Pérdida de objeto 23/03/2022 · 33 días en resolverse

Solicitud de información sobre el estado de una barrera arquitectónica finalizada por pérdida de objeto tras estimación municipal

Se solicitó al Ayuntamiento de Vilafranca del Penedès información sobre el estado de una barrera arquitectónica. Tras alegar el solicitante la falta de respuesta administrativa, la GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento estimó la solicitud y se comprometió a entregar la información.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente.
3 La satisfacción extemporánea de la solicitud de información por parte de la Administración conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
4 Cualquier impedimento posterior en la efectividad del acceso a la información comprometida se considerará un incumplimiento de la resolución con sus correspondientes efectos jurídicos.
5 El incumplimiento de los requerimientos de la GAIP para la entrega de información puede ser calificado como infracción muy grave y dar lugar a procedimientos sancionadores.

Texto completo

Resolució 252/2022, de 23 de març Número d'expedient de la reclamació: 181/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Vilafranca del Penedès Informació reclamada: Estat d’una barrera arquitectònica. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Encara no es té constància que l’accés sol·licitat i estimat satisfaci plenament la Reclamació, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a tota la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el compromís de facilitar a la persona reclamant accés ple a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. Paraules clau: Ajuntaments. Barreres arquitectòniques. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània de la informació. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 18 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 181/2022, presentada contra l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada a l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111 /2017, del 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de gener de 2022 la persona reclamant presenta al registre del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya una sol·licitud que demana a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès l'estat de la barrera arquitectònica d'una botiga, el termini de la qual per eliminar- la hauria finalitzat el mes anterior. El text original, elaborat pel ponent, s’ha escrit en castellà. 3. La reclamació presentada el 18 de febrer de 2022 indica que l'Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 23 de febrer de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 23 de febrer de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 16 de març del 2022 la GAIP rep l'informe de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, que estima la Reclamació i es compromet a lliurar-la a la persona reclamant en el termini de 10 dies. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Nogensmenys, encara no es té constància que l’accés sol·licitat i estimat satisfaci plenament la Reclamació, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a tota la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el compromís de facilitar a la persona reclamant accés ple a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de març de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 181/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.