Acceso al expediente de una reclamación por responsabilidad patrimonial y resultado de desistimiento

Resolució 293/2020, de 18 de juny Número d’expedient de la reclamació: 186/2020 Administració reclamada: Servei Català de la Salut Informació reclamada: Expedient d’una reclamació patrimonial. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Tal com posa de manifest l’antecedent 4, la GAIP va requerir a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes d’acreditar un element fonamental d’ella com és acreditar la solꞏlicitud prèvia d’informació de la qual deriva la Reclamació, requeriment que, malgrat haver-se formulat amb l’advertiment de l’article 68 LPAC, no ha estat atès per la persona reclamant, tot i haver transcorregut el termini previst en aquest precepte. En conseqüència, és procedent aplicar les previsions de l’article 68 LPAC i declarar la finalització de la Reclamació per desistiment. Paraules clau: Entitats de la Generalitat. Persona interessada. Responsabilitat patrimonial. Expedient. Reclamació contra silenci. Esmena. Solꞏlicitud d’informació pública. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 de març de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 186/2020, presentada per una advocada en representació d’una persona interessada, contra el Servei Català de la Salut (CatSalut), amb l’objecte d’accedir a l’expedient íntegre d’una reclamació per responsabilitat patrimonial. La persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La Reclamació adjunta dos escrits (en la seva major part, repetitius) de l’advocada reclamant adreçats al CatSalut, el 19 de juliol de 2018 i el 13 de gener de 2020, amb l’objecte de formalitzar una reclamació per responsabilitat patrimonial, en relació amb els danys ocasionats arran d’una presumpta deficiència d’assistència mèdica. Ambdós escrits fan referència a què s’haurien presentat solꞏlicituds no contestades d’accés a la integritat de l’expedient administratiu relatiu a l’assistència sanitària prestada. 3. La Reclamació presentada el 10 de març de 2020 exposa que el 15 de setembre (no indica l’any) s’hauria solꞏlicitat còpia de l’expedient administratiu amb l’objectiu de tenir coneixement de la integritat dels informes mèdics emesos, petició que s’hauria reiterat en diverses ocasions, sense obtenir resposta de l’Administració. 4. El 17 de març de 2020 la GAIP formula el següent requeriment d’esmena a la persona reclamant: “Cal que aporteu una còpia de la solꞏlicitud d’informació registrada del 15 de setembre o de les que hauríeu presentat, per les quals manifesteu que heu demanat “còpia de l’expedient administratiu amb l’objectiu de tenir coneixement de la integritat dels informes mèdics emesos”, així com de la resolució d’aquests solꞏlicitud d’informació pública, si escau. Així mateix, cal que concreteu si teniu la voluntat de reclamar per l’accés a l’expedient esmentat, o bé, per la reclamació patrimonial interposada davant del Servei Català de la Salut. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. Malgrat haver transcorregut aquest termini, inclosa la suspensió de procediments decretada per l’estat d’alarma declarat amb motiu de la Covid19, no consta que l’esmena requerida hagi estat atesa per la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Tal com posa de manifest l’antecedent 4, la GAIP va requerir a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes d’acreditar un element fonamental d’ella com és acreditar la solꞏlicitud prèvia d’informació de la qual deriva la Reclamació, requeriment que, malgrat haver- se formulat amb l’advertiment de l’article 68 LPAC, no ha estat atès per la persona reclamant, tot i haver transcorregut el termini previst en aquest precepte. En conseqüència, és procedent aplicar les previsions de l’article 68 LPAC i declarar la finalització de la Reclamació per desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de juny de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 186/2020 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.