Pérdida de objeto 25/06/2020 · 108 días en resolverse

Solicitud de detalle de reuniones de la Regidora de Salud con asociaciones y ciudadanos y resultado por pérdida de objeto

Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el detalle de las reuniones de la Regidora de Salud con asociaciones y ciudadanos. El ciudadano alegó que la respuesta inicial era incompleta al omitir reuniones con individuos y no aportar actas. La GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información restante durante el proceso.

Puntos clave de la argumentación

1 La satisfacción extemporánea de la solicitud de información pública conlleva la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
2 El derecho de acceso a la información pública no requiere la existencia o elaboración de actas de las reuniones mantenidas por cargos públicos con entidades o ciudadanía.

Texto completo

Resolució 309/2020, de 25 de juny Número d’expedient de la reclamació: 184/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Detalls de reunions d’una regidora amb associacions. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada. Efectivament, la major part de la informació sol·licitada ja li va ser facilitada amb antelació a la presentació de la Reclamació i l'informe emès a petició de la GAIP facilita la que faltava, això és: la relativa a reunions amb ciutadans. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. Paraules clau: Ajuntament. Agenda càrrecs públics. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de març de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 184/2020, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona (Regidoria de Salut), en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de febrer de 2020 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona: Detall complet de les 64 associacions, entitats o ciutadania amb les que s’ha reunit la Regidora de Salut des de setembre de 2019, indicant nom complet de cada associació- entitat- ciutadà/na, dia i hora de la reunió, duració aproximada de la reunió i acta de la reunió. Demana rebre la informació en paper i per correu postal. 3. El 17 de febrer de 2020 la Regidoria de Salut de l’Ajuntament facilita una relació de les reunions sol·licitades en les que s’indica la data, hora i duració i nom de l’associació o El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, és en castellà. entitat amb qui s’ha reunit la Regidora en el període sol·licitat. Senyala que no es va aixecar acta d’aquestes reunions. 4. La Reclamació presentada el 9 de març de 2020 indica que la resposta anterior només facilita informació de reunions amb associacions, no amb ciutadans individuals que representin a col·lectius. Tampoc aporta actes i pregunta si no es obligatori l’aixecament d’actes d’aquestes reunions amb càrrecs públics. 5. El 13 de març de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 22 de juny 2020 la GAIP, un cop aixecada la suspensió dels procediments decretada amb ocasió de la declaració de l’estat d’alarma motivat per la Covid19, la GAIP rep l’informe municipal i la còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, que inclouen la informació sol·licitada. La còpia de l’expedient acredita que el 9 de maç de 2020 l’Ajuntament va notificar a la persona reclamant la llista de les 64 entitats de diversos àmbits i naturalesa amb la que s’hauria reunit la regidora, amb indicació de l’hora i la data de la reunió, senyalant que no es va aixecar acta d’aquestes. L’informe municipal afegeix que la regidora no celebra reunions amb ciutadans individuals. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada. Efectivament, la major part de la informació sol·licitada ja li va ser facilitada amb antelació a la presentació de la Reclamació i l'informe emès a petició de la GAIP facilita la que faltava, això és: la relativa a reunions amb ciutadans. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. La Reclamació interroga a la GAIP sobre si cal estendre acta de les reunions mantingudes pels càrrecs públics amb entitats o ciutadania. El dret d'accés a la informació pública no requereix aquest tipus d'actes. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de juny de 2020, resol per unanimitat finalitzar: 1. Finalitzar la Reclamació 184/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Adjuntar a la notificació d’aquesta Resolució còpia de l’informe i de l’expedient facilitats a la GAIP per l’Ajuntament. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució sobre la Reclamació 184/220 al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.