Solicitud de expedientes de licencias de actividades y planes de autoprotección de la Tarraco Arena Plaça y resultado por pérdida de objeto

Resolució 295/2019, de 16 de maig Número d’expedient de la reclamació: 185/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Expedient de llicència d’activitats i plans d’autoprotecció d’un equipament. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant accés a la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Nogensmenys, donat que l’accés material a la informació sol·licitada encara no s’ha completat, no es pot descartar alguna incidència que pertorbi l’efectivitat de l’accés, motiu pel qual el fonament jurídic següent fa esment de les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, per si calgués fer-ne ús. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Llicències. Prevenció i seguretat. Activitats i espectacles. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 185/2019, presentada per un periodista contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de febrer de 2019 la persona reclamant demana, invocant l’LTAIPBG i en relació amb l’equipament públic (Diputació de Tarragona) de gestió privada Tarraco Arena Plaça (TAP), la informació següent: 1. Expedient que es trobi a l’Ajuntament en relació a l’últim acte celebrat a la TAP, el passat dissabte 2 de febrer de 2019. Llicència d’activitats, pla d’autoprotecció, cobertura de la Guàrdia Urbana. En definitiva, tot el que fa referència als permisos necessaris i altre tipus de documentació atorgada per l’Ajuntament per a la realització d’aquest tipus d’acte. 2. Els mateixos expedients de tots els actes, concerts i esdeveniments celebrats a la TAP des del 2015 fins a l’actualitat. 3. Conèixer si la TAP té la llicència d’activitats al dia pel que fa a l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments. Quan se li va concedir i qui va ser el responsable. 4. Cost per a les arques municipals que ha tingut la cobertura (de Guàrdia Urbana) en tots aquests actes (mitjançant dispositius especials: talls de trànsit, unitats desplegades, etc.). 3. La Reclamació presentada el 29 de març de 2019 indica que la persona reclamant no ha rebut cap resposta municipal a la seva sol·licitud. 4. El 3 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 25 d’abril de 2019 la GAIP rep l’informe municipal, que indica que el 23 del mateix mes la persona reclamant hauria tingut accés als expedients relatius a aquesta Reclamació, que només n’hauria examinat part d’ells i que l’Ajuntament restava a l’espera de què finalitzés la consulta. En conseqüència, l’Ajuntament no considera necessari el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 3 de maig de 2019 la GAIP trasllada la resposta municipal a la persona reclamant, tot indicant- li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la seva sol·licitud i, per tant, la Reclamació finalitzaria per la pèrdua del seu objecte. No consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant accés a la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Nogensmenys, donat que l’accés material a la informació sol·licitada encara no s’ha completat, no es pot descartar alguna incidència que pertorbi l’efectivitat de l’accés, motiu pel qual el fonament jurídic següent fa esment de les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, per si calgués fer-ne ús. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de maig de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 185/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 185/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.