Se solicitó al Ayuntamiento de Caldes d'Estrac el acceso a los expedientes de armas de la Policía Local. El reclamante alegó su condición de interesado y representante de los trabajadores para denunciar un posible trato discriminatorio. La GAIP estima parcialmente la solicitud, permitiendo conocer las fechas de las pruebas de tiro y revisiones, pero denegando los resultados para proteger la privacidad.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de representante de los trabajadores otorga un derecho reforzado a acceder a información sobre el cumplimiento de la legalidad laboral y la seguridad en el servicio.
2
El acceso a los resultados detallados de las pruebas de tiro se deniega por considerarse que permitirían elaborar un perfil profesional con efectos negativos para el agente.
3
La información relativa a revisiones médicas y psicotécnicas queda excluida del derecho de acceso al tratarse de datos de salud, salvo consentimiento expreso del afectado.
4
Se aplica un criterio de proporcionalidad para permitir el acceso únicamente a las fechas de las pruebas, evitando un daño masivo a la privacidad pero permitiendo el control de la legalidad.
5
La anonimización de los datos se considera ineficaz debido al reducido número de agentes en la plantilla, lo que facilitaría la identificación indirecta de las personas.
Texto completo
Resolució 449/2021, de 20 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 186/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Caldes d’Estrac
Informació reclamada: Expedients d’armes dels membres de la Policia Local
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: La persona reclamant presenta la reclamació invocant la seva condició de persona
interessada i de representant de les persones treballadores. La qualificació de persona
interessada, a falta de major concreció, sembla que la deriva del fet que a ella li ha estat
retirada de la seva arma per no haver passat la revisió psicotècnica, el què considera un
greuge comparatiu amb altres agents als què no se’ls ha retirat l’arma malgrat que no han fet
les pràctiques de tir, també obligatòries. Aquest interès personal en comprovar si pateix un
tracte discriminatori en relació amb l’ús de les armes es pot tenir en compte en la ponderació,
però no justifica que se li atribueixi la condició de persona interessada en els expedients als
què reclama accedir, tret del seu propi. Quant a la seva condició de representant de les
persones treballadores, li atorga un dret reforçat a accedir a la informació relacionada amb el
compliment de la legalitat en l’àmbit laboral i les decisions i actuacions preses per
l’administració en relació amb les condicions laborals i la seguretat en què presten servei els
agents de la policia local, el què justificaria saber si l’Ajuntament compleix amb la seva
obligació de proporcionar pràctiques i formació en tir als seus agents locals, i de retirar als què
no estiguin en condicions òptimes d’ús de les armes de foc, per no haver-les fet. Tanmateix,
l’APDCAT, en el seu informe emès en relació amb l’adequació de l’accés a la normativa de
protecció de dades personals, considera que s’ha de desestimar l’accés a tota la informació
que consti a l’expedient relativa a les pràctiques de tir perquè constitueix una sèrie històrica que
permet confegir un perfil personal. Pels arguments expressats anteriorment, l’APDCAT
descarta també l’accés a les revisions mèdiques i psicotècniques dels agents que constin als
expedients, de manera que conclou que: “La persona reclamant no pot accedir als expedients
d’armes dels membres de la Policia Local, en què consten, entre d’altra informació, els
resultats de les proves de capacitació que se’ls ha practicat al llarg de la seva carrera
professional per tal de poder portar armes de foc”. Aquesta Comissió comparteix aquest
posicionament de l’APDCAT en relació amb la petició d’accés als expedients personals
complets objecte de reclamació, però tanmateix considera adequat permetre un accés parcial a
informació que hi consta en relació amb la efectiva realització de proves de tir, de manera que
s’eviti el dany massiu i indiscriminat en l’esfera de la protecció de dades personals que suposa
l’accés a l’expedient complet, però alhora es permeti l’assoliment de les finalitats de l’accés,
tant de comprovació de que no pateix un tracte discriminatori amb la decisió de retirar-li l’arma,
com de control de la legalitat en l’acompliment per part de l’Ajuntament de les previsions del
Reglament d’armament de les policies locals, aprovat pel Decret 219/1996, de 12 de juny quant
a l’exigència de realització de pràctiques de tir i en conseqüència, s’estima parcialment la
reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir la informació següent de
l’Ajuntament: de cada agent identificat amb el seu TIP i en relació amb els cinc anys anteriors:
la data de les pràctiques de tir realitzades; pel que fa a les proves mèdiques i psicotècniques,
sense desvetllar-ne el contingut ni el resultat, informar per a cada agent, identificat amb el TIP,
de la data de la darrera revisió psicotècnica i mèdica realitzades, segons consti al seu
expedient personal.
Paraules clau: Ajuntament. Representant de persona treballadora. Policia. Armes. Pràctiques
de tir. Revisions mèdiques. Revisions psicotècniques. Reclamació contra desestimació. Dades
de salut. Finalitat de l’accés. Accés parcial. APDCAT.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 25 de febrer de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 186/2021, presentada per una
persona que manifesta ostentar la condició d’interessada en el procediment en relació amb
el qual es sol·licita accés a la informació contra l’Ajuntament de Caldes d’Estrac en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 12 de gener de 2021 la persona reclamant, sol·licita a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac
”1.- Que d’acord amb l’article 14 de la Constitució Espanyola de 1978, i també d’acord amb
l’establert en el Decret 219/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament
d’armament de les policies locals, la retirada de l’arma reglamentària a tots els membres
de la Policia Local de Caldes d’Estrac segons està disposat a l’article 16.b); per
deficiències formatives, i a l’article 25.1; per no realitzar com a mínim les dues pràctiques
de tir obligatòries a l’any, i en especial al caporal accidental, que segons em consta, al
menys fa dos anys que no ha realitzat les pràctiques de tir, que són obligatòries per a tots
els membres de les policies locals. 2.- Vista de l’expedient d’armes de cadascun dels
membres de la Policia Local de Caldes d’Estrac que tenen assignada arma curta de foc
pel serveis a l’efecte de comprovar les pràctiques de tir i les revisions psicotècniques
realitzades, d’acord amb l’article 53.1.a), de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment
administratiu comú de les administracions públiques.
3. El 2 de febrer de 2021 l’Ajuntament de Caldes d’Estrac desestima la sol·licitud de retirada
de les armes reglamentàries de tots els membres de la Policia Local de conformitat amb
l’informe emès pel cap accidental de la Policia Local que es transcriu a la mateixa
resolució, i denega la vista de l’expedient d’armes de la Policia Local de Caldes d’Estrac
en virtut del que disposa l’article 27.2 del Decret 219/2996, de 12 de juny, pel qual
s’aprova el Reglament d’armament de les policies locals.
4. La Reclamació presentada el 25 de febrer de 2021 especifica l’objecte de la mateixa en
l’accés als expedient d’armes dels agents de la Policia Local de Caldes d’Estrac, amb la
finalitat de comprovar les pràctiques de tir realitzades així com també els resultats d’apte o
no apte dels psicotècnics d’armes realitzats a cadascun dels agents. A la Reclamació s’hi
indica que la persona reclamant tindria dret a la informació sol·licitada en qualitat
d’interessada en l’expedient, i també com a Delegada del Personal Funcionari i argumenta
que els informes als quals fa referència la resolució, d’acord amb l’establert a l’article 27.2
del Decret 219/1996, de 12 de juny, no s’haurien de trobar a l’expedient al quedar sota la
custòdia dels tècnics que han realitzat les proves.
5. El 3 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 4 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació
7. El 30 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, que
reitera el contingut de la resolució de denegació de la sol·licitud d’accés a informació i
aporta l’informe del Cap en funcions del cos de la Policia Local de 19 de gener de 2021
sobre la petició de retirada de l’arma de dotació als membres de la Policia Local per no
realització de pràctiques de tir.
8. Atès que la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal, el dia 9 d’abril de
2021 la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades l’informe previst per
l’article 42.8 de la Llei 19/2014 LTAIPBG. A continuació notifica a les parts l’ampliació del
termini de què disposa la GAIP per resoldre la Reclamació 186/2021 en quinze dies més
per aquest motiu i d’acord amb l’article 33.7 RGAIP.
9. El 7 de maig de 2021 l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades fa arribar a la GAIP el seu
informe envers la Reclamació 186/2021 que conclou: “La persona reclamant no pot
accedir als expedients d’armes dels membres de la Policia Local, en què consten, entre
d’altra informació, els resultats de les proves de capacitació que se’ls ha practicat al llarg
de la seva carrera professional per tal de poder portar armes de foc”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a un subjecte obligat per l’LTAIPBG (article 33.1.a LTAIPBG).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Protecció de dades personals
La sol·licitud de la què deriva aquesta reclamació demanava la retirada d’armes de foc dels
agents de la policia local, i l’accés als expedients personals de cada agent en relació amb l’ús
d’armes curta de foc, als efectes de “comprovar les pràctiques de tir i les revisions
psicotècniques realitzades. Ambdues peticions van ser desestimades, però atesa la naturalesa
i finalitat d’aquest procediment de revisió i les competències d’aquesta Comissió, l’objecte de la
reclamació queda limitat a la pretensió d’accedir als expedients d’armes.
El contingut dels expedients reclamats és regulat per l’article 11 del Decret 219/1996, de 12 de
juny, pel qual s’aprova el Reglament d’armament de les policies locals, que disposa el següent:
“Els ajuntaments obriran a cadascun dels membres de la policia local un expedient on
constaran totes les dades referents a la conservació, la tinença i l'ús de les armes i de les
municions de què reglamentàriament estigui dotat, i de qualsevol altra dada d'interès
relacionada amb la tinença i l'ús de l'arma de foc. També s'inclouran les revisions periòdiques,
les pràctiques o els cursos de formació realitzats.”
El mateix Decret 219/2016 regula les característiques d’aquestes revisions: a l’article 23 regula
les revisions psicotècniques: “1 Les revisions psicotècniques als membres de les plantilles de
policia local es realitzaran, com a mínim, cada dos anys, mitjançant bateria aptitudinal,
qüestionaris de personalitat i altres proves per detectar disfuncions o anomalies caracterials i,
en cas de considerar-ho necessari, entrevista personal o altres proves complementàries”;
L’article 24 disposa, en relació amb les revisions mèdiques, el següent: “Les revisions
mèdiques es realitzaran, com a mínim, cada dos anys, i serà causa de retirada de l'arma de foc
l'existència de qualsevol de les malalties o dels defectes físics considerats causa de denegació
de llicències, permís o tarja d'armes a la legislació vigent sobre armament”
.
De la seva banda, l’article 27 del mateix Decret 219/1996 disposa que “1 Els resultats de les
revisions psicotècniques i mèdiques i les pràctiques de perfeccionament en tir policíac
s'incorporaran a l'expedient personal a què fa referència l'article 11 d'aquest Decret. 2 Els
informes i els continguts de les proves psicotècniques i mèdiques que justifiquen el resultat
d'apte o no apte quedaran sota la custòdia exclusiva dels tècnics que les realitzin.”
És amb base a aquest article 27.2 del Decret 219/1996 que l’administració ha fonamentat la
decisió de desestimar l’accés, el què resulta plenament adequat en relació amb les proves
psicotècniques i mèdiques, que d’acord amb l’article 23 LTAIPBG han de quedar excloses del
dret d’accés a la informació pública tret que s’aporti el consentiment exprés de la persona
afectada, que no és el cas.
Tanmateix, aquesta fonamentació jurídica no és aplicable a la informació que es contingui als
expedients sobre les pràctiques de tir, que no són dades de salut ni íntimes, sinó dades
personals associades amb l’exercici professional, l’accés ales quals s’ha de ponderar, d’acord
amb l’article 24.2 LTAIPBG, tenint en compte la finalitat de l’accés, la condició de la persona
reclamant i la rellevància d’aquesta informació per avaluar l’actuació de l’administració en la
formació i entrenament dels agents que duen armes de foc.
En aquest sentit, cal recordar que l’article 25 del el Reglament d’armament de les policies
locals, aprovat pel Decret 219/1996 ja esmentat, estableix que “1 Tots els membres de les
policies locals, excepte aquells que tinguin l'arma retirada, hauran de realitzar obligatòriament, i
com a mínim dues vegades l'any, exercicis de perfeccionament en tir policíac sota la supervisió
d'instructors degudament qualificats. 2 Les pràctiques seran organitzades pels respectius
ajuntaments, els quals podran demanar col·laboració al Departament de Governació. 3 Un cop
l'any, com a mínim, les pràctiques es realitzaran d'acord amb el programa que, amb caràcter
general, establirà l'Escola de Policia de Catalunya.”
La persona reclamant presenta la reclamació invocant la seva condició de persona interessada
i de representant de les persones treballadores. La qualificació de persona interessada, a falta
de major concreció, sembla que la deriva del fet que a ella li ha estat retirada de la seva arma
per no haver passat la revisió psicotècnica, el què considera un greuge comparatiu amb altres
agents als què no se’ls ha retirat l’arma malgrat que no han fet les pràctiques de tir, també
obligatòries. Aquest interès personal en comprovar si pateix un tracte discriminatori en relació
amb l’ús de les armes es pot tenir en compte en la ponderació, però no justifica que se li
atribueixi la condició de persona interessada en els expedients als què reclama accedir, tret del
seu propi.
Quant a la seva condició de representant de les persones treballadores, li atorga un dret
reforçat a accedir a la informació relacionada amb el compliment de la legalitat en l’àmbit
laboral i les decisions i actuacions preses per l’administració en relació amb les condicions
laborals i la seguretat en què presten servei els agents de la policia local, el què justificaria
saber si l’Ajuntament compleix amb la seva obligació de proporcionar pràctiques i formació en
tir als seus agents locals, i de retirar als què no estiguin en condicions òptimes d’ús de les
armes de foc, per no haver-les fet.
Tanmateix, l’APDCAT, en el seu informe emès en relació amb l’adequació de l’accés a la
normativa de protecció de dades personals, considera que s’ha de desestimar l’accés a tota la
informació que consti a l’expedient relativa a les pràctiques de tir perquè constitueix una sèrie
històrica que permet confegir un perfil personal. Ho expressa així: “cal tenir en compte que la
informació que sol·licita la persona reclamant fa referència als resultats obtinguts pels agents
de la Policia Local en els exercicis o pràctiques de perfeccionament en tir policíac dutes a
terme al llarg de la seva carrera professional (segons l’article 25 Decret 219/1996 aquests
exercicis es duen a terme com a mínim dues vegades l'any). Aquests resultats, agrupats
respecte una mateixa persona al llarg de la seva vida professional, poden donar lloc, des de la
vessant de la protecció de dades, a l’elaboració d’un perfil sobre les seves capacitats
professionals, la revelació del qual podria produir efectes significatius negatius en la persona
afectada, especialment en l’àmbit laboral, sense que, tant des del punt de vista de la
transparència com de la protecció de dades, pugui considerar-se justificada.
Per altra banda, caldria descartar també la possibilitat de lliurar les dades anonimitzades. En un
cas com aquest l’eliminació de les dades personals identificatives de les persones afectades no
semblaria ser una eina eficaç per garantir l’anonimització de la informació facilitada, atès que,
en atenció al nombre de membres amb què compte la plantilla de la Policia Local, de la qual en
forma part també la persona reclamant, no es pot descartar que la informació es pogués
relacionar fàcilment amb una persona concreta identificable.
Per tot plegat, no es considera justificat l’accés de la persona reclamant a la informació
sol·licitada sobre els resultats de les pràctiques de tir que consta en els expedients d’armes
controvertits”.
Pels arguments expressats anteriorment, l’APDCAT descarta també l’accés a les revisions
mèdiques i psicotècniques dels agents que constin als expedients, de manera que conclou que:
“La persona reclamant no pot accedir als expedients d’armes dels membres de la Policia Local,
en què consten, entre d’altra informació, els resultats de les proves de capacitació que se’ls
ha practicat al llarg de la seva carrera professional per tal de poder portar armes de foc”
Aquesta Comissió comparteix aquest posicionament de l’APDCAT en relació amb la petició
d’accés als expedients personals complets objecte de reclamació, però tanmateix considera
adequat permetre un accés parcial a informació que hi consta en relació amb la efectiva
realització de proves de tir, de manera que s’eviti el dany massiu i indiscriminat en l’esfera de la
protecció de dades personals que suposa l’accés a l’expedient complet, però alhora es permeti
l’assoliment de les finalitats de l’accés, tant de comprovació de que no pateix un tracte
discriminatori amb la decisió de retirar-li l’arma, com de control de la legalitat en l’acompliment
per part de l’Ajuntament de les previsions del Reglament d’armament de les policies locals,
aprovat pel Decret 219/1996, de 12 de juny quant a l’exigència de realització de pràctiques de
tir i en conseqüència, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona
reclamant a obtenir la informació següent de l’Ajuntament: de cada agent identificat amb el seu
TIP i en relació amb els cinc anys anteriors: la data de les pràctiques de tir realitzades; pel que
fa a les proves mèdiques i psicotècniques, sense desvetllar-ne el contingut ni el resultat,
informar per a cada agent, identificat amb el TIP, de la data de la darrera revisió psicotècnica i
mèdica realitzades, segons consti al seu expedient personal.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 20 de maig de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 186/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a
obtenir la informació següent:
- de cada agent identificat amb el seu TIP i en relació amb els cinc anys anteriors, la
data de les pràctiques de tir realitzades, segons consti al seu expedient personal
- de cada agent, indentificat amb el seu TIP, la data de la darrera revisió psicotècnica i
mèdica realitzades, segons consti al seu expedient personal.
2. Requerir a l’Ajuntament de Caldes d’Estrac que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i que en aquest mateix termini,
informi a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució,
així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 186/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.