcalde de Vilanova del Vallès del mes de gener
del 2022 fins el dia que es resolgui la present instància. 2.- Que se m’indiqui les persones amb
qui s’ha reunit i una descripció/resum del motiu de la reunió. 3.- Que del que es demana,
s’anonimitzi les dades segons la resolució de la GAIP 556/2019, i segons el fonament jurídic
número 2 de la resolució de la GAIP 251/2021 del 12 de març. 3.- Que aquesta petició no ha de
demorar la petició de la instància 2022-E-RE-033 del 11 de gener del 2022”.
3. El 21 de febrer de 2022 l’Ajuntament facilita a la persona reclamant les agendes sol·licitades, si
bé limitades a indicar els actes, sense referència a les persones amb qui s’haurien reunit els
càrrecs municipals, ni al motiu de les reunions.
4. La Reclamació presentada el 22 de febrer de 2022 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la
informació sol·licitada sobre les persones amb qui s’han reunit els càrrecs municipals
assenyalats a la sol·licitud, ni els motius de les reunions.
5. El 23 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 23 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
7. El 16 de març de 2022 la GAIP rep l’informe de la Secretaria municipal, que indica: “La
informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment és l’agenda de l’alcaldessa i dels tinents
d’alcalde dels mesos de setembre a desembre de 2021, tot indicant les persones amb qui s’ha
reunit i el motiu de la reunió. I tenint en compte el redactat de l’article 2.b descrit es tracta
d’informació pública. Tanmateix, cal tenir en compte també que el dret dels regidors no és un
dret absolut i si pot entrar en conflicte amb altres drets caldrà fer una ponderació dels diferents
drets en joc, per tal de decidir quin ha de prevaldre i en quina mesura. D’entrada, la revelació
d’informació sobre la participació en actes o reunions de l’Alcaldessa o Tinents d’alcalde que
identifiquin o permetin identificar les terceres persones assistents afectaria també l’esfera
personal d’aquests tercers i per tant, no es pot valorar la possibilitat de facilitar informació sobre
qui es va reunir amb l’Alcaldessa, sense tenir en compte el dret a la protecció de dades
d’aquestes persones. D’aquí que les reunions amb veïns es troben anonimitzades i s’indiquen en
l’apartat “assumpte” en les agendes facilitades al regidor, només com a “veí/ïna”. Així, no s’indica
en elles el resum de l’assumpte tractat atenent que al ser un municipi petit, el sol fet d’incloure
l’assumpte tractat podria ser determinant per relacionar la visita directament o indirectament amb
la persona afectada. I tampoc cal descartar que la informació podria revelar dades incloses dins
la categoria especial de dades de l’article 9 RGPD, per exemple una reunió celebrada en el marc
d’un expedient de subvencions a persones discapacitades, o referides a la comissió d’infraccions
administratives per tractar-se d’un expedient sancionador. Pel que fa a la pràctica totalitat de les
reunions agendades que no són amb particulars, el propi “assumpte” ja defineix i resumeix
l’assumpte tractat. A tall d’exemple, quan s’especifica JGL, no s’hi detalla res més ja que es
tracten tots els temes a aprovar per l’òrgan col·legiat de la Junta de Govern Local. D’aquesta
Junta es publica l’acta corresponent a la web municipal, però a més, el regidor Sr. xxxx té accés
a tota la seva informació des del moment de la convocatòria de la Junta. El mateix succeeix amb
les Comissions Informatives o els Plens. Pel que fa a les reunions del Consell de Govern, no es
detallen els temes ja que se n’hi tracten molts i diversos, tots temes a comentar entre l’equip de
Govern i referents al funcionament general de l’Ajuntament. Quan s’especifica a l’agenda “reunió
de coordinació” de diverses àrees, és això, una reunió per coordinar diferents aspectes de
cadascuna de les àrees amb els regidores i tècnics que les formen. No es poden resumir tots els
assumptes tractats i menys tenint en compte que no s’aixeca acta d’aquestes reunions i per tant
no és una documentació que l’Administració té al seu poder. Conclusió: S’entén que amb les
dades facilitades al regidor Sr. xxxx aquesta Administració compleix amb el dret d’accés a la
informació pública”.
8. El 21 de març de 2022 la GAIP trasllada l’informe anterior al regidor reclamant.
9. El 22 de març de 2022 el regidor reclamant formula les següents al·legacions: “He rebut les dues
comunicacions on es trasllada l’informe que ha elaborat el Secretari de l’Ajuntament sobre la
reclamació de les agendes, és ven cert que es demana l’agenda de l’alcaldessa i els 3 primers
Tinents d’Alcalde. El Secretari parla d’informació pública però el que demana el regidor son
dades que van més enllà de la publicitat activa que figura a la web municipal. Els documents que
ens va fer arribar l’Alcaldessa figuren les agendes amb només denominacions genèriques que es
fa difícil saber de quin ha estat el motiu de la reunió, entre altres coses perquè no l’indica (...)
Només sol·licito això, i que de ben segur que està ben documentat els motius de les reunions i
amb qui s’ha reunit d’empreses, barri rodes, correus, ICO, ICF.... Com ja he manifestat a les
meves sol·licituds, sempre demano que totes aquelles persones particulars com ara veïns o
veïnes quedin anonimitzades (segons el Fonament Jurídic nº2 de la resolució de la GAIP
566/2019 i segons el Fonament Jurídic nº2 de la resolució de la GAIP 251/2021 del 2 de març) , i
hi estic d’acord ja que no vull saber les dades personals i els motius que tenen per objecte una
qüestió personal; el que demano es que es faci una breu descripció del motiu de la reunió si
aquesta és objecte d’assumptes municipals i no d’assumptes personals. Sempre he demanat
que s’anonimitzin. És evident que quan s’agenden les Juntes de Govern Local, les Comissions
Informatives o Plens, no demano una breu descripció dels assumptes a tractar, perquè ja en som
coneixedors. Entenc que el Consell de Govern, tot i que no és cap òrgan legal degudament
establert pel ROM ja que mai s’ha creat; és evident que no els hi demano els assumptes que hi
debaten i que es poden considerar secret. Quan especifiquen reunions de coordinació, si la
normativa m’ho permet, sí que voldria que es detallés un breu resum del que es debat a la reunió
i amb qui es reuneixen. Respecte les agendes dels 3 Tinents d’Alcalde, la veritat és que si
només han tingut l’agenda que m’han traslladat no hi haig de dir gaire cosa més, perquè ells
mateixos diuen que no han mantingut cap reunió, no obstant han manifestat en sessions
plenàries que havien tingut reunions, i que en el llistat no apareixen, però això ja és un altre
assumpte que no és objecte de la reclamació. (...) Per acabar voldria afegir, tot i que no és motiu
de la reclamació, és que la pròpia Alcaldessa afegeix en el seu escrit de resposta a la GAIP que
aquest regidor ha realitzat moltíssimes instàncies en el conjunt del que portem de legislatura. És
cert, aquest regidor és el responsable de sol·licitar la informació pel grup municipal que
composem els tres regidors, i per tant soc jo el que concentra la major part de presentació
d’instàncies d’aquest grup. Sé que aquest no és l’objecte de la reclamació a la GAIP, però sí que
m’agradaria dir que potser quan es donen dades numèriques s’haurien d’analitzar. Resulta que el
total de les instàncies que fa referència l’Alcaldessa, algunes d’elles son per pur tràmit
administratiu, d’altres per registrar mocions, d’altres per comunicar a l’Alcaldessa que la
sol·licitud no ha estat satisfeta i es reclama; però mai amb la intenció de col·lapsar
l’Administració, tal i com apunta l’Alcaldessa. La majoria d’instàncies en que es sol·licita
informació es tracte d’informació ja elaborada per l’administració com també de sol·licituds
d’accés telemàtic i autònom a expedients, resultant que per una mateixa petició s’hagin registrat
fins a 4 instàncies perquè l’alcaldessa en denega l’accés telemàtic. De fet, aquest regidor i el seu
grup, per qüestions d’agenda i horaris personals, laborals i familiars; porta temps sol·licitant
l’accés autònom i telemàtic a alguns expedients i de forma temporal, que precisament això
ajudaria també a no col·lapsar l’administració, tot i que no es tracta de generar nova
documentació, sinó poder accedir-hi i veure-la”.
10. El 23 de març de 2022 la GAIP demana a l’Autoritat catalana de protecció de dades personals
(APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts l’ampliació del
termini per resoldre la Reclamació que comporta aquest fet.
11. El 7 d’abril de 2022 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “La normativa de
protecció de dades no impediria l’accés a la informació sobre reunions celebrades per
l’Alcaldessa i, en el seu cas els tinents d’alcaldia; amb altres càrrecs públics, especificant el
càrrec i els motius de la reunió. Tampoc, impediria l’accés respecte de les reunions celebrades
en el marc de les actuacions pròpies de les persones considerades com a grups d’interès als
efectes de la legislació de transparència, incloent en el cas que es tracti de persones jurídiques,
la identitat de la persona física que les representa. La informació sobre els actes o reunions
celebrades amb terceres persones físiques que actuen en nom i representació de persones
jurídiques, amb finalitats diferents de les actuacions pròpies dels grups d’interès, s’hauria de
lliurar ometent la identitat de la persona concreta que les representa. La informació sobre
reunions celebrades amb terceres persones físiques que actuen en nom propi s’hauria de facilitar
de manera anonimitzada”.
12. El 13 d’abril de 2022 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT, indicat a l’antecedent anterior, a
les dues parts del procediment.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació,
ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la
informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la
informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda,
l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe
local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat
regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva
admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de
transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP
ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal
emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164
TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense
fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent
que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que
institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de
Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties
jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han
de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat
en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la
informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició
addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la
GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós
Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març.
És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el
règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164
TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per
l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la
informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a
aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els
següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2.
Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al
dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar
en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del
dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es
mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret de l’electe reclamant a la informació sol·licitada
La persona reclamant demana, en format digital, la informació continguda a l’agenda de l’Alcaldessa i
dels tres primers Tinents d’Alcalde de Vilanova del Vallès del mes de gener de 2022 i fins al dia de
resolució de la sol·licitud, amb indicació de les persones amb qui s’han reunit i del motiu de la reunió i
amb anonimització de les dades que cal protegir segons la resolució de la GAIP 556/2019 i el
fonament jurídic número 2 de la resolució de la GAIP 251/2021 del 12 de març. A les seves
al·legacions a l’informe municipal, el regidor reclamant insisteix a demanar els motius de les reunions
anotades a les agendes de l’Alcaldessa i dels Tinents d’Alcalde (llevat de les eventuals anotacions de
caràcter personal que puguin contenir) i a indicar que no vol les dades d’identitat de les persones
físiques privades que hi puguin constar.
No és la primera vegada que la persona reclamant demana aquesta mateixa informació a
l’Ajuntament de Vilanova del Vallès; mitjançant la Reclamació 456/2019 demanava l’agenda dels
darrers tres mesos de l’Alcaldessa, i la Resolució 566/2019, després d’analitzar els límits concurrents,
va concloure que “és procedent declarar el dret de la persona reclamant, tot considerant que té la
condició de membre electe del mateix Ajuntament, a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent
2, llevat de les dades que poden dur a la identitat de persones físiques vinculades per la descripció
del motiu de la reunió a dades especialment protegides de l’article 9 RGPD o a dades relatives a
l’honor i a la intimitat personal o familiar de l’article 164.3.a TRLMRLC”. Amb més raó, per tant, és
procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació que sol·licita de l’agenda de
l’Alcaldessa i dels tres primers tinents d’Alcalde del darrer mes i escaig, amb indicació de les
persones amb qui s’ha reunit, sens perjudici de l’anonimització de les dades d’identitat de les
persones físiques amb qui s’han reunit a títol particular (ja que és la pròpia persona reclamant qui
demana aquesta anonimització) i amb indicació també del motiu de la reunió, d’acord amb les
precisions següents:
Les agendes a les quals aquesta Resolució declara el dret del regidor reclamant a accedir-hi són les
que l’Alcaldessa i els tres primers Tinents d’Alcalde tenen per a l’exercici del seu càrrec municipal,
deixant per tant al marge les anotacions que puguin tenir-hi de caràcter privat, bé sigui en el pla
personal o familiar o, en cas de compaginar el càrrec municipal amb una activitat professional, en el
pla professional.
Són també, per una altra banda, les agendes reals que utilitzen quotidianament en la seva activitat
municipal, bé siguin impreses o digitals, sempre que tinguin un rastre documental. No es limiten, per
tant, a l’agenda publicada al web municipal, que només s’ha de fer ressò de les reunions amb grups
d’interès, sinó a l’agenda que recull totes les actuacions i reunions anotades en exercici del càrrec
municipal.
El període sol·licitat és el mes de gener de 2022, més l’addicional que transcorri fins a la data de
resolució de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació. Res a objectar en
relació amb la pretensió d’obtenir les dades de les agendes del mes de gener; en quan al període
addicional sol·licitat, cal indicar que és un criteri consolidat de la GAIP, incorporat a l’article 53.2 del
Decret 8/2021, que la informació susceptible de ser objecte del dret d’accés a la informació pública ha
de ser preexistent a la sol·licitud, ja que només d’aquesta manera l’Administració disposa d’un lapse
de temps raonable per valorar la sol·licitud i els límits que poden concórrer a la informació sol·licitada;
per tant, la informació més recent que pot demanar la persona reclamant és la corresponent a la
mateixa data de la sol·licitud, de manera que el lapse temporal de la informació sol·licitada pot ser el
mes de gener i fins al 9 de febrer de 2022 i, en conseqüència s’ha d’inadmetre la Reclamació en
relació amb les dates sol·licitades posteriors a la de presentació de la sol·licitud.
Les dades identificatives i personals de les persones afectades que consten a les agendes que és
procedent facilitar a la persona reclamant, d’acord amb els termes de la sol·licitud, de les
consideracions fetes en aquest procediment per la persona reclamant, de les conclusions de l’informe
de l’APDCAT referit a l’antecedent 11 i de les de la Resolució de la GAIP 251/2021, són les següents:
les de les autoritats públiques, les de representants de grups d’interès, les de personal municipal, les
de persones jurídiques i de persones físiques que les representin i les de persones que exerceixen
funcions professionals. En canvi, caldria anonimitzar les dades d’identitat de persones físiques que hi
constin a títol particular i en representació de sí mateixes.
També és procedent facilitar a la persona reclamant la informació relativa al motiu de la reunió que
consti a les agendes sol·licitades. Amb això es vol dir que la persona reclamant té dret a conèixer el
motiu de les reunions o altres actuacions agendades, en els mateixos termes que consten a l’agenda,
i no té empara en el dret d’accés a la informació pública la seva pretensió de què se li faciliti una breu
descripció del motiu de la reunió o dels punts a tractar o tractats en determinades reunions, si aquesta
descripció s’ha de redactar expressament, ja que aquest dret únicament empara l’accés a la
informació existent en poder de l’Administració i, tractant-se d’agendes, això es limita a la informació
que hi consta efectivament. I també es vol dir que la persona reclamant té dret a tota la informació
que consti a les agendes sobre els motius de la reunions, llevat de les dades identificatives de
persones físiques que segons el paràgraf anterior és procedent protegir; no té justificació l’informe
municipal quan denega l’accés als motius de les reunions amb l’argument que, en una població no
massa gran, podria donar indicis per conèixer la identitat de la persona privada afectada, ja que
l’anonimització de la seva identitat és suficient per garantir que l’accés sol·licitat no divulga dades
personals de la persona afectada, i si amb els motius anonimitzats l’electe reclamant pot deduir de qui
es tracta la persona afectada, és perquè ja té coneixement d’antuvi de les circumstàncies d’aquesta
persona, no perquè s’hagi estimat la seva sol·licitud.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13
d’abril de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 187/2022 i declarar el dret de l’electe reclamant a obtenir, en format
digital, la informació continguda a l’agenda de l’Alcaldessa i dels tres primers Tinents d’Alcalde
de Vilanova del Vallès des de l’1 de gener fins el 9 de febrer de 2022, amb indicació de les
persones amb qui s’han reunit i del motiu de la reunió, prèvia anonimització de les dades
identificatives de les persones físiques que hi constin a títol particular, d’acord amb les
consideracions i concrecions fetes pel fonament jurídic 2.
2. Inadmetre la Reclamació 187/2022 en relació amb la informació sol·licitada corresponent a dates
posteriors a la de presentació de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la
Reclamació.
3. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès perquè lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 187/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.