Solicitud de copia auténtica, indexada y paginada de expediente de proceso selectivo de Cap de Servei d'Administració

Resolució 235/2019, de 25 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 184/2019 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Expedient d’un procés selectiu. Sentit de la Resolució: Inadmissió parcial i pèrdua parcial d’objecte Resum: La paginació i la indexació requerides per la persona reclamant excedeixen del dret d’accés a la informació pública. Aquesta Resolució no exclou que la persona reclamant hi pugui tenir dret, però aquest dret no es fonamentaria en l’LTAIPBG, sinó en la legislació de procediment administratiu. En conseqüència, aquesta pretensió ha de ser inadmesa, d’acord amb el previst per l’article 33.2 RGAIP, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. La invocació feta per la persona reclamant als efectes del silenci administratiu que s’hauria produït en la tramitació de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació no desvirtuen les anteriors consideracions, ja que el règim jurídic determinant del silenci administratiu invocat se suposa que deu ser el regulat per l’LTAIPBG (article 35), legislació que, com s’acaba d’argumentar, no és aplicable per emparar unes pretensions (paginació i indexació de l’expedient) que resten al marge del dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Personal. Selecció de personal. Reclamació contra forma de lliurament. Còpia fefaent. Silenci administratiu. Manca d’objecte. Lliurament parcial. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 de març de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 184/2019, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de novembre de 2018 la persona reclamant demana “còpia autèntica de l’expedient administratiu, indexat amb còpia fefaent de tots i cadascun dels documents (Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú), actes, informes, llista de valoració de candidats, entrevista valoració competències, ... que conformen l’expedient administratiu del concurs de mèrits de Cap de Servei d’Administració de la Regió policial Camp de Tarragona de la DGP”. Invoca l’LTAIPBG i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú (LPAC). Reitera la sol·licitud el 13 de febrer de 2019. 3. La Reclamació presentada el 29 de març de 2019 indica que l’Administració reclamada no hauria donat resposta a les sol·licituds anteriors, amb la conseqüent producció de silenci administratiu. 4. L’1 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 4 d’abril de 2019 el Departament d’Interior lliura a la GAIP còpia de la documentació que forma part de l’expedient sol·licitat. 6. El 9 d’abril de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada pel Departament d’Interior, tot indicant-li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari entendrà satisfeta la seva sol·licitud. 7. L’11 d’abril de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP que s’hauria produït silenci positiu en la seva sol·licitud de còpia fefaent de l’expedient administratiu sol·licitat i que el Departament d’Interior només li hauria facilitat un conjunt de documents i no la còpia fefaent demanada. Indica també que la documentació facilitada no està paginada, ni autentificada, ni indexada, de conformitat amb el que estableix l’article 70 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC). Demana a la GAIP que requereixi al Departament d’Interior completar l’expedient en la seva integritat i que li sigui lliurat paginat i amb un índex autentificat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La informació sol·licitada ha estat facilitada a la persona reclamant L’antecedent 5 posa de manifest que el Departament d’Interior hauria facilitat a la GAIP (i aquesta Comissió de garantia, a la persona reclamant) còpia de la documentació que forma part de l’expedient sol·licitat. A les al·legacions referides per l’antecedent 7 la persona reclamant argumenta que allò que se li ha facilitat no és l’expedient complet, ni està paginat, ni indexat, com requereix l’article 70 LPAC. Aquesta Reclamació s’empara en el dret d’accés a la informació pública, dret que té per objecte la informació definida per l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, és a dir, la informació que es troba en poder de l’Administració. La informació en poder de l’Administració relativa a la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació ja ha estat facilitada a la persona reclamant, ja que el Departament d’Interior l’ha aportada a aquest procediment tot indicant que constituiria la documentació integrant a l’expedient sol·licitat. En conseqüència, procediria finalitzar la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. La paginació i la indexació requerides per la persona reclamant excedeixen del dret d’accés a la informació pública. Aquesta Resolució no exclou que la persona reclamant hi pugui tenir dret, però aquest dret no es fonamentaria en l’LTAIPBG, sinó en la legislació de procediment administratiu. En conseqüència, aquesta pretensió ha de ser inadmesa, d’acord amb el previst per l’article 33.2 RGAIP, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. La invocació feta per la persona reclamant als efectes del silenci administratiu que s’hauria produït en la tramitació de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació no desvirtuen les anteriors consideracions, ja que el règim jurídic determinant del silenci administratiu invocat se suposa que deu ser el regulat per l’LTAIPBG (article 35), legislació que, com s’acaba d’argumentar, no és aplicable per emparar unes pretensions (paginació i indexació de l’expedient) que resten al marge del dret d’accés a la informació pública. Per tant, si s’ha produït silenci administratiu en relació amb aquestes pretensions, no és en l’àmbit de l’exercici del dret d’accés a la informació pública i en tot cas no li correspon a aquesta Comissió apreciar-lo. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 d’abril de 2019, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 184/2019, perquè la paginació i la indexació sol·licitades no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Finalitzar la resta de la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.