Inadmisión de múltiples reclamaciones contra el Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts por falta de objeto

Resolució de 7 de setembre de 2016, d’ inadmissió de les Reclamacions 178/2016, 179/2016, 180/2016, 181/2016, 183/2016, 184/2016, 185/2016, 186/2016, 187/2016, 188/2016, 189/2016, 190/2016, 196/2016, 198/2016, 200/2016, 201/2016 (acumulades) Administració reclamada: Sant Vicenç dels Horts. Informació reclamada: Diversa. Resum: S’acumula la resolució de les reclamacions atesa la identitat de les parts i de la causa d’inadmissibilitat de totes elles. Les reclamacions s’han d’inadmetre atès que el seu objecte o pretensió és l’obtenció de resposta de l’Ajuntament, i queda acreditat que l’Administració ja va estimar de manera expressa les peticions i així ho va notificar a la persona reclamant amb anterioritat. És exigible una diligència i cura en el seguiment de les sol·licituds d’accés que s’impulsen, tot evitant a aquest òrgan de garantia la dedicació de recursos humans limitats a l’avaluació i revisió de procediments administratius en matèria de dret d’accés a informació pública que no són desestimatoris. La incoació injustificada de procediments de garantia pot suposar abús de Dret. Paraules clau: Ajuntament. Acumulació . Inadmissió. Manca d’objecte. Abús de dret . Ponent: Elisabet Samarra. Antecedents 1. El 24 d’agost de 2016 tenen entrada a la GAIP un seguit de reclamacions presentades per una persona que té la condició de regidor no adscrit de l’Ajuntament contra el qual reclama. La persona reclamant acompanya còpia de les respectives sol·licituds d’informació que són objecte de reclamació, i indica de manera expressa que el motiu de la seva reclamació és la manca de resposta de l’Administració dins del termini legal per fer-ho. Les reclamacions a què fa referència aquesta Resolució són assenyalades amb els números d’expedient 178/2016, 179/2016, 180/2016, 181/2016, 183/2016, 184/2016, 185/2016, 186/2016, 187/2016, 188/2016, 189/2016, 190/2016, 196/2016, 198/2016, 200/2016, 201/2016. 2. Les sol·licituds d’informació que porten causa de les reclamacions indicades a l’antecedent anterior van ser estimades per Decret d’Alcaldia 2016LLDR001224, de 19 de juliol de 2016, el qual va ser notificat a la persona reclamant el 21 de juliol de 2016, segons queda acreditat amb la seva signatura conforme se’n donava per notificat. El Decret, atès el volum i diversitat de la informació sol·licitada, estableix que el lliurament material de la informació es farà en una compareixença establerta per al 14 de setembre de 2016. La persona reclamant no va formular oposició contra el Decret d’Alcaldia esmentat . Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions L’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta identitat substancial es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte de Resolució, ja que hi ha una identitat de parts i hi concorre la mateixa circumstància rellevant pel que fa a la seva admissibilitat a tràmit, com ho és el fet que les reclamacions es presenten amb la pretensió d’obtenir una resposta de l’Administració a les sol·licituds que en porten causa que ja s’ha produït amb anterioritat, per la qual cosa estan mancades d’objecte. D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions identificades en l’antecedent 1 d’aquesta Resolució. 2. Inadmissibilitat de les reclamacions. L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les persones poden reclamar davant la GAIP contra resolucions administratives, expresses o presumptes, en matèria d’accés a la informació pública en demanda que aquest òrgan vetlli pel compliment i les garanties establertes a la mateixa llei en relació amb el dret d’accés a la informació pública. La persona reclamant especifica, como a objecte de la seva reclamació, la manca de resposta de l’Administració dins del termini legal per fer-ho. Però el cas és que l’Ajuntament, si no dins del termini sí amb setmanes d’antelació a la presentació de les reclamacions, havia respost les sol·licituds de manera estimatòria, fixant les condicions d’accés en la mateixa resolució. La persona reclamant no va aportar aquesta informació a la GAIP, sinó que ha estat facilitada i acreditada per l’Ajuntament a instància de la GAIP, en el marc de les actuacions endegades per avaluar l’admissibilitat a tràmit de les reclamacions a què fa referència aquesta Resoluc ió en l’antecedent 1, amb la conseqüent dedicació de temps i de recursos per part de l’Ajuntament i d’aquesta mateixa Comissió. El fet que la persona reclamant obviés que les sol·licituds d’accés en relació amb les quals instava la garantia d’aquesta Comissió ja havien estat estimades de manera incondicionada pot obeir a un seguiment negligent de les pròpies accions endegades, segurament motivat pel fet que les peticions d’accés que ha adreçat a l’Ajuntament són molt nombroses i això, a més de col·lapsar els serveis municipals, li dificulta fins i tot a la mateixa persona reclamant fer-ne un seguiment acurat, com és exigible. I aquest ha de ser un motiu de reflexió i de consideració de cara al futur. Altrament, en el supòsit que la persona reclamant fos conscient que les sol·licituds que porten causa de les reclamacions ja havien estat respostes i estimades per l’Administració, i ocultant aquest fet rellevant, hagués reclamat l’acció de la GAIP iniciant procediment de revisió innecessari i inútil, estaríem davant d’una pràctica reprovable i constitutiva d’abús de Dret. Per tot l’exposat, correspon inadmetre les reclamacions per manca d’objecte, ja que la pretensió en què es van fonamentar d’obtenir resposta de l’Administració ja s’hauria satisfet en sentit estimatori prèviament, tot instant la persona reclamant a fer un ús més diligent i responsable del dret d’accés i de la via de garantia que ofereix aquesta Comissió. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de setembre de 2016, resol per unanimitat: 1. Inadmetre les Reclamacions 178/2016, 179/2016, 180/2016, 181/2016, 183/2016, 184/2016, 185/2016, 186/2016, 187/2016, 188/2016, 189/2016, 190/2016, 196/2016, 198/2016, 200/2016, 201/2016, per manca d’objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 7 de setembre de 2016 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.