Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el detalle de reuniones de una regidora con asociaciones. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación ante la GAIP. La GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento remitió la información durante la tramitación del procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La resolución se basa en la satisfacción extemporánea de la solicitud de información, lo que conlleva la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica.
2
La GAIP advierte que cualquier impedimento posterior en el acceso material a la información será considerado un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos legalmente.
3
Se recuerda que el incumplimiento de los requerimientos de la GAIP para la entrega de información puede ser calificado como infracción muy grave según la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 308 /2020, de 25 de juny
Número d’expedient de la reclamació: 183/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Detalls de reunions d’una regidora amb associacions
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Encara no es té constància de l'efectivitat de l'accés sol·licitat i estimat. Per aquest motiu el
fonament jurídic següent fa referència a les facultats de la GAIP amb vista a l'execució de les seves
resolucions, per al cas que calgui fer ús d'elles a l'efecte de garantir l'accés material a la informació
sol·licitada. Ha de tenir-se en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l'estimació
municipal de la sol·licitud d'informació de la qual deriva i el consegüent compromís de facilitar a la persona
reclamant la informació sol·licitada. Per això, qualsevol impediment o limitació en relació amb l'efectivitat
d'aquest accés ha de considerar-se un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos
legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntament. Agenda càrrecs públics. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de
la informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 9 de març de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 183/2020, presentada contra l’Ajuntament de
Barcelona (Regidoria de Presidència), en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública
indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 4 de febrer de 2020 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona: 1. Descripció
completa de les 25 associacions amb les que s’ha reunit el Regidor de Presidència des de setembre de
2019. 2. Nom complet de cada associació i dia i hora concrets de la reunió. 3. Duració aproximada de
la reunió. 4.Còpia de l’acta de la reunió. Demana rebre la informació en paper i per correu postal.
3. La Reclamació presentada el 9 de març de 2020 indica que l’Ajuntament no hauria contestat l’anterior
sol·licitud.
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, és en castellà.
4. El 13 de març de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 19 de juny 2020 la GAIP rep l’informe i la còpia de l’expedient requerits a l’Ajuntament, que inclou la
informació sol·licitada. L’informe indica que el 5 de març de 2020 l’Ajuntament de Barcelona va remetre
a la persona reclamant la informació per correu certificat, si bé pel que sembla no pot acreditar-ho a
causa de la situació provocada per l'epidèmia; en conseqüència, demana l'arxiu de la Reclamació perquè
l'Ajuntament ja hauria facilitat la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada hauria facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit.
No obstant això, encara no es té constància de l'efectivitat de l'accés sol·licitat i estimat. Per aquest motiu el
fonament jurídic següent fa referència a les facultats de la GAIP amb vista a l'execució de les seves
resolucions, per al cas que calgui fer ús d'elles a l'efecte de garantir l'accés material a la informació
sol·licitada. Ha de tenir-se en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l'estimació
municipal de la sol·licitud d'informació de la qual deriva i el consegüent compromís de facilitar a la persona
reclamant la informació sol·licitada. Per això, qualsevol impediment o limitació en relació amb l'efectivitat
d'aquest accés ha de considerar-se un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos
legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”.
Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de
fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49
RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació
o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada
d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de juny
de 2020, resol per unanimitat finalitzar:
1. Finalitzar la Reclamació 183/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’accés
efectiu a la informació sol·licitada en aquest procediment, que pugui perjudicar als seus drets i
interessos.
3. Adjuntar a la notificació d’aquesta Resolució la documentació aportada per l’Ajuntament de Barcelona
en aquest procediment
4. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.